Personatge del mes: Emília Guiu i Estivilla (1922-2004)

Emilia Guiu. (Font: web heraldodemexico.com).

 

Emília Guiu, una manresana exiliada que va triomfar a Mèxic com a actriu.

 

 

 

 


Emília Guiu va néixer a Manresa el 21 de març de 1922. La seva família era republicana i, com tantes altres, l’any 1939, en acabar la Guerra Civil, es van exiliar a França. Ella tenia 17 anys.

Va estar al camp de refugiats d’Argelers (França) i, més tard, es va retrobar amb el seu pare a Marsella. A França, on va viure uns anys, es va casar amb Manuel Suárez, exiliat com ella, amb qui va tenir el seu primer fill.

El 1942 va marxar a Mèxic amb la seva família. Van ser molts els republicans exiliats que van embarcar cap al centre i el sud d’Amèrica amb l’objectiu de començar una nova vida. Méxic va acollir milers de republicans catalans i espanyols.

El vaixell Nyassa, va portar a Emília Guiu i a molts altres exiliats a Mèxic. (Font: web wikipedia.org).

Allà, gràcies al productor i director de cinema mexicà, d’origen català, Jaime Salvador, va començar a treballar com a extra en diverses pel·lícules. Salvador contractava emigrants procedents de l’Estat espanyol com a extres per a les seves pel·lícules per ajudar-los a subsistir.

Pocs anys després va aconseguir el seu primer paper com a protagonista a la pel·lícula Nosotros (1945). L’actriu principal no va poder presentar-se al rodatge i ella, que es sabia bé el seu paper, la va substituir. La seva actuació va rebre molt bona crítica.

L’èxit que va tenir va fer que l’actor mexicà Mario Moreno, conegut com a Cantinflas, li oferís coprotagonitzar el film Soy un prófugo (1946).

Emilia Guiu es va convertir en una estrella del cinema mexicà del moment. Era simpàtica i intel·ligent. La seva imatge, al cinema, oscil·lava entre la diva i la femme fatale. Sovint va fer papers provocadors.

Aquest va ser el film més reconegut dels que va protagonitzar Emilia Guiu. (Font: vertigocine.com).

Va rodar més de seixanta pel·lícules que van tenir una crítica excel·lent i un gran èxit de públic. Va treballar al costat dels artistes més destacats del cinema mexicà, com Pedro Infante, amb qui va protagonitzar Angelitos Negros (1948), una de les seves millors pel·lícules.

També va actuar en algunes obres de teatre i, ja gran, va participar en una telenovel·la.

A nivell personal, el seu primer matrimoni no va durar gaire i a Mèxic es va casar amb Enrique de la Concha, i després amb Guillermo Méndez, amb qui va tenir el seu segon fill. El 1958, es va casar amb Abraham Piceno i se’n va anar a viure als Estats Units. Quatre anys abans de morir es va casar amb el nord-americà William Hieb.

Va morir a San Diego (Estat Units) el 7 de febrer de 2004. Tenia 82 anys. Abans de morir va demanar a la seva família que fessin públic el seu agraïment a Mèxic, per l'oportunitat que li havia donat de viure una vida i una carrera magnífiques.

Emilia Guiu , durant la seva època d’actriu mexicana. (Font: web lrp.cat).

Emilia Guiu va ser una icona del cinema mexicà de les dècades dels anys quaranta als seixanta del segle XX. Com a homenatge, a la ciutat de Nueva Santa Rosa (Mèxic) hi ha un carrer que porta el seu nom.

L’exili del 1939 va afectar tota una generació de persones amb aptituds i professions diferents. La societat catalana va perdre, per tant, gent valuosa que va haver de refer la seva vida en altres països. La manresana Emilia Guiu va ser una d’elles.

 


Més informació: 

Web Manresanes que han fet història.


 


Avi, et trauré d’aquí!: guia didàctica

S’ha publicat una nova edició actualitzada de l’obra Avi, et trauré d’aquí!

El seu autor, Joan Pinyol Colom, llicenciat en Filologia Catalana i professor d’Ensenyament Secundari, ha elaborat també una guia didàctica per treballar el llibre amb l’alumnat.

