Com analitzar una fotografia històrica

Les fotografies són una font iconogràfica molt útil i interessant a l’hora de fer recerca històrica. Ens proporcionen molta informació sobre persones, esdeveniments, espais, edificis, etc.

Aquestes són unes pautes per analitzar una fotografia històrica de manera ordenada i sistemàtica.

Sortida de la fàbrica Bertrán a Manresa. (Font: memoria.cat/passat).

Personatge del mes: Concepció de Balanzó i Echevarría (1904-1938)

Qui era Concepció de Balanzó?

Concepció de Balanzó és la segona a la dreta. (Fotografia: Arxiu personal d'Enric Balanzó. Font: web Manresanes que han fet història).

Que té d’especial la seva història?


Concepció de Balanzó va néixer a Barcelona l’any 1904.

Animada pel seu cosí, amb qui treballava com a secretària, l’any 1931 va començar els estudis de bibliotecària a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona.

Concepció de Balanzó i les seves companyes de segon curs de l’Escola de Bibliotecàries (curs 1932–33). És la quarta a l’esquerra de la fila del darrere.¹

Tot just acabada la carrera, l’octubre de 1935 va ser nomenada directora de la Biblioteca Popular de Manresa. Va substituir la primera directora, Pilar Bertrán i, per tant,  va ser la segona directora de la biblioteca, càrrec que exercirà fins a la seva mort el novembre de 1938.

Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa, abril 1933 - juliol 1936. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

Des de l’any 1920, a les biblioteques de Catalunya s’escrivia un dietari que recollia el dia a dia de la biblioteca.  A través de les pàgines que va escriure Concepció de Balanzó podem reviure la tasca que hi va dur a terme: l’activitat diària, els projectes, les dificultats, la seva implicació amb la feina… Aquests en són alguns fragments:

La seva arribada
6 de novembre de 1935.- Després d’un parell de dies d’exercitar-nos en les tasques de la Biblioteca sota la direcció, que agraïm moltíssim, de la Srta. Kirchner, avui comencem ja, la Srta. Benavent i jo, a encarregar-nos del tot de la Biblioteca. Al migdia hem visitat al Sr. Servitje, Alcalde de Manresa, per saludar-lo i al mateix temps pregar-li que inspeccioni la instal·lació de la calefacció de la Biblioteca perquè comença a fer fred i sabem que hiverns passats funcionava molt deficientment. El Sr. Servitje ens ha promès tenir-ho en compte i visitar la Biblioteca. A la tarda ens hem ocupat del préstec i hem començat a catalogar.
Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Manresa. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).
Les tasques del dia a dia
23 de gener de 1936.- Al matí rebem un paquet de la Central que conté llibres nous, targes de préstec i bosses per enganxar als llibres i posar-hi la tarja a fi de simplificar les operacions del préstec. [...].
27 de maig de 1936.- [...] Avui ens hem dedicat a preparar la guia de lectura que per indicació del Sr. Rubió² serà sobre literatura francesa. Darrerament hem rebut un lot de clàssics francesos i tenim material abundant. [...]
18 d'agost de 1936.- [...] Ve un mestre d’Artés que s’emporta en préstec varis volums de les obres completes de l’Ignasi Iglesias i vàries obres referents a Narcís Monturiol. Segons ha dit, col·labora a la “Revista Ilustrada Jorba” i pensen publicar un número sobre aquests dos personatges. Li he donat totes les facilitats.
26 de gener de 1937.- Tenim la sala plena d’estudiants de l’Institut als quals els professors han donat diversos temes per desenrotllar. La majoria han de treballar en història i geografia i això fa que siguin demanadíssims els llibres del 9. [...]
Les activitats de la biblioteca
21 d'abril de 1936.- Preparem la llista dels infants que han d’ésser obsequiats en la Festa del Llibre i decidim que aquest any ho siguin sols 35, la meitat, més o menys, d’altres anys, i triats entre els millors i més constants lectors de la Biblioteca.
17 de maig de 1936.- Avui ha tingut lloc la conferència. El Dr. Serra ha arribat a poc més de dos quarts de dotze, [....]El Sr. Alcalde, que ha presidit, ha fet la presentació del conferenciant; aquest ha dissertat durant poc més d’una hora sobre “El dret d’aprendre i el deure de llegir”. Tothom ha sortit molt ben impressionat de la conferència.
Les dificultats
18 de desembre de 1935.- Avui per fi ve l’electricista i comença a arreglar els llums de les taules que estaven més espatllats. Tornem a tenir la calefacció encesa, però la Biblioteca està tan gelada que a penes si es coneix. Segurament que tot això ho devem al Sr. Balet. Fa un parell de dies que vénen molts infants -nenes, entre ells, cosa que no és freqüent- a llegir a la Sala. Ens fa molta il·lusió veure’ls-hi; no obstant, no tenim més remei que treure’n algun que no sabia llegir i no parava de moure’s distraient els altres [....].
22 de febrer de 1937.- Aquesta tarda uns nois que han estat bona estona llegint correctament a la sala fan un gran desordre al vestíbul i buiden un extintor d’incendis; la portera ha sortit diverses vegades per advertir-los, però així que senten obrir la porta fugen. Demà tornarem a sol·licitar vigilància.
Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Manresa. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

