Fem memòria... Octubre de 1940: l’afusellament del president Lluís Companys

El president Lluís Companys a la terrassa del Grup Escolar Renaixença de Manresa, el 15 de setembre de 1934 (detall). (Font: web memoria.cat/mestres).

Fa 80 anys que el president Lluís Companys va ser afusellat al castell de Montjuïc de Barcelona, el 15 d’octubre de 1940.

Per aquest motiu, recordem la seva figura, així com la visita que va fer a la ciutat de Manresa amb motiu de la inauguració del Grup Escolar Renaixença.


 

 

El president Lluís Companys a Manresa

El dissabte 15 de setembre de 1934, el president Lluís Companys va venir a Manresa per inaugurar el Grup Escolar Renaixença.

Arribada del president Lluís Companys al Grup Escolar Renaixença de Manresa. (Font: web memoria.cat/mestres).

Va arribar al migdia acompanyat del conseller de Cultura, Ventura Gassol, entre altres. En primer lloc, van anar a l’Ajuntament on van ser rebuts per les autoritats de la ciutat.

El president Lluís Companys, amb el conseller de Cultura Ventura Gassol i l’alcalde de Manresa, Francesc Marcet al Grup Escolar Renaixença de Manresa. (Font: web memoria.cat/mestres).

Després, tots plegats es van dirigir al Grup Escolar Renaixença on van visitar les dependències de la nova escola. Tant el President com el Conseller van elogiar les instal·lacions d’aquesta innovadora escola i van felicitar l’arquitecte  Pere Armengou.

En acabar la visita a l’edifici es va celebrar l’acte d’inauguració al gimnàs de l’escola. Van intervenir l’alcalde Francesc Marcet, el conseller de Cultura Ventura Gassol i el president Lluís Companys.

La visita del President va ser valorada de manera ben diferent per la premsa local. Mentre el diari El Dia explicava que el President havia estat rebut amb aplaudiments i emoció per una gran multitud, el diari El Pla de Bages parlava de falta d’entusiasme i d’indiferència per part del poc públic que hi va acudir.

Poques setmanes després d’aquesta visita es produirien els Fets del 6 d’Octubre, a conseqüència dels quals el president Companys i altres membres del Govern serien empresonats.


Detenció i execució del president Lluís Companys

Lluís Companys va ser elegit com a President de la Generalitat pel Parlament de Catalunya l’1 de gener de 1934, després de la mort del president Francesc Macià.

Cinc anys després, el gener de 1939, quan les tropes franquistes estaven a punt d’entrar a Barcelona, va haver d’emprendre, com molts altres, el camí de l’exili cap a França.

Després d’estar a Perpinyà i a París, es va traslladar a La Baule, a la regió de la Bretanya. Allà va ser detingut, el 13 d’agost de 1940, per agents de la policia de l’exèrcit alemany, a petició de les autoritats franquistes, juntament amb el seu nebot Francesc Ballester.

Després de passar per la presó de La Santé, a París, el 29 d’agost va ser conduït a Irun on va ser lliurat a les autoritats franquistes i traslladat a Madrid,  als calabossos de la Direcció General de Seguretat, a la Puerta del Sol, on va ser objecte de dures tortures.

El 3 d’octubre va ser traslladat a Barcelona, a la presó del Castell de Montjuïc, on va ser jutjat sense cap garantia jurídica. El 14 d’octubre, després d’un consell de guerra sumaríssim, va ser condemnat a mort; i el 15 d’octubre va ser afusellat al mateix Castell de Montjuïc.

Primera pàgina del manuscrit de Carme Ballester. (Font: web memoria.cat/lluis companys).

Gràcies a un manuscrit  de nou pàgines escrit per la seva esposa, Carme Ballester, que va ser localitzat per l’historiador Joaquim Aloy, de l’Associació Memòria i Història de Manresa, a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam, coneixem amb molt detall tot el procés de detenció i empresonament del president Companys.


El 15 de setembre d’aquest 2020, el govern espanyol va aprovar l’avantprojecte de la Llei de Memòria Democràtica que, quan hagi superat el corresponent tràmit parlamentari, suposarà l’anul·lació del judici sumaríssim al president Lluís Companys, i també la de les altres sentències del franquisme. Hauran passat vuitanta anys.

La plaça Lluís Companys, amb l’escultura Monument a Catalunya (1990) d’Agustí Penadès, recorda el president Companys a Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Més informació:

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

- Web Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936).

- Web Els mestres de la República a Manresa.

- Web Documents del president Lluís Companys a memoria.cat.

- Web memòria.cat / fem memòria: inauguració del Grup Escolar Renaixença.


