Personatge del mes: Fidel Riu i Dalmau (1895 -1981)

Fidel Riu i Dalmau. (Font: web Civtat).

Fidel Riu i Dalmau,

escriptor, periodista i poeta

 

Va promoure l’activitat cultural a Manresa, 100 anys enrere.


Algunes dades biogràfiques

Fidel Riu va néixer a Sallent (Bages) el 1895. El seu pare era fuster d’una fàbrica de teixits de Manresa. Va viure la seva infància a Sallent i la seva joventut a Manresa.

Va estudiar Magisteri i va treballar com a professor al Col·legi dels Jesuïtes de Manresa durant alguns anys. Però aquesta no era la seva vocació i va deixar la docència.

Des de molt jove va tenir un gran interès per la literatura, especialment per la poesia. Va exercir de periodista, va promoure i va participar en moltes activitats culturals de la ciutat. Va ser membre actiu d’entitats com el Centre Excursionista de la Comarca de Bages.

L’any 1932, després del seu casament, es va traslladar a viure a Barcelona.

Va morir el 1981 a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). Tot i que va viure força anys a Barcelona, va estar molt vinculat a la Catalunya Central.

Fidel Riu. (Font: web enciclopèdia.cat).

La seva activitat a Manresa

Durant la seva joventut i fins l’any 1932, Fidel Riu va ser molt present i actiu en la vida cultural de la ciutat. La seva activitat li va permetre conèixer directament persones vinculades al món de la cultura i la literatura catalanes.

Va col·laborar en diverses revistes literàries, va publicar articles en diferents mitjans i va ser redactor i director del diari El Pla de Bages.

Juntament amb el seu amic Ignasi Armengou, va crear i dirigir les revistes Cenacle (1915-17) i Ciutat (1926-28), que van ser l’avantguarda cultural a Manresa en aquell moment. Eren revistes de caràcter literari i cultural amb les quals es pretenia superar el localisme i donar a conèixer les cultures catalana i europea a la ciutat i a Catalunya.

Revista Cenacle: creada, finançada i dirigida per Fidel Riu. (Font: Trencadís, fons locals digitalitzats).

La revista Cenacle és considerada la primera revista cultural important de la ciutat del segle XX. Hi van col·laborar molts dels autors importants del moment com Josep Carner, Marià Manent, Josep Pla, Carles Riba, Antoni Rovira i Virgili o Carles Soldevila entre altres. Va patir la censura i va estar suspesa durant un temps.

Des d’aquesta revista va organitzar un servei de préstec i d’intercanvi de llibres que permetia als socis estar al dia de les novetats editorials. Els llibres provenien de la seva pròpia biblioteca personal i de la donació per part dels autors i dels editors de les obres que es comentaven a la revista.

La revista Ciutat contenia també articles sobre la història local de Manresa i sobre aspectes científics, però no pretenia ser només una revista d’àmbit local.

Durant aquest període, va escriure llibres de poemes com La veu subtil (1924) o Terra amorosa (1927). Va participar en els Jocs Florals de diverses ciutats i en certàmens literaris. I va guanyar diversos premis com la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona el 1916, entre altres.

A través de les seves col·laboracions a diferents mitjans va mostrar el seu afany per millorar la cultura i va defensar la producció d’una literatura de qualitat, també en referir-se a les dones que en aquells moments s’obrien pas en el món de la literatura.

La seva visió de la cultura no era però elitista. Pretenia fer-la arribar a tothom, sense renunciar al rigor i a la qualitat. Va defensar també la necessitat de rebre l’educació en la pròpia llengua.

En el mateix sentit, creia en la necessitat de crear biblioteques públiques i va ser una de les persones que va recolzar la sol·licitud per la creació de la Biblioteca Popular de Manresa, fet que es va fer realitat l’any 1928.


L’etapa a Barcelona

Durant els primers anys a Barcelona no va perdre del tot la seva vinculació amb Manresa i va mantenir el contacte amb els amics de joventut.

Després de la guerra, va deixar de participar activament en la vida social i cultural i va deixar d’escriure fins al 1950, quan arran d’una trobada amb antics amics s’animà a reprendre la seva activitat literària.

Un dels llibres de poemes que va publicar Fidel Riu. (Font: Biblioteca Casino de Manresa).