El dietari reflecteix també els esdeveniments que es viuran a la ciutat i al país, com l’esclat  de la Guerra Civil o la repercussió de la guerra en el dia a dia de la biblioteca.  Així ho viu Concepció de Balanzó:

Les festivitats
13 de desembre de 1935.- Acabem de catalogar les noves adquisicions. A la tarda, calma com cap dia a la Biblioteca perquè [és la] diada de Santa Llúcia, la festa de les modistetes; la gent la celebra anant a sardanes o al cinema.
L’inici de la guerra
Pàgina del dietari escrita per Concepció de Balanzó. Recull les impressions dels primers dies de la Guerra Civil. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).
19 de juliol de 1936.- Aquest matí corren rumors alarmants sobre la situació política; estan interromputs els serveis de trens i les conferències telefòniques amb Barcelona i amb aquest motiu telefono a l’Ajuntament demanant instruccions; em diuen que obri la Biblioteca. Ve molt poca gent.
30 de juliol de 1936.-Tornem a obrir la Biblioteca, després de deu dies d’estar tancada, degut a la revolta militar, encara no acabada a la resta d’Espanya. Aquest matí he rebut carta del Sr. Rubió², em recomana que abans d’obrir la Biblioteca vagi a l’Ajuntament a consultar-ho i que li comuniqui a ell abans de fer res. Així mateix ho faig i a la tarda la Biblioteca és oberta al públic.
La incidència de la guerra a la biblioteca
10 de novembre de 1936.- [...] poquíssims homes a la sala, a causa de les circumstàncies: alguns lectors són al front, altres estan ocupats per la instrucció militar. [...]
26 de desembre de 1936.- Seguim amb molt préstec i consultes; vàries vegades ens han demanat una obra que tracti en conjunt de la situació política d’Espanya, de la República ençà i, com que sols tenim obres que n’estudien algun aspecte, demanarem a Barcelona si s’ha publicat alguna cosa. També des de que començà la revolució, surten contínuament els llibres sobre la Revolució francesa.
23 de novembre de 1937.- A la una menys uns quants minuts han tocat les sirenes d’alarma. Tots els lectors han sortit ràpidament de la Biblioteca i, com que faltava molt poc per l’hora, he tancat. A les 2:30 hem tornat a sentir les sirenes. [...] .
8 de novembre de 1938.- [...] Uns metges i sanitaris tornen a demanar-nos si serà possible obtenir els llibres de medicina que ens demanaren temps endarrera; no sé si podran enviar-nos-els per fi de Barcelona; serien utilíssims i tornarem a insistir.

L’agost de 1937, Concepció de Balanzó va tenir problemes de salut. Aquest fet  la va obligar a tornar a Barcelona i va estar un any de baixa. L’agost de 1938, va retornar a Manresa i es va incorporar de nou a  les seves tasques de la biblioteca.

26 d'agost de 1938.-Torno a encarregar-me de la Biblioteca després d’un any d’absència. Em plau poder treballar amb la Srta. Blanco que tant bé l’ha dirigit durant els darrers mesos; [...]. Com esperava trobo el públic molt canviat; metges, sanitaris, soldats... I d’altra part falten molts dels antics lectors habituals que han estat cridats a les lleves. [...]

Les tasques relacionades amb el Servei de Biblioteques del Front i amb la Secció del Front de la biblioteca de Manresa li ocuparan una part important del seu temps.

