Dues exposicions sobre la  República

Fins el 12 de setembre, a Manresa, es poden veure dues exposicions sobre la República.

La primera, “Tres dies d’abril. 90 anys de la proclamació de la República”, ha estat produïda pel Memorial Democràtic i vol mostrar, a través de fotografies i testimonis, com es va viure la proclamació de la República arreu de Catalunya.

La segona, “República i Escola a Manresa (1931-1939)”, produïda per l’Associació Memòria i Història de Manresa, explica l’obra educativa del govern de la República a Manresa, el moviment de renovació pedagògica que va significar, la construcció del Grup Escolar Renaixença i la tasca i el compromís dels seus mestres.

Es poden visitar al Grup Escolar Renaixença de Manresa del 26 al 30 d’agost i els dies 4,5,11 i 12 de setembre, de 18 a 20 h.

L’entrada a les exposicions és pel carrer del Bruc, 112-114.


 


Homenatge de Manresa a quatre nous deportats

Col·locació d'una de les llambordes, 13 de maig. (Font: web memoria.cat/deportats).

El dijous 13 de maig, Manresa va homenatjar quatre deportats dels quals fins ara no es coneixia la seva història. A tots quatre s’ha col·locat una stolpersteine davant del que va ser el seu darrer domicili, igual com té la resta de la trentena de manresans deportats.

Aquest reconeixement ha estat possible per la feina feta per l'historiador Juan Manuel Calvo, de l'Amical de Mauthausen i, que en contacte amb els membres de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Quim Aloy i Jordi Pons, han pogut reconstruir la dissort d'aquests manresans.

Aquests ciutadans són: Antoni Meca Sánchez que vivia al carrer Remei de Dalt 54, Julià Commes Claros que vivia al carrer Sant Bartomeu 4, Felip Díez Sada amb domicili al carrer Talamanca 15 i Antoni Cano Martínez que vivia al carrer Montserrat 20.

Tots ells tenen, a partir d'avui, una llamborda que recorda a la ciutat que van ser persones que van defensar la legitimitat democràtica enfront del feixisme.

Un dels moments dels actes d’homenatge, 13 de maig. (Font: web memoria.cat/deportats).

En els actes hi van participar els instituts Pius Font i Quer, Lacetània i Peguera, que formen part del projecte Manresa-Mauthausen i que amb un grup d’alumnes de batxillerat van col·laborar en els homenatges.

La biografia completa dels nous deportats la podeu trobar en el web Manresans deportats als camps nazis i també en l'audioguia Manresans deportats als camps de concentració nazi. Aquesta audioguia és una excel·lent eina per treballar el conjunt dels deportats manresans amb l'alumnat de secundària.

En els següents enllaços podeu trobar la notícia en diferents mitjans de comunicació, així com fotografies dels diferents actes.


Setmana Plácido: del 17 al 23 de maig

L’Ajuntament de Manresa ha impulsat el projecte Manresa i Acció. Vivint en pantalla gran” amb la col·laboració d’entitats com El Galliner, Cine-Club Manresa, El Clam, Memòria i Història de Manresa, Cinemes Bages Centre i Manresa Film Office, per reivindicar l’aportació de Manresa a la cultura cinematogràfica i el potencial de la  ciutat per acollir rodatges.

Aquest projecte presenta un programa d’activitats al llarg de tot l’any 2021, coincidint per una banda, amb els 60 anys del rodatge a la ciutat de Manresa del film Plácido de Luís García Berlanga i, per l’altra, els 125 anys de la primera projecció de cinema a Manresa.

Tenint en compte que bona part de les activitats d’aquest projecte es centren en l’Any Plácido, que també coincideix amb l’Any Berlanga, ja que el proper 3 de juny el director hagués fet 100 anys, l’Associació Cultural El Galliner organitza la Setmana Plácido del 17 al 23 de maig, amb xerrades, taules rodones i projeccions de la pel·lícula, especialment als centres educatius, residències i centres de dia.

Per facilitar la comprensió de la pel·lícula, memòria.cat/edu ha elaborat un material de suport que trobareu publicat en la secció Propostes de Cinema, i que encetem amb Plácido.

