#Compartim Fotografies Antigues

A proposta de l’Associació Memòria i Història de Manresa, la plataforma “El Bages és un clam” ha organitzat una nova acció per aquests dies tan especials de confinament.

En aquesta ocasió es tracta de recollir fotografies antigues fetes des de qualsevol població de la comarca del Bages abans de 1976, amb les quals s’acabarà fent un vídeo. Posteriorment, es penjarà una selecció de les fotografies de Manresa al portal www.memoria.cat.

És una iniciativa adreçada a tota la població en general, però que pot ser molt útil i interessant per treballar amb l’alumnat en les circumstàncies actuals.

A més de participar en la convocatòria, des de l’àrea de Ciències Socials pot servir per treballar la fotografia com a font de la història. Proposem unes pautes que permetin a l’alumnat aprendre a analitzar una fotografia històrica de manera ordenada, sistemàtica i autònoma.

El termini de presentació de les fotografies acaba el dilluns 18 de maig.

Més informació sobre la convocatòria.

Com analitzar una fotografia històrica.


 


Com analizar un conflicte històric

La vida en societat genera sempre conflictes diversos que poden ser de tipus personal, laboral, econòmic, social, polític...

Entenem per conflicte social o polític aquella situació en què persones, grups socials, nacions o estats persegueixen objectius diferents perquè tenen interessos oposats, la qual cosa provoca un enfrontament entre les diferents posicions.

Proposem unes pautes per analitzar qualsevol conflicte històric, de caràcter social o polític, perquè l’anàlisi sistemàtica dels diversos aspectes que hi intervenen ens pot ajudar a entendre’l més bé.

 


 


Les dones als camps de concentració nazis: treball de recerca

Títol del treball: Les dones als camps de concentració nazis.

Autora: Laura Escolà Alonso.

Tutor: Jaume Esquius i Jofre.

Institut: Institut Lacetània de Manresa.

Any: 2020.

El treball ens parla de la situació i l’experiència de les dones en els camps de concentració durant el nazisme. Es centra en l’anàlisi de tres camps: Ravensbrück, el camp de dones més important; Auschwitz, el camp d’extermini per on van passar i morir més persones deportades; i Mauthausen, un camp fonamentalment d’homes on les dones eren minoria.

Les dones als camps de concentració nazis (pdf)

Les dones als camps de concentració nazis: annex (pdf)

Les dones als camps de concentració nazis: video


 


Propostes de treballs de recerca

Aquestes propostes de treballs de recerca van adreçades a l’alumnat i al professorat de Batxillerat amb la finalitat que sigui un punt de partida perquè l’alumnat desenvolupi el seu propi projecte i iniciï la seva recerca.

Proposem temes de treballs de recerca de Batxillerat amb indicacions dels objectius de la recerca, el contingut, les orientacions metodològiques, les fonts d’informació, la  bibliogràfica bàsica i altres recursos.


 


S’ha realitzat el taller “Eines digitals per a les Ciències Socials"

El passat dissabte 15 de febrer va tenir lloc el tercer Taller d’Història i Educació organitzat conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.

(Fotografia: Rosa Lóbez).

El taller va anar a càrrec de Josep Castilla Garcia, Genís Frontera Vila i Jordi Pons Pujol,  historiadors i membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

Va constar de tres parts: la primera centrada en com localitzar i gestionar la bibliografia en una recerca, on es va fer una exhaustiva explicació de com fer una recerca bibliogràfica i una bona gestió de les referències bibliogràfiques amb la utilització de programaris com Mendeley.

A la segona part es va explicar el contingut que es pot trobar al repositori digital Memòria Digital de Catalunya (MDC) i al portal Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA).

Finalment, a la tercera part, es van explicar algunes eines digitals bàsiques, de fàcil utilització, que poden ser útils per a l’ensenyament de les Ciències Socials. Entre altres, es van comentar eines com Knovio, Genially, Canva, Kahoot, Timegraphics, Padlet, Popplet, Google Earth... així com altres recursos i Apps educatives.

La jornada va ser molt interessant i profitosa tant per a les persones interessades en la recerca com per al professorat de secundària que va poder veure diferents recursos i eines didàctiques per treballar a l’aula.

El proper taller serà el 21 de març. Té com a títol Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central. Inscripcions aquí.

(Fotografia: Rosa Lóbez).

