Homenatge a les Víctimes de l’Holocaust als Instituts de Manresa

Acte d’homenatge als deportats a la plaça de Sant Domènec, gener 2024.

Com en els darrers anys, enguany el Projecte Manresa-Mauthausen ha participat en l’acte d’Homenatge a les Víctimes de l’Holocaust que es commemora internacionalment cada 27 de gener.

Els actes del divendres 26 de gener, han estat seguit pels cinc instituts de la ciutat que participen en el projecte: INS Cal Gravat, INS Lacetània, INS Lluís de Peguera, INS Manresa 6 i INS Pius Font i Quer.

A les 10.00h, s’ha seguit un recorregut per les stolpersteine de la ciutat amb l’apadrinament de llambordes repartides entre els instituts participants. S’han netejat per grups d’estudiants, s’hi ha fet un petit homenatge i s'hi ha deixat una rosa i una espelma. Podeu trobar l’itinerari guiat en aquest enllaç.

A les 11.00h, s’ha celebrat un acte a l’Espai Plana de l’Om. Després de la benvinguda, a càrrec del regidor d’Educació Pol Huguet, s’ha visionat la pel.lícula “Un cel de plom dirigida per Miquel Romans. Es tracta de l’adaptació del llibre de Carme Martí sobre la vida de Neus Català.

En acabar, s’ha comptat amb el testimoni de Sedrat Alsaied de 18 anys. Nascuda a Síria, va viure un primer refugi al Líban i, finalment, va arribar a Catalunya. Al Líban no va poder accedir a l'educació durant molts anys. Ara estudia un mòdul formatiu a l’Institut Guillem Catà.

A les 13.15h, ha tingut lloc l’homenatge als deportats davant la placa commemorativa que hi ha a la plaça de Sant Domènec. Hi ha hagut intervencions de les autoritats i lectures protagonitzades per l’alumnat dels diversos instituts, així com una intervenció musical a càrrec d’uns alumnes de l’INS Manresa 6.

https://vimeo.com/908826499?share=copy

 

En acabar les intervencions s’ha efectuat una ofrena floral al monument en record dels deportats i s’han penjat grues d’origamis fetes per l’alumnat al costat d’un recull de fotografies penjades per aquest acte.

 

 

Paral·lelament, durant el matí, altres grups d’alumnes han visitat el refugi antiaeri de la Renaixença.

L’alumnat que va participar en el viatge a Mauthausen el curs passat, ha explicat les seves experiències en el programa 180º  i en el de Torn de Tarda del Canal Taronja.

També s’ha participat en el programa Barra Lliure del mateix canal.

Acte d’homenatge als deportats a la plaça de Sant Domènec, gener 2024.

Les fotos de les diferents activitats i s’han compartit en les diferents xarxes socials.

#MemòriaDignitatJusticia

#RecordVíctimesHolocaust

#AmicalMauthausenXarxaMaiMés

#FragilitatdelaLlibertat


Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust 2024

Els instituts impulsors del Projecte Manresa-Mauthausen i l’Ajuntament de Manresa han organitzat els següents actes per commemorar el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust el divendres 26 de gener adreçades als centres de secundària de la ciutat:

  • 10h: Itinerari per les stolpersteine de la ciutat i treball sobre la vida dels deportats, amb apadrinament i neteja de llambordes, que es repartiran entre els instituts participants.
  • 11h: Projecció de la pel·lícula Un cel de plom, dirigida per Miquel Romans, sobre la vida de Neus Català, supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück.Al final de la projecció, hi haurà el testimoni d’una persona refugiada.
  • 13:15h: Homenatge als deportats a la placa commemorativa que hi ha a la plaça Sant Domènec de Manresa.

Per participar-hi, cal posar-se en contacte amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Manresa.

patrimonicultural@ajmanresa.cat

Tel. 938752300, extensió 37022

 


Refugi antiaeri de la Renaixença de Manresa. Guia de treball per després de la visita

Cada curs, l'Ajuntament de Manresa, en col·laboració amb l'Associació de Memòria Històrica de Manresa, ofereix visites guiades a l'interior del refugi antiaeri de la Renaixença adreçades als estudiants de secundària. Proposem aquesta guia de treball per realitzar després de la visita.

Refugi antiaeri de la Renaixença, a Manresa (Fotografia: web memoria.cat/ilamortvacauredelcel).

 


Retorn a la ciutat: acte del Projecte Manresa-Mauthausen: 20 de juny

Durant l'acte Retorn a la ciutat, l’alumnat dels instituts que han participat en el Projecte Manresa-Mauthausen d'aquest any compartiran textos sobre la seves vivències i les reflexions que han fet durant el viatge i oferiran l’espectacle de dansa “L’oblit és la pitjor de les condemnes”.

Tindrà lloc el proper dimarts 20 de juny, a les 18 h, a l'edifici de l'Anònima de Manresa.

Compta amb el suport de l'Ajuntament de Manresa, la Diputació de Barcelona i l'Amical de Mauthausen.