 


Apadrinem el patrimoni de la Guerra Civil al Bages: curs “Ús didàctic del patrimoni” (PFZ del Bages)

En el marc del programa “Apadrinem el patrimoni de la Guerra Civil al Bages”, durant el curs 2020-21, es realitzarà el curs “Ús didàctic del patrimoni”. Està organitzat pel Servei Educatiu Bages i forma part del Pla de Formació de Zona (PFZ) del Bages.

Està adreçat al professorat de Ciències Socials d'Ensenyament Secundari.

El curs pretén aprofundir en l'ús didàctic del patrimoni històric, cultural i natural; centrat especialment en el Patrimoni de la Guerra Civil.

Es realitzarà en format virtual. Tindrà una durada de 15 hores i constarà de cinc sessions:

  • Sessió 1. Les fonts orals: Conxita Parcerisas (Associació Memòria i Història de Manresa).
  • Sessió 2. Les fonts escrites: Queralt Solé Professora de la UB especialista en Guerra Civil i franquisme.
  • Sessió 3: Cinema i fonts gràfiques: Magí Crusells Professor de la UB especialista en Guerra Civil i cinema.
  • Sessió 4: Experiències de centres.
  • Sessió 5: Presentació del projecte Apadrinem i proposta de projecte al propi centre.

El projecte “Apadrinem el patrimoni de la Guerra Civil al Bages” està coordinat pel Centre de Recursos Pedagògics del Bages, amb l’assessorament de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

Més informació: Centre de Recursos Pedagògics del Bages. Oferta d’activitats del PFZ Bages – Moianès. Curs 2020-2021.

 


 


S'ha realitzat el taller "Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central"

El passat dimarts 14 de juliol va tenir lloc el quart i darrer Taller d’Història i Educació del curs 2019-2020 organitzat conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.

El taller va anar a càrrec de Josep Oliveras i Samitier, geògraf, catedràtic emèrit de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia i de Pilar Alonso  del Museu de la Tècnica de Manresa.

El taller va constar de dues parts: la primera va consistir en una conferència de Josep Oliveras sobre Paisatge Industrial i patrimoni a la Catalunya central, en la qual va analitzar el paisatge preindustrial, el paisatge industrial del vapor, el paisatge ferroviari i el de la mineria, destacant la importància de la conservació del patrimoni industrial. A la segona part es va realitzar una visita guiada a les exposicions permanents sobre la Sèquia i l’aigua, i sobre la cinteria del Museu de la Tècnica de Manresa.

La jornada va ser ben interessant tant per a les persones interessades en aquesta temàtica com per al professorat de secundària.

(Fotografia: Carme Botifoll).

 

 


14 de juliol: Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central (Taller Història i Educació)

Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central

(Tallers Història i Educació - mòdul 4)

El proper dimarts 14 de juliol es realitzarà el taller “Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central” que es va haver d’ajornar a causa de la Covid-19.

El taller serà presencial i tindrà dues parts. La primera serà a la FUB i anirà a càrrec de Josep Oliveras i Samitier.  Després ens desplaçarem al Museu de la Tècnica de Manresa on es visitarà l’exposició permanent De la Sèquia a la Cinteria. L’explicació anirà a càrrec de Pilar Alonso.

El taller es portarà a terme tenint en compte totes les normes de seguretat que requereix la situació actual.

Aquest és el darrer dels quatre mòduls del  Taller Història i Educació realitzats durant el curs 2019-2020,  organitzats conjuntament per L’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.


Data: 14 de juliol de 2020

Horari: de 10 a 14 hores

Lloc: FUB, Manresa

A càrrec deJosep Oliveras i Samitier, geògraf, catedràtic emèrit de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia (IEC); i de Pilar Alonso, conservadora del Museu de la Tècnica de Manresa.

Preu: 15€

Us podeu inscriure al taller a través d’aquest enllaç:
Inscripció online Mòdul 4


 


Fem memòria... Juny de 1931: primera visita del president Macià a Manresa

 

Arribada del president Francesc Macià al Teatre Kursaal de Manresa, el 7 de juny de 1931. (Font: web memoria.cat/república).

Memoria.cat recupera una nova fotografia de la visita del president Macià a Manresa, el juny de 1931.

 

 

 

 

Capta el moment en què el President arriba al pati del Teatre Kursaal, ple de gent que l’espera. 
S’ha trobat a l’Arxiu Nacional de Catalunya i és obra del fotògraf Josep Marimon i Vidal.

