Fem memòria... La nevada del Nadal de 1962 a Manresa

Passeig de Pere III de Manresa, desembre de 1962. (Fotografia: Fotografia Francitorra. Font: web memoria.cat/nevada).

Sabies que el Nadal de 1962 Manresa va patir la nevada més forta del segle xx?


I va arribar la neu

La nit del 24 de desembre, i durant tot el dia 25, Manresa va patir la nevada més forta del segle XX i, probablement, una de les més intenses de la seva història. Va començar a nevar cap a les 12:00h de la nit i ja no va parar fins la matinada del dia de Sant Esteve.

La ciutat va quedar coberta per un mantell blanc d’entre 50cm a 70cm, encara que en alguns llocs va arribar fins al metre de gruix.

La nevada va agafar a tothom desprevingut. Les previsions meteorològiques en aquells anys eren molt més inexactes que les actuals. Els mitjans de comunicació locals no dedicaven un apartat a la previsió del temps, només ho feien els d’àmbit estatal. D’altra banda, la televisió era un aparell a l’abast de molt poques famílies que s’informaven sobretot a través de la ràdio. A Manresa, el diari Manresa no va publicar cap notícia avisant dels canvis meteorològics que s’apropaven i Radio Manresa tampoc no va alertar dels canvis que es produirien a la costa central catalana i a les comarques interiors.

La Vanguàrdia del dia 23 de desembre de 1962 pronosticava:

“Los pronósticos para hoy referidos a Catalunya son la persistencia de la bonanza con temperaturas bajas. Los vientos soplaran del Norte y Levante. Heladas matinales en las comarcas del interior. Humedad moderada. Marejadilla de fondo”.

Per Nadal i Sant Esteve la rutina ciutadana canviava, com passa actualment.  La majoria de la població no havia d’anar a treballar, les botigues estaven tancades i les famílies es reunien per fer els àpats festius. Aquells dies no es publicaven diaris. Amb tot tancat i amb la perspectiva de dos dies festius, va arribar la nevada.

Aquell matí de Nadal tota  la ciutat va quedar trasbalsada. La neu dificultava des de poder sortir per la porta de casa fins a caminar pels carrers o anar amb cotxe. La il·lusió de veure el paisatge nevat, de veure la canalla fent ninots de neu, de veure, fins i tot, gent esquiant pel carrer aviat va contrastar amb les molèsties i dificultats que el fenomen va provocar als ciutadans.

Jugant al Parc de la Seu de Manresa, desembre de 1962. (Fotografia: Alba Serra. Font: web memoria.cat/nevada).

La situació meteorològica

Mapa isobàric on es pot observar l’anticicló situat a Rússia i la depressió a Itàlia. (Font: La Vanguàrdia, 23 de desembre de 1962).

Situat a Rússia, a l’est de la península Escandinava, hi havia un potent anticicló que va facilitar que un flux d’aire fred i sec de tipus continental  es dirigís cap al sud d’Europa. A la península Itàlica s’hi trobava una forta depressió.

La situació atmosfèrica va evolucionar accentuant la potència de l’anticicló de Rússia i va enviar aire d’origen siberià cap a Catalunya. D’altra banda, la depressió italiana va situar-se damunt de Còrsega i Sardenya, enviant aire molt humit cap a la costa catalana. El contacte de les dues masses d’aire, fred siberià i humit mediterrani va ser la causa principal de la nevada.

El diari Manresa del dia 27 de desembre explicava:

Ni en nuestros archivos, ni a las personas a las que hemos consultado, hemos podido hallar antecedentes de una nevada de éstas características, en cuanto a cantidad i a duración, de la ocurrida en estas navidades. Al parecer la mayor data del año 1928 en que la nieve casi alcanzó el medio metro de altura”.

Després de la nevada es va produir una glaçada que va durar molts dies, fet que va agreujar la situació. A la taula de dades següent es pot observar la intensitat d’aquesta glaçada.