Un dels bibliobusos del Servei de Biblioteques del Front. (Font: web diari El Punt Avui, 17/02/2014).

A finals de novembre de 1938, va viatjar a Tortosa per recollir llibres de la biblioteca i allunyar-los de la zona del front.  En el viatge de tornada del front a Barcelona va patir un greu accident a causa de la maniobra que va fer el bibliobús en què viatjava, per poder esquivar un sot de la carretera produït per una bomba. Va morir dos dies després de l’accident. Malauradament serà una víctima més de la guerra.  Tenia 33 anys.

La seva companya Maria Riera va escriure al dietari de la biblioteca:

30 de novembre de 1938.- [...] És amb una pena extraordinària que avui he vingut a obrir. Encara no em sé acostumar al pensament de que la meva estimada companya Concepció de Balanzó no tornarà més. Voldria oblidar que un accident li ha costat la vida i fer-me la il·lusió de que la veuré entrar d’un moment a l’altre. La Biblioteca ha perdut la seva excel·lent directora.

Aquest novembre fa 80 anys de la seva mort.


Sala de lectura de la Biblioteca del Casino de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

L’any 1999, la Biblioteca Popular de Manresa, situada a l’edifici de l’institut Lluís de Peguera, va tancar les seves portes i es va traslladar al Casino.

Els serveis i les activitats que ofereix avui la Biblioteca del Casino són el millor homenatge a Concepció de Balanzó.


Més informació:

Web Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939).

Web Manresanes que han fet història.


Notes:
- ¹ Font: Estivill Rius, Assumpció. Una mirada retrospectiva: de l’Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005). Web bid.ub.edu.
- ² Jordi Rubió i Balaguer era el director de la Biblioteca de Catalunya i de la Xarxa de Biblioteques Populars.
- Font dels textos del dietari: web memoria.cat/dietaribiblioteca.

 


Personatge del mes: Aniceto León Garre (1901-1980)

Qui era Aniceto León Garre?

Quina relació té amb la imatge que mostra aquesta fotografia?

Refugi antiaeri de la plaça Sant Domènec de Manresa. Imatge de la plaça després de la guerra. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).

El 21 de desembre de 1938, fa gairebé 80 anys, la ciutat de Manresa va ser bombardejada per primera vegada. Accions com aquesta s’havien produït ja a altres poblacions catalanes des de finals de 1936. Calia, doncs, que els ajuntaments prenguessin ràpidament mesures de prevenció.

Manresa serà una de les primeres ciutats a fer-ho. L’1 de desembre de 1936, per acord del Consell Municipal, es constituirà la Junta de Defensa de la Població Civil de Manresa. La seva tasca serà molt important i servirà de model per a altres ciutats. Es centraran, sobretot, a donar instruccions als ciutadans sobre què calia fer si es produïa un bombardeig; a establir indrets de la ciutat que es podien fer servir com a refugis; en la construcció de refugis nous; i en la prevenció dels efectes de les armes químiques.

La Junta de Defensa estarà formada per representants de diversos departaments del Consell Municipal, de la Creu Roja, del Cos de Bombers, del Sindicat de Llum i Força, de la Telefònica; per l’arquitecte i l’enginyer municipals; i serà presidida pel conseller Ramon Sanz. Però, la  persona clau serà el seu secretari: Aniceto León Garre.


Algunes dades de la seva trajectòria:

Aniceto León Garre. (Font: web del Servei Educatiu del Bages).
  • Va néixer a Torrepacheco (Múrcia) el 1901.
  • Va obtenir el títol de Mestre  a Múrcia (1919), i es va llicenciar en Ciències Químiques a la Universitat de Madrid (1927).
  • El 1929 va ser nomenat catedràtic a l’Institut de Manresa, d’on va ser secretari i director.
  • L’any 1931 es va casar amb una manresana.
  • El 1932 va ser destinat a Granada, on va dirigir l’Institut “Ángel Ganivet” entre els anys 1933 i 1936.
  • El 1936 va tornar a Manresa i va ser de nou director de l’Institut i professor de l’Escola d’Arts i Oficis. També va ser el secretari de la Junta de Defensa de la ciutat i va tenir altres càrrecs a Barcelona relacionats amb aquest tema.
  • En acabar la Guerra, el febrer de 1939 es va exiliar a França, però l’octubre del mateix any va anar a viure a la República Dominicana, on va ocupar diversos càrrecs públics.
  • L’any 1948 va tornar a Catalunya i va treballar a les editorials Seix Barral i Salvat. Uns anys més tard va ser readmès al cos de Catedràtics i va treballar a l’Institut de Tarragona i al "Jaume Balmes" de Barcelona d’on va ser cap d’estudis i director fins l’any 1971 que es va jubilar.
  • Va publicar diversos llibres i articles fonamentalment sobre agricultura.
  • Va morir a Barcelona l’any 1980.

