S'ha realitzat el taller "Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central"

El passat dimarts 14 de juliol va tenir lloc el quart i darrer Taller d’Història i Educació del curs 2019-2020 organitzat conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.

El taller va anar a càrrec de Josep Oliveras i Samitier, geògraf, catedràtic emèrit de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia i de Pilar Alonso  del Museu de la Tècnica de Manresa.

El taller va constar de dues parts: la primera va consistir en una conferència de Josep Oliveras sobre Paisatge Industrial i patrimoni a la Catalunya central, en la qual va analitzar el paisatge preindustrial, el paisatge industrial del vapor, el paisatge ferroviari i el de la mineria, destacant la importància de la conservació del patrimoni industrial. A la segona part es va realitzar una visita guiada a les exposicions permanents sobre la Sèquia i l’aigua, i sobre la cinteria del Museu de la Tècnica de Manresa.

La jornada va ser ben interessant tant per a les persones interessades en aquesta temàtica com per al professorat de secundària.

(Fotografia: Carme Botifoll).

 

 


14 de juliol: Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central (Taller Història i Educació)

Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central

(Tallers Història i Educació - mòdul 4)

El proper dimarts 14 de juliol es realitzarà el taller “Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central” que es va haver d’ajornar a causa de la Covid-19.

El taller serà presencial i tindrà dues parts. La primera serà a la FUB i anirà a càrrec de Josep Oliveras i Samitier.  Després ens desplaçarem al Museu de la Tècnica de Manresa on es visitarà l’exposició permanent De la Sèquia a la Cinteria. L’explicació anirà a càrrec de Pilar Alonso.

El taller es portarà a terme tenint en compte totes les normes de seguretat que requereix la situació actual.

Aquest és el darrer dels quatre mòduls del  Taller Història i Educació realitzats durant el curs 2019-2020,  organitzats conjuntament per L’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.


Data: 14 de juliol de 2020

Horari: de 10 a 14 hores

Lloc: FUB, Manresa

A càrrec deJosep Oliveras i Samitier, geògraf, catedràtic emèrit de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia (IEC); i de Pilar Alonso, conservadora del Museu de la Tècnica de Manresa.

Preu: 15€

Us podeu inscriure al taller a través d’aquest enllaç:
Inscripció online Mòdul 4


 


Juny de 1931: primera visita del president Macià a Manresa

 

Arribada del president Francesc Macià al Teatre Kursaal de Manresa, el 7 de juny de 1931. (Font: web memoria.cat/república).

Memoria.cat recupera una nova fotografia de la visita del president Macià a Manresa, el juny de 1931.

 

 

 

 

Capta el moment en què el President arriba al pati del Teatre Kursaal, ple de gent que l’espera. 
S’ha trobat a l’Arxiu Nacional de Catalunya i és obra del fotògraf Josep Marimon i Vidal.

El fotògraf Josep Marimon

Josep Marimon i Vidal (1879-1942) va ser un fotògraf amateur. Va néixer a Esparreguera, però va anar a  viure a Barcelona, ciutat on va morir. Professionalment va treballar com a representant comercial d’uns grans magatzems de Barcelona. Va realitzar un gran nombre de fotografies de molt interès que mostren paisatges, retrats, activitats, esdeveniments... dels anys 20 i 30 a Catalunya. El seu fons fotogràfic personal es conserva a  l’Arxiu Nacional de Catalunya.


El president Francesc Macià visita Manresa per primera vegada

El 7 de juny de 1931, poc temps després de la proclamació de la República, el president Francesc Macià visita Manresa per primera vegada per presidir els actes de commemoració de la redacció de les Bases de Manresa (1892).

El país i la ciutat viu un ambient general d’eufòria amb el restabliment de la Generalitat i amb la possibilitat de recuperar l’autogovern amb la redacció de l’Estatut d’Autonomia.

Aquest acte es produeix en un context d’empenta i d’unitat de les forces polítiques catalanistes, unitat que després es trencaria.

