Manresa en temps de guerra: treball de recerca

Títol del treball: Manresa en temps de guerra.

Autora: Gemma Ribalta Rosell.

Tutor: Pere Gasol i Pujol.

Institut: Institut Lluís de Peguera de Manresa.

Any: 2016.

El treball dedica una primera part a parlar dels refugis antiaeris construïts a Manresa durant la Guerra Civil, i una segona part a les esglésies manresanes que es van enderrocar els anys 1936 i 1937.

Va ser guardonat amb el Premi Revista Dovella-Treball de Recerca per a Joves (2017), concedit pel Centre d’Estudis del Bages. I va rebre una Menció Especial en la III edició del Premi de Treballs de Recerca del Memorial Democràtic (2017).

Manresa en temps de guerra (pdf)


 


19 de d’octubre: Estudi de les arrels familiars (Taller Història i Educació)

Estudi de les arrels familiars: fonts, recursos i utilitats (Tallers Història i Educació - mòdul 1)

Com iniciar la recerca d’informació per fer o reconstruir un arbre genealògic. Treball sobre fonts orals i fonts escrites. Consulta d’arxius i diferents tipus de documentació que poden ser útils. Interpretació dels arbres genealògics com una eina per explicar diferents models de família, polítiques matrimonials, etc...

S’adreça a la població en general i, de manera especial, als docents d’ensenyament secundari.

Data: 19 d’octubre de 2019.

Horari: de 10 a 14 hores.

Lloc: FUB, Manresa.

A càrrec de: Raquel Valdenebro, historiadora, membre del Centre d’Estudis del Bages.

Preu: 15€.

Inscripció: Clica aquí.

Aquest és el primer dels quatre mòduls del  Taller Història i Educació que es realitzaran durant el curs 2019-2020,  organitzats conjuntament per L’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.


 


Fem memòria... L’Ateneu de les Piques de Manresa

Llegim a la premsa la notícia de la reobertura de l’Ateneu de les Piques de Manresa. És una bona notícia per al barri i per a la ciutat.

L'Ateneu de les Piques reobrirà a final d'any reconvertit en el restaurant Cau de l'Ateneu

(Regió 7, 04/09/2019)


Ateneu de les Piques a Manresa, actualment. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Però, quina història hi ha darrere d’aquest edifici?


El segle XIX, en un moment de canvis  profunds com a conseqüència de la Revolució Industrial, a moltes ciutats de Catalunya, i també d’Europa, es crearà un gran nombre d’ateneus.

El terme Ateneu  deriva d’Atenea, la deessa grega de la saviesa. Els ateneus seran unes associacions culturals molt actives que realitzaran activitats tant d’oci com de formació i que disposaran d’una seu social on sovint hi haurà un cafè, teatre, biblioteca...  Alhora seran espais de discussió sobre l’actualitat política i cultural.


L’Ateneu Obrer Manresà al carrer de les Piques de Manresa, anys 20. (Font: web històries manresanes).

A Manresa, l’any 1887 es va crear l’Ateneu Obrer Manresà. Es va ubicar al carrer d’Urgell, després al carrer del Born i al passeig Pere III, fins que l’any 1923 es va traslladar a l’edifici del carrer de les Piques, núm. 1.

Aquest edifici havia estat reedificat l’any 1848. En aquell moment, als baixos, s’hi van instal·lar uns banys públics i a la part superior, la seu de la societat recreativa El Casino de Manresa que comptava amb un teatre, a més de cafè, sala de lectura, sala de billar... El teatre va anar canviant de nom i de propietari. El 1910 es va convertir en un local d’espectacles del Patronat Obrer de Nostra Senyora de Montserrat i més tard va funcionar com a cafè-concert i com a cabaret amb diferents noms. Finalment, el 1923 va passar a ser la seu de l’Ateneu Obrer Manresà

En aquest nou espai, l’Ateneu va desenvolupar una intensa activitat lúdica i cultural adreçada a les classes populars de la ciutat.