La seva tasca a la Junta de Defensa

Aniceto León va compaginar la seva feina docent amb un treball molt intens a la Junta de Defensa.

Des de la seva constitució la Junta va dictar diverses mesures preventives, i va dur a terme campanyes informatives sobre les mesures que calia prendre si es produïa un bombardeig. Com a secretari de la Junta, Aniceto León Garre sovint va fer xerrades divulgatives per Ràdio Manresa.

Gràcies a la seva formació com a químic, va dur a terme  actuacions molt innovadores en l'organització de la defensa contra les armes químiques i els gasos que poguessin ser utilitzats en els bombardeigs, fins al punt d’arribar a fabricar caretes antigàs, que van ser una autèntica novetat a la ciutat i al país.

Refugi de l’antic parc dels bombers. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).

Malgrat les nombroses dificultats, la seva activitat també va ser intensa pel que fa a la construcció de nous refugis i l'habilitació dels refugis ja existents (als soterranis de les cases particulars, als establiments, a les fàbriques,...).

Convocatòria d’una reunió de la Junta de Defensa el 20 d’octubre de 1937. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).

Però, per problemes econòmics, la construcció de nous refugis avançava lentament. El mes d'octubre de 1937, una subvenció de 500.000 pessetes del govern de la República va permetre accelerar les obres. El 21 d'octubre es van poder reprendre les obres als refugis del Castell i del parc dels bombers i es va iniciar la construcció  dels de la plaça de Sant Domènec, el de la plaça de Sant Ignasi i el del sector del carrer de Ginjoler. Aquell va ser un mes d’una intensa activitat.

 

La feina de la Junta de Defensa, amb Aniceto León al capdavant, va ser molt valorada per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. En canvi, era vista amb desinterès i passivitat per part de la població que creia que Manresa no seria bombardejada.

Les constants dificultats i, sobretot, la indiferència de la ciutat van provocar que el 15 de març de 1938, Aniceto León presentés la seva dimissió irrevocable com a secretari de la Junta.

Imatge actual de la plaça Sant Domènec de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Avui, la plaça Sant Domènec té un aspecte ben diferent a la d’aquell octubre de 1937, quan s’iniciava la construcció del refugi antiaeri. Si ens apropem al teatre Conservatori, podem evocar els enormes esforços que Aniceto León i els membres de la Junta de Defensa van dedicar, de manera desinteressada, a protegir els ciutadans de Manresa d’uns bombardeigs que, malauradament, es van acabar produint.


Més informació:

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

Web Els mestres de la República a Manresa.

Web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39).

Web Els més de 1.000 empleats de la plantilla municipal de Manresa durant la República i la Guerra Civil (1931-39).


 


Fem memòria... 15 de setembre de 1934: inauguració del Grup Escolar Renaixença

El 12 de setembre ha començat el nou curs escolar; les aules de les escoles i els instituts del país s’han omplert de nou i han recuperat l’activitat.

Escola La Renaixença de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Què va passar el 15 de setembre de 1934, ara fa 84 anys, en aquesta escola  de Manresa?


El dissabte 15 de setembre de 1934, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, juntament amb el conseller de Cultura, Ventura Gassol, va inaugurar el Grup Escolar Renaixença. El van acompanyar l’alcalde de Manresa, Francesc Marcet, i altres autoritats i representants de la ciutat.

Arribada del president Lluís Companys a l’acte d’inauguració del Grup Escolar Renaixença. (Font: web memoria.cat).

“Altívol i majestuós s’aixeca el nou palau de la cultura. Què és el nou Grup Escolar? És senzillament un ideal dels liberals i republicans convertit en realitat.”  (Diari El Dia, 25 d’agost de 1934)

La construcció d’aquesta nova escola respondrà a la prioritat que tenien la Generalitat i  l’Ajuntament de la ciutat de lluitar contra l’analfabetisme, escolaritzar tots els infants en edat escolar i millorar la qualitat de l’ensenyament públic.