El fotògraf Josep Marimon

Josep Marimon i Vidal (1879-1942) va ser un fotògraf amateur. Va néixer a Esparreguera, però va anar a  viure a Barcelona, ciutat on va morir. Professionalment va treballar com a representant comercial d’uns grans magatzems de Barcelona. Va realitzar un gran nombre de fotografies de molt interès que mostren paisatges, retrats, activitats, esdeveniments... dels anys 20 i 30 a Catalunya. El seu fons fotogràfic personal es conserva a  l’Arxiu Nacional de Catalunya.


El president Francesc Macià visita Manresa per primera vegada

El 7 de juny de 1931, poc temps després de la proclamació de la República, el president Francesc Macià visita Manresa per primera vegada per presidir els actes de commemoració de la redacció de les Bases de Manresa (1892).

El país i la ciutat viu un ambient general d’eufòria amb el restabliment de la Generalitat i amb la possibilitat de recuperar l’autogovern amb la redacció de l’Estatut d’Autonomia.

Aquest acte es produeix en un context d’empenta i d’unitat de les forces polítiques catalanistes, unitat que després es trencaria.

El president Francesc Macià arriba a l’acte commemoratiu de la redacció de les Bases de Manresa. (Font: web memoria.cat/república).

Els actes de la jornada

La jornada va tenir un acte central, al matí, al Teatre Kursaal de la ciutat. Hi van participar intel·lectuals i polítics destacats de diferents sectors catalanistes.

El president Macià, per problemes inajornables, no hi va poder arribar fins gairebé al final, quan ja s’havien acabat els parlaments. Després de rebre grans aplaudiments va pronunciar un discurs on va parlar de l’Estatut d’Autonomia que s’estava redactant.

El President i l’alcalde Joan Selves al balcó de l’Ajuntament de Manresa. (Font: web memoria.cat/república).

Acabat aquest acte, el President i totes les autoritats van anar a l’Ajuntament on es va descobrir una placa commemorativa de les Bases de Manresa. L’alcalde Joan Selves i Carner i el president Macià van sortir al balcó de l’edifici i, davant una plaça plena de gent, van fer uns emotius discursos.

Aplec popular al bosc de Les Marcetes. (Font: web memoria.cat/república).

Després de dinar, Francesc Macià va tornar a Barcelona. La jornada va acabar amb un aplec al bosc de Les Marcetes amb la presència de la resta de les autoritats.

La ciutat va viure una jornada intensa. Aquesta primera visita del President no va ser, però, un esdeveniment de caràcter local sinó que va tenir un important ressò a tot el país, tant pel seu contingut com per les diverses personalitats que van participar en els actes que es van celebrar.


La resposta ciutadana

La visita va ser un autèntic bany de masses del President. La ciutat, engalanada amb banderes catalanes i domassos als balcons, el va rebre amb un gran entusiasme, tant a la seva arribada al Teatre Kursaal -moment que recull la nova fotografia trobada- com a l’Ajuntament.

El diari manresà El Dia descriu l’ambient:

"A dos quarts de dues de la tarda va arribar el president de la Generalitat senyor Francesc Macià.
El president Macià en cotxe pel Passeig de Manresa. (Font: web memoria.cat/república).
Anava en un cotxe descobert i passà pel mig del passeig. La gent es tirava materialment damunt del cotxe i la multitud era de mils i mils que llançaven grans crits, tiraven els barrets enlaire, feien voleiar mocadors. (…) La seva entrada al Kursaal fou quelcom senzillament espaterrant. Tothom a peu dret i saludant amb els mocadors atapeïa els passadissos, fins al punt de fer impossible el pas.(...) El teatre semblava esfondrar-se de tant entusiasme.”
(Diari El Dia, 08/06/1931. Font: web memoria.cat/república).

I l’erudit i filòleg manresà Àngel Servet i Martí (1920-1989) recorda:

“És la manifestació popular més esplendorosa que he vist en ma vida. (...). Era un diumenge al migdia. Realment va ser una festassa per Manresa. Jo no recordo mai haver vist una cosa semblant”.
(Font: web memoria.cat/república).

Francesc Macià va visitar Manresa en cinc ocasions més com a president de la Generalitat (abril 1931–desembre 1933). Algunes van ser visites breus, en altres va participar en inauguracions, visites a equipaments o actes oficials. Cap d’elles però va tenir el significat polític i l’acollida multitudinària d’aquesta primera.


Al web La República a Manresa en un clic (1931-1936) s’hi pot trobar un bon recull de fotografíes sobre aquest esdeveniment. Ara se n’hi ha pogut afegir una més.

Arxiu Nacional de Catalunya. (Font: web Arxiu Nacional de Catalunya).

La recerca de documents als fons dels arxius històrics és, sens dubte, una tasca lenta i laboriosa, però resulta imprescindible per a la recerca i la recuperació de la memòria històrica. A vegades ens proporciona bones sorpreses!