L’obra recull la història de Joan Colom, avi de l’autor, des de l’octubre de 1938, quan va ser mobilitzat per la República, fins poc després de la seva mort en un camp de presoners lleidatà, el març de 1939. També explica la lluita de la seva família des del 2008 per treure les seves restes del  Valle de los Caídos.

Avi et traure d'aquí!: guia didàctica (pdf)


 


Fem memòria... Gaudí i la Seu de Manresa

Sabies que l’arquitecte Antoni Gaudí va intervenir en la reforma de la façana principal de la Seu de Manresa?

Façana principal de la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Una façana inacabada

La Seu de Manresa es va construir el segle XIV sota la direcció del mestre d’obres Berenguer de Montagut. La seva construcció es va dur a terme en diverses fases.

A finals del segle XV, l’obra es va donar per finalitzada. Però, en realitat, la façana principal es va tancar amb un simple mur i va quedar, per tant, inacabada.

En els segles posteriors, s’hi van afegir diversos elements o construccions que no tenien res a veure amb l’estil ni l’harmonia del conjunt de l’edifici.

Aquest és l’aspecte que va tenir durant més de 250 anys i fins a principis del segle XX.

Imatge de la façana principal de la Seu de Manresa a principis del segle XX. (Font: web memoria.cat/laseu).

El projecte d’Alexandre Soler i March

La imatge que oferia la façana principal de l’edifici més emblemàtic de la ciutat no satisfeia els manresans que no la consideraven prou digne.

Alexandre Soler i March.²

Mogut per aquesta inquietud, el mecenes manresà Prudenci Comellas i Sala va proposar a l’arquitecte Alexandre Soler i March que  fes un projecte per construir una nova façana per a la Seu i es va comprometre a patrocinar una part de les obres.

El 1914, Soler i March va acabar el projecte i el va presentar a la Junta d’obres que s’havia constituït. Aquesta el va presentar al bisbe de Vic, Torras i Bages, per tal de ser aprovat.

El bisbe Torras i Bages va voler que fos revisat i aprovat per una comissió de tres arquitectes de la seva confiança: l’arquitecte diocesà Josep Maria Pericas, Josep Font i Gumà i Antoni Gaudí, per qui sentia una gran admiració.

Segons explicava Soler i March en un un article publicat a la revista manresana "Ciutat" el juny del 1926, Josep Font i Gumà li va comentar: “Es farà el que digui en Gaudí; els demés no hi tenim res a fer en aquest assumpte”. ¹


La visita de Gaudí

Antoni Gaudí. (Font: web sagradafamilia.org).

En aquell moment, Antoni Gaudí estava totalment dedicat a les obres de la Sagrada Família de Barcelona, però davant la petició que li va fer el bisbe Torras i Bages va desplaçar-se a Manresa per visitar la basílica de la Seu.

La seva estada a la ciutat va ser breu. Acompanyat d’Alexandre Soler March, entre altres, va visitar tot l’edifici detalladament i va tornar a Barcelona.

Les observacions que va fer Gaudí, a partir d’aquesta visita, van obligar Soler i March a fer un projecte nou.

Com a anècdota, Soler i March explicava que Antoni Gaudí va voler cobrar per la seva col·laboració. Sembla ser que la quantitat que demanava era força alta i la Junta de l’obra es resistia a pagar ja que considerava que era el bisbe qui li havia fet l’encàrrec. Finalment, però, el van pagar. Gaudí va dedicar aquests diners a les obres de la Sagrada Família. Així que els primers diners del pressupost de les obres de la façana de la Seu, en realitat van anar a parar a les de la Sagrada Família.


④ El projecte  final

Alexandre Soler i March va fer un segon projecte que recollia les idees i les consideracions de Gaudí.

Maqueta de la Seu segons el segon projecte de Soler i March. ²

En el nou projecte es substituïa l’antic porxo per un pòrtic format per tres arcades, s’afegia un nou baptisteri i es coronava el campanar amb una agulla piramidal. També es preveia una nova coberta de dues vessants.

