Fem memòria... maig de 1945: l’alliberament del camp de Mauthausen

Alliberament del camp de Mauthausen, 5 de maig de 1945. (Font: web ccma.cat).

El 5 de maig de 1945 el camp de concentració i d’extermini de Mauthausen va ser alliberat pels exèrcits dels països aliats.


Entrada del camp de Mauthausen. (Fotografia: Francesc Boix. Font: web Museu d’Història de Catalunya).

El camp de Mauthausen

El 5 de maig de 1945, pocs mesos abans que finalitzés la Segona Guerra Mundial, les tropes americanes van entrar al camp de concentració i d’extermini de Mauthausen. Va ser un dels darrers camps a ser alliberats.

El complex Mauthausen-Gusen aplegava dos camps de concentració i extermini ubicats en aquestes localitats austríaques. La població de Mauthausen tenia com a principal activitat econòmica l’explotació de les pedreres que proveïen les llambordes per empedrar els carrers de les poblacions d’Àustria. Aquest va ser el principal motiu per a construir-hi un gran camp de concentració aprofitant els presoners com a mà d’obra.

Vista de la pedrera del camp de Mauthausen. (Fotografia: Francesc Boix. Font: web Museu d’Història de Catalunya).

A la zona també s’hi troben les restes dels túnels  en els quals els nazis construïen armament  amagats dels avions aliats. Alguns d’aquests túnels es troben a les poblacions de Gusen i Ebensee on molts dels presoners hi feien treballs forçats.

De tots els camps nazis, Mauthausen és el que va concentrar la majoria dels ciutadans espanyols que, exiliats com a conseqüència de la Guerra Civil, hi van anar a parar per diferents circumstàncies. Es calcula que hi va haver 4.427 deportats espanyols, dels quals 936 eren catalans i 35 manresans, d’aquests, 19 hi van perdre la vida.

Pavellons del camp de Mauthausen. (Fotografia: Francesc Boix. Font: web Museu d’Història de Catalunya).

Memòria dels deportats

El primer diumenge de cada mes de maig, l’organització internacional Amical de Mauthausen, constituïda per exdeportats de diferents països del món, amb el suport de la majoria de governs d’aquests països, realitza un acte commemoratiu de l’alliberament del camp per part dels exèrcits aliats.

A Manresa, com en altres ciutats, les llambordes stolpersteine, col·locades davant el domicili on vivien quan va començar la Guerra Civil, recorden els manresans que van ser deportats.

Stolpersteine corresponent a Joaquim Amat-Piniella al carrer de Carrió 12 de Manresa. (Font: web Manresans deportats als camps nazis).

Joaquim Amat i Piniella, periodista, escriptor i polític manresà, va ser un dels que va sobreviure. Va estar empresonat a Mauthausen des del 1940 fins al 1945. La seva novel·la K.L. Reich està inspirada en els fets que hi va viure.

L’any 2013, coincidint amb el centenari del seu naixement, la ciutat de Manresa es va plantejar fer un reconeixement a tots els manresans que van patir la deportació als camps nazis. La iniciativa va cristal·litzar en el Projecte Manresa-Mauthausen que, a més de la commemoració, volia servir per donar a conèixer la situació de l’exili i la repressió  que es va produir després de la Guerra Civil espanyola. És, per tant, un projecte per a la recuperació de la memòria històrica, però també de reflexió sobre els valors de la nostra societat.

Representació d’alumnes i professorat d’instituts del Bages al camp de Mauthausen, maig de 2019. (Fotografia: Foto Art Manresa).

Actualment, en el marc d’aquest projecte, els instituts de secundària Lluís de Peguera, Pius Font i Quer, i Lacetània de Manresa;  Gerbert d’Aurillach de Sant Fruitós de Bages; i Pere Fontdevila de Gironella; organitzen estades conjuntes amb grups d’alumnes per visitar les instal·lacions i assistir als actes commemoratius de l’alliberament del camp. Les estades sempre van acompanyades  d’activitats relacionades amb la memòria històrica i la cultura de la pau. Aquesta experiència ha estat sempre molt enriquidora i molt ben valorada tant per l’alumnat com pel professorat que hi participa.

 


Més informació:


 


Fem memòria... 50 anys de la constitució de l’Assemblea del Bages

Aquest març de 2021 es compleixen cinquanta anys de la constitució de l'Assemblea del Bages, un organisme de socialització i mobilització antifranquista.

Pancarta de l’Assemblea del Bages al míting que va organitzar a Manresa per la Diada del 1976. (Fotografia: Lladó. Font: web memoria.cat/diada1976).

Què era l’Assemblea del Bages?  Quan es va fundar?

Església de Santa Maria de Camps on es va fundar l’Assemblea el març de 1971. (Font: web elcardener.com).

L'Assemblea del Bages va ser un organisme local i comarcal unitari de lluita antifranquista, que es va fundar el març de 1971 en una reunió clandestina que va tenir lloc a l’església de Santa Maria de Camps (Fonollosa).