Més informació:

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

Web Films inèdits de la República a Manresa (1931-1936).

Web memòria.cat/com analitzar una fotografia històrica (proposta didàctica).


 


#Compartim Fotografies Antigues

A proposta de l’Associació Memòria i Història de Manresa, la plataforma “El Bages és un clam” ha organitzat una nova acció per aquests dies tan especials de confinament.

En aquesta ocasió es tracta de recollir fotografies antigues fetes des de qualsevol població de la comarca del Bages abans de 1976, amb les quals s’acabarà fent un vídeo. Posteriorment, es penjarà una selecció de les fotografies de Manresa al portal www.memoria.cat.

És una iniciativa adreçada a tota la població en general, però que pot ser molt útil i interessant per treballar amb l’alumnat en les circumstàncies actuals.

A més de participar en la convocatòria, des de l’àrea de Ciències Socials pot servir per treballar la fotografia com a font de la història. Proposem unes pautes que permetin a l’alumnat aprendre a analitzar una fotografia històrica de manera ordenada, sistemàtica i autònoma.

El termini de presentació de les fotografies acaba el dilluns 18 de maig.

Més informació sobre la convocatòria.

Com analitzar una fotografia històrica.


 


Com analizar un conflicte històric

La vida en societat genera sempre conflictes diversos que poden ser de tipus personal, laboral, econòmic, social, polític...

Entenem per conflicte social o polític aquella situació en què persones, grups socials, nacions o estats persegueixen objectius diferents perquè tenen interessos oposats, la qual cosa provoca un enfrontament entre les diferents posicions.

Proposem unes pautes per analitzar qualsevol conflicte històric, de caràcter social o polític, perquè l’anàlisi sistemàtica dels diversos aspectes que hi intervenen ens pot ajudar a entendre’l més bé.

 


 


Les dones als camps de concentració nazis: treball de recerca

Títol del treball: Les dones als camps de concentració nazis.

Autora: Laura Escolà Alonso.

Tutor: Jaume Esquius i Jofre.

Institut: Institut Lacetània de Manresa.

Any: 2020.

El treball ens parla de la situació i l’experiència de les dones en els camps de concentració durant el nazisme. Es centra en l’anàlisi de tres camps: Ravensbrück, el camp de dones més important; Auschwitz, el camp d’extermini per on van passar i morir més persones deportades; i Mauthausen, un camp fonamentalment d’homes on les dones eren minoria.

Ha rebut el segon premi als millors treballs de recerca de batxillerat de la Fundació Lacetània (2020).

Les dones als camps de concentració nazis (pdf)

Les dones als camps de concentració nazis: annex (pdf)

Les dones als camps de concentració nazis: video


 


Propostes de treballs de recerca

Aquestes propostes de treballs de recerca van adreçades a l’alumnat i al professorat de Batxillerat amb la finalitat que sigui un punt de partida perquè l’alumnat desenvolupi el seu propi projecte i iniciï la seva recerca.

Proposem temes de treballs de recerca de Batxillerat amb indicacions dels objectius de la recerca, el contingut, les orientacions metodològiques, les fonts d’informació, la  bibliogràfica bàsica i altres recursos.


 


S’ha realitzat el taller “Eines digitals per a les Ciències Socials"

El passat dissabte 15 de febrer va tenir lloc el tercer Taller d’Història i Educació organitzat conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.

(Fotografia: Rosa Lóbez).

El taller va anar a càrrec de Josep Castilla Garcia, Genís Frontera Vila i Jordi Pons Pujol,  historiadors i membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

Va constar de tres parts: la primera centrada en com localitzar i gestionar la bibliografia en una recerca, on es va fer una exhaustiva explicació de com fer una recerca bibliogràfica i una bona gestió de les referències bibliogràfiques amb la utilització de programaris com Mendeley.

A la segona part es va explicar el contingut que es pot trobar al repositori digital Memòria Digital de Catalunya (MDC) i al portal Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA).

Finalment, a la tercera part, es van explicar algunes eines digitals bàsiques, de fàcil utilització, que poden ser útils per a l’ensenyament de les Ciències Socials. Entre altres, es van comentar eines com Knovio, Genially, Canva, Kahoot, Timegraphics, Padlet, Popplet, Google Earth... així com altres recursos i Apps educatives.

La jornada va ser molt interessant i profitosa tant per a les persones interessades en la recerca com per al professorat de secundària que va poder veure diferents recursos i eines didàctiques per treballar a l’aula.

El proper taller serà el 21 de març. Té com a títol Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central. Inscripcions aquí.

(Fotografia: Rosa Lóbez).