Algunes de les seves obres d’aquests anys són: Terra daurada (1950), Fruita i llaminadures líquides (1951), Avui (1954), La terra i el temps (1957), entre altres.

La seva obra poètica és tota escrita en català i no va voler signar res en cap altra llengua. Així, les seves col·laboracions a la revista Bages de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, a partir dels anys 50, escrita en llengua castellana, sobre aspectes de la Manresa dels anys vint, els va signar amb el pseudònim de J. Armengol.


Nit de Santa Llúcia, 2019. (Fotografia: web elnacional.cat).

Cada desembre, la cultura catalana té una cita important a la Nit de Santa Llúcia amb la celebració de la Festa de les Lletres Catalanes durant la qual es lliuren els premis més importants de literatura en la nostra llengua.

Coincidint amb aquest esdeveniment, fem memòria de Fidel Riu i Dalmau, qui juntament amb altres homes i dones del seu temps, va contribuir a la defensa i a la continuïtat de la llengua i la cultura catalanes fa pràcticament un segle.


Més informació:

-  Riu de Martín, Maria Carmen. “Epistolari de Josep M. López Picó i Marià Manent amb Fidel S. Riu i Dalmau”. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, [en línia], 2008, Vol. 51, p. 327-96.

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).


 


S’ha realitzat el taller “Instamaps i Catalunya Offline"

El passat dissabte 16 de novembre va tenir lloc el segon Taller d’Història i Educació organitzat conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.

Fotografia: Rosa Lóbez

El taller va anar a càrrec de Marc Torres Saura, geògraf i enginyer tècnic en topografia, el qual desenvolupa la seva tasca professional a l’Institut de Cartografia i Geologia de Catalunya.

El ponent va explicar el funcionament de la plataforma Instamaps, que permet a l’usuari crear la seva pròpia geoinformació i l’aplicació per a mòbil Catalunya Offline, la qual cosa fa possible moure’s pel territori català, prendre punts i gravar rutes i excursions amb el GPS, encara que no es tingui cobertura de dades al mòbil. Es va realitzar, també, una part pràctica a l’entorn de la FUB.

Fotografia: Rosa Lóbez.

El taller va permetre conèixer el funcionament d’aquestes eines i també les possibilitats que ens ofereixen, en general i per fer itineraris històrics. Va ser molt útil i interessant.

El proper taller serà el 15 de febrer. Té com a títol Eines digitals per a la gestió, recerca i divulgació de les Ciències Socials. Inscripcions aquí.


 


Fem memòria... novembre de 1933: les dones voten per primera vegada

Probablement, aquesta imatge no ens crida l’atenció. Correspon a les eleccions generals del passat 10 de novembre, en un col·legi electoral de Catalunya.

Ciutadans votant a les eleccions generals del 10 de novembre de 2019. (Font: Diari Vilaweb, 10/11/2019).

Que té, en canvi, d’excepcional aquesta altra?

Fent cua per votar al col·legi electoral de sant Domènec a Manresa, el 19 de novembre de 1933. (Font: web memoria.cat/republica).

Correspon a les eleccions al Parlament espanyol celebrades el 19 de novembre de 1933 durant la Segona República.


A Catalunya i a l’Estat espanyol, les dones van poder votar per primera vegada a les eleccions legislatives celebrades el 19 de novembre de 1933, ara fa 86 anys.

No va ser fàcil; va caldre superar molts obstacles, oposicions i reticències. Però avui fem memòria de com, durant la Segona República (1931-1939), es va aconseguir el sufragi femení.

El primer pas important va ser la promulgació del decret del maig de 1931 que permetia que les dones poguessin ser elegides, tot i que encara no podien votar.

A les Corts Constituents, formades arran de les eleccions del juny de 1931, hi haurà, per primera vegada, tres dones diputades: Clara Campoamor, del Partit Republicà Radical, Victoria Kent, del Partit Republicà Radical Socialista i Margarita Nelken, del Partit Socialista Obrer Espanyol, tot i que no podrà ocupar el seu escó fins més endavant.

En aquestes Corts i en el marc de la redacció de la Constitució republicana es debatrà sobre els drets electorals. Encara que el vot femení no formava part dels programes dels diferents  partits, la pressió d’alguns sectors per construir un país realment democràtic va comportar que, per primera vegada, es plantegés l’aprovació del sufragi universal masculí i femení.