Va ser una de les entitats més actives de la ciutat. L’any 1932 tenia uns 700 socis. Com a la resta de Catalunya, durant la República va viure un moment de gran esplendor.

Hi havia un cafè-teatre on periòdicament s’hi representaven comèdies, drames o sarsueles; una coral que va arribar a tenir 120 cantaires; i també una acadèmia de música. S’organitzaven festes com la Festa de l’Arbre que se celebrava cada primavera. També  duia a terme tasques benèfiques per ajudar persones de la classe obrera.

L’Ateneu va realitzar una important activitat educativa adreçada als obrers i als seus fills. S’hi feien classes d’ensenyament primari, que comptaven amb un centenar d’alumnes, i també de formació professional. Va dur a terme una important tasca d’escolarització en català entre els obrers que treballaven de dia i assistien al vespre a les classes de l’Ateneu.

L’Ateneu Obrer Manresà. (Font: web memòria.cat/republica).

A l’inici de la República es va crear l’Escola de l’Ateneu Obrer Manresà. Va ser una escola laica, catalana  i moderna basada en les idees del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. La seva orientació pedagògica, sovint, va provocar el rebuig dels sectors més conservadors de la ciutat, que pressionaven perquè fos clausurada, sobretot durant el període del Bienni Negre (1934-1935). A conseqüència de la campanya que es va dur a terme contra l’Escola, a través de la premsa, un dels seus mestres, el professor Díez, va ser empresonat. Aquesta escola va tenir diverses ubicacions.

En acabar la Guerra,  l’any 1939 l’Ateneu Obrer Manresà va ser clausurat, com va passar amb la resta d’ateneus de Catalunya. Després d’uns anys, el 21 de febrer de 1942 es va reobrir amb el nom de Ateneo Cultural Manresano i s’hi van seguir realitzant les activitats de l’entitat fins que es va tancar a finals del segle XX¹.

L’any 2001, l’espai es va convertir en un restaurant, amb teatre i sala d’exposicions fins al 2010. Des d’aleshores fins ara, l’edifici ha restat tancat¹.


Aquest setembre, amb el nou curs escolar acabat d’estrenar i les aules plenes de nois i noies, siguin del nivell social que siguin, recordem la tasca educativa que va fer l’Ateneu, posant a l’abast de les classes populars l’accés al coneixement i a la cultura.

(Fotografia: Rosa Lóbez).

Bon curs 2019-2020!!!


Més informació:

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936). Ateneu Obrer Manresà.

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936). L'Escola de l'Ateneu Obrer Manresà.

- Web Històries Manresanes.


Notes:
-¹ Font: Comas, Francesc. L’oci nocturn a primers de segle XX. De la mà de Josep Maria Planes. Manresa: Ajuntament de Manresa, 2016. (Visites a la Manresa desconeguda).


Taller Història i Educació per al curs 2019-20

Per al proper curs 2019-20 l'Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa organitza el Taller Història i Educació.  S'adreça a la població en general però, de manera prioritària, als docents d'ensenyament secundari.

Inclou 4 mòduls de 5 hores cada un, reconeguts i inclosos dins del pla de formació del professorat del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Els mòduls es poden cursar de manera independent.

El preu del mòdul és de 15€ cada un.
​El preu de la matrícula conjunta als 4 mòduls és de 50€.


Programa

Mòdul 1: Estudi de les arrels familiars: fonts, recursos i utilitats
Com iniciar la recerca d'informació per fer o reconstruir un arbre genealògic. Treball sobre fonts orals i fonts escrites. Consulta d'arxius.

A càrrec de: Raquel Valdenebro
Dia: 19 d’octubre de 2019
Horari: de 10.00 a 14.00 (+ 1 hora de dedicació no presencial)


Mòdul 2: Instamaps i Catalunya offline: dues eines digitals per fer itineraris i mapes històrics
Realització d'itineraris històrics amb les aplicacions Catalunya Online i Instamaps.