Personatge del mes: Pilar Bertran i Vallès (1905-1998)

Manresa guanya el nou carrer Pilar Bertran Vallès, al barri de la Sagrada Família

(Regió 7, 12/12/2019)

El nou carrer Pilar Bertran Vallès, al barri de la Sagrada Família de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

A proposta del Consell Municipal de la Dona, el 18 d’abril del 2019, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Manresa va aprovar per unanimitat posar el nom de Pilar Bertran Vallès a un nou carrer de la ciutat. Es tracta de la continuació del carrer Sant Maurici, entre la carretera del Pont de Vilomara i el carrer de Sant Cristòfol, al barri de la Sagrada Família. A finals d’any, el 12 de desembre de 2019, es va obrir als vianants i al trànsit en general.

Però, sabem qui era Pilar Bertran?


Pilar Bertran (al centre), primera bibliotecària de Manresa (detall). (Font: web Manresanes que han fet història).

El 6 de desembre de 1928 es va obrir la primera biblioteca pública de la ciutat de Manresa. La responsable de posar-la en funcionament serà Pilar Bertran, una jove bibliotecària que, arribada de Barcelona, assumirà la feina de directora amb ganes i entusiasme.


 

Pilar Bertran Vallès va néixer el 24 de juliol de 1905 a Barcelona.

Pilar Bertran amb companyes de l’Escola al castell d’Escornalbou cap el 1926. És la primera a la dreta de la segona fila.¹

El 1923, als 18 anys, va començar els estudis de bibliotecària a l'Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya. L’Escola va ser creada el 1915 amb una concepció molt innovadora i moderna sobre la funció de les biblioteques que ella va ben assimilar. Va acabar els seus estudis el 1927 amb molt bones qualificacions.

El 24 de gener de 1928 va obtenir la seva primera feina com a bibliotecària, serà justament a la Biblioteca Popular de Manresa, acabada de crear, de la qual en va ser la primera bibliotecària i directora.

Durant el primer any, i amb la col·laboració de l’auxiliar Emília Fernández, va dur a terme totes les tasques necessàries per poder obrir la biblioteca al públic el desembre del mateix any.

La seva satisfacció en veure-la ja funcionant va quedar reflectida en el dietari de la biblioteca² que ella mateixa va iniciar:

14 de desembre de 1928.- La Biblioteca aunque hace pocos días que está abierta al público parece que prosperará mucho. Tenemos ya lectores que acuden asiduamente a ella. ¡Qué bien nos hallamos en la Biblioteca! Los lectores permanecen en ella tal como era mi deseo, silenciosos, respetuosos, consultando desde el primer día su tema favorito. Muchos de ellos acuden con ardor a las obras de literatura, otros consultan ciencias y uno de ellos se consagra al estudio del Esperanto. […]
(Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).
Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Manresa oberta al públic el 1928 amb Pilar Bertran com a primera directora. (Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

A més de gestionar el dia a dia de la biblioteca i de vetllar pel seu bon funcionament, es va preocupar constantment de dinamitzar-la amb diverses iniciatives i activitats per aconseguir fomentar la lectura i la consulta de llibres entre el conjunt de la població i, d’una manera especial, entre els joves, les dones i  els treballadors.

Durant aquells anys van visitar la biblioteca personalitats com el manresà Jaume Serra i Húnter, rector de la Universitat de Barcelona, el poeta Josep Maria López-Picó, l’escriptor Carles Soldevila, el poeta J. V. Foix, el filòleg Pompeu Fabra o l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella.

El 31 de març de 1935 la van traslladar a la Biblioteca Popular Ignasi Iglesias del barri de Sant Andreu de Barcelona, una nova biblioteca que es va obrir el novembre del mateix any. La va substituir Concepció de Balanzó, que serà la segona directora de la Biblioteca Popular de Manresa.

Es va acomiadar amb aquestes paraules que va escriure al dietari de la biblioteca el seu darrer dia de treball:

31 de març de 1935.- Últim dia d’ésser a la Biblioteca. És un diumenge de matí animat. Despedides amb els lectors i a estones atenc al préstec que també fa la Srta. Mussons. Després de més de sis anys d’haver treballat en aquesta Biblioteca sóc traslladada a Sant Andreu, vaig a ocupar el càrrec d’Auxiliar, mantenint-se dintre meu el bon desig de continuar essent útil a aquells que tenen afany d’instruir-se. Als lectors volguts i a la Biblioteca estimada, on he treballat i a la qual s’han adreçat totes les meves il·lusions de Bibliotecària, dono avui un carinyós comiat. […] A Manresa, volguda ciutat, deixo bons records. Potser d’aquí uns anys, ja més vella, entri a la Biblioteca i obrint el llibre diari recordi els anys passats aquí. Pilar Bertran
(Font: web memoria.cat/dietaribiblioteca).