En la seva creació hi va jugar un paper important l’existència a Manresa d’entitats molt dinàmiques com Art Viu, Cine-club Manresa, Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Agrupació Manresana de Folklore i  Omnium Cultural.

En el vessant més polític, a l’activitat clandestina portada a terme per partits com el PSUC, s’hi va afegir la creació, el setembre de 1970, de la Comissió per a la Promoció Política. Aquestes dues formacions van impulsar l’Assemblea del Bages, a la qual s’hi van incorporar, també,  el Partit Carlí de Catalunya i la Unió Democràtica de Catalunya, el sindicat CCOO, i entitats com Cine-Club i el Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

L’Assemblea del Bages va ser una de les primeres de Catalunya i, uns mesos després de la seva creació, es va incorporar a l’Assemblea de Catalunya.

Què va ser l’Assemblea de Catalunya?

L’Assemblea de Catalunya es va fundar, el novembre de 1971, com un organisme democràtic unitari i d’oposició a la dictadura franquista. Agrupava entitats, associacions de veïns, partits i sindicats.

El seu programa es resumia en quatre punts: amnistia general, llibertat democràtiques, restabliment de l’Estatut del 32 i coordinació amb els altres pobles de la península per lluitar contra la Dictadura.

Carnet de l’Assemblea de Catalunya amb els 4 punts que defensava.

L’Assemblea de Catalunya va coordinar i organitzar les principals mobilitzacions populars contra la dictadura franquista. A nivell de Manresa i el Bages, l’Assemblea del Bages va organitzar manifestacions i actes de lluita contra la dictadura amb l’objectiu d’aconseguir la democràcia i l’autonomia.

El 2 d’abril de 1976 l’Assemblea del Bages va canviar de nom i es va anomenar Assemblea Democràtica del Bages.

 


 


Fem memòria...100 anys de la Volta Ciclista a Catalunya

1967: arribada a Manresa de la 4a etapa de la XLVII Volta. (Font: web memoria.cat/jorba).

 

La Volta, present a Manresa en 92 ocasions

 

 

 

 


Logotip de la 100 edició de la Volta. (Font: web voltacatalunya.cat).

Del 22 al 28 d’aquest mes de març, es celebrarà l’edició número 100 de la Volta Ciclista a Catalunya. La Volta és la tercera prova ciclista per etapes amb més edicions del món, després del Tour de França i del Giro d’Itàlia.

La primera edició es va celebrar l’any 1911 i només s’ha aturat en tres ocasions: del 1914 al 1919, a causa de la I Guerra Mundial; del 1937 al 1938 durant la Guerra Civil espanyola; i el 2020 per la pandèmia de la Covid-19.

La relació de Manresa amb la Volta és molt estreta i ve de lluny. Comença amb la segona edició el 1912, quan va acollir una de les seves tres etapes: Barcelona-Manresa, Manresa-Lleida i Lleida-Barcelona.

1912: sortida de la 2a etapa de la II Volta a la pujada de la Catalana de Manresa. ¹

Des d’aleshores, la Volta ha estat present a la ciutat, d’una manera o altra, en 92 ocasions. Després de Barcelona, és la ciutat que ha estat més vegades inici o final de la competició. S’hi han viscut dos inicis de la prova, el 1970 i el 1991; i tres finals, el 1969, el 1974 i el 1981. I ha acollit 48 arribades i 39 sortides d’etapa.

Durant aquests anys, l’afició manresana ha vist pujar al podi ciclistes emblemàtics com el navarrès Mariano Cañardo, el 1936 (guanyador de la Volta d’aquell any, la darrera abans de la Guerra Civil); el català Miquel Poblet, el 1948 i el 1949; el basc Domingo Perurena, el 1971 i el 1975; l’irlandès Sean Kelly, el 1984 (guanyador de la Volta d’aquell any); o el  corredor de Cantàbria Óscar Freire, el 2003, entre molts altres.

La Volta també ha comptat amb la presència dels ciclistes manresans Josep Pesarrodona, guanyador el 1974 de la 6a etapa (Campdevànol–Andorra la Vella) i de la Vuelta a Espanya el 1976; i Francesc Sala que hi va participar en cinc edicions entre els anys 1980 i 1985.

La població de Manresa i comarca sempre ha donat molt bona acollida a aquest esdeveniment. El 1931, se li va atorgar el Trofeu Macià per ser la ciutat que va acollir més bé els ciclistes en la Volta d’aquell any.

Recorregut de la 100a edició de la Volta. (Font: web voltacatalunya.cat).

El proper 26 de març, Manresa rebrà la final de la cinquena etapa (Pobla de Segur-Manresa) i serà present així en aquesta edició especial del 100 aniversari.


Més informació:

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

- Web Arxiu fotogràfic de la Casa Jorba.

- Web Volta Ciclista a Catalunya.


Notes:
¹ Font: La memòria de les imatges. Regió 7. (Biblioteca Comarcal de Catalunya. Sèrie gràfica I).
² Font: GONZÁLEZ, Felip ; SARDANS, Jordi. La Transició. Volum 2. Manresa: Parcir, 1997. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).
³ Font: ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1991. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).