Projecte Manresa-Mauthausen: viatge a Mauthausen 2023

L’any 2013, per primera vegada, un grup d’alumnes i professors de centres de Manresa viatjava cap a Mauthausen, es commemorava el centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella, intel.lectual manresà deportat als camps nazis. L’objectiu del viatge era retre homenatge als deportats manresans que van haver de viure les vicissituds de l’exili i la deportació, s’iniciava el projecte Manresa-Mauthausen.

Aquest projecte, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, la Diputació de Barcelona i l’acompanyament de l’Amical de Mauthausen i altres camps, cerca apropar el jovent a una realitat històrica esfereïdora i, alhora, prendre consciència de la importància de defensar els valors democràtics tot fent justícia i reconeixent el coratge dels deportats i les seves famílies, ja que l’únic delicte que havien comès era defensar la llibertat i la democràcia d’un govern legítim.

És per això, que els actes d’homenatge a totes les víctimes del feixisme es converteix en un eix principal de la visita als memorials, però també, el fet de compartir l’experiència amb els familiars dels deportats fa visible que les generacions més joves puguin mantenir i reforcin el missatge dels deportats de fer una societat més justa, igualitària i, sobretot, lliure de feixisme.

Alumnes conversant amb familiars dels deportats, maig de 2023.

De les visites als camps de concentració de Mauthausen, Ebensee i Gusen els alumnes en tornen corpresos; la barreja d’aquests paratges bucòlics amb la barbàrie que s’hi va produir sorprèn l’alumnat, que no es pot imaginar com la humanitat va permetre això.

Així ho expliquen diversos alumnes que afirmen que en visitar els camps se’ls van posar els pèls de punta només imaginar que no fa tant temps allò estava ple de presoners que podrien ser qualsevol de nosaltres.

També destaquen la fredor amb què el govern austríac i la població ha tractat la memòria històrica. Expliquen que «sobre les despulles dels camps s'alcen pobles paradisíacs que mai haguessis dit que havien estat un infern.»

Diversos alumnes ressalten la importància de la internacionalització de la commemoració tot emfatitzant la diferència en la forma de retre l’homenatge dels diferents països, en el sentit que la presència militar és un eix central de la cerimònia, contrastant, sobretot, amb el model català i espanyol, on els homenatges són protagonitzats per la societat civil.

Acte davant el memorial espanyol a les víctimes del camp, maig de 2023.

Una alumna ha definit el viatge com «una vivència trencadora, trista, però al mateix temps esperançadora. El camp se’ns presenta com un reflex d’un temps que no queda tan lluny, una petita mostra del que fou l’holocaust. És un exemple per advertir-nos del poder i del mal de les ideologies totalitàries.»

La visita al castell de Hartheim completa l'experiència viscuda pels alumnes. La visita al castell on es duia a terme l'eutanàsia assistida indiscriminadament és, també, una vivència colpidora, que fa reflexionar, i evidencia la falta d'escrúpols del règim de Hitler i els seus col·laboradors, amb el seu programa «Aktion T4» que pretenia acabar amb tota aquella població que ells consideraven «no dignes» de viure.

Així, doncs, el projecte Manresa-Mauthausen ha donat l'oportunitat a aquest grup de joves de prendre consciència d'una història que sembla molt llunyana, però que és més propera del que pensem i dels perills que es puguin tornar a repetir fets com aquells, ja que estem assistint a uns moments claus a Europa, amb una manca de suport a les democràcies occidentals, que s’han vist desprestigiades, en part, per la inacció de polítiques valentes per fer front al feixisme.

Ells s'enduen el record que arreu encara s'arrosseguen les conseqüències d'aquella tragèdia, de la importància de combatre el feixisme i de no oblidar mai aquells que van lluitar i van morir en defensa de la llibertat.

En el viatge d’aquest any hi han participat l’INS Gerbert d’Aurillac, l’INS Lacetània, l’INS Lluís de Peguera, l’INS Manresa Sis i l’INS Pius Font i Quer. Podeu veure un reportatge gràfic en aquest enllaç.

Alumnat i professorat que han participat en el viatge d’aquest any, maig de 2023.

 


Converses: Com ensenyem la història

La professora Carme Botifoll i els professors Josep Castilla i Jaume Esquius, membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa, han participat en el programa “Converses” de la televisió de Sant Fruitós de Bages, membre de la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya.

Tots ells formen part de memoria.cat/edu que, dins l’Associació, elabora i difon materials didàctics que facilitin el treball a l’aula de temes relacionats amb la memòria històrica.

El programa, presentat pel periodista Joan Barbé, tracta sobre “Com ensenyem la Història”. Durant la conversa, es presenten els diversos àmbits de treball del grup i es destaquen alguns dels materials elaborats. Es comenten algunes de les seves  característiques com la utilització de fonts primàries, la flexibilitat de les activitats proposades, l'ús per part del professorat de qualsevol centre de Catalunya o la interdisciplinarietat. També s’estableix un diàleg entre els participants sobre diferents aspectes relacionats amb l’ensenyament de la història a l'actualitat a les escoles i als instituts de secundària.

