Josep: treball sobre el film
La pel·lícula Josep està basada en la història real del dibuixant Josep Bartolí (Barcelona, 1910 - Nova York, 1995).
Es centra en la relació entre Josep Bartolí i el personatge fictici d’en Serge, un gendarme que simbolitza el conjunt de persones que el van ajudar a sobreviure durant el seu pas per diferents camps de concentració a França fins al seu exili a Mèxic.
En els darrers dies de la seva vida, Serge explica al seu net els records del seu passat.
La pel·lícula té dues parts ben diferenciades. La primera ens mostra Josep a França abans de la II Guerra Mundial i la segona part la vida de Josep a Mèxic.
El film va participar en molts festivals de cinema i va tenir un gran reconeixement internacional.
Adjuntem una proposta per treballar el film amb l'alumnat.
Avi, et trauré d’aquí!: guia didàctica
S’ha publicat una nova edició actualitzada de l’obra Avi, et trauré d’aquí!
El seu autor, Joan Pinyol Colom, llicenciat en Filologia Catalana i professor d’Ensenyament Secundari, ha elaborat també una guia didàctica per treballar el llibre amb l’alumnat.
L’obra recull la història de Joan Colom, avi de l’autor, des de l’octubre de 1938, quan va ser mobilitzat per la República, fins poc després de la seva mort en un camp de presoners lleidatà, el març de 1939. També explica la lluita de la seva família des del 2008 per treure les seves restes del Valle de los Caídos.
Avi et traure d'aquí!: guia didàctica (pdf)
Les 7 caixes: treball sobre el documental
Cada any, el dia 27 de gener es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. L’ONU va escollir aquesta data perquè aquell dia de l’any 1945, les tropes soviètiques van alliberar el camp de concentració i d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau (Polònia).
És per aquest motiu que, en aquestes dates, us proposem veure el documental Les 7 caixes que TV3 va estrenar l’any 2018 en el programa Sense ficció.
Explica una història sobre la família de Dory Sontheiner, farmacèutica i òptica catalana d’origen alemany.
Quan van morir els seus pares, endreçant per casa seva va trobar 7 caixes. En obrir-les, se li va mostrar tot un món silenciat del seu passat. Ella, educada com a catòlica a l’Espanya de Franco, es va assabentar que formava part d’una família jueva amb una terrible història de persecució i que va acabar sent víctima de l’Holocaust nazi. Així, va descobrir la seva identitat real i la de la seva família.
L’estudi de la documentació trobada li va permetre reconstruir un trencaclosques amb històries molt dures i d’una gran càrrega emocional. D’aquesta recerca en va sortir un llibre titulat Les set caixes. I del llibre va néixer el documental de TV3 Les 7 caixes.
Adjuntem una proposta per treballar el documental amb l’alumnat.
Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler català: treball sobre el documental
El programa de TV3 Sense ficció ha estrenat Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler català, un treball que descobreix la desconeguda figura del mediador que va salvar la vida de milers d'exiliats republicans.
El documental ens mostra la història d'un home extraordinari que amb les seves gestions, sovint arriscades, va salvar milers de persones durant la Guerra Civil Espanyola, l'exili republicà a França i la Segona Guerra Mundial.
Mar Llanas, documentalista audiovisual, ha elaborat aquest documental basat principalment en la recerca duta a terme per la investigadora Gemma Caballer, historiadora i bibliotecària, i en la llarga entrevista que va gravar Trias i Peitx, poc abans de morir, amb Imma Tubella i Eduard Vinyamata, doctors en Ciències Socials. També ha recollit altres testimonis de familiars i col·laboradors.
Adjuntem una proposta per treballar el documental amb l'alumnat.
Experiència didàctica sobre la Guerra Civil: 4t d’ESO de l’escola FEDAC
Els alumnes de 4t d’ESO de l’escola FEDAC Manresa han treballat la Guerra Civil espanyola (1936-1939) des de l’assignatura de Ciències Socials i Història. Per iniciar aquest projecte, primerament, van rebre a classe la informació pertinent a aquest període històric per tal de, posteriorment, poder documentar-se. D’aquesta manera, els alumnes van agrupar-se amb equips de 5 o 6 persones i van iniciar la part pràctica d’aquest treball.