(Font: Joan M. Serra. Episodis Meteorològics Singulars, segles XIX i XX. Manresa i la Catalunya Central. Parcir Edicions, 2022).

Les conseqüències negatives

A l’interior de la ciutat hi va haver problemes de mobilitat. Molts vehicles van quedar colgats per la neu i molts carrers van restar impracticables per la circulació rodada. La Creu Roja va haver d’auxiliar persones  per desplaçar-se als hospitals. Algunes teulades es van esfondrar i el subministrament d’aigua de la Sèquia va quedar interromput a l’alçada de Balsareny. L’escorxador no va poder fer la matança d’animals per la impossibilitat de poder-los traslladar.

Les principals vies de comunicació, tant per carretera com per ferrocarril, van quedar tallades. Les dificultats més importants es van viure a la carretera de Manresa a Barcelona per Can Massana on hi va haver automòbils que van quedar immobilitzats i els seus ocupants van necessitar l’ajut de la Creu Roja per poder passar la nit. Els ferrocarrils de la RENFE van tornar a funcionar de nou el dia 29, però només els que anaven amb màquines de vapor i dièsel ja que la línia elèctrica havia quedat malmesa.

Inicialment des de l’Ajuntament es van organitzar les tasques de neteja amb uns dos-cents homes i quatre tractors amb pales.

Malgrat que la nit del dia 27 al 28 va tornar a nevar, el mateix dia 28 va ploure (1,5 l), la qual cosa va ajudar a fondre la neu lleugerament.

Per evitar el desproveïment d’energia es va haver d’obrir camí cap als dipòsits de combustible de la CAMPSA ubicats al barri de La Guia. Pel que fa a la manca d’aliments es va obligar als comerços de queviures a obrir el diumenge dia 30 i es va repartir carn de l’escorxador a les carnisseries. Els forners van informar que tenien existències suficients de farina per fer el pa.

La situació va millorar a partir del dia 30, moment en què diverses empreses que tenien vehicles adaptats per treure la neu es van afegir a les tasques de neteja sumant-hi més treballadors. A més, els trens van tornar a funcionar amb normalitat.

L’hivern de 1962 va ser un dels més freds de la història de la nostra ciutat i la nevada d’aquell Nadal n’és un testimoni  important que ha quedat en la memòria col·lectiva dels manresans.

Tractor amb pala llevaneus treballant al Passeig de Pere III de Manresa, desembre de 1962. (Fotografia: Fotografia Ronart. Font: web memoria.cat/nevada).

Més informació:

- Web La nevada del 1962 a Manresa.


 


A través de la mirada... Aixafem el feixisme

L’octubre de 1936, poc temps després de l’esclat de la Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya va crear el Comissariat de Propaganda que va estar dirigit per Jaume Miravitlles.

Una de les persones més actives del Comissariat va ser el fotògraf Pere Català i Pic (Valls, 1889 – Barcelona, 1971) que tenia molta experiència en la fotografia publicitària i coneixia bé les noves tècniques i els corrents avantguardistes.

Aixafem el feixisme va ser un dels primers cartells de propaganda que va difondre el Comissariat. Va ser obra de Pere Català i es va publicar al diari La Vanguardia el 24 d’octubre del 1936. Des del primer moment, per la seva força visual, va causar un gran impacte.


Aparentment és una composició senzilla, amb pocs elements: una creu gammada esquerdada sobre unes llambordes humides i un peu calçat amb una espardenya que fa l’acció de trepitjar-la. Les línies diagonals que dibuixen l’esvàstica, les llambordes i el peu li donen dinamisme i un focus de llum, que la  il·lumina, ajuda a centrar la nostra mirada.

Per realitzar la fotografia, Pere Català va comptar amb la col·laboració dels seus dos fills, Francesc i Pere, que tenien 14 i 12 anys, respectivament. Van ser ells qui van comprar fang en una botiga del carrer dels Tallers de Barcelona amb el qual van fer l’esvàstica.