La Comissió de Cultura de l’Ajuntament, creada el 1931, va considerar que, a més de crear escoles als barris i millorar les escoles existents, calia crear una nova gran escola d’acord amb les necessitats de la pedagogia moderna: el futur Grup Escolar Renaixença.

Edifici del nou Grup Escolar Renaixença, any 1932. (Font: web memoria.cat).

“Hem visitat per primera vegada el Grup Escolar “Renaixença” acompanyats del regidor cap del departament d’afers socials de Barcelona senyor Martínez Cuenca (...).

El senyor Martínez Cuenca quedà encisat de l’immillorable emplaçament de l’edifici. Del seu aspecte exterior que qualificà de magnífic.

Però la seva admiració -i la nostra- anava creixent a mesura que avançava la visita. Les aules clares i alegres donen la impressió que us trobeu a l’aire lliure. La cantina escolar. El gimnàs. El conjunt us dona la sensació que l’edifici ha estat planejat pensant en l’alumne i res més que en l’alumne. Gaudeix d’una vista immillorable. Sol i aire. Condicions bàsiques de la pedagogia.

Martínez Cuenca va resumir la visita en aquestes paraules. El grup escolar que acabem de visitar no té res a envejar als millors grups escolars de Barcelona. Una obra així honora la ciutat i acredita l’actuació dels homes que han fet possible la creació d’aquesta joia pedagògica.” (Diari El Dia, 14 de setembre de 1934)

L’arquitecte municipal Pere Armengou durant els anys de la República. (Font: web memoria.cat).

L’edifici va ser un projecte de l’arquitecte municipal Pere Armengou. I responia als principis del racionalisme, corrent arquitectònic nascut a Europa els anys 20 i que s’introduirà a Catalunya durant la República.

“L’autor del projecte és el jove i culte arquitecte manresà Pere Armengou. Atent a l’evolució i progressos de les construccions escolars, ha volgut imprimir a aquest magnífic edifici tota l’accentuada evolució cap al racionalisme constructiu.”

Ha procurat agermanar els dos conceptes fonamentals en les construccions escolars. Arquitectònic i pedagògic. Quina diferència dels edificis escolars d’avui amb els de trenta anys enrere”. (Diari El Dia, 25 d’agost de 1934)

El Grup Escolar Renaixença va suposar també la introducció a la ciutat del model educatiu de la Generalitat basat en l’ensenyament en català, la coeducació, el laïcisme i  la innovació pedagògica a partir del moviment de l’Escola Nova.

“El conjunt de l’edifici és alegre, sa. Sembla com si us el miréssiu amb anhel, amb optimisme. Tots els homes que passen de la vintena se’l guaiten amb enveja. Ah! Si l’haguéssim tingut nosaltres un grup escolar com aquest. Llavors, si hi cabíem –que ja era una sort- teníem les escoles humides i brutes. L’escola no era pas certament un plaer. Era una tortura”. (Diari El Dia, 25 d’agost de 1934)

La construcció del Grup Escolar Renaixença va  ser  una de les principals actuacions que va realitzar l’Ajuntament de Manresa, durant els anys de la República. Avui, encara perdura.


Més informació:

Web Els mestres de la República a Manresa.

Web La República a Manresa en un clic.

Web Recuperació d’una entrevista a l’arquitecte municipal Pere Armengou i Torra.


 


Agraïment a Josep Fontana

Josep Fontana (Barcelona, 1931-2018)

(Font: diari Ara, 06/02/2017)

Historiador català i professor universitari


La seva trajectòria universitària s'inicia l'any 1956 quan es va llicenciar en Lletres. Després d'un curs  a Liverpool, va ser ajudant de Jaume Vicens Vives i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques  de Barcelona (1957-66). Apartat de l’ensenyament per les autoritats franquistes per la seva militància política, va retornar a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968. Es va doctorar en Història el 1970. Va ser catedràtic d’Història econòmica a la Universitat de València (1974-76). L’any 1976 va retornar novament a la Universitat Autònoma de Barcelona fins al 1990, que va passar a la Universitat Pompeu Fabra d’on fou catedràtic fins a la seva jubilació el 2001. En jubilar-se va ser nomenat catedràtic emèrit. El 1992, va fundar l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, institució a la qual va donar la seva biblioteca particular.