Finalment, la proposta de Soler i March va ser aprovada i l’agost de 1915 van començar les obres, que van durar gairebé vint anys.

Després de construir la paret de la nova façana, l’agulla del campanar i el baptisteri, les obres va quedar aturades, del 1921 al 1933, per motius bàsicament econòmics.

El 1933, en plena República, es van reprendre i es van acabar. Durant la Festa Major del 1934 es va fer la inauguració de la nova façana.

Imatge de la façana de la Seu de Manresa cap el 1935. (Font: web memoria.cat/laseu).

Com es pot observar en la imatge, no es va dur a terme la  construcció d’una nova coberta.

D’altra banda, l’agulla del campanar va ser enderrocada el 1936, als inicis de la Guerra Civil.

La basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa, avui. (Font: web seudemanresa.cat).

Més informació:

Web El salvament de la Seu de Manresa, l'any 1936.


Notes:
¹ Font: Web El salvament de la Seu de Manresa, l'any 1936
² Font: La Seu de Manresa: 700 anys. Barcelona: COAC, 2021.

 


Les 7 caixes: treball sobre el documental

Cada any, el dia 27 de gener es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. L’ONU va escollir aquesta data perquè aquell dia de l’any 1945, les tropes soviètiques van alliberar el camp de concentració i d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau (Polònia).

És per aquest motiu que, en aquestes dates, us proposem veure el documental Les 7 caixes que TV3 va estrenar l’any 2018 en el programa Sense ficció.

Dory Sontheiner. en una imatge del documental. (Font: web naciodigital.cat).

Explica una història sobre la família de Dory Sontheiner, farmacèutica i òptica catalana d’origen alemany.

Quan van morir els seus pares, endreçant per casa seva va trobar 7 caixes. En obrir-les, se li va mostrar tot un món silenciat del seu passat. Ella, educada com a catòlica a l’Espanya de Franco, es va assabentar que formava part d’una família jueva amb una terrible història de persecució i que va acabar sent víctima de l’Holocaust nazi. Així, va descobrir la seva identitat real i la de la seva família.

L’estudi de la documentació trobada li va permetre reconstruir un trencaclosques amb històries molt dures i d’una gran càrrega emocional. D’aquesta recerca en va sortir un llibre titulat Les set caixes. I del llibre va néixer el documental de TV3 Les 7 caixes.

Adjuntem una proposta per treballar el documental amb l’alumnat.


Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust als centres de secundària

Amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, els instituts que formen part del Projecte Manresa-Mauthausen i l’Ajuntament de Manresa han organitzat les següents activitats per al proper dijous 27 de gener, adreçades als centres de secundària de Manresa:

10h: Conferència de Dory Sontheimer que es retransmetrà per xarxa perquè es puguin connectar tots els centres que vulguin.

Després de la mort dels seus pares, Dory Sontheimer va descobrir set caixes amb fotografies, cartes, passaports i altres documents que li van revelar la identitat jueva i la dramàtica història de la seva família, víctima de l'Holocaust nazi.

11.30h: Itinerari per les stolpersteine de la ciutat amb apadrinament i neteja de llambordes, que es repartiran entre els instituts participants.

13h: Acte a la plaça Sant Domènec amb lectures o aportacions diverses per part dels centres.

Per participar en alguna de les propostes, cal posar-se en contacte amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Manresa:

patrimonicultural@ajmanresa.cat

Tel. 938753410, extensió 37016


Taula rodona sobre “Els mestres de la República”: dimecres, 26 de gener

El proper dimecres, 26 de gener, tindrà lloc una taula rodona sobre el model educatiu dels anys de la República i sobre l’obra més emblemàtica de l’ensenyament a Manresa: el Grup Escolar Renaixença.

Té per títol “Mestres de la República: il·lusió i compromís”.

Hi participaran la pedagoga Agnès Torras, l’historiador  Joaquim Aloy i Ramon Bohigas, alumne del Renaixença durant el període de la República i els primers anys del franquisme.

L’acte es farà al menjador de l’escola La Renaixença de Manresa a les 19h.

A més, es podrà veure de nou l’exposició “La República i la seva obra educativa a Manresa”.