 


Fem memòria... Febrer de 1961: rodatge de la pel·lícula Plácido a Manresa

Sabies que fa 60 anys es va filmar una famosa pel·lícula, a Manresa?

Rodatge de la pel·lícula Plácido als carrers de Manresa. (Font: web berlangafilmmuseum.com).

Manresa, ciutat de cinema

Els darrers anys, edificis i carrers de Manresa s’han convertit sovint en un plató de cinema. Últimament ha estat l’escenari de sèries de televisió, com la coneguda Hache; de pel·lícules, com Las Leyes de la Frontera del director Daniel Monzón; d’anuncis publicitaris o d’altres produccions audiovisuals.

Rodatge de Las Leyes de la Frontera a Manresa. (Fotografia: Oscar Bayona. Font: Diari Regió 7, 31/01/2021).

Però aquesta activitat no és nova. Ara fa 60 anys, el febrer de 1961, ja es va produir el rodatge de Plácido, un dels films més importants de la cinematografia espanyola.


Plácido, un dels millors films de Luis García Berlanga

Cartell de la pel·lícula. (Font: web dcine.org).

La pel·lícula Plácido (1961) va ser dirigida per Luis García Berlanga (1921-2010), a partir d’un guió que va escriure ell mateix amb la col·laboració, entre d’altres, de Rafael Azcona. Va ser protagonitzada per Cassen, José Luís López Vázquez i Elvira Quintillá en els papers principals.

La pel·lícula, considerada una de les millors comèdies de Berlanga, va ser nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i a la Palma d’Or del Festival de Cannes.

L’acció transcorre la nit de Nadal en una petita ciutat de províncies on s’organitza una campanya de caritat, sota el lema “Seu un pobre a la teva taula”, per compartir el sopar de Nadal amb les persones més necessitades. La humanitària jornada es completa amb una cavalcada pels carrers de la ciutat, a la qual es contracta Plácido, perquè hi participi amb el motocarro que s’acaba de comprar. Però, ell no es pot concentrar en la feina perquè aquest mateix dia li venç el primer termini del pagament del vehicle, el seu únic mitjà de subsistència.

Una de les escenes de la pel·lícula. (Font: web berlangafilmmuseum.com).

La idea de Plácido va sorgir, precisament, a partir d’una campanya ideada pel franquisme, sota el lema “Siente a un pobre en su mesa”, que pretenia fer créixer el sentiment de caritat cristiana cap als pobres. De fet, el títol original de la pel·lícula havia de ser Siente a un pobre en su mesa, però la censura franquista ho va impedir. Finalment, es va optar per Plácido, que era el nom del protagonista.

Una de les escenes de la pel·lícula. (Font: web berlangafilmmuseum.com).

Berlanga va realitzar una comèdia costumista, plena d’humor negre, que en realitat era un devastador retrat social i una dura crítica a l’Espanya franquista. El director mostrava la hipocresia de la societat, la incomunicació humana i la misèria física i moral de tots els personatges.


El rodatge a Manresa

D’entrada Berlanga havia volgut rodar els exteriors a altres ciutats com Cuenca, Vitòria o Burgos,  però com que la productora era catalana i els interiors s’havien de rodar a Catalunya, finalment es va decidir filmar-hi també els exteriors. Van visitar altres ciutats com Girona, Lleida, Vic i, finalment, van optar per Manresa, sobretot pel riu i pels carrers amb pendents.  Produir la pel·lícula va costar uns 10 milions de pessetes.

Un moment del rodatge de Plácido a Manresa. (Font: web berlangafilmmuseum.com).

El 27 de febrer del 1961, Berlanga i el seu equip van arribar a Manresa per iniciar el rodatge que s’allargaria durant tot el mes de març. El mateix dia 27, van convocar, al Casino, totes les persones que volguessin fer d’extres  per fer-ne la selecció. Se’n van presentar unes mil i gairebé totes van ser contractades, moltes d’elles per fer de pobres. Les persones que feien d’extres cobraven entre 60 i 75 pessetes cada dia, mentre que els músics van cobrar 300 pessetes diàries, atesa l’escassetat de músics disponibles.

La Plaça Sant Domènec, el Born, la Plana de l’Om, el carrer Sant Miquel i la plaça de l’Ajuntament es van ambientar, en ple mes de març, com si fos Nadal. I durant dies centenars de manresans van treballar d’extres al film o van fer el badoc, durant hores, per veure com transcorria la filmació.

Rodatge de Plácido al Born de Manresa. (Font: web berlangafilmmuseum.com).

Durant el  rodatge, es va aprofitar per fer un gran festival benèfic al teatre Kursaal en benefici de la nova residència de les Germanetes dels Pobres, al qual hi van assistir molts dels artistes que intervenien a la pel·lícula, en agraïment per la col·laboració i les facilitats que havia donat la ciutat.¹

Luis Garcia Berlanga i alguns actors la nit de l’estrena del film. (Font: web berlangafilmmuseum.com).