Va ser deixeble de Ferran Soldevila i Jaume Vicens Vives i va rebre influències de Pierre Vilar, Antonio Gramsci i Walter Benjamin. La seva obra s’inscriu en la línia de la historiografia marxista. Va introduir a Catalunya les idees d’escoles renovadores com els Annales i també les obres d’historiadors cabdals en la historiografia contemporània com Eric J. Hobsbawm, Edward P. Thompson i George Rudé.

Va escriure molts llibres, d'entre els quals destaquem:

  • La quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820 (1972).
  • Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX (1973).
  • Hacienda y estado, 1823-1830 (1974).
  • La revolución liberal (Política y hacienda 1833-1845) (1977).
  • La crisis del Antiguo Régimen (1808-1833) (1979).
  • Historia. Análisis del pasado y proyecto social (1982).
  • La fi de l’Antic Règim i de la industrialització (1988).

A partir dels anys 1990, va prioritzar la reflexió historiogràfica i també l’anàlisi de les qüestions polítiques i socials més rellevants del món contemporani. Aquest treball es va reflectir en llibres com:

  • La història després de la fi de la història. Reflexions i elements per a una guia dels corrents actuals (1992).
  • Europa ante el espejo (1994).
  • Introducció a l’estudi de la història (1997).
  • La història dels homes (2000).
  • La construcció de la identitat (2005).
  • L’ofici d’historiador (2010).

Posteriorment va publicar:

  • Por el bien del Imperio. Una historia del mundo (2011). Obra de referència mundial sobre la guerra freda i les seves conseqüències.
  • El futuro es un pais extraño: una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI (2013).
  • La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (2014), que rebé el premi Crítica Serra d’Or d’humanitats (2015).
  • El siglo de la revolución: Una historia del mundo desde 1914 (2017).

També va ser impulsor i col·laborador de revistes d’història com Recerques i l’Avenç.

Va rebre medalles i distincions de les quals destaquem: el 2006 la Creu de Sant Jordi, el 2007 el Premi Nacional de Cultura i el 2018 la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona.

 

Lliurament de la Creu de Sant Jordi, 2006 (Font: web Europapress 28/08/2018)

Estretament lligada a la professió d’historiador, cal destacar la seva implicació en nombroses iniciatives polítiques, culturals i cíviques dirigides a la transformació social, objectiu clarament alineat amb els valors de l’esquerra en un sentit ampli, que durant molts anys exercí especialment des de la militància en el PSUC (1957-1980). En aquest sentit, Josep Fontana defensava la utilitat social de la feina de l’historiador, com un element per entendre i transformar el món en el qual vivim.

Ha estat l’historiador català més universal. Tenia una gran capacitat per fer-se  les preguntes adequades sobre els fets passats i la seva relació amb el present. Va fer grans aportacions a la historiografia catalana i va ser molt crític amb la manera que es va fer la transició espanyola. Segons Borja de Riquer, Fontana “Va saber explicar com la Catalunya contemporània més avançada econòmicament i socialment havia sigut frenada per les classes dirigents espanyoles, que van prioritzar els seus interessos”. (Diari Ara 28-8- 2018)

Com a professor universitari va impactar i estimular els seus alumnes. I ha deixat, per tant, una gran influència en molts historiadors i professors universitaris i de secundària del nostre país, que ens en considerem deixebles ja sigui per haver assistit personalment a les seves classes, per haver-lo llegit o per haver-lo escoltat en congressos i xerrades.

(Font: diari Ara 17/12/2011)

Moltes gràcies, professor Fontana!!!


Plaques Stolpersteine: dossier de treball

Dossier realitzat per Daniel Blasi i Jordi Marín, professors de l’Institut Pius Font i Quer de Manresa, en el marc de la Manresada 2018 organitzada per l’equip LaceNet.

Està adreçat a l’ESO, especialment als estudiants dels primers cursos.

Permet treballar què són  i el sentit que tenen les plaques stolpersteine. I es potencia l’ús d’eines TIC per part de l’alumnat.

Encara que  les activitats es centren en les plaques instal·lades a Manresa, la proposta es pot adaptar a qualsevol altra localitat.