La taula rodona és organitzada per l’Ajuntament de Manresa i l’Associació Memòria i Història de Manresa. Compta amb la col·laboració i suport de l’Escola La Renaixença, el Memorial Democràtic, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Més informació al web de memoria.cat.

Mestres del Grup Escolar Renaixença de Manresa, 17 de setembre de 1936. (Font: memoria.cat)/mestres.

Fem memòria... L’església de Sant Pere Màrtir i la plaça Sant Domènec de Manresa

A l’esquerra, l’església de Sant Pere Màrtir, abans de 1936. (Font: web memoria.cat/laseu).

Sabies que fins l’any 1936 bona part de la plaça Sant Domènec estava ocupada per l’església de Sant Pere Màrtir i la plaça actual no existia?


El segle XIV, en aquest espai, a tocar de la muralla que aleshores envoltava la ciutat, es va construir l’església gòtica de Sant Pere Màrtir. Les obres es van iniciar el 1321 i no es van acabar del tot fins al segle XVIII.

Al costat s’hi va construir un convent de frares de l’orde dels dominics o predicadors, que a mitjans del segle XIX va ser enderrocat, com a conseqüència de la desamortització religiosa. Posteriorment, en el lloc que ocupava el claustre, s’hi va construir el teatre Conservatori inaugurat el 1878.

El segle XIX, la ciutat va créixer i aquest indret es va convertir en el punt de connexió entre la part antiga i la moderna i, per tant, en el centre de la ciutat.

En aquesta imatge, anterior al 1936, s’observa clarament l’església de Sant Pere Màrtir que presideix tot l’espai.

Església de Sant Pere Màrtir, al centre, abans de 1936. (Font: web memoria.cat/laseu).

El 1936, amb l’esclat revolucionari que es va produir arreu de Catalunya, el Comitè Revolucionari i Antifeixista va prendre el control de la ciutat i va decidir l’enderrocament de set esglésies, entre elles la de Sant Pere Màrtir.

El 7 de setembre de 1936 es van iniciar les obres per tirar-les a terra. Aquestes actuacions es van dur a terme amb el desacord total de l’Ajuntament, excepte en el cas de l’església de Sant Pere Màrtir.

Notícia sobre l’acord de l’Ajuntament d’enderrocar l’església de Sant Pere Màrtir i el Teatre Conservatori. Diari El Dia, 31/08/1936. (Font: web memoria.cat/laseu).

Així, el 26 d’agost de 1936, la comissió de Foment de l’Ajuntament va aprovar enderrocar només aquesta església. Aquesta decisió obeïa l’objectiu de l’Ajuntament republicà de construir una gran plaça al centre de la ciutat, segons el projecte de Francesc Cuixart. Es considerava que no tenia un gran valor arquitectònic i que, en canvi, per les seves dimensions, era un destorb.

També van acordar tirar a terra el teatre Conservatori. Diverses entitats culturals s’hi van oposar i van demanar a l’alcalde que s’evités l’enderrocament. Finalment, per falta de diners, no es va ensorrar.

Sí que es va dur a terme, però, l’enderrocament de l’església de Sant Pere Màrtir. Les obres van començar el 7 de setembre de 1936 i van durar uns quants mesos. El febrer del 1937 l’església ja estava totalment enrunada.

Imatge de l’església de Sant Pere Màrtir ja enrunada. (Fotografia: Josep M. Rosal i d’Argullol. Font: web lasequia.cat/rosaldargullol).

A partir de l’octubre de 1936, la Junta de Defensa de la ciutat va iniciar la construcció de refugis antiaeris per protegir la població dels bombardeigs. Un d’ells es va construir a l’espai que havia deixat lliure l’església de Sant Pere Màrtir, adossat al mur del teatre Conservatori. Era el refugi més cèntric i tenia capacitat per 160 persones.

Aquesta és la imatge de la plaça després de la guerra. S’observa amb claredat  el refugi antiaeri. Actualment només se’n conserva una part.

Refugi antiaeri de la plaça Sant Domènec de Manresa. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).