A càrrec de: Marc Torres Saura
Dia: 16 de novembre de 2019
Horari: de 10.00 a 14.00 (+ 1 hora de dedicació no presencial)


Mòdul 3: Eines digitals per a la gestió, recerca i divulgació de les Ciències Socials
Ús de les Tecnologies d'Aprenentatge i Coneixement (TAC) en l'entorn educatiu. Google maps, Simbaloo, Kahoot, Timeline, Mahara, Mendeley, Canva; fons de Memòria Digital de Catalunya.

A càrrec de: Pep Castilla, Jordi Pons i Genís Frontera
Dia: 15 de febrer de 2020
Horari: de 10.00 a 14.00 (+ 1 hora de dedicació no presencial)


Mòdul 4: Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central
El patrimoni industrial de Manresa, el Bages i comarques veïnes. Visita a instal·lacions fabrils i al Museu de la Tècnica de Manresa.

A càrrec de: Josep Oliveras i Samitier
Dia: 21 de març de 2020
Horari: de 10.00 a 14.00​ (+ 1 hora de dedicació no presencial)


Més informació i inscripcions

www.umanresa.cat/historia-educacio


 


VIII Jornada pedagògica. I ara… Socials

Aquest dimecres 26 de juny hem participat a la VIII Jornada pedagògica. I ara… Socials, organitzada pels CRP Anoia, Bages, Berguedà, Solsonès i Osona de la Catalunya Central.

La Jornada ha començat amb la conferència Les ciències socials a l’aula. I la didàctica? A càrrec de Joan Callarisa (UVic).

A continuació s’han realitzat diversos tallers en els quals s’han presentat experiències i recursos relacionats amb les Ciències Socials.  En un d’ells hem pogut donar a conèixer els objectius i el contingut del nostre projecte memoria.cat/edu.

Tot plegat ha estat ben interessant. Agraïm al CRPB que ens hagi convidat a participar-hi i els animem a celebrar una  nova edició en els propers cursos.


Fem memòria... estiu de 1932: Inauguració de la Piscina Municipal de Manresa

La primera Piscina Municipal de Catalunya

Piscina Municipal de Manresa, juliol de 1936, dies abans de l’inici de la Guerra Civil. (Font: web memoria.cat/republica).

A l’estiu, amb l’arribada de la calor, els manresans i les manresanes no tenien cap lloc adequat on anar-se a refrescar i no els quedava cap més alternativa que banyar-se al riu, a les rieres de l’entorn o als canals de les fàbriques amb el perill que això suposava perquè, malauradament, cada any alguns ciutadans hi perdien la vida. Alguns testimonis² recorden com de petits, els pares no els deixaven anar a banyar-se en aquests llocs pel risc que comportava.

Dibuix de Joan Vilanova publicat el 26 de setembre de 1931 al setmanari humorístic manresà “La Lluna”. ¹

 

El dibuixant manresà Joan Vilanova, en un dels seus dibuixos, ironitzava sobre la situació que es produïa al canal de “Cal Francès” de la fàbrica dels Comtals, prop de Manresa.

 


L’any 1928 es crearà una Comissió Pro Piscina que farà una proposta a l’Ajuntament per construir una piscina pública però no prosperarà.

El 1931, la Comissió, amb el suport de la majoria de les entitats esportives de la ciutat i amb les signatures de gairebé 2.000 persones, tornarà a portar la proposta al nou Ajuntament republicà, que en el ple municipal del 3 de juny de 1931, acordarà estudiar el projecte.

El Ple municipal de l’1 d’abril de 1932 aprovarà definitivament el projecte de construcció de la piscina municipal. Encara que la decisió rebrà les crítiques dels sectors més conservadors de la ciutat, sovint  per prejudicis morals, es començaran de seguida les obres.

Obres de construcció de la piscina, 1932. Al fons, la Fàbrica Nova en plena activitat. (Font: web memoria.cat/republica).

Cartell de la Festa Major amb els actes d'inauguració de la piscina. (Font: web memoria.cat/republica).

La piscina s’inaugurarà el 27 d’agost de 1932, durant la Festa Major, amb una bona colla d’activitats tal i com es pot veure en el cartell que anunciava les festes. La inauguració serà rebuda amb entusiasme per la majoria de la població segons reflecteix la premsa del moment. L’entrada amb dret a bany costarà 0’25 pessetes. Durant el primer mes es comptabilitzarà una entrada de més de 26.000 persones.