Plaques Stolpersteine: dossier de treball (pdf)

 


Dossier didàctic sobre la novel·la K.L.Reich de Joaquim Amat-Piniella

Permet aprofundir en aquesta gran novel·la de l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella sobre els camps de concentració nazis i que és el testimoni de la seva estada al camp de concentració de Mauthausen. Per la seva qualitat literària i pel seu valor documental, es considera un "clàssic" dins la literatura sobre els camps de concentració.

Consta de tres parts:

  1. Joaquim Amat-Piniella, una vida entre guerres.
  2. La Segona Guerra Mundial, com a marc de referència.
  3. K. L. Reich.

Està pensat per a l’alumnat de batxillerat, però  algunes activitats es poden treballar a tercer o a quart d’ESO. També  és útil com  a  complement  de  la  lectura  del llibre a qualsevol altre nivell.

El dossier ha estat elaborat per Joan Pinyol Colom, llicenciat en Filologia Catalana i professor d'Ensenyament Secundari.

K. L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella: proposta didàctica (pdf)

 

Joaquim Amat-Piniella, any 1955. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Joaquim Amat-Piniella)

 


S’ha realitzat el taller de “Fonts orals, d’arxiu i digitals”

Aquest dissabte 26 de maig s’ha dut a terme a la Fundació Universitària del Bages i a l’Arxiu Comarcal del Bages el taller “Fonts orals, d’arxiu i digitals”, organitzat per l’Associació Memòria i Història de Manresa i la Fundació Universitària del Bages.

El taller ha constat de dues parts. La primera, sobre el tractament i la localització de les fonts orals, d’arxiu i digitals, ha anat a càrrec de Joaquim Aloy, Pep Castilla, Conxita Parcerisas i Jordi Pons, membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa, i d’Aram Magrins, arxiver de l’Arxiu Municipal de Manresa. S’ha exposat l’interès que té fer recerca a partir de la memòria oral i algunes qüestions que cal tenir en compte. Després s’han explicat tots els tipus d’arxius que poden ser útils per fer recerca històrica i el contingut i les característiques de cadascun d’ells.

Fotografia: Joaquim Aloy.

La segona part ha anat a càrrec de l’arxiver de l’Arxiu Comarcal del Bages, Marc Torras, i ha tingut lloc al mateix Arxiu. S’han treballat els fons dels arxius comarcals i els arxius en línia i s’ha fet una activitat més pràctica on s’han pogut veure diferents tipus de documents que hi tenen dipositats.

Al taller hi ha assistit un bon grup de persones interessades en la recerca històrica. I tot plegat ha resultat molt interessant.

Aquest ha estat l'últim dels quatre tallers de formació que s’han realitzat durant el curs 2017-2018, organitzats conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i la Fundació Universitària del Bages.

 


Visita d’un grup d’estudiants d'instituts del Bages al camp de Mauthausen

Des del dia 4 fins al 7 de maig, una representació de joves estudiants bagencs ha assistit als actes internacionals d’homenatge en record a les víctimes republicanes que van patir la deportació en camps nazis, celebrats a Mauthausen (Àustria).

Fotografia de tot el grup, format per estudiants de l’INS Lacetània, l’INS Lluís de Peguera, l’INS Pius Font i Quer de Manresa i els alumnes de l’INS Gerbert D’Aurillac de Sant Fruitós de Bages. (Fotografia: Pep Castilla).

Aquests actes es celebren cada any als voltants del 5 de maig, data de l’alliberament d’aquest camp, l’any 1945.

Mauthausen va ser el camp d’extermini que va veure passar més republicans catalans i espanyols. Pensat com un gran camp, servia per abastir de presoners una quarantena de camps satèl·lits que hi havia al seu voltant i que servien per satisfer les necessitats laborals d’alguns empresaris austríacs. L’exèrcit alemany també els utilitzava per construir túnels i galeries, on es fabricava armament, com és el cas dels túnels d’Ebensee i Gusen.

Durant aquests 4 dies, els estudiants provinents de l’INS Lacetània, l’INS Lluís de Peguera, l’INS Pius Font i Quer de Manresa i l’INS Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages han pogut fer una visita al camp de Mauthausen, al Memorial de Gusen i al camp d’Ebensee, on també han visitat els túnels abans esmentats.

