Memoria.cat rep el Premi Empremta d’Òmnium Bages-Moianès

El divendres 18 de novembre, l’Associació Memòria i Història de Manresa va rebre el Premi Empremta atorgat per Òmnium Bages-Moianès.

L‘acte de lliurament va tenir lloc a l’Espai Cultural Fàbrica Vella de Sallent dins del marc dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura.

El vicepresident d’Òmnium Bages-Moianès, Jordi Corrons, va lliurar el guardó i el va recollir Conxita Parcerisas en nom de l’Associació.

El Premi Empremta es lliura en reconeixement a una iniciativa personal o col·lectiva que hagi destacat en els darrers temps, des de les comarques del Bages i el Moianès, en el desenvolupament cultural, artístic o social del país.

Segons el jurat: “La projecció de Memòria i Història a Manresa, però també a tot el país, fa que avui dia sigui del tot imprescindible haver de comptar amb la tasca que duu a terme aquest grup de persones per entendre el camí cap a la justícia social, la cohesió i la preservació de la memòria de les persones de casa nostra”.

Tots els guardonats pels Premis Lacetània 2022. (Font: web regio7.cat).

S'ha celebrat la Jornada Literatura i camps de concentració nazis

Els passats 10 i 11 de novembre va tenir lloc la Jornada Literatura i camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi i Jorge Semprún en perspectiva comparada, organitzada pel Memorial Democràtic, amb la col·laboració de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

A Manresa es va celebrar el divendres 11, a la sala d’actes de l’Institut Lluís de Peguera, i va comptar amb l’assistència d’una seixantena de persones.

La Jornada va començar amb una ruta guiada per diversos llocs significatius de la vida de Joaquím Amat-Piniella. Després, ja a l’institut, va començar la Jornada amb la ponència “La literatura concentracionaria española y catalana: las voces de los supervivientes” a càrrec de la Dra. Sara Brenneis. Seguidament, “Parlem de Joaquim Amat-Piniella” a càrrec Josep Alert, coordinador de l’any Amat- Piniella. Després d’una breu pausa, David Serrano Blanquer va fer la ponència “Parlem de K.L. Reich”. Les intervencions van acabar amb una taula rodona “Pedagogia i Literatura concentracionària”, a càrrec de Sara Brenneis, David Serrano i Josep Castilla, actuant com a moderador, Emigdi Subirats.

Com a cloenda de l’acte es va projectar l’audiovisual “Borrallons de neu”.

Un moment de la intervenció de la Dra. Sara Brenneis. (Fotografia: Rosina Ramírez)

10 i 11 de novembre: Jornades “Literatura i camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi i Jorge Semprún"

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Associació Memòria i Història de Manresa, ha organitzat una trobada dels principals especialistes en la personalitat i l’obra dels principals representants de la literatura concentracionària als camps nazis, a nivell mundial ─Primo Levi─, espanyol ─Jorge Semprún─ i català ─Joaquim Amat-Piniella.

Les jornades, que porten per títol “Literatura i camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi i Jorge Semprún en perspectiva comparada”,  es celebraran el dia 10 de novembre a Barcelona i el dia 11 de novembre a Manresa.

La primera sessió tindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès el dia 10 de novembre al matí, amb la participació d’especialistes que han estudiat la vida i l’obra d’aquests tres autors: Philippe Mesnard, Soledad Fox Maura, Marta Marín-Dómine i Sara Brenneis. Amb les seves aportacions es donaran les claus interpretatives fonamentals dels autors estudiats, analitzats junts per primera vegada en aquestes sessions.

La segona sessió tindrà lloc a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa el dia 11 de novembre a la tarda i tindrà dues parts. La primera part es centrarà en la literatura concentracionària, K.L. Reich i el manresà Joaquim Amat-Piniella, amb Sara Brenneis, Josep Alert i David Serrano. Després hi haurà una taula rodona sobre “Pedagogia i literatura concentracionària”, amb la participació de tots els ponents i el manresà Pep Castilla. El debat es centrarà en el vessant pedagògic de la literatura concentracionària a partir de les obres de Levi, Semprún i Joaquim Amat-Piniella, de manera especial.

La sessió serà també un espai per compartir experiències didàctiques que s’apliquen a centres de secundària i batxillerat del territori català.

Trobareu més informació i el formulari d’inscripció en aquest enllaç: https://bit.ly/3FcR4CD


 


Estudiants d'instituts de Manresa parlen del viatge a Mauthausen

El 20 de juny, Dia Mundial dels Refugiats, el professor Josep Castilla, membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa, i els estudiants Senna Sabater, Abril Rodríguez, Judit Budia i Pol Gibert dels instituts Lluís de Peguera, Lacetània i Pius Font i Quer de Manresa van participar en el programa Barra lliure del Canal Taronja i van parlar de l'experiència del viatge que van realitzar al camp de concentració de Mauthausen.