Plácido es va estrenar al cine Windsor de Barcelona el 20 d’octubre del 1961 i a Manresa es va projectar al cinema Apolo i al Kursaal durant la setmana del  23 al 29 d’octubre de 1961.

 

Notícia sobre el rodatge al diari Manresa. (Font: Diari Manresa, 25/02/1961).

Durant tot el mes de març, el diari Manresa es va fer ressò del rodatge amb molt d’entusiame. Un cop estrenada la pel·lícula no li van faltar les crítiques perquè alguns consideraven que la visió de la ciutat i dels seus habitants que donava el film era poc afortunada i no estaven d’acord amb la crítica que feia de la societat espanyola.²

Luis García Berlanga va tornar a Manresa l’any 1995 per participar en un cicle de cinema organitzat per Caixa Manresa, en el qual es va projectar de nou Plácido. I també, el 2003, quan el Fecinema  (festival de cinema negre que es va celebrar entre el 1999 i el 2012) li va lliurar el premi “Plácido de Honor”. El nom d’aquests guardons es va adoptar, justament, en honor al film que s’havia rodat a Manresa.

Des del 2020, en el marc dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura, s'atorga el "Premi Plácido" a una producció cinematogràfica relacionada amb la ciutat de Manresa.


Avui, seixanta anys després d’aquell esdeveniment, la ciutat ha fet seva l’afirmació que aleshores va fer el director Luís García Berlanga: Manresa es una fabulosa ciudad cinematográfica³.

Rodatge de Hache al Passeig Pere III de Manresa. (Fotografia: Oscar Bayona. Font: Diari Regió 7, 23/06/2020).

Més informació:


Notes:

¹ Diari Manresa, 18/03/1961.

² Diari Manresa, 28/10/1961, 04/11/1961 i 09/11/1961.

³ Diari Manresa, 07/03/1961.


 


Fem memòria... Octubre de 1940: l’afusellament del president Lluís Companys

El president Lluís Companys a la terrassa del Grup Escolar Renaixença de Manresa, el 15 de setembre de 1934 (detall). (Font: web memoria.cat/mestres).

Fa 80 anys que el president Lluís Companys va ser afusellat al castell de Montjuïc de Barcelona, el 15 d’octubre de 1940.

Per aquest motiu, recordem la seva figura, així com la visita que va fer a la ciutat de Manresa amb motiu de la inauguració del Grup Escolar Renaixença.


 

 

El president Lluís Companys a Manresa

El dissabte 15 de setembre de 1934, el president Lluís Companys va venir a Manresa per inaugurar el Grup Escolar Renaixença.

Arribada del president Lluís Companys al Grup Escolar Renaixença de Manresa. (Font: web memoria.cat/mestres).

Va arribar al migdia acompanyat del conseller de Cultura, Ventura Gassol, entre altres. En primer lloc, van anar a l’Ajuntament on van ser rebuts per les autoritats de la ciutat.

El president Lluís Companys, amb el conseller de Cultura Ventura Gassol i l’alcalde de Manresa, Francesc Marcet al Grup Escolar Renaixença de Manresa. (Font: web memoria.cat/mestres).

Després, tots plegats es van dirigir al Grup Escolar Renaixença on van visitar les dependències de la nova escola. Tant el President com el Conseller van elogiar les instal·lacions d’aquesta innovadora escola i van felicitar l’arquitecte  Pere Armengou.

En acabar la visita a l’edifici es va celebrar l’acte d’inauguració al gimnàs de l’escola. Van intervenir l’alcalde Francesc Marcet, el conseller de Cultura Ventura Gassol i el president Lluís Companys.

La visita del President va ser valorada de manera ben diferent per la premsa local. Mentre el diari El Dia explicava que el President havia estat rebut amb aplaudiments i emoció per una gran multitud, el diari El Pla de Bages parlava de falta d’entusiasme i d’indiferència per part del poc públic que hi va acudir.

Poques setmanes després d’aquesta visita es produirien els Fets del 6 d’Octubre, a conseqüència dels quals el president Companys i altres membres del Govern serien empresonats.


Detenció i execució del president Lluís Companys

Lluís Companys va ser elegit com a President de la Generalitat pel Parlament de Catalunya l’1 de gener de 1934, després de la mort del president Francesc Macià.

Cinc anys després, el gener de 1939, quan les tropes franquistes estaven a punt d’entrar a Barcelona, va haver d’emprendre, com molts altres, el camí de l’exili cap a França.

Després d’estar a Perpinyà i a París, es va traslladar a La Baule, a la regió de la Bretanya. Allà va ser detingut, el 13 d’agost de 1940, per agents de la policia de l’exèrcit alemany, a petició de les autoritats franquistes, juntament amb el seu nebot Francesc Ballester.

Després de passar per la presó de La Santé, a París, el 29 d’agost va ser conduït a Irun on va ser lliurat a les autoritats franquistes i traslladat a Madrid,  als calabossos de la Direcció General de Seguretat, a la Puerta del Sol, on va ser objecte de dures tortures.