Uns anys després, el 1946 es va urbanitzar la plaça, amb la instal·lació de fanals, bancs i parterres. El refugi va quedar amagat darrere d’una paret. La plaça es va inaugurar el juliol del mateix any.

Durant 50 anys, la plaça més cèntrica de la ciutat va oferir aquest aspecte.

La plaça Sant Domènec després de 1946. (Fotografia: Llorenç Gamisans. Font: web historiesmanresanes.cat).

Amb el pas del temps, la plaça es va anar deteriorant i, als anys noranta, l’Ajuntament va decidir reformar-la del tot. Les obres van començar l’octubre de 1996 i van deixar al descobert els fonaments de l’antiga església de Sant Pere. Després d’aquesta important urbanització de la plaça Sant Domènec, es va fer una segona fase d’ampliació, el 2006.

Imatge dels fonaments de l’església de Sant Pere Màrtir durant les obres de remodelació de la plaça el 1996. (Font: web historiesmanresanes.cat).

El projecte de crear una gran plaça no es va poder dur a terme durant els anys de la República. Però l’enderrocament de l’església de Sant Pere Màrtir va generar un nou espai que, remodelat fa 25 anys, segueix sent  l’indret central de la ciutat.

Aspecte actual de la plaça Sant Domènec de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Més informació:

- Web El salvament de la Seu de Manresa, l'any 1936.


 


Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler català: treball sobre el documental

El programa de TV3 Sense ficció ha estrenat Les llistes de Trias i Peitx, el Schindler català, un treball que descobreix la desconeguda figura del mediador que va salvar la vida de milers d'exiliats republicans.

El documental ens mostra la història d'un home extraordinari que amb les seves gestions, sovint arriscades, va salvar milers de persones durant la Guerra Civil Espanyola, l'exili republicà a França i la Segona Guerra Mundial.

Mar Llanas, documentalista audiovisual, ha elaborat aquest documental basat principalment en la recerca duta a terme per la investigadora Gemma Caballer, historiadora i bibliotecària, i en la llarga entrevista que va gravar Trias i Peitx, poc abans de morir, amb Imma Tubella i Eduard Vinyamata, doctors en Ciències Socials. També ha recollit altres testimonis de familiars i col·laboradors.

Adjuntem una proposta per treballar el documental amb l'alumnat.

Josep Maria Trias i Peitx. (Font: web ccma.cat/tv3/sense-ficcio).

 


Proposta de recerca: els anys seixanta a Manresa (1959-73): una dècada prodigiosa?

Plaça Sant Domènec, any 1969. (Fotografia: Antoni Quintana Torres. Font: web Fotografies de les obres públiques de la Manresa dels anys 60 i 70).

La plaça Sant Domènec  plena d’anuncis lluminosos, la Muralla aixecada per les obres, els automòbils circulant per la ciutat… Aquesta imatge vol ser el reflex d’un període de la història de Manresa: els anys seixanta.

Va ser un moment de canvis socials molt profunds. L’economia va prosperar i la ciutat i els ciutadans ho van notar en les grans obres públiques que es van realitzar. També ho van notar en les seves vides que, en general, van millorar amb un important increment del consum familiar.

Afegim una nova proposta de treball de recerca sobre els anys seixanta a Manresa (1959-73 adreçada a l’alumnat i al professorat de Batxillerat.


 


Xerrada: Connectar amb el passat per aterrar a l’educació del present

El proper divendres, 19 de novembre a les 19 h,  tindrà lloc la conferència “Connectar amb el passat per aterrar a l’educació del present” a la sala d’actes de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa.

Anirà a càrrec de Francina Martí Cartes, professora d’educació secundària i presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

La xerrada es centra en el valor de la memòria històrica en l'educació a les aules i reivindica la tasca educativa que es va fer durant la Segona República.

Aquesta activitat forma part del cicle Cosmògraf 2021 que té lloc anualment a Manresa i que en aquesta Va edició reflexiona sobre l’educació sota el lema “Educar per pensar”.

          • Dia: divendres, 19 de novembre.
          • Hora: 19h
          • Lloc: Sala d'actes de l'Institut Lluí­s de Peguera