 

https://vimeo.com/724255857


 

 


Ruta de cançons a l’entorn d’una guerra

El dissabte 11 de juny, i sota el títol Ruta de cançons a l’entorn d’una guerra, la coral inCORdis va oferir un recorregut de cançons que va transcórrer per diferents llocs de Manresa que havien tingut un paper destacat en l’esdevenir col·lectiu durant la República i la Guerra Civil. Als punts escollits per fer la parada, un membre del cor explicava la importància i la significació del lloc i es cantava una cançó.

Més d’un centenar de persones van acompanyar el concert itinerant que va començar a les 11 del matí a la Sala Gòtica  de l’Hospital de Sant Andreu, on es va cantar Cançó de fer camí i va finalitzar cap a la 1 del migdia davant del monument a Joaquim Amat i Piniella, al Casino, on es va cantar Gallo Rojo, Gallo Negro. Al llarg del recorregut el públic va poder gaudir de cançons com Què volen aquesta gent, A les barricades o una emocionant Palabras para Julia cantada a l’interior del refugi antiaeri de la Renaixença. En total 10 parades i 12 cançons en 10 espais de memòria històrica.

A l'Hospital de Sant Andreu de Manresa, lloc d'inici del concert. (Fotografia: Rosa Lóbez).
Al carrer de Sobrerroca de Manresa. (Fotografia: Jaume Esquius).

InCORdis és un col·lectiu que, des del 2013, canta cançons que han estat significatives en llocs i moments diversos per expressar anhels d’una major justícia i lluites per la millora de la societat. Així, ha cantat les lluites per la propietat de la terra o contra l’esclavatge i la discriminació racial; l’exili i les migracions; la consciència de gènere; o la manca d’habitatges dignes. I ho ha fet tant amb himnes ben populars com amb cançons menys conegudes, però sempre plenes de consciència, compromís i lluita.

 

L’Associació Memòria i Història de Manresa va assessorar-ne la proposta i la selecció dels llocs per on va passar la ruta de cançons.

Davant el monument a Joaquim Amat i Piniella, punt final del recorregut. (Fotografia: Rosa Lóbez).

 


Viatge Manresa-Mauthausen 2022

Camp de concentració de Mauthausen.

En el marc del projecte Manresa-Mauthausen iniciat el 2013, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Manresa i de l’Associació Memòria i Història de Manresa, i després de dos anys de no haver-se realitzat a causa de la pandèmia de la Covid-19, els alumnes dels centres que participen en aquest projecte han pogut dur a terme el viatge als camps de concentració de Mauthausen, Gusen i Ebensee.

Aquest viatge té la finalitat de recordar i retre homenatge a totes les persones deportades que van patir l’horror dels camps nazis. Entre elles, una trentena de manresans van patir la deportació i les dures condicions de treball a les quals estaven sotmesos, 19 d’aquests manresans no van tornar mai més.

Així doncs, del 13 al 16 de maig, alumnes dels instituts Lacetània, Pius Font i Quer i Lluís de Peguera de Manresa van poder realitzar el viatge a Mauthausen conjuntament amb els membres de l’associació Amical de Mauthausen i altres camps, organització de familiars dels deportats creada el 1962. D’aquesta manera, l'alumnat va poder compartir les experiències d’alguns d’aquests familiars, com va ser el cas de la Pepita, filla d’un deportat català.

Alumnat i professorat que van participar en el viatge.
Acte a l’estació de trens de Mauthausen.

El primer dia, divendres 13, es va fer una visita al camp de Mauthausen. A la tarda, es va anar a l’estació de trens de Mauthausen, on arribaven els presoners deportats i des d’on havien d’anar a peu al camp. Allà,  l’alcalde de la ciutat va fer una petita recepció a la delegació de l’Amical i als alumnes. Després, es va anar a la casa d’Anna Pointner, on es van amagar les còpies de les fotografies fetes pel presoner Francesc Boix i pels alemanys, les quals van permetre demostrar els excessos i els crims comesos al camp.

Dissabte 14, es va viatjar al camp d’Ebensee, on la construcció de túnels sota les muntanyes va propiciar també la deportació de molts presoners. Allà es va retre un homenatge als deportats. A la tarda, es va visitar el memorial del camp de Gusen, anomenat “l’infern dins de l’infern” pels mateixos presoners.

Acte d’homenatge a les víctimes, al camp d’Ebensee.
Memorial de Catalunya als deportats de Mauthausen.

Diumenge 15 es van fer els actes de commemoració internacionals en els diferents memorials de les delegacions governamentals. En el memorial català, hi van participar diferents autoritats, com la consellera de Justícia Lourdes Ciuró (en representació del govern català) i el secretari d’estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez (en representació del govern espanyol). També, hi va haver la presència de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau i d’altres polítics a títol personal, com els exdiputats del Parlament de Catalunya Anna Gabriel i David Fernández. A la tarda, es va visitar la ciutat de Linz, en un ambient ja més relaxat.