 


Plácido: guia didàctica per treballar la pel·lícula

Ara fa 60 anys, la ciutat de Manresa es va transformar en el plató de cinema de la pel·lícula Plácido del director Luis García Berlanga. Molts manresans i manresanes hi van poder participar com a “extres” o com a actrius i actors amb petits papers.

La pel·lícula, considerada una de les obres mestres del cinema espanyol, és el reflex de l’Espanya dels primers anys seixanta del segle XX i ens permet descobrir com era la societat d’aquell període, mostrant la desigualtat social i les dificultats per sobreviure dels més desfavorits. A més, ens aporta una manera de fer cinema en la qual la crítica social ha de superar la censura del règim.

D’altra banda, Plácido ens mostra com era la ciutat de Manresa, i permet identificar molts espais i comparar-los amb els de la ciutat actual. Representa el paisatge quotidià d’una ciutat mitjana de la Catalunya d’aquell temps, mostrant-nos l’ambient que es vivia als carrers i a les cases, o com eren els cotxes, els pisos, els vestits…

En definitiva, Plácido ens aporta molta informació sobre la seva època amb una qualitat cinematogràfica excepcional.

Amb motiu de la Setmana Plácido, es projectarà als centres educatius de la ciutat. Per facilitar l’anàlisi de la pel·lícula presentem, com a material de suport, aquesta guia didáctica.


 


Visites al refugi de la Renaixença de Manresa per als centres de secundària

Entre els mesos de març i maig l’Ajuntament de Manresa ofereix als centres educatius de la ciutat unes visites guiades a l’interior del refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença.

Les visites seran guiades per membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa. Els centres que vulguin apuntar-s’hi han d’escriure a patrimonicultural@ajmanresa.cat per acordar el dia i l’hora de la visita.

L’alumnat podrà visitar els plafons de l’exposició “I la mort va caure del cel. 80 anys dels bombardeigs franquistes a Manresa” que està instal·lada al mateix refugi.

Adjuntem un material de suport per treballar aquest tema a l’aula.

Refugi antiaeri de la Renaixença, a Manresa (Fotografia: web memoria.cat/ilamortvacauredelcel).

Audioguia dels refugis antiaeris i els bombardeigs franquistes a Manresa

Ja es disposa d’un nou itinerari audioguiat que porta per títol “Els bombardeigs de l’aviació franquista sobre Manresa”.

Promogut per l’Ajuntament de Manresa, ha estat realitzat per l’Associació Memòria i Història de Manresa i ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Placa informativa del refugi antiaeri de l’antic parc dels bombers, un dels punts de l’itinerari. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Aquest itinerari proposa un recorregut pels diferents espais que conserven la memòria de la Manresa bombardejada i també dels diferents esforços que els manresans i les manresanes van realitzar per protegir-se de les bombes.

Es proposen 24 localitzacions i, per cadascuna d’elles, una extensa informació històrica que permet conèixer els fets i les seves conseqüències.

S’han instal·lat plaques identificatives i informatives dels refugis i espais bombardejats en diferents indrets del recorregut. Totes elles contenen un codi QR que remet a l’audioguia.

L’enllaç a l’audioguia es pot trobar al web de l’Ajuntament de Manresa o directament al portal d’izi.travel.

Aquesta audioguia es suma a les dels tres Itineraris dels Espais de Memòria de Manresa.

 


 


Actes del Dia Internacional de l’Holocaust

El proper dimecres 27 de gener és el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust.

Per aquest motiu, durant tota la setmana tindran lloc diversos actes adreçats als centres de secundària de Manresa organitzats conjuntament per l’Ajuntament de Manresa i el Projecte Manresa-Mauthausen de la Catalunya Central.

Destaca, com a acte principal, la xerrada "Memòria, deportació, cultura de pau i drets humans" a càrrec d'Enric Garriga, president de l'Amical de Mauthausen, que es farà des de l’institut Lluís de Peguera de Manresa i que es podrà seguir per internet des de tots els centres que ho desitgin. Per connectar-se a la xerrada, cal demanar l'enllaç a l'Ajuntament de Manresa a través del correu: patrimonicultural@ajmanresa.cat.

També es podrà participar en altres propostes com  l’apadrinament d’algunes  stolpersteine i la realització de l’itinerari “Les stolpersteine: homenatge als deportats manresans als camps de concentració nazis”. O també en la proposta “Alfabet per la Pau”, de la Casa per la Pau i la Solidaritat Flors Sirera amb motiu del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.