La construcció de la piscina serà una de les obres importants que durà a terme el govern republicà. Manresa gaudirà a partir d’aquell moment  d’una important infraestructura pel temps lliure dels ciutadans. Serà, a més, la  primera piscina municipal de  Catalunya i un model per a altres poblacions

Perspectiva de les instal·lacions. Al fons, la Seu amb l’agulla que rematava el campanar i l’antic Col·legi de Sant Ignasi. (Font: web memoria.cat/republica).

Imatge de la terrassa de la piscina, juliol de 1936, dies abans de l’inici de la Guerra Civil. (Font: web memoria.cat/republica).

Un ban de l’Ajuntament remarcarà la finalitat educativa, esportiva i higiènica de la piscina. Però, també, tindrà una important funció social. A més de natació i waterpolo s’hi practicaven altres esports com bàsquet o tennis, comptava amb un bar i un restaurant, s’hi celebraven balls, festes, audicions de sardanes... i, especialment, els dissabtes hi havia molta activitat, segons el record d’alguns testimonis².


L’empenta i la decisió d’aquell govern municipal, presidit per l’alcalde Lluís Prunés, va fer possible que des de l’agost de 1932 fins ara la ciutat de Manresa disposi d’un gran equipament esportiu.

El curs escolar s’acaba. És temps de vacances i de gaudir de la piscina, entre moltes altres activitats.

Perspectiva d’una de les piscines de les instal•lacions actuals. (Font: web aiguesmanresa.cat).

Més informació:

- ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1990. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).


Notes:
-¹ Font: ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1990. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).
- ² Font: web memoria.cat/republica.

 


Viatge d'estudiants del Bages al camp de Mauthausen

Com cada any, una representació del Bages formada per alumnes dels instituts; INS Lacetània, INS Lluís de Peguera, INS Pius Font i Quer de Manresa i l’INS Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages, acompanyats pel seu professorat, a més de 4 persones de l’associació Foto Art, hem viatjat al camp de concentració de Mauthausen (Àustria) en les dates commemoratives del seu alliberament. Aquest viatge ha permès conèixer i apropar una mica més alguns dels escenaris de l’horror nazi que uns 7.500 espanyols i catalans van haver de patir.

La delegació bagenca davant del monument de la Generalitat de Catalunya en record a totes les víctimes deportades. (Fotografia: Foto Art Manresa).
Homenatge als túnels d'Ebensee. (Fotografia: Foto Art Manresa).

La delegació bagenca ha participat en els actes d’homenatge internacionals que s’han fet en el camp i també en els diversos homenatges i commemoracions que s’han dut a terme en d’altres indrets relacionats amb Mauthausen, com són els camps de Gusen i Ebensee, on a més a més es van poder visitar els túnels on molts presoners havien de fabricar en unes dures condicions armament per a l’exèrcit alemany. També es va visitar el castell d’Hartheim, un dels sis centres d’eutanàsia activa que tenien els alemanys repartits pel seu territori i on gasejaven i mataven aquelles persones que consideraven que no eren dignes de la raça ària.

Tots aquests actes han estat coordinats per l’Amical de Mauthausen i altres camps, entitat organitzadora dels actes d’homenatge. Aquest any, totes les delegacions espanyoles i catalanes sumàvem unes 300 persones, fet que demostra l’interès cada vegada més gran per recuperar la memòria i homenatjar les víctimes, malgrat que en molts llocs l’extrema dreta i el feixisme sembla que guanyen terreny; també és cert que cada vegada més hi ha molta gent conscienciada a aturar aquest creixement tot recordant les nombroses víctimes del feixisme.

Estudiants parlant amb un dels supervivents. (Fotografia: Foto Art Manresa).

