Personatge del mes: Francesc Boix i Campo (1920-1951)

Francesc Boix a Mauthausen (Àustria), maig del 1945. (Font: web Museu d’Història de Catalunya).

Amb motiu del centenari del seu naixement, el 2020 ha estat l’any Boix.

Qui era Francesc Boix?

Per què se’l coneix com el fotògraf de Mauthausen?

 

 

 


Els seus inicis com a fotògraf

Francesc Boix va néixer el 1920 a Barcelona, al barri del Poble-sec. El seu pare, Bartomeu Boix, era sastre i tenia un estudi de fotografia a la rebotiga de la sastreria. Gràcies a ell, es va introduir, des de molt jove, al món de la fotografia.

Quan tenia 14 anys, va començar a treballar com a aprenent a la casa de fotografia Romagosa, de Barcelona. Dos anys després, als 16 anys, ja publicava fotografies a la revista Juliol, publicació de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, organització a la qual militava.

Francesc Boix amb la càmera fotogràfica, 1938. (Font: web fotoconnexio.cat).

Durant la Guerra Civil, i amb 17 anys, es va incorporar a l’exèrcit republicà al front d’Aragó i al del Segre. Allà, va poder captar amb la seva càmera imatges sobre la vida dels soldats republicans al front.


L’exili i la deportació

En acabar la guerra, es va exiliar a França i va estar a diversos camps de refugiats. El setembre de 1939, quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, es va incorporar a una Companyia de Treballadors Estrangers de l’exèrcit francès.

El maig de 1940, la zona on estava, al nord de França, va ser ocupada per l’exèrcit del Tercer Reich i Francesc Boix va ser capturat pels alemanys.

Després de passar per diversos camps, el 27 de gener de 1941 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen. Aquest dia es va produir la deportació més nombrosa de republicans espanyols i catalans. En el mateix comboi hi anaven també els manresans Joaquim Amat-Piniella, Bernat Comín Igualada, Jesús Dalmau Colom, Rossend Labara Andrés, Fèlix Labara Pena i Jaume Real Ventura.

La història de Francesc Boix va ser la de tants joves republicans que després de lluitar durant la Guerra Civil es van veure obligats a marxar a l’exili i viure la duresa dels camps de refugiats. Amb l’ocupació de França, van ser detinguts per l’exèrcit alemany i deportats als camps de concentració nazis on van patir unes condicions inhumanes i on molts d’ells van morir.

Arribada de presoners a Mauthausen, 1940-1945. Una de les fotografies sostretes del camp per Francesc Boix. (Font: web Museu d’Història de Catalunya).

El fotògraf de Mauthausen

A Mauthausen, gràcies al seu ofici de fotògraf, va treballar al laboratori fotogràfic del camp. Aquesta situació li va permetre sobreviure i evitar algunes de les duríssimes condicions de vida que van patir molts altres.

El 1943, després de la derrota alemanya a Stalingrad, es va ordenar la destrucció de tot el material gràfic per no deixar proves del que succeïa als camps de concentració. Desobeint les ordres rebudes, Francesc Boix va organitzar un pla per treure aquest material del camp de Mauthausen i poder donar a conèixer al món el que realment estava passant.

Amb la col·laboració d’altres companys deportats, van sostreure de l’arxiu del laboratori, unes 20.000 fotografies i negatius fetes pels mateixos nazis i que van aconseguir amagar. Les van poder treure del camp a través d’un grup de deportats, coneguts com el comando Poschacher, que sortia cada dia a treballar a la pedrera de l’empresa Poschacher, situada a l’exterior del recinte del camp. Alguns d’ells van establir contacte amb la senyora Anna Pointner, una veïna del poble que, a principis de 1945, va acceptar amagar tot aquest material a casa seva.

Les imatges mostraven aspectes com la construcció del camp, les instal·lacions, els oficials alemanys, les visites d’alts càrrecs del règim nazi…; però també l’arribada de presoners, el treball a les pedreres, les dures condicions de vida, els abusos dels nazis, els presoners morts…

Quan, el maig de 1945, Mauthausen va ser alliberat per les forces nord-americanes, Francesc Boix va poder agafar de nou una càmera per realitzar nombroses fotografies i immortalitzar l’entrada dels soldats, les instal·lacions del camp, l’estat dels companys deportats supervivents, les repatriacions...

Totes aquestes imatges van ser fonamentals per jutjar els dirigents nazis per genocidi en el Judici de Nuremberg, al qual el mateix Francesc Boix va participar com a testimoni. Ell va ser l’únic testimoni català citat a declarar al judici de Nuremberg (gener de 1946) i al de Dachau (març de 1946).