El 3 d’octubre va ser traslladat a Barcelona, a la presó del Castell de Montjuïc, on va ser jutjat sense cap garantia jurídica. El 14 d’octubre, després d’un consell de guerra sumaríssim, va ser condemnat a mort; i el 15 d’octubre va ser afusellat al mateix Castell de Montjuïc.

Primera pàgina del manuscrit de Carme Ballester. (Font: web memoria.cat/lluis companys).

Gràcies a un manuscrit  de nou pàgines escrit per la seva esposa, Carme Ballester, que va ser localitzat per l’historiador Joaquim Aloy, de l’Associació Memòria i Història de Manresa, a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam, coneixem amb molt detall tot el procés de detenció i empresonament del president Companys.


El 15 de setembre d’aquest 2020, el govern espanyol va aprovar l’avantprojecte de la Llei de Memòria Democràtica que, quan hagi superat el corresponent tràmit parlamentari, suposarà l’anul·lació del judici sumaríssim al president Lluís Companys, i també la de les altres sentències del franquisme. Hauran passat vuitanta anys.

La plaça Lluís Companys, amb l’escultura Monument a Catalunya (1990) d’Agustí Penadès, recorda el president Companys a Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Més informació:

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

- Web Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936).

- Web Els mestres de la República a Manresa.

- Web Documents del president Lluís Companys a memoria.cat.

- Web memòria.cat / fem memòria: inauguració del Grup Escolar Renaixença.


 


Fem memòria... Juny de 1931: primera visita del president Macià a Manresa

 

Arribada del president Francesc Macià al Teatre Kursaal de Manresa, el 7 de juny de 1931. (Font: web memoria.cat/república).

Memoria.cat recupera una nova fotografia de la visita del president Macià a Manresa, el juny de 1931.

 

 

 

 

Capta el moment en què el President arriba al pati del Teatre Kursaal, ple de gent que l’espera. 
S’ha trobat a l’Arxiu Nacional de Catalunya i és obra del fotògraf Josep Marimon i Vidal.

El fotògraf Josep Marimon

Josep Marimon i Vidal (1879-1942) va ser un fotògraf amateur. Va néixer a Esparreguera, però va anar a  viure a Barcelona, ciutat on va morir. Professionalment va treballar com a representant comercial d’uns grans magatzems de Barcelona. Va realitzar un gran nombre de fotografies de molt interès que mostren paisatges, retrats, activitats, esdeveniments... dels anys 20 i 30 a Catalunya. El seu fons fotogràfic personal es conserva a  l’Arxiu Nacional de Catalunya.


El president Francesc Macià visita Manresa per primera vegada

El 7 de juny de 1931, poc temps després de la proclamació de la República, el president Francesc Macià visita Manresa per primera vegada per presidir els actes de commemoració de la redacció de les Bases de Manresa (1892).

El país i la ciutat viu un ambient general d’eufòria amb el restabliment de la Generalitat i amb la possibilitat de recuperar l’autogovern amb la redacció de l’Estatut d’Autonomia.

Aquest acte es produeix en un context d’empenta i d’unitat de les forces polítiques catalanistes, unitat que després es trencaria.

El president Francesc Macià arriba a l’acte commemoratiu de la redacció de les Bases de Manresa. (Font: web memoria.cat/república).

Els actes de la jornada

La jornada va tenir un acte central, al matí, al Teatre Kursaal de la ciutat. Hi van participar intel·lectuals i polítics destacats de diferents sectors catalanistes.

El president Macià, per problemes inajornables, no hi va poder arribar fins gairebé al final, quan ja s’havien acabat els parlaments. Després de rebre grans aplaudiments va pronunciar un discurs on va parlar de l’Estatut d’Autonomia que s’estava redactant.

El President i l’alcalde Joan Selves al balcó de l’Ajuntament de Manresa. (Font: web memoria.cat/república).

Acabat aquest acte, el President i totes les autoritats van anar a l’Ajuntament on es va descobrir una placa commemorativa de les Bases de Manresa. L’alcalde Joan Selves i Carner i el president Macià van sortir al balcó de l’edifici i, davant una plaça plena de gent, van fer uns emotius discursos.

Aplec popular al bosc de Les Marcetes. (Font: web memoria.cat/república).

Després de dinar, Francesc Macià va tornar a Barcelona. La jornada va acabar amb un aplec al bosc de Les Marcetes amb la presència de la resta de les autoritats.

La ciutat va viure una jornada intensa. Aquesta primera visita del President no va ser, però, un esdeveniment de caràcter local sinó que va tenir un important ressò a tot el país, tant pel seu contingut com per les diverses personalitats que van participar en els actes que es van celebrar.


La resposta ciutadana

La visita va ser un autèntic bany de masses del President. La ciutat, engalanada amb banderes catalanes i domassos als balcons, el va rebre amb un gran entusiasme, tant a la seva arribada al Teatre Kursaal -moment que recull la nova fotografia trobada- com a l’Ajuntament.