Per aquest motiu el protagonisme dels alumnes, de la gent jove, és molt important, sobretot en la participació dels actes d’homenatge, amb les lectures, les ofrenes florals, l’acompanyament i l’empatia amb els familiars de deportats. Així mateix, parlant amb alguns deportats que han sobreviscut, ens han transmès la seva voluntat de continuar lluitant per la vida i per defensar els valors democràtics i els valors humans.

L’experiència ha tornat a ser molt ben valorada per les famílies, els alumnes i el professorat que hi ha participat, de manera que encara vol tenir continuïtat i, per això, el treball no s’acaba aquí. Properament es muntarà una exposició fotogràfica del viatge, i també de manera experimental es començarà a explicar en alguna escola de primària a través del projecte, Instal·lació Camps: camins de pau de drets humans.

Estació Mauthausen: homenatge (pdf)

Davant del monument espanyol en record de totes les víctimes espanyoles deportades. (Fotografia: Foto Art Manresa).

Com elaborar un informe sobre un fet històric

Redactar un informe sobre un fet històric ajuda a conèixer i entendre els esdeveniments històrics i el context en el qual es situen.

Es poden fer informes sobre fets de caràcter econòmic, social, polític, cultural... esdevinguts en qualsevol moment històric.

Aquestes són unes orientacions per elaborar un informe sobre un fet històric.


Personatge del mes: Pius Font i Quer (1888 -1964)

Pius Font i Quer. (Fotografia: web galeria de científics catalans).

Pius Font i Quer,

farmacèutic, botànic i químic

Quina vinculació va tenir amb la ciutat de Manresa?
Per què va patir represàlies durant el franquisme?

La seva relació amb Manresa

Vista general de Manresa, amb la Seu a primer terme. (Fotografia: Rosa Lóbez)

Pius Font i Quer va néixer a Lleida el 9 d’abril de 1888. Però, als quatre anys, per motius professionals del pare, es va traslladar a Manresa on va viure durant tota la seva infantesa i joventut. Aquí va fer els estudis de batxillerat i va començar a desenvolupar el seu interès per la natura.

Va estudiar Ciències Químiques (1905-1908) a la Universitat de Barcelona i després Farmàcia perquè era l´única carrera on podia estudiar botànica. Va obtenir el doctorat amb una tesi sobre la flora i la vegetació del Bages.

Va ser un dels fundadors del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

El 1911, per poder finançar les seves expedicions de recerca botànica,va ingressar al cos de sanitat militar, i va obtenir el grau de tinent coronel farmacèutic. Aquest fet li va permetre viatjar al nord d’Àfrica i per tota Espanya per investigar-ne la flora.


La seva tasca docent

Pius Font i Quer en una sortida de camp. (Fotografia: web galeria de científics catalans).

El 1917 va ser nomenat professor de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, on va renovar la manera d’ensenyar i va introduir l’experimentació i l’observació directe de la natura com a mètode d’aprenentatge. Va ser un impulsor de les sortides de camp.

Font i Quer escrivia sempre en català i, amb la dictadura de Primo de Rivera, el 1922 va ser apartat de la Universitat. Amb la instauració de la República hi va poder tornar i el 1933 va ser nomenat catedràtic de Botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. També va ser professor de l’Escola Superior d’Agricultura.


La passió per la botànica

Pius Font i Quer va dedicar la seva vida a la botànica. La seva obra és fonamental per a la botànica catalana a la qual va donar una gran projecció.

El 1921 va ser nomenat director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al qual s’havia incorporat com a naturalista el 1916. El 1930 va crear el Jardí Botànic de Barcelona, del qual en va ser director. El 1931 va ocupar la presidència de la Institució Catalana d’Història Natural. El 1934, a partir del Departament de Botànica del Museu de Ciències Naturals, es va crear l’Institut Botànic, del qual també en va ser el director.

Les seves obres fonamentals. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Va realitzar nombrosos viatges de recerca botànica, destaquen especialment els que va dur a terme al Marroc. Va escriure nombrosos llibres i publicacions.


❹ El cop d’estat

El 18 de juliol de 1936, des de feia tres setmanes, estava fent un curs de botànica a Orihuela del Tremedal, a la Sierra de Albarracin (Terol) amb cinc alumnes de la Universitat.