De nit, ell i el seu fill Francesc van anar, amb dos focus i l’equip de fotografia, al Passeig de Colom de Barcelona, davant l’actual edifici de Capitania General, que aleshores era la seu de les milícies republicanes.

Un cop allà, van mullar les llambordes amb aigua per aconseguir un efecte brillant i d’humitat, i Pere Català va fer la foto del peu d'un mosso d'esquadra aixecat uns centímetres per sobre de l'esvàstica.

Va combinar una imatge de caràcter més local i català com és l’espardenya, que era el calçat propi de la gent del poble (pagesos, menestrals, obrers…), amb una altra més universal com és l’esvàstica. El missatge era ben clar.

D’aquesta manera va voler internacionalitzar el conflicte i alertar també sobre l’ascens del feixisme a Europa.

El Comissariat de Propaganda va difondre la imatge en forma de cartell i de postal. Es va propagar per tot el món i es va convertir en un símbol de la lluita antifeixista.

Cartells d’Aixafem el feixisme als carrers de Barcelona, el 1936. (Font: Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-1).

Quan es va acabar la guerra, el gener de 1939, Pere Català, que tenia la mare, l’esposa i la filla malaltes, va decidir no marxar a l’exili. Va optar per recloure’s a casa seva i va cremar tot el material que creia que el podia comprometre. Però, va voler preservar aquest cartell i el va amagar doblegat en una maleta de doble fons. No va ser fins uns anys després de la seva mort, quan el seu fill Pere el va trobar.

El 2021, se’n va fer una reedició d’alta qualitat en el marc d’un projecte impulsat per la Fundació Reeixida. La fotografia original va ser restaurada digitalment pel fotoperiodista Jordi Borràs.

Avui, aquesta obra de Pere Català i Pic segueix sent una imatge molt potent i una icona de la lluita contra el feixisme. Molts anys després, ens segueix impactant i interpel·lant.


 


Ruta de cançons a l’entorn d’una guerra: proposta didàctica

Ruta de cançons a l’entorn d’una guerra és una proposta pensada per a l’alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat.

Conjuntament amb el cor InCORdis de Manresa, us presentem  un recorregut, a través de cançons, pels llocs de la vostra ciutat o poble, que van ser l’escenari d’esdeveniments rellevants durant el període de la República i la Guerra Civil.

L’activitat es pot fer seguint una ruta pel poble o ciutat on hi ha ubicada l’escola o l’institut, o bé es pot portar a terme des de l’aula.  Es pot treballar des de l’àrea de Ciències Socials i des de l’àrea de Música, conjuntament o per separat.

Està dividida en 10 temàtiques relacionades amb la II República i la Guerra Civil. A cadascun d’aquests apartats hi trobareu el vídeo de la cançó corresponent cantada pel grup InCORdis, el text de la cançó i, finalment, dos blocs de preguntes, unes de l’àrea de Ciències Socials  i les altres corresponents a l’àrea de Música. Hi ha també un últim apartat que fa la funció de cloenda i que, pel que fa a la temàtica, entronca amb el franquisme.

Aquesta Ruta de cançons a l'entorn d'una guerra vol contribuir a la recuperació de la memòria democràtica d’uns fets històrics situant-los, concretament, en els llocs on van passar. L’objectiu és preservar la memòria del nostre passat per no oblidar qui som; i, en definitiva, per preservar la nostra identitat com a poble.

Inclou unes orientacions didàctiques.


Personatge del mes: Joaquim Amat-Piniella (1913-1974)

Joaquim Amat-Piniella, escriptor i intel·lectual manresà.

Joaquim Amat-Piniella, 1955. (Font: web memòria.cat/amat).

La vida a Manresa

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 22 de novembre de 1913. Va créixer en una família benestant i en un entorn molt culte i intel·lectual.

Va cursar els estudis de secundària a l’Institut Lluís de Peguera de la ciutat. Als setze anys, va començar a escriure a la revista del centre i també al diari El Dia. Tenia molts interessos i inquietuds culturals i va escriure sobre temes diversos, com art, cinema, literatura, teatre, música…

Quan l’abril del 1931 es va proclamar la República tenia 17 anys i va viure aquells dies amb molta intensitat.