Prèviament, per tal de situar-se i posar-se en context, van tenir la sort de rebre una visita guiada de l’historiador manresà Quim Aloy al Refugi Antiaeri de la Renaixença. Aquesta visita va ser per a ells un gran descobriment, ja que, la majoria desconeixia que sota l’escola hi hagués hagut tanta història. Els alumnes van poder veure de primera mà estris i utensilis de la Guerra Civil, les banderes dels bàndols franquista i republicà i fotografies dels manresans víctimes dels bombardejos. Aquesta última part, particularment, a molts d’ells els va colpir, atès que en els retrats dels difunts apareixia també una breu explicació de qui eren, quants anys tenien i com van morir.
Un cop realitzada aquesta visita, els alumnes van iniciar el treball de camp previ a la gravació dels vídeos on van fer una recerca exhaustiva del franquisme a Manresa i de les afectacions de la guerra a la nostra ciutat. Es van documentar sobre els esdeveniments històrics, van investigar quines parts de la ciutat es van veure més afectades, van fer un estudi de les víctimes i, per últim, van buscar l’atrezzo adequat al context històric.
El dia de la gravació va arribar i tots ells es van disposar amb el seu equip de treball i van gaudir de tota una matinal per enregistrar els vídeos ambientats in situ de la història que van traçar a través dels esdeveniments estudiats. Els dies posteriors, durant les classes d’història els alumnes van editar els vídeos i van maquetar tot el contingut per tal de deixar enllestit el seu projecte, el vídeo de la Guerra Civil espanyola a Manresa.
El que cal destacar per sobre de tot és el gaudi i l’aprenentatge dels alumnes en realitzar aquest treball. És a dir, l'alumnat va gaudir aprenent i va prendre consciència d’un esdeveniment històric molt pròxim per situació, però ja llunyà temporalment per a ells. Tot i això, van reflexionar sobre la importància de conèixer la història per tal de no repetir els errors del passat i poder valorar la sort que tenen de viure en el moment present, ja que la sirena que ells senten és la que indica l’hora de pujar de l’esbarjo i tornar a classe per seguir aprenent, descobrir i gaudir.
Des de memòria.cat/edu presentem aquest treball i publiquem aquests vídeos pel valor didàctic que té aquesta experiència, malgrat que hi pugui haver algun error o imprecisió.
Vídeos:
1. La guerra civil a Manresa.¹
Autors: Blas Isern, Gerard Corrons, Jan Toribio, Ivan Rey i Marc Merenguer.
https://vimeo.com/642811003
2. Un videojoc inesperat.
Autors: Víctor Garcia, Tània Cornet, Imane Ezzahidi, Malak Zatiou, Alex Adan, Noel Olmedo, Núria Molas i Giovanny Guasch.
https://vimeo.com/642811484
3. Viatge en el temps - 21 de desembre del 1938.
Autores: Sara Márquez, Núria Juberó, Martina Leiva, Neus Calvés, Mireia Estruch, Anaïs Vila, Queralt Segura i Irina Gatej.
https://vimeo.com/642812091
Nota
¹ Aclariment: el període del franquisme va de l’any 1939 al 1975.
Plácido: guia didàctica per treballar la pel·lícula
Ara fa 60 anys, la ciutat de Manresa es va transformar en el plató de cinema de la pel·lícula Plácido del director Luis García Berlanga. Molts manresans i manresanes hi van poder participar com a “extres” o com a actrius i actors amb petits papers.
La pel·lícula, considerada una de les obres mestres del cinema espanyol, és el reflex de l’Espanya dels primers anys seixanta del segle XX i ens permet descobrir com era la societat d’aquell període, mostrant la desigualtat social i les dificultats per sobreviure dels més desfavorits. A més, ens aporta una manera de fer cinema en la qual la crítica social ha de superar la censura del règim.