El debat sobre el reconeixement del dret de les dones a votar va ser molt dur, i amb contradiccions per part d’alguns partits entre els seus ideals i la conveniència política. Clara Campoamor defensava aferrissadament que calia aprovar ja aquest dret, mentre que Victòria Kent considerava que calia esperar un temps perquè les dones no estaven prou preparades i estaven massa influenciades per l’Església.

Finalment, a la sessió de l’1 d’octubre de 1931, amb 161 vots a favor, 121 en contra i 188 abstencions, es va aprovar l’article 36 que deia:

Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de 23 años, tendrán los mismos derechos electorales, conforme determinen las leyes”.

El desembre de 1931 es va aprovar la Constitució republicana que, per primera vegada, establia el sufragi universal i, per tant, també el sufragi femení.

A Catalunya, a les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 1932, les dones encara no van poder votar per problemes en la confecció del cens electoral.

Serà dos anys després, el 19 de novembre de 1933, quan més de sis milions de dones van poder exercir el dret a vot per primera vegada en la història de Catalunya i de l’Estat espanyol.


El sufragi femení va arribar aquí uns trenta anys més tard que als països pioners. El primer estat on les dones van poder votar va ser Nova Zelanda (1893), seguida de països com Austràlia (1902), Finlàndia (1906), Noruega (1913), Regne Unit (1917), Alemanya (1919) o els Estats Units (1920). La República, però, es va avançar molts anys a països ben propers a nosaltres com França (1944), Itàlia (1945) o Suïssa (1971).

Encara que a les eleccions del novembre de 1933, a Catalunya  cap dona no va sortir elegida, la seva participació en la vida política ja no tindria marxa enrere. 


Exposició “Supervivents i resistents. Catalunya 1939-1959. El cas de Manresa”

Del 7 al 29 de novembre es pot veure l’exposició “Supervivents i resistents. Catalunya (1939-1959). El cas de Manresa”, al Cercle Artístic de Manresa.

Ha estat organitzada per la Fundació Independència i Progrés, amb el suport de la Fundació Irla i la col·laboració de Memòria.Cat i Memorial Democràtic.

A través de 12 plafons s’explica “com, en les pitjors condicions que es van viure als primers vint anys de la dictadura, la gent va trobar formes de sobreviure i de resistir”, i es posa com exemple el cas de Manresa, amb algunes referències al Bages.

Aquesta exposició es complementa amb una altra de Memorial Democràtic sobre la lluita antifranquista que es pot visitar, durant els mateixos dies, a la Biblioteca del Casino, amb el títol  PSST ... PASSA-HO. La Lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975).

Tant l’una com l’altra formen part d’un conjunt d’actes que la Fundació Independència i Progrés ha organitzat, durant el mes de novembre, a Manresa, en el marc dels 80 anys de l'inici del franquisme.


SUPERVIVENTS I RESISTENTS. Catalunya (1939-1959). El cas de Manresa.

Lloc: Cercle Artístic de Manresa (carrer Barreres, 1)

Dates: del 7 al 29 de novembre de 2019

Horari: de dilluns a dissabte de 18h a 20.30h

 

PSST ... PASSA-HO. La Lluita per la democràcia a Catalunya (1939-1975)

Lloc: Biblioteca del Casino de Manresa

Dates: del 7 al 29 de novembre de 2019

Horari: de dimarts a dissabte de 10h a 20.30h, dilluns tarda


 


Viure la postguerra: proposta didàctica

Viure la postguerra és una proposta didàctica adreçada a l'alumnat de 4t d'ESO. El contingut que es treballa té relació fonamentalment amb el currículum de les Ciències Socials d'aquest nivell educatiu. L'activitat es pot portar a terme com una ampliació del contingut d'aquesta matèria, però també es pot realitzar en el marc d'un treball per projectes més general.

Té la voluntat de contribuir a la tasca de recuperació del passat i de la memòria històrica més recent. Es pretén que l'alumnat interpreti el present com a producte del passat, i comprengui que el futur és fruit de les accions actuals. També es pretén que desenvolupi la seva capacitat crítica envers el món que l'envolta i que d'aquesta manera pugui entendre més bé el món d’avui.

Així mateix, es pretén apropar l'alumnat a la recerca històrica i a la interpretació, l’anàlisi, la comparació i la crítica de les fonts de la història.

A Viure la postguerra s’utilitza documentació relacionada amb Manresa i amb altres llocs de Catalunya.