Amb una mentalitat oberta als corrents innovadors, durant aquells anys, va promoure i va participar en moltes activitats culturals i polítiques de la ciutat. Va ser un intel·lectual actiu i compromès que creia en el poder transformador de la cultura i de l’educació.

Va compaginar la seva intensa activitat periodística i cultural amb la política. Va ser un dirigent actiu d’Esquerra Republicana de Catalunya i, als 22 anys, va passar a ser el secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas. Aquest càrrec li va permetre conèixer, de ben a prop, tot el que passava a la ciutat.

El 1933, amb 20 anys, va publicar Ombres al Calidoscopi, el seu primer llibre, que es feia ressò de les convulsions socials i polítiques del moment.

A causa dels Fets del Sis d’octubre del 1934, com tants altres polítics així com el Govern de la Generalitat, va ser empresonat. A conseqüència dels resultats de les eleccions del 1936, va tornar a l’Ajuntament.

Quan, amb l’esclat revolucionari iniciat el 19 de juliol del 1936, el Comitè Revolucionari Antifeixista va decidir enderrocar les esglésies de la ciutat, Amat va intervenir per evitar l’enderrocament de la basílica de la Seu. Es va entrevistar amb membres del Comitè i va promoure la redacció d’una carta, signada per l’alcalde Francesc Marcet, que va propiciar que moltes persones i entitats pressionessin el Comitè i s’aconseguís finalment salvar l’edifici.

Durant la Guerra Civil va abandonar els estudis de dret, i es va allistar com a voluntari de l’exèrcit de la República. Va ser destinat als fronts d’Aragó, València i Andalusia.

Joaquim Amat-Piniella, a la dreta, durant la Guerra Civil a la zona de Llevant, 27 de juny de 1938. (Font: web memòria.cat/amat).

L’exili i la deportació

Quan va acabar la guerra, el 1939, tenia 26 anys. El juny es va casar amb Maria Llaveries, que havia estat mestra del Grup Escolar Renaixença de Manresa. El juliol, per temor a la repressió franquista, van travessar la frontera, camí de l’exili. Amat va passar per diversos camps de refugiats del Rosselló, ella va tornar a Catalunya.

A França, amb quatre amics van formar el grup anomenat la pinya dels cinc (Ferran Planes, Pere Vives, Enric Hernández i Josep Cabrero Arnal).  Amb ells, va ser mobilitzat a la 109a Companyia de Treballadors Espanyols i el van enviar a la frontera amb Alemanya a construir la línia Maginot.

El juny de 1940, van fugir de la invasió alemanya i van intentar entrar a Suïssa, però van ser expulsats i enviats de nou a la França ocupada. Finalment, tots ells van ser empresonats pels alemanys.

Stolperstein, situada davant del que havia estat el seu domicili al Carrer de Carrió, 12 de Manresa. (Font: web memòria.cat/deportats).

El gener de 1941, va ser deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen (Àustria) i, posteriorment, a altres subcamps. Hi va estar durant quatre anys i mig.

A Mauthausen, va començar treballant a la pedrera, però va tenir la sort que el seu amic Arnal, que feia dibuixos pornogràfics per a uns dels dirigents del camp, aconseguís que el fessin secretari del magatzem de roba. També el va ajudar el seu antic company de classe a l’institut, Josep Baylina, que estava a la secretaria del camp.

Durant els anys als camps de concentració, Amat va escriure d’amagat una setantena de poemes. Aprofitava el paper dels sacs del ciment per escriure’ls i va aconseguir mantenir-los amagats durant tots aquells anys. Alhora, va anar preparant mentalment la novel·la que escriuria més endavant. Sentia que havia de sobreviure per poder testimoniar l’horror dels camps i recordar tots els qui hi van morir.