D’altra banda, Plácido ens mostra com era la ciutat de Manresa, i permet identificar molts espais i comparar-los amb els de la ciutat actual. Representa el paisatge quotidià d’una ciutat mitjana de la Catalunya d’aquell temps, mostrant-nos l’ambient que es vivia als carrers i a les cases, o com eren els cotxes, els pisos, els vestits…
En definitiva, Plácido ens aporta molta informació sobre la seva època amb una qualitat cinematogràfica excepcional.
Amb motiu de la Setmana Plácido, es projectarà als centres educatius de la ciutat. Per facilitar l’anàlisi de la pel·lícula presentem, com a material de suport, aquesta guia didáctica.
Elaboració d’un treball de recerca de Ciències Socials
A l'hora de fer una recerca històrica és important treballar de manera rigorosa i metòdica.
Proposem unes pautes sobre el procediment o passos a seguir per elaborar un treball de recerca de Ciències Socials.
Audioguia dels refugis antiaeris i els bombardeigs franquistes a Manresa
Ja es disposa d’un nou itinerari audioguiat que porta per títol “Els bombardeigs de l’aviació franquista sobre Manresa”.
Promogut per l’Ajuntament de Manresa, ha estat realitzat per l’Associació Memòria i Història de Manresa i ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Aquest itinerari proposa un recorregut pels diferents espais que conserven la memòria de la Manresa bombardejada i també dels diferents esforços que els manresans i les manresanes van realitzar per protegir-se de les bombes.
Es proposen 24 localitzacions i, per cadascuna d’elles, una extensa informació històrica que permet conèixer els fets i les seves conseqüències.
S’han instal·lat plaques identificatives i informatives dels refugis i espais bombardejats en diferents indrets del recorregut. Totes elles contenen un codi QR que remet a l’audioguia.
L’enllaç a l’audioguia es pot trobar al web de l’Ajuntament de Manresa o directament al portal d’izi.travel.
Aquesta audioguia es suma a les dels tres Itineraris dels Espais de Memòria de Manresa.
Nova app col·laborativa sobre la Guerra Civil
Una nova app col·laborativa permet recuperar vestigis de la Guerra Civil.
Des de fa unes setmanes es pot trobar una nova app col·laborativa que té com a objectiu recuperar la memòria dels nombrosos espais o fets que van succeir durant la Guerra Civil Espanyola, deixant l’empremta de la història en un mapa interactiu.
L’app s'anomena Vestigios de la Guerra Civil i ha estat creada per l’historiador Daniel Rodríguez i el programador informàtic José Ignacio Naranjo.
Remarquen que la col·laboració dels usuaris és el principal actiu de l’aplicació, ja que són els mateixos usuaris qui geolocalitzen les restes amb el mòbil i les comparteixen a l’app. Per tal d’evitar errors, el mateix Daniel Rodríguez s’encarrega de revisar les troballes.
L’app no només té un gran valor en la recuperació del patrimoni i de la memòria històrica sinó que també ens permet descobrir edificis o indrets que van tenir un paper destacat durant la guerra i que ara 80 anys després potser es desconeix.
En l’àmbit educatiu, permet organitzar recorreguts sobre indrets o esdeveniments que ja estiguin penjats a l’aplicació, però també es pot treballar amb grups classe com una activitat de recerca i de treball en la zona que es decideixi buscar.
L’aplicació és gratuïta i està disponible en el sistema Android i properament ho estarà en el sistema IOS.
Com analizar un conflicte històric
La vida en societat genera sempre conflictes diversos que poden ser de tipus personal, laboral, econòmic, social, polític...
Entenem per conflicte social o polític aquella situació en què persones, grups socials, nacions o estats persegueixen objectius diferents perquè tenen interessos oposats, la qual cosa provoca un enfrontament entre les diferents posicions.
Proposem unes pautes per analitzar qualsevol conflicte històric, de caràcter social o polític, perquè l’anàlisi sistemàtica dels diversos aspectes que hi intervenen ens pot ajudar a entendre’l més bé.