El president Francesc Macià arriba a l’acte commemoratiu de la redacció de les Bases de Manresa. (Font: web memoria.cat/república).

Els actes de la jornada

La jornada va tenir un acte central, al matí, al Teatre Kursaal de la ciutat. Hi van participar intel·lectuals i polítics destacats de diferents sectors catalanistes.

El president Macià, per problemes inajornables, no hi va poder arribar fins gairebé al final, quan ja s’havien acabat els parlaments. Després de rebre grans aplaudiments va pronunciar un discurs on va parlar de l’Estatut d’Autonomia que s’estava redactant.

El President i l’alcalde Joan Selves al balcó de l’Ajuntament de Manresa. (Font: web memoria.cat/república).

Acabat aquest acte, el President i totes les autoritats van anar a l’Ajuntament on es va descobrir una placa commemorativa de les Bases de Manresa. L’alcalde Joan Selves i Carner i el president Macià van sortir al balcó de l’edifici i, davant una plaça plena de gent, van fer uns emotius discursos.

Aplec popular al bosc de Les Marcetes. (Font: web memoria.cat/república).

Després de dinar, Francesc Macià va tornar a Barcelona. La jornada va acabar amb un aplec al bosc de Les Marcetes amb la presència de la resta de les autoritats.

La ciutat va viure una jornada intensa. Aquesta primera visita del President no va ser, però, un esdeveniment de caràcter local sinó que va tenir un important ressò a tot el país, tant pel seu contingut com per les diverses personalitats que van participar en els actes que es van celebrar.


La resposta ciutadana

La visita va ser un autèntic bany de masses del President. La ciutat, engalanada amb banderes catalanes i domassos als balcons, el va rebre amb un gran entusiasme, tant a la seva arribada al Teatre Kursaal -moment que recull la nova fotografia trobada- com a l’Ajuntament.

El diari manresà El Dia descriu l’ambient:

"A dos quarts de dues de la tarda va arribar el president de la Generalitat senyor Francesc Macià.
El president Macià en cotxe pel Passeig de Manresa. (Font: web memoria.cat/república).
Anava en un cotxe descobert i passà pel mig del passeig. La gent es tirava materialment damunt del cotxe i la multitud era de mils i mils que llançaven grans crits, tiraven els barrets enlaire, feien voleiar mocadors. (…) La seva entrada al Kursaal fou quelcom senzillament espaterrant. Tothom a peu dret i saludant amb els mocadors atapeïa els passadissos, fins al punt de fer impossible el pas.(...) El teatre semblava esfondrar-se de tant entusiasme.”
(Diari El Dia, 08/06/1931. Font: web memoria.cat/república).

I l’erudit i filòleg manresà Àngel Servet i Martí (1920-1989) recorda:

“És la manifestació popular més esplendorosa que he vist en ma vida. (...). Era un diumenge al migdia. Realment va ser una festassa per Manresa. Jo no recordo mai haver vist una cosa semblant”.
(Font: web memoria.cat/república).

Francesc Macià va visitar Manresa en cinc ocasions més com a president de la Generalitat (abril 1931–desembre 1933). Algunes van ser visites breus, en altres va participar en inauguracions, visites a equipaments o actes oficials. Cap d’elles però va tenir el significat polític i l’acollida multitudinària d’aquesta primera.


Al web La República a Manresa en un clic (1931-1936) s’hi pot trobar un bon recull de fotografíes sobre aquest esdeveniment. Ara se n’hi ha pogut afegir una més.

Arxiu Nacional de Catalunya. (Font: web Arxiu Nacional de Catalunya).

La recerca de documents als fons dels arxius històrics és, sens dubte, una tasca lenta i laboriosa, però resulta imprescindible per a la recerca i la recuperació de la memòria històrica. A vegades ens proporciona bones sorpreses!


Més informació:

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

Web Films inèdits de la República a Manresa (1931-1936).