A més, han participat en els actes d’homenatge internacionals acompanyant l’Amical de Mauthausen, associació organitzadora dels actes d’homenatge als deportats catalans i espanyols. Cal destacar l’homenatge que es va fer a l’estació de trens de Mauthausen, punt on feien baixar els presoners del tren per arribar al camp a peu (uns 8 km. aprox.). Aquí, els estudiants van llegir textos extrets de les memòries del manresà Jacint Carrió i també del llibre K.L. Reich de Joaquim Amat i Piniella, que descrivien aquest fet. Aquest acte, presidit per l’alcalde de Mauthausen i el regidor de cultura de la mateixa ciutat, va servir per fer algunes reflexions en relació a l’augment del feixisme a nivell europeu i a com cal treballar més que mai per poder frenar aquesta ideologia.

Acte d’homenatge a l’estació de trens de Mauthausen. (Fotografia: Pep Castilla).

Després, van assistir a un petit homenatge davant de la casa d’Anna Pointner, la senyora que va ajudar el “comando Posacher” a amagar els negatius de les fotografies que els donava Francesc Boix per poder-los treure fora del camp.

Conversa d’unes alumnes amb un deportat francès. (Fotografia: Pep Castilla).

Durant els actes del diumenge, amb l’assistència de tots els països que varen patir els estralls de la II Guerra Mundial, els estudiants van poder conversar amb alguns dels deportats, encara supervivents.

 

Aquest mateix dia, van participar en els actes d’homenatge davant de la placa de la Generalitat de Catalunya, que l’any passat inaugurava l’Honorable conseller Raül Romeva, en record de totes les víctimes de l’Holocaust, i on de nou es van llegir alguns textos.

Acte d’homenatge a tots els deportats davant de la placa de la Generalitat de Catalunya. (Fotografia: Pep Castilla).

Per acabar, varen poder visitar el Castell d’Hartheim, un dels centres d’eutanàsia activa que tenien els nazis i que es dedicava a exterminar tots aquells grups de persones que consideraven no útils. Entre 1940 i 1944, hi van morir unes 30.000 persones, també republicans espanyols i catalans.

Finalment, com a complement del viatge i d’una manera molt més relaxada, van visitar les ciutats de Linz i de Múnich.

Testimoni de l’alumna Maria Rovira

“Ha estat una experiència molt enriquidora, ja que hem pogut contemplar la veritable magnitud de la barbàrie que va ser l’Holocaust. Si bé és cert, que a l’institut hem tractat aquesta problemàtica amb profunditat des de la vesant més teòrica, traslladar-nos fins als camps, interactuar amb afectats, veure-ho amb els nostres ulls i sentir-ho en les nostres pells, han estat unes vivències que han traspassat l’espectre purament acadèmic per tocar també l’empatia, els valors i els sentiments”.

Testimoni de l’alumna Berta Capdevila

Penso que una de les parts més negatives que pot tenir la matèria d'història és que sovint es pot convertir en una assignatura excessivament teòrica; t'aprens què va passar en tal any i quin personatge ho va dur a terme, com si fos un conte inventat llunyà i aliè a nosaltres.

El viatge a Mauthausen és una oportunitat per veure de primera mà que la història també es pot convertir en una assignatura pràctica allunyada d’una aula d’institut i, alhora, prendre consciència que la societat actual en què vivim és com és, a conseqüència d’uns fets històrics no tan llunyans, els quals tenen uns protagonistes amb noms i cognoms (tot i que alguns encara romanen i romandran anònims). Tots ells es mereixen que els tinguem presents, i com a alumnes és primordial que se’ns ensenyi a donar importància a aquests temes per tal de no cometre errors similars en un futur”.

El senyor René Bauman, amb el número de deportat 97621, arribat a Mauthausen al 1944 i supervivent del camp, va explicar algunes de les seves experiències. (Fotografia: Pep Castilla).

Aquest viatge forma part del projecte Manresa-Mauthausen, que va començar el 2013 amb motiu del centenari del naixement de Joaquim Amat i Piniella, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i de Sant Fruitós de Bages.


Memòria i vinyetes: nova publicació de la col·lecció Eines de Memòria

El Memorial Democràtic ha publicat Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l'aula a través del còmic, de David Fernández de Arriba. Forma part de la col·lecció Eines de Memòria.