El diari manresà El Dia descriu l’ambient:

"A dos quarts de dues de la tarda va arribar el president de la Generalitat senyor Francesc Macià.
El president Macià en cotxe pel Passeig de Manresa. (Font: web memoria.cat/república).
Anava en un cotxe descobert i passà pel mig del passeig. La gent es tirava materialment damunt del cotxe i la multitud era de mils i mils que llançaven grans crits, tiraven els barrets enlaire, feien voleiar mocadors. (…) La seva entrada al Kursaal fou quelcom senzillament espaterrant. Tothom a peu dret i saludant amb els mocadors atapeïa els passadissos, fins al punt de fer impossible el pas.(...) El teatre semblava esfondrar-se de tant entusiasme.”
(Diari El Dia, 08/06/1931. Font: web memoria.cat/república).

I l’erudit i filòleg manresà Àngel Servet i Martí (1920-1989) recorda:

“És la manifestació popular més esplendorosa que he vist en ma vida. (...). Era un diumenge al migdia. Realment va ser una festassa per Manresa. Jo no recordo mai haver vist una cosa semblant”.
(Font: web memoria.cat/república).

Francesc Macià va visitar Manresa en cinc ocasions més com a president de la Generalitat (abril 1931–desembre 1933). Algunes van ser visites breus, en altres va participar en inauguracions, visites a equipaments o actes oficials. Cap d’elles però va tenir el significat polític i l’acollida multitudinària d’aquesta primera.


Al web La República a Manresa en un clic (1931-1936) s’hi pot trobar un bon recull de fotografíes sobre aquest esdeveniment. Ara se n’hi ha pogut afegir una més.

Arxiu Nacional de Catalunya. (Font: web Arxiu Nacional de Catalunya).

La recerca de documents als fons dels arxius històrics és, sens dubte, una tasca lenta i laboriosa, però resulta imprescindible per a la recerca i la recuperació de la memòria històrica. A vegades ens proporciona bones sorpreses!


Més informació:

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

Web Films inèdits de la República a Manresa (1931-1936).

Web memòria.cat/com analitzar una fotografia històrica (proposta didàctica).


 


Fem memòria... gener de 1946: la vaga de la Fàbrica Nova

Instal·lacions de la Fàbrica Nova. Fotografia de 1958. (Font: web memoria.cat/franquisme).

Sabies que la vaga de la Fàbrica Nova de Manresa del 1946, es considera la primera vaga important en els primers anys del franquisme?


La primera vaga important a l’Estat espanyol durant el franquisme  va tenir lloc a Manresa, el gener de 1946. Va ser a la Fàbrica Nova o Fàbrica Bertrand i Serra, i la van protagonitzar, principalment, les obreres d’aquesta fàbrica tèxtil.

El conflicte va començar quan les treballadores (la majoria de la plantilla eren dones) es van negar a recuperar les hores de treball perdudes a causa de les restriccions elèctriques que sovint es produïen. La protesta es va resoldre a favor de les obreres i se’ls van abonar les hores sense necessitat de recuperar-les. Després, les treballadores van demanar un augment de salari i es van declarar en vaga de braços caiguts. La patronal i les autoritats els van oferir un augment de 45 pessetes al mes i la vaga es va acabar.

Instal·lacions de la Fàbrica Nova on va tenir lloc la vaga. Fotografia de 1958. (Font: web memoria.cat/franquisme).

Uns dies més tard, el dissabte 25 de gener, quan van anar a cobrar la setmanada, les treballadores es van trobar un  descompte del dia 24 de gener que no van treballar perquè era la “Fiesta de la Liberación” (les tropes franquistes havien entrat a Manresa el 24 de gener i era un dia festiu a la ciutat). Aleshores, van decidir ocupar les naus de l’empresa i van iniciar una vaga que es va estendre a altres fàbriques tèxtils de la comarca. Comerços i bars de Manresa també van tancar en solidaritat amb la Fàbrica Nova.

Malgrat la repressió, la vaga va durar 8 dies. Aquesta va finalitzar quan els obrers i les obreres van acceptar l’oferta de la patronal: pagament del jornal del dia no treballat, un augment del salari de 75 pessetes al mes i millores en el racionament.

Més enllà d’aconseguir unes millores importants de les seves condicions laborals, aquesta i altres protestes que es van anar produint en altres poblacions i les pressions de sectors financers i industrials, que veien perillar els seus beneficis, van acabar obligant el govern del general Franco a canviar la seva política econòmica i a introduir mesures liberalitzadores, a partir de 1951.

L’acció decidida i valenta de les dones de la Fàbrica Nova va ser un fet sense precedents en uns anys de misèria i de repressió, i va significar una fita en la història del moviment obrer de la comarca.


(Fàbrica Bertrand i Serra o Fàbrica Nova de Manresa. Fotografia: web elpou.cat, 25/07/2018).

La Fàbrica Nova, propietat de la família Bertrand i Serra, va ser una de les indústries tèxtils més importants de Catalunya. A la dècada dels anys 50 va arribar a tenir gairebé 3.000 treballadors i, en alguns moments, va donar feina al 10% de la població activa de la ciutat.