Pilar Bertran va estar al davant de la Biblioteca de Manresa durant set anys, del  24 de gener del 1928 al 31 de març del 1935. Va poder exercir de bibliotecària fins a la seva jubilació i va morir a Barcelona el 13 de novembre de 1998, quan tenia 93 anys.


Els noms dels carrers dels nostres pobles i ciutats no són neutres, sinó que ens parlen del seu entorn, de la seva història, dels seus valors…

Segons dades del 2019³, dels 676 noms dels carrers i de les places de la ciutat,  només 13 (un 2% del total) tenen nom de dones que no siguin religioses.  Celebrem, per tant, la iniciativa de posar el nom de Pilar Bertran Vallès a un carrer de Manresa.

Alguns carrers de Manresa amb nom de dones. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Més informació:

Web Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939).

Web Manresanes que han fet història.

Web Memoria.cat/edu. Inauguració de la Biblioteca Popular de Manresa.


Notes:
¹ Font: Estivill Rius, Assumpció. Una mirada retrospectiva: de l’Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005). Web bid.ub.edu.
² Des de l’any 1920, a les biblioteques de Catalunya s’escrivia un dietari que recollia el dia a dia de la biblioteca.
³ Regió 7, 23/08/2019.

 

 


15 de febrer: Eines digitals per a les Ciències Socials (Taller Història i Educació)

Eines digitals per a la gestió, recerca i divulgació de les Ciències Socials

(Tallers Història i Educació - mòdul 3)

Taller per conèixer l’ampli abast que tenen avui les Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement (TAC) en l’entorn educatiu i per familiaritzar-se amb algunes de les eines digitals per gestionar temes relacionats amb les ciències socials i d’un accés i desenvolupament fàcil. Eines com Google Maps, Simbaloo, Kahoot, Timeline, Mendeley, Canva... També el fons de MDC (Memòria Digital de Catalunya) com a eina cooperativa des d’on consultar col·leccions (de textos, imatges, audiovisuals, de cartografia, publicacions, etc...) digitalitzades i disponibles a la xarxa relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.

S’adreça a la població en general i, de manera especial, als docents d’ensenyament secundari.

Data: 15 de febrer de 2020.

Horari: de 10 a 14 hores.

Lloc: FUB, Manresa.

A càrrec dePep Castilla, Jordi Pons i Genís Frontera, historiadors i membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

Preu: 15€.

Inscripció: Clica aquí.

Aquest és el tercer dels quatre mòduls del  Taller Història i Educació que es realitzaran durant el curs 2019-2020,  organitzats conjuntament per L’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.


 


Fem memòria... gener de 1946: la vaga de la Fàbrica Nova

Instal·lacions de la Fàbrica Nova. Fotografia de 1958. (Font: web memoria.cat/franquisme).

Sabies que la vaga de la Fàbrica Nova de Manresa del 1946, es considera la primera vaga important en els primers anys del franquisme?


La primera vaga important a l’Estat espanyol durant el franquisme  va tenir lloc a Manresa, el gener de 1946. Va ser a la Fàbrica Nova o Fàbrica Bertrand i Serra, i la van protagonitzar, principalment, les obreres d’aquesta fàbrica tèxtil.

El conflicte va començar quan les treballadores (la majoria de la plantilla eren dones) es van negar a recuperar les hores de treball perdudes a causa de les restriccions elèctriques que sovint es produïen. La protesta es va resoldre a favor de les obreres i se’ls van abonar les hores sense necessitat de recuperar-les. Després, les treballadores van demanar un augment de salari i es van declarar en vaga de braços caiguts. La patronal i les autoritats els van oferir un augment de 45 pessetes al mes i la vaga es va acabar.

Instal·lacions de la Fàbrica Nova on va tenir lloc la vaga. Fotografia de 1958. (Font: web memoria.cat/franquisme).

Uns dies més tard, el dissabte 25 de gener, quan van anar a cobrar la setmanada, les treballadores es van trobar un  descompte del dia 24 de gener que no van treballar perquè era la “Fiesta de la Liberación” (les tropes franquistes havien entrat a Manresa el 24 de gener i era un dia festiu a la ciutat). Aleshores, van decidir ocupar les naus de l’empresa i van iniciar una vaga que es va estendre a altres fàbriques tèxtils de la comarca. Comerços i bars de Manresa també van tancar en solidaritat amb la Fàbrica Nova.

Malgrat la repressió, la vaga va durar 8 dies. Aquesta va finalitzar quan els obrers i les obreres van acceptar l’oferta de la patronal: pagament del jornal del dia no treballat, un augment del salari de 75 pessetes al mes i millores en el racionament.