Es pot treballar en la seva totalitat o només parcialment, ja que cada bloc té entitat pròpia.

Inclou unes orientacions didàctiques.


 


16 de novembre: Instamaps i Catalunya Offline (Taller Història i Educació)

Instamaps i Catalunya Offline: dues eines digitals per fer itineraris i mapes històrics

(Tallers Història i Educació - mòdul 2)

Realització d’itineraris històrics i mapes municipals o comarcals amb les aplicacions Catalunya offline, aplicació per a mòbil que permet moure’s sobre el territori català i Instamaps, que permet crear, publicar i compartir informació geogràfica a través de mapes.

S’adreça a la població en general i, de manera especial, als docents d’ensenyament secundari.

Data: 16 de novembre de 2019.

Horari: de 10 a 14 hores.

Lloc: FUB, Manresa.

A càrrec de: Marc Torres Saura, geògraf i enginyer tècnic en topografia; membre de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Preu: 15€.

Inscripció: Clica aquí.

Aquest és el segon dels quatre mòduls del  Taller Història i Educació que es realitzaran durant el curs 2019-2020,  organitzats conjuntament per L’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.


Com treballar a l’aula "Fem memòria" i el "Personatge del mes"

Memòria.cat/edu publica amb periodicitat mensual Fem memòria i/o el  Personatge del mes amb la intenció de recordar o donar a conèixer tant fets com personatges rellevants o històries personals interessants per les circumstàncies viscudes.

Amb aquest recurs també es vol estimular l’interès pel passat i veure la relació que té amb el present.

Fem memòria i el Personatge del mes són un recurs fàcil d’utilitzar a l’aula per la seva brevetat. Tot i que no inclouen cap proposta de treball concreta, es poden generar fàcilment activitats diverses.

Suggerim algunes possibilitats didàctiques que ofereixen.


Personatge del mes: Anna Solà Sardans (1918 - 2004)

Anna Solà a l’entrada de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa (detall). (Font: web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes).

Anna Solà Sardans, condemnada a vint anys i un dia de presó.

Quin va ser el seu delicte?

 

 

 


Una dona activa i compromesa

L’Anna Solà va néixer a Manresa l’1 de novembre de 1918.

Era una dona de caràcter fort, culta i molt activa.

El juliol de 1937, en plena guerra i amb dinou anys, va entrar a treballar com a auxiliar administrativa a la Delegació d’Economia i Transports de la Generalitat, a Manresa. Ben aviat va passar a fer tasques de secretària i també es va encarregar d’organitzar els ajuts als hospitals, i els transports i les ambulàncies per a les emergències. La seva feina li va comportar haver d’assistir a reunions del Govern de la Generalitat a Barcelona.

L’Anna Solà estava afiliada al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Era membre de la Unió de Dones de Catalunya (UDC), organització que agrupava dones de diferents partits i col·lectius. La seva activitat a la UDC li va permetre relacionar-se amb líders com l’escriptora Teresa Pàmies.

També va col·laborar amb el Socors Roig Internacional (SRI), organització vinculada als partits comunistes que va ser molt activa ajudant els soldats republicans que lluitaven al front.

L’Anna Solà, la tercera a la dreta, en un acte per recaptar fons per als soldats republicans, al Teatre Kursaal de Manresa, 1938 probablement. (Fotografia: Francesc Boix. Font: web Les 28 fotografies de Francesc Boix a Manresa).

Durant els anys de la guerra va participar en manifestacions, mítings, programes de ràdio i va escriure articles a la premsa de la ciutat, la majoria escrits en nom de la UDC i  publicats al diari El Dia de Manresa.

L’Anna davant l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, abans de la guerra. Anys després seria sotmesa a un consell de guerra, en aquest mateix edifici. (Font: web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes).

D’entre tots ells, cal destacar l’article que va publicar el 18 d'abril on fa una crida a totes les manresanes antifeixistes a treballar conjuntament per ajudar els qui estaven lluitant. Aquest article serà utilitzat en contra seva durant el consell de guerra que patirà acabada la guerra.

El 23 de gener de 1939, el dia abans de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, va marxar a Vic a casa d’un familiar.  Al cap de dos mesos, el 5 d’abril va tornar a Manresa.


La repressió capgira la seva vida

Cinc dies després la van denunciar i immediatament la van detenir, després d’escorcollar el pis on vivia amb els seus pares i la seva germana, i de requisar molts objectes personals que no van recuperar mai més.