A finals dels anys 60, va patir la crisi del sector tèxtil a Catalunya i, més endavant, la crisi general dels anys 70. Malgrat les reestructuracions i els intents de renovació, l’acumulació de deutes va portar finalment al seu tancament definitiu que es va produir l’any 1990, ara fa justament 30 anys.

Actualment, l’entorn de la Fàbrica Nova està en una fase d’urbanització i de millora. Resta però pendent la realització d’un projecte que doti de nous usos unes instal·lacions i un espai que, tant a nivell econòmic com social, han estat un escenari important de la història recent de la ciutat.

(Obres a l’entorn de la Fàbrica Nova de Manresa, 2019. Fotografia: web regió7.cat, 10/10/2019).

Més informació:

- Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959).

- Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959). Dietari de Laura Sanmiquel, treballadora de la Fàbrica Nova.

- Web Viure la postguerra (inclou propostes didàctiques).


 


Fem memòria... novembre de 1933: les dones voten per primera vegada

Probablement, aquesta imatge no ens crida l’atenció. Correspon a les eleccions generals del passat 10 de novembre, en un col·legi electoral de Catalunya.

Ciutadans votant a les eleccions generals del 10 de novembre de 2019. (Font: Diari Vilaweb, 10/11/2019).

Que té, en canvi, d’excepcional aquesta altra?

Fent cua per votar al col·legi electoral de sant Domènec a Manresa, el 19 de novembre de 1933. (Font: web memoria.cat/republica).

Correspon a les eleccions al Parlament espanyol celebrades el 19 de novembre de 1933 durant la Segona República.


A Catalunya i a l’Estat espanyol, les dones van poder votar per primera vegada a les eleccions legislatives celebrades el 19 de novembre de 1933, ara fa 86 anys.

No va ser fàcil; va caldre superar molts obstacles, oposicions i reticències. Però avui fem memòria de com, durant la Segona República (1931-1939), es va aconseguir el sufragi femení.

El primer pas important va ser la promulgació del decret del maig de 1931 que permetia que les dones poguessin ser elegides, tot i que encara no podien votar.

A les Corts Constituents, formades arran de les eleccions del juny de 1931, hi haurà, per primera vegada, tres dones diputades: Clara Campoamor, del Partit Republicà Radical, Victoria Kent, del Partit Republicà Radical Socialista i Margarita Nelken, del Partit Socialista Obrer Espanyol, tot i que no podrà ocupar el seu escó fins més endavant.

En aquestes Corts i en el marc de la redacció de la Constitució republicana es debatrà sobre els drets electorals. Encara que el vot femení no formava part dels programes dels diferents  partits, la pressió d’alguns sectors per construir un país realment democràtic va comportar que, per primera vegada, es plantegés l’aprovació del sufragi universal masculí i femení.

El debat sobre el reconeixement del dret de les dones a votar va ser molt dur, i amb contradiccions per part d’alguns partits entre els seus ideals i la conveniència política. Clara Campoamor defensava aferrissadament que calia aprovar ja aquest dret, mentre que Victòria Kent considerava que calia esperar un temps perquè les dones no estaven prou preparades i estaven massa influenciades per l’Església.

Finalment, a la sessió de l’1 d’octubre de 1931, amb 161 vots a favor, 121 en contra i 188 abstencions, es va aprovar l’article 36 que deia:

Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de 23 años, tendrán los mismos derechos electorales, conforme determinen las leyes”.

El desembre de 1931 es va aprovar la Constitució republicana que, per primera vegada, establia el sufragi universal i, per tant, també el sufragi femení.

A Catalunya, a les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 1932, les dones encara no van poder votar per problemes en la confecció del cens electoral.

Serà dos anys després, el 19 de novembre de 1933, quan més de sis milions de dones van poder exercir el dret a vot per primera vegada en la història de Catalunya i de l’Estat espanyol.


El sufragi femení va arribar aquí uns trenta anys més tard que als països pioners. El primer estat on les dones van poder votar va ser Nova Zelanda (1893), seguida de països com Austràlia (1902), Finlàndia (1906), Noruega (1913), Regne Unit (1917), Alemanya (1919) o els Estats Units (1920). La República, però, es va avançar molts anys a països ben propers a nosaltres com França (1944), Itàlia (1945) o Suïssa (1971).

Encara que a les eleccions del novembre de 1933, a Catalunya  cap dona no va sortir elegida, la seva participació en la vida política ja no tindria marxa enrere. 


Com treballar a l’aula "Fem memòria" i el "Personatge del mes"

Memòria.cat/edu publica amb periodicitat mensual Fem memòria i/o el  Personatge del mes amb la intenció de recordar o donar a conèixer tant fets com personatges rellevants o històries personals interessants per les circumstàncies viscudes.

Amb aquest recurs també es vol estimular l’interès pel passat i veure la relació que té amb el present.

Fem memòria i el Personatge del mes són un recurs fàcil d’utilitzar a l’aula per la seva brevetat. Tot i que no inclouen cap proposta de treball concreta, es poden generar fàcilment activitats diverses.