Web memòria.cat/com analitzar una fotografia històrica (proposta didàctica).


 


#Compartim Fotografies Antigues

A proposta de l’Associació Memòria i Història de Manresa, la plataforma “El Bages és un clam” ha organitzat una nova acció per aquests dies tan especials de confinament.

En aquesta ocasió es tracta de recollir fotografies antigues fetes des de qualsevol població de la comarca del Bages abans de 1976, amb les quals s’acabarà fent un vídeo. Posteriorment, es penjarà una selecció de les fotografies de Manresa al portal www.memoria.cat.

És una iniciativa adreçada a tota la població en general, però que pot ser molt útil i interessant per treballar amb l’alumnat en les circumstàncies actuals.

A més de participar en la convocatòria, des de l’àrea de Ciències Socials pot servir per treballar la fotografia com a font de la història. Proposem unes pautes que permetin a l’alumnat aprendre a analitzar una fotografia històrica de manera ordenada, sistemàtica i autònoma.

El termini de presentació de les fotografies acaba el dilluns 18 de maig.

Més informació sobre la convocatòria.

Com analitzar una fotografia històrica.


 


Com analizar un conflicte històric

La vida en societat genera sempre conflictes diversos que poden ser de tipus personal, laboral, econòmic, social, polític...

Entenem per conflicte social o polític aquella situació en què persones, grups socials, nacions o estats persegueixen objectius diferents perquè tenen interessos oposats, la qual cosa provoca un enfrontament entre les diferents posicions.

Proposem unes pautes per analitzar qualsevol conflicte històric, de caràcter social o polític, perquè l’anàlisi sistemàtica dels diversos aspectes que hi intervenen ens pot ajudar a entendre’l més bé.

 


 


Les dones als camps de concentració nazis: treball de recerca

Títol del treball: Les dones als camps de concentració nazis.

Autora: Laura Escolà Alonso.

Tutor: Jaume Esquius i Jofre.

Institut: Institut Lacetània de Manresa.

Any: 2020.

El treball ens parla de la situació i l’experiència de les dones en els camps de concentració durant el nazisme. Es centra en l’anàlisi de tres camps: Ravensbrück, el camp de dones més important; Auschwitz, el camp d’extermini per on van passar i morir més persones deportades; i Mauthausen, un camp fonamentalment d’homes on les dones eren minoria.

Les dones als camps de concentració nazis (pdf)

Les dones als camps de concentració nazis: annex (pdf)

Les dones als camps de concentració nazis: video


 


Propostes de treballs de recerca

Aquestes propostes de treballs de recerca van adreçades a l’alumnat i al professorat de Batxillerat amb la finalitat que sigui un punt de partida perquè l’alumnat desenvolupi el seu propi projecte i iniciï la seva recerca.

Proposem temes de treballs de recerca de Batxillerat amb indicacions dels objectius de la recerca, el contingut, les orientacions metodològiques, les fonts d’informació, la  bibliogràfica bàsica i altres recursos.


 


S’ha realitzat el taller “Eines digitals per a les Ciències Socials"

El passat dissabte 15 de febrer va tenir lloc el tercer Taller d’Història i Educació organitzat conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.

(Fotografia: Rosa Lóbez).

El taller va anar a càrrec de Josep Castilla Garcia, Genís Frontera Vila i Jordi Pons Pujol,  historiadors i membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

Va constar de tres parts: la primera centrada en com localitzar i gestionar la bibliografia en una recerca, on es va fer una exhaustiva explicació de com fer una recerca bibliogràfica i una bona gestió de les referències bibliogràfiques amb la utilització de programaris com Mendeley.

A la segona part es va explicar el contingut que es pot trobar al repositori digital Memòria Digital de Catalunya (MDC) i al portal Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA).