El 6 de maig de 1945, va ser alliberat al camp d’Ebensee, subcamp de Mauthausen.

El 1977, l’escriptora Montserrat Roig, amb qui li unia una estreta amistat, va dedicar-li la seva obra cabdal Els catalans als camps nazis: “A la memòria de Joaquim Amat-Piniella”. Ella va explicar: “A ell, al seu encoratjament, al seu relat, a la seva vida, dec l’existència d’aquest llibre”. I va afegir: “foren els ulls terriblement cansats de l’Amat-Piniella allò que més coses em va saber dir del que havia significat l’infern nazi”¹.

Montserrat Roig i Joaquim Amat-Piniella. (Font: web memoria.cat/amat).

El retorn a Catalunya

El juny de 1945, com altres deportats espanyols, va arribar a París. El setembre del mateix any es va establir a Andorra. De seguida es va dedicar a escriure i va transcriure els poemes que va treure del camp de concentració (Les llunyanies, publicat el 1999).

Entre 1945 i 1946, va escriure la novel·la K. L. Reich, testimoni de la seva experiència extrema als camps d’extermini nazis. Tant per la seva qualitat literària com pel seu valor documental, es considera una obra fonamental en la literatura europea sobre els camps de concentració.

Joaquim Amat-Piniella i la seva dona Maria Llaveries, 1948. (Font: web memòria.cat/amat).

El 1946, va tornar a Catalunya. Però, a causa de la dictadura que vivia el país, no va poder anar a viure a Manresa. Es va haver d’instal·lar a Barcelona on va viure en l’anonimat, allunyat de la seva ciutat, i en un silenci i una soledat absolutes. Aquesta situació es va veure agreujada per la mort, el 1949, de la seva dona, Maria Llaveries.

Davant la grisor i la tristesa d’aquells anys es va agafar a la literatura i  va escriure tres novel·les: El Casino dels Senyors (1956), Roda de solitaris (1957) i La pau a casa (1959). El 1963, 17 anys després d’escriure-la, va aconseguir publicar K. L. Reich, la seva obra fonamental. El 1966, va publicar La ribera deserta, l’última publicada en vida.

El gener de 1960, va ser convidat a Manresa amb motiu d’una mostra de llibres en català. Però va ser greument increpat per un dirigent falangista i se li va prohibir tornar a la seva ciutat. Ja no hi tornaria mai més.

El 1962, va participar en la fundació clandestina de l’Amical de Mauthausen, va trencar el seu silenci i va començar a parlar de l’infern dels camps nazis. A partir del 1966, va abandonar, però, la literatura.

Va morir el 3 d’agost de 1974, a la ciutat sanitària de Bellvitge de Barcelona. Tenia 60 anys. No va poder viure el retorn a la democràcia.

"...sabem que ha mort un possible gran escriptor català. Un amic que, per dir-ho amb les mateixes paraules amb què ell s'havia referit a en Pere Vives, l'únic delicte que havia comès era desitjar un món millor". (Montserrat Roig, 1974)²


Des de l’any 2000, la delegació d’Òmnium Cultural al Bages, otorga anualment, en honor seu, el Premi Joaquim Amat-Piniella de Novel·la Històrica, centrada en els grans moviments socials contemporanis.

El 26 de març de 2004, en un acte celebrat al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa, va passar a formar part de la Galeria de Manresans Il·lustres.

El 2013, es van celebrar nombrosos actes a la ciutat amb motiu del centenari del seu naixement. En el marc d’aquesta celebració, se li va dedicar una escultura, obra de l’escultor manresà Ramon Oms, situada la terrassa de l’edifici del Casino, al Passeig de Pere III de Manresa.

Joaquim Amat-Piniella va treballar per construir una societat millor, però, com molts joves de la seva generació, va veure fracassar els seus somnis i els seus ideals. Avui segueix sent un referent i la ciutat manté viva la seva memòria.

Escultura de Joaquim Amat-Piniella a Manresa, obra de l’escultor Ramon Oms, 2013. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Més informació:


Notes:

¹ Font: ROIG, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977.