Davant el memorial espanyol a les víctimes del camp.
Visita al castell de Hartheim

Dilluns 16, al matí es va visitar el castell renaixentista de Hartheim, un dels sis centres d’eugenèsia activa que els nazis havien establert dins del seu Reich. Finalment, a la tarda es va visitar la ciutat de Munic.

 

 

 

La valoració, tant de l’alumnat com del professorat, és que ha estat un viatge i una experiència molt emotiva.

Per poder fer un seguiment de les diferents activitats, els estudiants han creat el compte d’Instagram manresa_mauthausen, en el qual es pot conèixer l’opinió i la valoració de l’alumnat, així com també s’hi pot veure nombroses fotografies.

Al camp de Mauthausen.

Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust als centres de secundària

Amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, els instituts que formen part del Projecte Manresa-Mauthausen i l’Ajuntament de Manresa han organitzat les següents activitats per al proper dijous 27 de gener, adreçades als centres de secundària de Manresa:

10h: Conferència de Dory Sontheimer que es retransmetrà per xarxa perquè es puguin connectar tots els centres que vulguin.

Després de la mort dels seus pares, Dory Sontheimer va descobrir set caixes amb fotografies, cartes, passaports i altres documents que li van revelar la identitat jueva i la dramàtica història de la seva família, víctima de l'Holocaust nazi.

11.30h: Itinerari per les stolpersteine de la ciutat amb apadrinament i neteja de llambordes, que es repartiran entre els instituts participants.

13h: Acte a la plaça Sant Domènec amb lectures o aportacions diverses per part dels centres.

Per participar en alguna de les propostes, cal posar-se en contacte amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Manresa:

patrimonicultural@ajmanresa.cat

Tel. 938753410, extensió 37016


Taula rodona sobre “Els mestres de la República”: dimecres, 26 de gener

El proper dimecres, 26 de gener, tindrà lloc una taula rodona sobre el model educatiu dels anys de la República i sobre l’obra més emblemàtica de l’ensenyament a Manresa: el Grup Escolar Renaixença.

Té per títol “Mestres de la República: il·lusió i compromís”.

Hi participaran la pedagoga Agnès Torras, l’historiador  Joaquim Aloy i Ramon Bohigas, alumne del Renaixença durant el període de la República i els primers anys del franquisme.

L’acte es farà al menjador de l’escola La Renaixença de Manresa a les 19h.

A més, es podrà veure de nou l’exposició “La República i la seva obra educativa a Manresa”.

La taula rodona és organitzada per l’Ajuntament de Manresa i l’Associació Memòria i Història de Manresa. Compta amb la col·laboració i suport de l’Escola La Renaixença, el Memorial Democràtic, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Més informació al web de memoria.cat.

Mestres del Grup Escolar Renaixença de Manresa, 17 de setembre de 1936. (Font: memoria.cat)/mestres.

Xerrada: Connectar amb el passat per aterrar a l’educació del present

El proper divendres, 19 de novembre a les 19 h,  tindrà lloc la conferència “Connectar amb el passat per aterrar a l’educació del present” a la sala d’actes de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa.

Anirà a càrrec de Francina Martí Cartes, professora d’educació secundària i presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

La xerrada es centra en el valor de la memòria històrica en l'educació a les aules i reivindica la tasca educativa que es va fer durant la Segona República.

Aquesta activitat forma part del cicle Cosmògraf 2021 que té lloc anualment a Manresa i que en aquesta Va edició reflexiona sobre l’educació sota el lema “Educar per pensar”.

          • Dia: divendres, 19 de novembre.
          • Hora: 19h
          • Lloc: Sala d'actes de l'Institut Lluí­s de Peguera


 


Dues exposicions sobre la  República

Fins el 12 de setembre, a Manresa, es poden veure dues exposicions sobre la República.

La primera, “Tres dies d’abril. 90 anys de la proclamació de la República”, ha estat produïda pel Memorial Democràtic i vol mostrar, a través de fotografies i testimonis, com es va viure la proclamació de la República arreu de Catalunya.

La segona, “República i Escola a Manresa (1931-1939)”, produïda per l’Associació Memòria i Història de Manresa, explica l’obra educativa del govern de la República a Manresa, el moviment de renovació pedagògica que va significar, la construcció del Grup Escolar Renaixença i la tasca i el compromís dels seus mestres.

Es poden visitar al Grup Escolar Renaixença de Manresa del 26 al 30 d’agost i els dies 4,5,11 i 12 de setembre, de 18 a 20 h.

L’entrada a les exposicions és pel carrer del Bruc, 112-114.