Finalment, a la tercera part, es van explicar algunes eines digitals bàsiques, de fàcil utilització, que poden ser útils per a l’ensenyament de les Ciències Socials. Entre altres, es van comentar eines com Knovio, Genially, Canva, Kahoot, Timegraphics, Padlet, Popplet, Google Earth... així com altres recursos i Apps educatives.

La jornada va ser molt interessant i profitosa tant per a les persones interessades en la recerca com per al professorat de secundària que va poder veure diferents recursos i eines didàctiques per treballar a l’aula.

El proper taller serà el 21 de març. Té com a títol Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central. Inscripcions aquí.

(Fotografia: Rosa Lóbez).

Personatge del mes: Pilar Bertran i Vallès (1905-1998)

Manresa guanya el nou carrer Pilar Bertran Vallès, al barri de la Sagrada Família

(Regió 7, 12/12/2019)

El nou carrer Pilar Bertran Vallès, al barri de la Sagrada Família de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

A proposta del Consell Municipal de la Dona, el 18 d’abril del 2019, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Manresa va aprovar per unanimitat posar el nom de Pilar Bertran Vallès a un nou carrer de la ciutat. Es tracta de la continuació del carrer Sant Maurici, entre la carretera del Pont de Vilomara i el carrer de Sant Cristòfol, al barri de la Sagrada Família. A finals d’any, el 12 de desembre de 2019, es va obrir als vianants i al trànsit en general.

Però, sabem qui era Pilar Bertran?


Pilar Bertran (al centre), primera bibliotecària de Manresa (detall). (Font: web Manresanes que han fet història).

El 6 de desembre de 1928 es va obrir la primera biblioteca pública de la ciutat de Manresa. La responsable de posar-la en funcionament serà Pilar Bertran, una jove bibliotecària que, arribada de Barcelona, assumirà la feina de directora amb ganes i entusiasme.


 

Pilar Bertran Vallès va néixer el 24 de juliol de 1905 a Barcelona.

Pilar Bertran amb companyes de l’Escola al castell d’Escornalbou cap el 1926. És la primera a la dreta de la segona fila.¹

El 1923, als 18 anys, va començar els estudis de bibliotecària a l'Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya. L’Escola va ser creada el 1915 amb una concepció molt innovadora i moderna sobre la funció de les biblioteques que ella va ben assimilar. Va acabar els seus estudis el 1927 amb molt bones qualificacions.

El 24 de gener de 1928 va obtenir la seva primera feina com a bibliotecària, serà justament a la Biblioteca Popular de Manresa, acabada de crear, de la qual en va ser la primera bibliotecària i directora.

Durant el primer any, i amb la col·laboració de l’auxiliar Emília Fernández, va dur a terme totes les tasques necessàries per poder obrir la biblioteca al públic el desembre del mateix any.

La seva satisfacció en veure-la ja funcionant va quedar reflectida en el dietari de la biblioteca² que ella mateixa va iniciar:

14 de desembre de 1928.- La Biblioteca aunque hace pocos días que está abierta al público parece que prosperará mucho. Tenemos ya lectores que acuden asiduamente a ella. ¡Qué bien nos hallamos en la Biblioteca! Los lectores permanecen en ella tal como era mi deseo, silenciosos, respetuosos, consultando desde el primer día su tema favorito. Muchos de ellos acuden con ardor a las obras de literatura, otros consultan ciencias y uno de ellos se consagra al estudio del Esperanto. […]
(Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).
Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Manresa oberta al públic el 1928 amb Pilar Bertran com a primera directora. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

A més de gestionar el dia a dia de la biblioteca i de vetllar pel seu bon funcionament, es va preocupar constantment de dinamitzar-la amb diverses iniciatives i activitats per aconseguir fomentar la lectura i la consulta de llibres entre el conjunt de la població i, d’una manera especial, entre els joves, les dones i  els treballadors.

Durant aquells anys van visitar la biblioteca personalitats com el manresà Jaume Serra i Húnter, rector de la Universitat de Barcelona, el poeta Josep Maria López-Picó, l’escriptor Carles Soldevila, el poeta J. V. Foix, el filòleg Pompeu Fabra o l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella.