² Web de Joaquim Amat-Piniella.


 


Memoria.cat rep el Premi Empremta d’Òmnium Bages-Moianès

El divendres 18 de novembre, l’Associació Memòria i Història de Manresa va rebre el Premi Empremta atorgat per Òmnium Bages-Moianès.

L‘acte de lliurament va tenir lloc a l’Espai Cultural Fàbrica Vella de Sallent dins del marc dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura.

El vicepresident d’Òmnium Bages-Moianès, Jordi Corrons, va lliurar el guardó i el va recollir Conxita Parcerisas en nom de l’Associació.

El Premi Empremta es lliura en reconeixement a una iniciativa personal o col·lectiva que hagi destacat en els darrers temps, des de les comarques del Bages i el Moianès, en el desenvolupament cultural, artístic o social del país.

Segons el jurat: “La projecció de Memòria i Història a Manresa, però també a tot el país, fa que avui dia sigui del tot imprescindible haver de comptar amb la tasca que duu a terme aquest grup de persones per entendre el camí cap a la justícia social, la cohesió i la preservació de la memòria de les persones de casa nostra”.

Tots els guardonats pels Premis Lacetània 2022. (Font: web regio7.cat).

S'ha celebrat la Jornada Literatura i camps de concentració nazis

Els passats 10 i 11 de novembre va tenir lloc la Jornada Literatura i camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi i Jorge Semprún en perspectiva comparada, organitzada pel Memorial Democràtic, amb la col·laboració de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

A Manresa es va celebrar el divendres 11, a la sala d’actes de l’Institut Lluís de Peguera, i va comptar amb l’assistència d’una seixantena de persones.

La Jornada va començar amb una ruta guiada per diversos llocs significatius de la vida de Joaquím Amat-Piniella. Després, ja a l’institut, va començar la Jornada amb la ponència “La literatura concentracionaria española y catalana: las voces de los supervivientes” a càrrec de la Dra. Sara Brenneis. Seguidament, “Parlem de Joaquim Amat-Piniella” a càrrec Josep Alert, coordinador de l’any Amat- Piniella. Després d’una breu pausa, David Serrano Blanquer va fer la ponència “Parlem de K.L. Reich”. Les intervencions van acabar amb una taula rodona “Pedagogia i Literatura concentracionària”, a càrrec de Sara Brenneis, David Serrano i Josep Castilla, actuant com a moderador, Emigdi Subirats.

Com a cloenda de l’acte es va projectar l’audiovisual “Borrallons de neu”.

Un moment de la intervenció de la Dra. Sara Brenneis. (Fotografia: Rosina Ramírez)

Perseguits i salvats. Camins de nit i boira: treball sobre el documental

Durant la II Guerra Mundial els Pirineus van ser l’escenari d’un dels episodis més dramàtics del conflicte: la fugida de milers de persones de cultura jueva de l’horror nazi. Una fugida que va tenir lloc a través de les muntanyes, per camins escarpats i difícils, amb el fred i la neu i el perill de trobar-se amb alguns dels vigilants. Van ser unes accions d’una duresa extrema.

Les comarques d’alta muntanya com la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, els Pallars i el mateix Estat Andorrà van ser-ne l’escenari i els seus habitants anònims, els herois que van participar i ajudar en l’evasió d’aquella gent que escapava d’una mort segura als camps de concentració nazis.

Una de les escenes del documental. (Font: web ccma.cat).

Aquest documental explica com s’organitzaven les expedicions i conté entrevistes a testimonis directes que van viure els fets en primera persona. També conté reconstruccions d’aquestes expedicions protagonitzades pels jueus i els seus passadors que van sobreviure a la duresa de les muntanyes i al risc de ser detinguts i deportats.

Adjuntem una proposta per treballar el documental amb l’alumnat.