Després de la detenció va ingressar a la presó de Manresa. A la seva família, la van fer fora del pis on vivia i el seu pare va perdre la feina.

El 29 de maig va ser sotmesa a un consell de guerra. La van acusar de  “rebelión militar” i de “propagandista roja”. El fiscal va demanar la pena de mort i el seu advocat, la "pena immediatament inferior a la pena de mort". Finalment va ser condemnada a vint anys i un dia de presó. Més endavant li van commutar la pena a sis anys. Va complir la condemna a la Presó de Dones de Les Corts de Barcelona.

Presó de dones de Les Corts, 1952. (Font: web Biblioteca del Pavelló de la República).

El 5 de juliol de 1941, després de complir dos anys, cinc mesos i vint-i-set dies de presó, va sortir en llibertat provisional. L’octubre de 1945 va obtenir la llibertat definitiva.

La tornada a Manresa no va ser fàcil. Durant molts anys es va haver de presentar a la policia per a controls rutinaris i va haver de suportar tot tipus de comentaris. L’Anna no va poder tornar a treballar de la seva professió. Quan veien que tenia antecedents penals, ningú no li volia fer un contracte de treball. No va tornar a trobar feina de mecanògrafa. De manera temporal va ajudar alguna botiga a portar la comptabilitat, va anar a cosir, a fer jerseis..., però no es va poder incorporar al món del treball amb normalitat.

Mentre era a la presó va mantenir correspondència amb Josep Batalla. Ell era un ex-tinent republicà que va ser condemnat a 30 anys de presó, dels quals en va passar set a la presó Model de Barcelona. A través de les cartes que s’escrivien, l’Anna i el Josep es van enamorar. El 1946, quan ell va sortir de la presó, es van casar i van tenir una filla.  Els darrers anys de la seva vida van viure a Torredembarra. El Josep va morir el desembre de 1985 i l'Anna, el gener de 2004.


L’Anna Solà, en una foto familiar. (Font: web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes).

 

L’Anna Solà va viure les il·lusions i les expectatives que es van generar amb la República. Va ser una jove activa i compromesa. El desenllaç de la guerra i la repressió van capgirar la seva vida.

 

 

 


Més informació:

- Web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes.

- Web La repressió franquista a Manresa en la veu de les víctimes. Entrevista a la seva filla, Anna Maria Batalla Solà.

- Web Cens de manresans privats de llibertat.

- Web Manresanes que han fet història.


 


S'ha realitzat el taller "Estudi de les arrels familiars"

Fotografia: Rosa Lóbez.

El passat dissabte 19 d’octubre va tenir lloc el primer Taller d’Història i Educació organitzat conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.

El taller va anar a càrrec de Raquel Valdenebro, historiadora i membre del Centre d’Estudis del Bages i va tractar sobre l’Estudi de les arrels familiars: fonts, recursos i utilitats.

Es va explicar com iniciar la recerca d’informació per fer un arbre genealògic, a partir de fonts orals i fonts escrites tot esmentant els arxius on es pot trobar aquesta documentació.

El taller va ser molt interessant tant per a les persones interessades en la recerca sobre els seus orígens familiars com per al professorat de secundària que va veure com es pot treballar aquest tema a l’aula.

Adjuntem el pdf de la presentació que va fer Raquel Valdenebro.

El proper taller serà el dissabte 16 de novembre. Té com a  títol Instamaps i Catalunya offline: dues eines digitals per fer itineraris i mapes històrics. Inscripcions aquí.


 


Manresa en temps de guerra: treball de recerca

Títol del treball: Manresa en temps de guerra.

Autora: Gemma Ribalta Rosell.

Tutor: Pere Gasol i Pujol.

Institut: Institut Lluís de Peguera de Manresa.

Any: 2016.

El treball dedica una primera part a parlar dels refugis antiaeris construïts a Manresa durant la Guerra Civil, i una segona part a les esglésies manresanes que es van enderrocar els anys 1936 i 1937.

Va ser guardonat amb el Premi Revista Dovella-Treball de Recerca per a Joves (2017), concedit pel Centre d’Estudis del Bages. I va rebre una Menció Especial en la III edició del Premi de Treballs de Recerca del Memorial Democràtic (2017).

Manresa en temps de guerra (pdf)