Barcelona, 19 de juliol de 1936 (detall). (Fotografia: Agustí Centelles. Font: Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca).

En produir-se el cop d’estat, un dels seus alumnes, d’ideologia dretana, va marxar a Burgos on tenia un familiar. Font i Quer, però, en lloc de passar a la zona nacional, va retornar a Catalunya per acompanyar els 4 alumnes restants fins a Barcelona, passant per Conca i València.

Ell  mateix explicava els motius d’aquesta decisió en la seva declaració de l’expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques ¹. Considerava que havia d’acompanyar els seus alumnes fins a Barcelona atès que se’n sentia responsable. També va decidir tornar perquè, iniciats els bombardejos, patia per les col·leccions de plantes de l’Institut Botànic de Barcelona, del qual n’era director. Provenien del Marroc, d’Ifni i de tota la geografia espanyola i ell mateix les havia col·leccionat. A finals de novembre aquesta col·lecció de plantes es va traslladar a un lloc més segur a la zona a Sant Gervasi.


La repressió

Expedient de Pius Font i Quer del Tribunal de Responsabilitats Polítiques. (Font: Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).

Acabada la guerra va ser acusat de rebel·lió militarcondemnat a 8 anys de presó. El fet d’abandonar la zona franquista per passar a la republicana era motiu de condemna. Va estar un any empresonat al Castell de Montjuïc i no va poder tornar a exercir la funció pública.

Segons el seu net, Raül Font-Quer, va ser l’estudiant que va anar a Burgos i un funcionari els qui el van delatar:

Creiem que aquest estudiant va ser un dels que el van denunciar”. ²
L’avi havia firmat un manifest amb altres professors universitaris contra els bombardejos i aquest va ser un altre motiu pel qual el van jutjar sota l’acusació de rebel·lió militar”.²

El 1939 Font i Quer també va ser depurat per l’Ajuntament de Barcelona.  Se’l va acusar de firmar un manifest a favor de la República i de no adherir-se al “Glorioso Movimiento Nacional”. Malgrat que va perdre els seus càrrecs, no va abandonar mai la institució que havia creat:

Cada dissabte anava a l’Institut Botànic -sense cobrar- i en continuava exercint el lideratge, orientava els treballadors”, explica el seu net.²

El 1940 el va jutjar el Tribunal de Responsabilitats Polítiques i el 1945, com va passar amb molts altres expedients, es va produir el sobreseïment.


Font i Quer en una de les seves sortides. (Fotografia: web galeria de científics catalans).

Malgrat la depuració, Pius Font i Quer no va abandonar mai el món de la  botànica. Va seguir dedicant-se a la investigació i, a través de les seves obres, va fer una important tasca divulgadora.

Va morir a Barcelona el 2 de gener de 1964. Fins l’últim moment va treballar en projectes d’institucions com l’Institut d’Estudis Catalans, entre altres.

 

El seu net recorda:

Va continuar fent de professor de botànica. Els caps de setmana sortia d’excursió amb exalumnes seus. Era la seva obra, la seva vida, i potser tenia l’esperança que la dictadura no duraria tant de temps”.²

 

El seu nom en un dels instituts de secundària de Manresa és un homenatge a la seva tasca com a docent i científic. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Notes:
-  ¹ Expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques nº 2566/1940. Arxiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
- ² Font: Diari Ara,  27/04/2018.

 


Fem memòria... Les primeres eleccions municipals democràtiques: recull gràfic


Imatges:

- Fusté, Àngels; Grané, Jordi; Sardans, Jordi. La Transició (1975-1983). Volum 1. Manresa: Parcir, 1995. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).

- Els límits de la llibertat. Barcelona: Eumo, 1996. (Escànner, 6).

- Gazeta de Manresa, 19/04/1979.

- Regió 7, 04/04/1979.

- Arxiu particular: Carme Botifoll Benasat.

- Arxiu particular: Jaume Orriols Padrós.

- Arxiu particular: Jaume Sala Alegre.