 


10 i 11 de novembre: Jornades “Literatura i camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi i Jorge Semprún"

El Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Associació Memòria i Història de Manresa, ha organitzat una trobada dels principals especialistes en la personalitat i l’obra dels principals representants de la literatura concentracionària als camps nazis, a nivell mundial ─Primo Levi─, espanyol ─Jorge Semprún─ i català ─Joaquim Amat-Piniella.

Les jornades, que porten per títol “Literatura i camps de concentració nazis: Joaquim Amat-Piniella, Primo Levi i Jorge Semprún en perspectiva comparada”,  es celebraran el dia 10 de novembre a Barcelona i el dia 11 de novembre a Manresa.

La primera sessió tindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès el dia 10 de novembre al matí, amb la participació d’especialistes que han estudiat la vida i l’obra d’aquests tres autors: Philippe Mesnard, Soledad Fox Maura, Marta Marín-Dómine i Sara Brenneis. Amb les seves aportacions es donaran les claus interpretatives fonamentals dels autors estudiats, analitzats junts per primera vegada en aquestes sessions.

La segona sessió tindrà lloc a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa el dia 11 de novembre a la tarda i tindrà dues parts. La primera part es centrarà en la literatura concentracionària, K.L. Reich i el manresà Joaquim Amat-Piniella, amb Sara Brenneis, Josep Alert i David Serrano. Després hi haurà una taula rodona sobre “Pedagogia i literatura concentracionària”, amb la participació de tots els ponents i el manresà Pep Castilla. El debat es centrarà en el vessant pedagògic de la literatura concentracionària a partir de les obres de Levi, Semprún i Joaquim Amat-Piniella, de manera especial.

La sessió serà també un espai per compartir experiències didàctiques que s’apliquen a centres de secundària i batxillerat del territori català.

Trobareu més informació i el formulari d’inscripció en aquest enllaç: https://bit.ly/3FcR4CD


 


Personatge del mes: Maria Matilde Almendros i Carcasona (1922–1995)

Maria Matide Almendros. (Font: web dones.gencat.cat).

Maria Matilde Almendros i Carcasona,
locutora de ràdio, actriu i promotora teatral.

 

 

 

 


Maria Matilde Almendros va néixer a Manresa el 10 d’octubre de 1922. Va ser una de les locutores de ràdio més populars i estimades de Catalunya i una de les actrius més reconegudes. Tota la vida va compaginar les seves dues passions, la ràdio i els escenaris.

Va ser una dona decidida i emprenedora que trencà motlles en uns anys de dictadura franquista on el paper de les dones quedava relegat a ser secundari.  Va tenir un programa de ràdio propi i una companyia de teatre amb la  qual va portar els clàssics del teatre català arreu de Catalunya. Va ser pionera en l’ús del català durant el franquisme i els primers anys de la democràcia.


Maria Matide Almendros caracteritzada pel seu personatge a l'obra de teatre "Atrévete Susana", anys 40. (Fotografia: Fotografia Sardà de Manresa. Font: Arxiu de Rosa Maria Riera).

Manresa, la seva escola de ràdio i de teatre

L’any 1937, en plena Guerra Civil, amb només catorze anys, ja fa teatre amb l’Elenc Juvenil Primavera de l’Ateneu Obrer Manresà.

Acabada la guerra va entrar a treballar a Ràdio Manresa com a locutora i com actriu de radioteatre. Del teatre amateur va passar a formar part de  la Companyia del Teatro Apolo de Manresa i aquesta va ser la seva primera experiència semiprofessional en el món del teatre. A finals dels 40 va crear la Companyia Almendros-Ferrer amb l’actor Domènec Ferrer, i també va iniciar la seva pròpia companyia. La seva carrera professional es va consolidar a Barcelona durant la dècada dels 50.


Dona de ràdio

La calidesa de la seva veu, amb una dicció impecable tant en català com en castellà l’acompanyen tota la vida.

Va ser la presentadora i màxima responsable d’un programa de gran èxit i difusió a Radio Nacional de España (RNE), “De España para los espanyoles (1964-1978).