Podeu veure el programa en aquest enllaç.


L’escola durant la República: proposta didàctica

L’escola durant la República: ensenyar a pensar és una proposta didàctica adreçada a l’alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat. Explica com era l’ensenyament a Catalunya durant la II República i es compara amb l’etapa anterior de la Restauració i amb la posterior, la dictadura franquista. També es fa una connexió amb l’escola actual. L’activitat es pot portar a terme com una ampliació del contingut de Ciències Socials, però també es pot realitzar en el marc d’un treball per projectes més general.


 


Memoria.cat rep el Premi Empremta d’Òmnium Bages-Moianès

El divendres 18 de novembre, l’Associació Memòria i Història de Manresa va rebre el Premi Empremta atorgat per Òmnium Bages-Moianès.

L‘acte de lliurament va tenir lloc a l’Espai Cultural Fàbrica Vella de Sallent dins del marc dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura.

El vicepresident d’Òmnium Bages-Moianès, Jordi Corrons, va lliurar el guardó i el va recollir Conxita Parcerisas en nom de l’Associació.

El Premi Empremta es lliura en reconeixement a una iniciativa personal o col·lectiva que hagi destacat en els darrers temps, des de les comarques del Bages i el Moianès, en el desenvolupament cultural, artístic o social del país.

Segons el jurat: “La projecció de Memòria i Història a Manresa, però també a tot el país, fa que avui dia sigui del tot imprescindible haver de comptar amb la tasca que duu a terme aquest grup de persones per entendre el camí cap a la justícia social, la cohesió i la preservació de la memòria de les persones de casa nostra”.

Tots els guardonats pels Premis Lacetània 2022. (Font: web regio7.cat).

S'ha celebrat la Jornada Literatura i camps de concentració nazis

Els passats 10 i 11 de novembre va tenir lloc la Jornada Literatura i camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi i Jorge Semprún en perspectiva comparada, organitzada pel Memorial Democràtic, amb la col·laboració de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

A Manresa es va celebrar el divendres 11, a la sala d’actes de l’Institut Lluís de Peguera, i va comptar amb l’assistència d’una seixantena de persones.

La Jornada va començar amb una ruta guiada per diversos llocs significatius de la vida de Joaquím Amat-Piniella. Després, ja a l’institut, va començar la Jornada amb la ponència “La literatura concentracionaria española y catalana: las voces de los supervivientes” a càrrec de la Dra. Sara Brenneis. Seguidament, “Parlem de Joaquim Amat-Piniella” a càrrec Josep Alert, coordinador de l’any Amat- Piniella. Després d’una breu pausa, David Serrano Blanquer va fer la ponència “Parlem de K.L. Reich”. Les intervencions van acabar amb una taula rodona “Pedagogia i Literatura concentracionària”, a càrrec de Sara Brenneis, David Serrano i Josep Castilla, actuant com a moderador, Emigdi Subirats.

Com a cloenda de l’acte es va projectar l’audiovisual “Borrallons de neu”.

Un moment de la intervenció de la Dra. Sara Brenneis. (Fotografia: Rosina Ramírez)

10 i 11 de novembre: Jornades “Literatura i camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi i Jorge Semprún"

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Associació Memòria i Història de Manresa, ha organitzat una trobada dels principals especialistes en la personalitat i l’obra dels principals representants de la literatura concentracionària als camps nazis, a nivell mundial ─Primo Levi─, espanyol ─Jorge Semprún─ i català ─Joaquim Amat-Piniella.

Les jornades, que porten per títol “Literatura i camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi i Jorge Semprún en perspectiva comparada”,  es celebraran el dia 10 de novembre a Barcelona i el dia 11 de novembre a Manresa.

La primera sessió tindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès el dia 10 de novembre al matí, amb la participació d’especialistes que han estudiat la vida i l’obra d’aquests tres autors: Philippe Mesnard, Soledad Fox Maura, Marta Marín-Dómine i Sara Brenneis. Amb les seves aportacions es donaran les claus interpretatives fonamentals dels autors estudiats, analitzats junts per primera vegada en aquestes sessions.

La segona sessió tindrà lloc a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa el dia 11 de novembre a la tarda i tindrà dues parts. La primera part es centrarà en la literatura concentracionària, K.L. Reich i el manresà Joaquim Amat-Piniella, amb Sara Brenneis, Josep Alert i David Serrano. Després hi haurà una taula rodona sobre “Pedagogia i literatura concentracionària”, amb la participació de tots els ponents i el manresà Pep Castilla. El debat es centrarà en el vessant pedagògic de la literatura concentracionària a partir de les obres de Levi, Semprún i Joaquim Amat-Piniella, de manera especial.

La sessió serà també un espai per compartir experiències didàctiques que s’apliquen a centres de secundària i batxillerat del territori català.

Trobareu més informació i el formulari d’inscripció en aquest enllaç: https://bit.ly/3FcR4CD