Més enllà d’aconseguir unes millores importants de les seves condicions laborals, aquesta i altres protestes que es van anar produint en altres poblacions i les pressions de sectors financers i industrials, que veien perillar els seus beneficis, van acabar obligant el govern del general Franco a canviar la seva política econòmica i a introduir mesures liberalitzadores, a partir de 1951.

L’acció decidida i valenta de les dones de la Fàbrica Nova va ser un fet sense precedents en uns anys de misèria i de repressió, i va significar una fita en la història del moviment obrer de la comarca.


(Fàbrica Bertrand i Serra o Fàbrica Nova de Manresa. Fotografia: web elpou.cat, 25/07/2018).

La Fàbrica Nova, propietat de la família Bertrand i Serra, va ser una de les indústries tèxtils més importants de Catalunya. A la dècada dels anys 50 va arribar a tenir gairebé 3.000 treballadors i, en alguns moments, va donar feina al 10% de la població activa de la ciutat.

A finals dels anys 60, va patir la crisi del sector tèxtil a Catalunya i, més endavant, la crisi general dels anys 70. Malgrat les reestructuracions i els intents de renovació, l’acumulació de deutes va portar finalment al seu tancament definitiu que es va produir l’any 1990, ara fa justament 30 anys.

Actualment, l’entorn de la Fàbrica Nova està en una fase d’urbanització i de millora. Resta però pendent la realització d’un projecte que doti de nous usos unes instal·lacions i un espai que, tant a nivell econòmic com social, han estat un escenari important de la història recent de la ciutat.

(Obres a l’entorn de la Fàbrica Nova de Manresa, 2019. Fotografia: web regió7.cat, 10/10/2019).

Més informació:

- Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959).

- Web El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959). Dietari de Laura Sanmiquel, treballadora de la Fàbrica Nova.

- Web Viure la postguerra (inclou propostes didàctiques).


 


Apadrinem el Patrimoni de la Guerra Civil al Bages

Aquest curs 2019-2020 ha arrencat el seminari de coordinació del projecte Apadrinem el Patrimoni de la Guerra Civil al Bages en el qual participen tres centres educatius de la nostra comarca: l’Institut Pius Font i Quer de Manresa, l’Institut Cardener de Sant Joan de Vilatorrada i l’IE Sant Jordi de Navàs.

(Font: web Servei Educatiu del Bages).

Els docents que hi participen volen impulsar l’apadrinament d’un element del patrimoni de la Guerra Civil per part de la seva escola o institut, amb el doble objectiu de fomentar la motivació de l’alumnat a partir del treball interdisciplinari sobre un element patrimonial; i de contribuir al coneixement i a la protecció d’aquest element per part de la comunitat local on estigui situat.

Aquest projecte és impulsat i coordinat pel Centre de Recursos Pedagògics del Bages, amb l’assessorament de l’ Associació Memòria i Història de Manresa.

Primer dels dos volums que recullen la recerca feta per Anna Gorchs i Roser Reixach a Prats de Lluçanès.

Un dels aspectes de l’activitat del seminari és la formació dels docents que hi participen. Així, a principis de desembre es va convidar l’Anna Gorchs i la Roser Reixach,  autores del llibre “Guerra i repressió a Prats de Lluçanès”, que van explicar els múltiples reptes que els va suposar una recerca local tan aprofundida i vivenciada com la seva. Per a finals de gener, està previst visitar el dipòsit dels enderrocs de les esglésies de Manresa del 1936 de la mà del director del Museu Comarcal de Manresa, Francesc Vilà.

Desitgem molta sort als docents que participen en aquest projecte d’apadrinament!

 

Refugi antiaeri de la plaça Sant Domènec de Manresa. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).

 


Personatge del mes: Fidel Riu i Dalmau (1895 -1981)

Fidel Riu i Dalmau. (Font: web Civtat).

Fidel Riu i Dalmau,

escriptor, periodista i poeta

 

Va promoure l’activitat cultural a Manresa, 100 anys enrere.


Algunes dades biogràfiques

Fidel Riu va néixer a Sallent (Bages) el 1895. El seu pare era fuster d’una fàbrica de teixits de Manresa. Va viure la seva infància a Sallent i la seva joventut a Manresa.

Va estudiar Magisteri i va treballar com a professor al Col·legi dels Jesuïtes de Manresa durant alguns anys. Però aquesta no era la seva vocació i va deixar la docència.

Des de molt jove va tenir un gran interès per la literatura, especialment per la poesia. Va exercir de periodista, va promoure i va participar en moltes activitats culturals de la ciutat. Va ser membre actiu d’entitats com el Centre Excursionista de la Comarca de Bages.