Amb l’arribada de la democràcia, va ser una les primeres veus de la ràdio catalana. A Ràdio 4 va presentar programes com Temps Obert, Paraula i pensament,  Lliçons de català i Novel·la. Va ser, també, una gran divulgadora del món de la sardana i la cultura popular, amb programes com La veu de la sardana o Fes ta Festa.

Maria Matide Almendros entrevistant a l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, a Ràdio Nacional d’Espanya. (Fotografia: Gabriel Sendra Castellví ).

Actriu, directora i promotora teatral

L’any 1951 va debutar al Teatre Romea de Barcelona, teatre on treballarà molts anys com actriu professional i com a directora. Tenia registres molt diversos, tant podia interpretar Don Juan Tenorio de José Zorrilla com Juli Cesar de William Shakespeare. Amb la seva Companyia de Comèdies Maria Matilde Almendros, va divulgar autors com Verdaguer, Pitarra i Sagarra.

Gravació de la sèrie Doctor Caparrós (1979-1982) amb Joan Capri. (Fotografia: Gabriel Sendra Castellví ).

A la televisió, va treballar al circuit català de TVE des de la primera emissió, l’any 1964 i amb Joan Capri va protagonitzar una de les primeres sèries, Doctor Caparrós, metge de poble.

Va fer d’actriu en sis pel·lícules, va fer doblatge en català i sobretot en castellà, va enregistrar contes infantils en català i va participar en recitals poètics.

Va morir a Barcelona el 15 de desembre de 1995.


Reconeguda en vida i en els 100 anys del seu naixement

Els premis més importants que va rebre en vida van ser  el Premi Ondas a millor locutora de ràdio (1969) i la Creu de Sant Jordi com a reconeixement a la seva trajectòria com actriu i locutora de ràdio en català (1990).

Plaça Maria Matide Almendros, a Manresa. (Foto: Rosa Lóbez).

Manresa va posar el nom  Plaça Maria Matilde Almendros l’any 1999.

Amb motiu dels 100 anys del seu naixement l’Ajuntament de Manresa  l’ha nomenat manresana il·lustre en un acte de justícia envers ella i envers totes les manresanes. Totes les persones reconegudes en aquesta galeria eren homes a excepció d’una dona religiosa, Àngela Margarida Prat de Serafí, Mare Serafina (1543-1608), que en forma part des de l’any 1896. Ella és, doncs, la primera dona laica que forma part de la Galeria de Manresans i Manresanes Il·lustres.

També l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya juntament amb entitats manresanes han organitzat aquest 2022 l’Any Maria Matilde Almendros amb una exposició, xerrades i activitats diverses a Manresa i arreu de Catalunya.

Descoberta del retrat de Maria Matide Almendros que forma part de la Galeria de Manresans i Manresanes Il·lustres. (Fotografia: Alex Guerrero. Font: web regio7.cat).

Més informació:

Web Ajuntament de Manresa: Biografia de Maria Matilde Almendros.

Web Regió 7: Manresa fa il·lustre Maria Matilde Almendros el dia del seu centenari.

Web Dones a les ones: 100 anys del naixement de Maria Matilde Almendros (i una píndola d’àudio per celebrar-ho).


 


històries de la Història. De la II República al Franquisme: treball de recerca

Títol del treball: històries de la Història: de la II República al Franquisme.

Autor: Arnau Martín Sala.

Tutor: Jordi Pons Pujol.

Institut: Institut Pius Font i Quer de Manresa.

Any: 2021-2022.

Aquest treball és una recerca exhaustiva sobre la família de l'autor per tal de poder conèixer com van viure la Guerra Civil espanyola i com va ser la postguerra.  El treball li ha permès saber d'on ve, com es va viure la guerra des de dins i com la van viure els seus avantpassats. I per tant, conèixer la Guerra Civil i la República des d'una altra perspectiva. L'autor s'ha documentat i ha consultat diversos arxius, així com diaris de l'època.

històries de la Història: de la II República al Franquisme (pdf)