El 31 de març de 1935 la van traslladar a la Biblioteca Popular Ignasi Iglesias del barri de Sant Andreu de Barcelona, una nova biblioteca que es va obrir el novembre del mateix any. La va substituir Concepció de Balanzó, que serà la segona directora de la Biblioteca Popular de Manresa.

Es va acomiadar amb aquestes paraules que va escriure al dietari de la biblioteca el seu darrer dia de treball:

31 de març de 1935.- Últim dia d’ésser a la Biblioteca. És un diumenge de matí animat. Despedides amb els lectors i a estones atenc al préstec que també fa la Srta. Mussons. Després de més de sis anys d’haver treballat en aquesta Biblioteca sóc traslladada a Sant Andreu, vaig a ocupar el càrrec d’Auxiliar, mantenint-se dintre meu el bon desig de continuar essent útil a aquells que tenen afany d’instruir-se. Als lectors volguts i a la Biblioteca estimada, on he treballat i a la qual s’han adreçat totes les meves il·lusions de Bibliotecària, dono avui un carinyós comiat. […] A Manresa, volguda ciutat, deixo bons records. Potser d’aquí uns anys, ja més vella, entri a la Biblioteca i obrint el llibre diari recordi els anys passats aquí. Pilar Bertran
(Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

Pilar Bertran va estar al davant de la Biblioteca de Manresa durant set anys, del  24 de gener del 1928 al 31 de març del 1935. Va poder exercir de bibliotecària fins a la seva jubilació i va morir a Barcelona el 13 de novembre de 1998, quan tenia 93 anys.


Els noms dels carrers dels nostres pobles i ciutats no són neutres, sinó que ens parlen del seu entorn, de la seva història, dels seus valors…

Segons dades del 2019³, dels 676 noms dels carrers i de les places de la ciutat,  només 13 (un 2% del total) tenen nom de dones que no siguin religioses.  Celebrem, per tant, la iniciativa de posar el nom de Pilar Bertran Vallès a un carrer de Manresa.

Alguns carrers de Manresa amb nom de dones. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Més informació:

Web Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939).

Web Manresanes que han fet història.

Web Memoria.cat/edu. Inauguració de la Biblioteca Popular de Manresa.


Notes:
¹ Font: Estivill Rius, Assumpció. Una mirada retrospectiva: de l’Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005). Web bid.ub.edu.
² Des de l’any 1920, a les biblioteques de Catalunya s’escrivia un dietari que recollia el dia a dia de la biblioteca.
³ Regió 7, 23/08/2019.

 

 


15 de febrer: Eines digitals per a les Ciències Socials (Taller Història i Educació)

Eines digitals per a la gestió, recerca i divulgació de les Ciències Socials

(Tallers Història i Educació - mòdul 3)

Taller per conèixer l’ampli abast que tenen avui les Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement (TAC) en l’entorn educatiu i per familiaritzar-se amb algunes de les eines digitals per gestionar temes relacionats amb les ciències socials i d’un accés i desenvolupament fàcil. Eines com Google Maps, Simbaloo, Kahoot, Timeline, Mendeley, Canva... També el fons de MDC (Memòria Digital de Catalunya) com a eina cooperativa des d’on consultar col·leccions (de textos, imatges, audiovisuals, de cartografia, publicacions, etc...) digitalitzades i disponibles a la xarxa relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

S’adreça a la població en general i, de manera especial, als docents d’ensenyament secundari.

Data: 15 de febrer de 2020.

Horari: de 10 a 14 hores.

Lloc: FUB, Manresa.

A càrrec dePep Castilla, Jordi Pons i Genís Frontera, historiadors i membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

Preu: 15€.

Inscripció: Clica aquí.

Aquest és el tercer dels quatre mòduls del  Taller Història i Educació que es realitzaran durant el curs 2019-2020,  organitzats conjuntament per L’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.