Més informació.


Nova app col·laborativa sobre la Guerra Civil

Una nova app  col·laborativa permet recuperar vestigis de la Guerra Civil.

Des de fa unes setmanes es pot trobar una nova app col·laborativa que té com a objectiu recuperar la memòria dels nombrosos espais o fets que van succeir durant la Guerra Civil Espanyola, deixant l’empremta de la història en un mapa interactiu.

L’app s'anomena Vestigios de la Guerra Civil i ha estat creada per l’historiador Daniel Rodríguez i el programador informàtic José Ignacio Naranjo.

Remarquen que la col·laboració dels usuaris és el principal actiu de l’aplicació, ja que són els mateixos usuaris qui geolocalitzen les restes amb el mòbil i les comparteixen a l’app. Per tal d’evitar errors, el mateix Daniel Rodríguez s’encarrega de revisar les troballes.

L’app no només té un gran valor en la recuperació del patrimoni i de la memòria històrica sinó que també ens permet descobrir edificis o indrets que van tenir un paper destacat durant la guerra i que ara 80 anys després potser es desconeix.

En l’àmbit educatiu, permet organitzar recorreguts sobre indrets o esdeveniments que ja estiguin penjats a l’aplicació, però també es pot treballar amb grups classe com una activitat de recerca i de treball en la zona que es decideixi buscar.

L’aplicació és gratuïta i està disponible en el sistema Android i properament ho estarà en el sistema IOS.

 


 


Apadrinem el patrimoni de la Guerra Civil al Bages: curs “Ús didàctic del patrimoni” (PFZ del Bages)

En el marc del programa “Apadrinem el patrimoni de la Guerra Civil al Bages”, durant el curs 2020-21, es realitzarà el curs “Ús didàctic del patrimoni”. Està organitzat pel Servei Educatiu Bages i forma part del Pla de Formació de Zona (PFZ) del Bages.

Està adreçat al professorat de Ciències Socials d'Ensenyament Secundari.

El curs pretén aprofundir en l'ús didàctic del patrimoni històric, cultural i natural; centrat especialment en el Patrimoni de la Guerra Civil.

Es realitzarà en format virtual. Tindrà una durada de 15 hores i constarà de cinc sessions:

  • Sessió 1. Les fonts orals: Conxita Parcerisas (Associació Memòria i Història de Manresa).
  • Sessió 2. Les fonts escrites: Queralt Solé Professora de la UB especialista en Guerra Civil i franquisme.
  • Sessió 3: Cinema i fonts gràfiques: Magí Crusells Professor de la UB especialista en Guerra Civil i cinema.
  • Sessió 4: Experiències de centres.
  • Sessió 5: Presentació del projecte Apadrinem i proposta de projecte al propi centre.

El projecte “Apadrinem el patrimoni de la Guerra Civil al Bages” està coordinat pel Centre de Recursos Pedagògics del Bages, amb l’assessorament de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

Més informació: Centre de Recursos Pedagògics del Bages. Oferta d’activitats del PFZ Bages – Moianès. Curs 2020-2021.

 


 


S'ha realitzat el taller "Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central"

El passat dimarts 14 de juliol va tenir lloc el quart i darrer Taller d’Història i Educació del curs 2019-2020 organitzat conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.

El taller va anar a càrrec de Josep Oliveras i Samitier, geògraf, catedràtic emèrit de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia i de Pilar Alonso  del Museu de la Tècnica de Manresa.

El taller va constar de dues parts: la primera va consistir en una conferència de Josep Oliveras sobre Paisatge Industrial i patrimoni a la Catalunya central, en la qual va analitzar el paisatge preindustrial, el paisatge industrial del vapor, el paisatge ferroviari i el de la mineria, destacant la importància de la conservació del patrimoni industrial. A la segona part es va realitzar una visita guiada a les exposicions permanents sobre la Sèquia i l’aigua, i sobre la cinteria del Museu de la Tècnica de Manresa.

La jornada va ser ben interessant tant per a les persones interessades en aquesta temàtica com per al professorat de secundària.

(Fotografia: Carme Botifoll).