Suggerim algunes possibilitats didàctiques que ofereixen.


Fem memòria... L’Ateneu de les Piques de Manresa

Llegim a la premsa la notícia de la reobertura de l’Ateneu de les Piques de Manresa. És una bona notícia per al barri i per a la ciutat.

L'Ateneu de les Piques reobrirà a final d'any reconvertit en el restaurant Cau de l'Ateneu

(Regió 7, 04/09/2019)


Ateneu de les Piques a Manresa, actualment. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Però, quina història hi ha darrere d’aquest edifici?


El segle XIX, en un moment de canvis  profunds com a conseqüència de la Revolució Industrial, a moltes ciutats de Catalunya, i també d’Europa, es crearà un gran nombre d’ateneus.

El terme Ateneu  deriva d’Atenea, la deessa grega de la saviesa. Els ateneus seran unes associacions culturals molt actives que realitzaran activitats tant d’oci com de formació i que disposaran d’una seu social on sovint hi haurà un cafè, teatre, biblioteca...  Alhora seran espais de discussió sobre l’actualitat política i cultural.


L’Ateneu Obrer Manresà al carrer de les Piques de Manresa, anys 20. (Font: web històries manresanes).

A Manresa, l’any 1887 es va crear l’Ateneu Obrer Manresà. Es va ubicar al carrer d’Urgell, després al carrer del Born i al passeig Pere III, fins que l’any 1923 es va traslladar a l’edifici del carrer de les Piques, núm. 1.

Aquest edifici havia estat reedificat l’any 1848. En aquell moment, als baixos, s’hi van instal·lar uns banys públics i a la part superior, la seu de la societat recreativa El Casino de Manresa que comptava amb un teatre, a més de cafè, sala de lectura, sala de billar... El teatre va anar canviant de nom i de propietari. El 1910 es va convertir en un local d’espectacles del Patronat Obrer de Nostra Senyora de Montserrat i més tard va funcionar com a cafè-concert i com a cabaret amb diferents noms. Finalment, el 1923 va passar a ser la seu de l’Ateneu Obrer Manresà

En aquest nou espai, l’Ateneu va desenvolupar una intensa activitat lúdica i cultural adreçada a les classes populars de la ciutat.

Va ser una de les entitats més actives de la ciutat. L’any 1932 tenia uns 700 socis. Com a la resta de Catalunya, durant la República va viure un moment de gran esplendor.

Hi havia un cafè-teatre on periòdicament s’hi representaven comèdies, drames o sarsueles; una coral que va arribar a tenir 120 cantaires; i també una acadèmia de música. S’organitzaven festes com la Festa de l’Arbre que se celebrava cada primavera. També  duia a terme tasques benèfiques per ajudar persones de la classe obrera.

L’Ateneu va realitzar una important activitat educativa adreçada als obrers i als seus fills. S’hi feien classes d’ensenyament primari, que comptaven amb un centenar d’alumnes, i també de formació professional. Va dur a terme una important tasca d’escolarització en català entre els obrers que treballaven de dia i assistien al vespre a les classes de l’Ateneu.

L’Ateneu Obrer Manresà. (Font: web memòria.cat/republica).

A l’inici de la República es va crear l’Escola de l’Ateneu Obrer Manresà. Va ser una escola laica, catalana  i moderna basada en les idees del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. La seva orientació pedagògica, sovint, va provocar el rebuig dels sectors més conservadors de la ciutat, que pressionaven perquè fos clausurada, sobretot durant el període del Bienni Negre (1934-1935). A conseqüència de la campanya que es va dur a terme contra l’Escola, a través de la premsa, un dels seus mestres, el professor Díez, va ser empresonat. Aquesta escola va tenir diverses ubicacions.

En acabar la Guerra,  l’any 1939 l’Ateneu Obrer Manresà va ser clausurat, com va passar amb la resta d’ateneus de Catalunya. Després d’uns anys, el 21 de febrer de 1942 es va reobrir amb el nom de Ateneo Cultural Manresano i s’hi van seguir realitzant les activitats de l’entitat fins que es va tancar a finals del segle XX¹.

L’any 2001, l’espai es va convertir en un restaurant, amb teatre i sala d’exposicions fins al 2010. Des d’aleshores fins ara, l’edifici ha restat tancat¹.


Aquest setembre, amb el nou curs escolar acabat d’estrenar i les aules plenes de nois i noies, siguin del nivell social que siguin, recordem la tasca educativa que va fer l’Ateneu, posant a l’abast de les classes populars l’accés al coneixement i a la cultura.

(Fotografia: Rosa Lóbez).

Bon curs 2019-2020!!!


Més informació:

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936). Ateneu Obrer Manresà.

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936). L'Escola de l'Ateneu Obrer Manresà.

- Web Històries Manresanes.


Notes:
-¹ Font: Comas, Francesc. L’oci nocturn a primers de segle XX. De la mà de Josep Maria Planes. Manresa: Ajuntament de Manresa, 2016. (Visites a la Manresa desconeguda).