L’any 1932, després del seu casament, es va traslladar a viure a Barcelona.

Va morir el 1981 a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). Tot i que va viure força anys a Barcelona, va estar molt vinculat a la Catalunya Central.

Fidel Riu. (Font: web enciclopèdia.cat).

La seva activitat a Manresa

Durant la seva joventut i fins l’any 1932, Fidel Riu va ser molt present i actiu en la vida cultural de la ciutat. La seva activitat li va permetre conèixer directament persones vinculades al món de la cultura i la literatura catalanes.

Va col·laborar en diverses revistes literàries, va publicar articles en diferents mitjans i va ser redactor i director del diari El Pla de Bages.

Juntament amb el seu amic Ignasi Armengou, va crear i dirigir les revistes Cenacle (1915-17) i Ciutat (1926-28), que van ser l’avantguarda cultural a Manresa en aquell moment. Eren revistes de caràcter literari i cultural amb les quals es pretenia superar el localisme i donar a conèixer les cultures catalana i europea a la ciutat i a Catalunya.

Revista Cenacle: creada, finançada i dirigida per Fidel Riu. (Font: Trencadís, fons locals digitalitzats).

La revista Cenacle és considerada la primera revista cultural important de la ciutat del segle XX. Hi van col·laborar molts dels autors importants del moment com Josep Carner, Marià Manent, Josep Pla, Carles Riba, Antoni Rovira i Virgili o Carles Soldevila entre altres. Va patir la censura i va estar suspesa durant un temps.

Des d’aquesta revista va organitzar un servei de préstec i d’intercanvi de llibres que permetia als socis estar al dia de les novetats editorials. Els llibres provenien de la seva pròpia biblioteca personal i de la donació per part dels autors i dels editors de les obres que es comentaven a la revista.

La revista Ciutat contenia també articles sobre la història local de Manresa i sobre aspectes científics, però no pretenia ser només una revista d’àmbit local.

Durant aquest període, va escriure llibres de poemes com La veu subtil (1924) o Terra amorosa (1927). Va participar en els Jocs Florals de diverses ciutats i en certàmens literaris. I va guanyar diversos premis com la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona el 1916, entre altres.

A través de les seves col·laboracions a diferents mitjans va mostrar el seu afany per millorar la cultura i va defensar la producció d’una literatura de qualitat, també en referir-se a les dones que en aquells moments s’obrien pas en el món de la literatura.

La seva visió de la cultura no era però elitista. Pretenia fer-la arribar a tothom, sense renunciar al rigor i a la qualitat. Va defensar també la necessitat de rebre l’educació en la pròpia llengua.

En el mateix sentit, creia en la necessitat de crear biblioteques públiques i va ser una de les persones que va recolzar la sol·licitud per la creació de la Biblioteca Popular de Manresa, fet que es va fer realitat l’any 1928.


L’etapa a Barcelona

Durant els primers anys a Barcelona no va perdre del tot la seva vinculació amb Manresa i va mantenir el contacte amb els amics de joventut.

Després de la guerra, va deixar de participar activament en la vida social i cultural i va deixar d’escriure fins al 1950, quan arran d’una trobada amb antics amics s’animà a reprendre la seva activitat literària.

Un dels llibres de poemes que va publicar Fidel Riu. (Font: Biblioteca Casino de Manresa).

Algunes de les seves obres d’aquests anys són: Terra daurada (1950), Fruita i llaminadures líquides (1951), Avui (1954), La terra i el temps (1957), entre altres.

La seva obra poètica és tota escrita en català i no va voler signar res en cap altra llengua. Així, les seves col·laboracions a la revista Bages de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, a partir dels anys 50, escrita en llengua castellana, sobre aspectes de la Manresa dels anys vint, els va signar amb el pseudònim de J. Armengol.


Nit de Santa Llúcia, 2019. (Fotografia: web elnacional.cat).

Cada desembre, la cultura catalana té una cita important a la Nit de Santa Llúcia amb la celebració de la Festa de les Lletres Catalanes durant la qual es lliuren els premis més importants de literatura en la nostra llengua.

Coincidint amb aquest esdeveniment, fem memòria de Fidel Riu i Dalmau, qui juntament amb altres homes i dones del seu temps, va contribuir a la defensa i a la continuïtat de la llengua i la cultura catalanes fa pràcticament un segle.


Més informació:

-  Riu de Martín, Maria Carmen. “Epistolari de Josep M. López Picó i Marià Manent amb Fidel S. Riu i Dalmau”. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, [en línia], 2008, Vol. 51, p. 327-96.

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).