L’aventura del seu fons fotogràfic

Acabada la guerra, Francesc Boix es va quedar a viure a París i no va tornar mai a Catalunya. Allà va treballar com a reporter gràfic per diferents mitjans i per publicacions properes al Partit Comunista Francès, com L’Humanité o Ce Soir. Va poder conèixer personalitats destacades de l’exili republicà i ser present a esdeveniments i mobilitzacions polítiques en contra de la dictadura franquista.

Pel que fa a les fotografies de Mauthausen, alguns dels negatius es van dispersar però una part van quedar a mans de Boix que va custodiar aquest fons fotogràfic. Després de la seva mort (1951), el seu llegat, format per les imatges sostretes del camp i per les que va realitzar ell a partir de 1945, va passar a mans del seu gran amic i company de deportació Joaquim López Raimundo.

Anys més tard, l’escriptora Montserrat Roig, amb motiu del seu treball de recerca sobre els catalans deportats als camps nazis, va entrar en contacte amb Joaquim López Raimundo, el qual li va lliurar tot el llegat fotogràfic de Francesc Boix. Després de la publicació del seu llibre (1977), Montserrat Roig va entregar tot el material a l’Amical de Mauthausen.

L’Amical de Mauthausen va dipositar el fons fotògràfic de Francesc Boix al Museu d’Història de Catalunya en dues entregues el 1995-1996 i el 2010.

Grup de dones supervivents, maig de 1945. (Fotografia: Francesc Boix. Font: web Museu d’Història de Catalunya).

D’altra banda, el març de 2013, la Comissió de la Dignitat va adquirir, en una subhasta, un fons de 1.368 negatius d’autor desconegut, que contenia imatges de gran interès documental sobre la Guerra Civil. Eren, fonamentalment, imatges del front d’Aragó, del Segre, de la rereguarda a Barcelona... dels anys 1937-1938.

Una d’aquestes fotografies, publicada a la premsa, va ser vista per la família de les persones retratades, la qual tenia una còpia de la imatge amb una anotació que especificava que l’autor era Francesc Boix. Gràcies a aquest fet, i amb la confirmació d’un estudi caligràfic posterior, es va poder aclarir que realment ell era l’autor d’aquelles fotografies. La col·lecció també n’incloïa de fetes pel seu pare.

Els negatius adquirits el 2013, en dues capses de llauna i una de fusta, tal i com van ser subhastats. (Font: web fotoconnexio.cat).

Es creu que Francesc Boix es va endur tots aquests negatius a l’exili, però al camp de refugiats d’Argelers se’n va perdre la pista.

El 2016, la Comissió de la Dignitat va fer donació d’aquest fons a l'Arxiu Nacional de Catalunya, que ha estat documentat i digitalitzat en col·laboració amb l’Associació Fotoconnexió.

Curiosament, en aquest fons hi havia 28 fotografies de Boix fetes a Manresa. No se’n coneix la data exacta però podrien ser de l’agost de 1938. Segurament ell devia estar a Manresa un o dos dies. Són imatges del col·legi dels Infants, d’un acte celebrat al Teatre Kursaal i d’una competició esportiva a la Piscina Municipal. Totes elles estan publicades en un web del portal memoria.cat.


Francesc Boix va morir el juliol de 1951, sis anys després de l’alliberament de Mauthausen, a conseqüència dels problemes de salut que patia per la seva estada al camp. Era molt jove, tenia 31 anys.

Ara que s’acaba l’any Boix, volem recordar Francesc Boix i el seu llegat. El fotògraf de Mauthausen ens va mostrar l’autèntic horror dels camps de concentració i del nazisme. Les seves imatges ens han ajudat a entendre moments clau de la història del segle XX.


Més informació:

 


 


Nova app col·laborativa sobre la Guerra Civil

Una nova app  col·laborativa permet recuperar vestigis de la Guerra Civil.

Des de fa unes setmanes es pot trobar una nova app col·laborativa que té com a objectiu recuperar la memòria dels nombrosos espais o fets que van succeir durant la Guerra Civil Espanyola, deixant l’empremta de la història en un mapa interactiu.

L’app s'anomena Vestigios de la Guerra Civil i ha estat creada per l’historiador Daniel Rodríguez i el programador informàtic José Ignacio Naranjo.

Remarquen que la col·laboració dels usuaris és el principal actiu de l’aplicació, ja que són els mateixos usuaris qui geolocalitzen les restes amb el mòbil i les comparteixen a l’app. Per tal d’evitar errors, el mateix Daniel Rodríguez s’encarrega de revisar les troballes.

L’app no només té un gran valor en la recuperació del patrimoni i de la memòria històrica sinó que també ens permet descobrir edificis o indrets que van tenir un paper destacat durant la guerra i que ara 80 anys després potser es desconeix.

En l’àmbit educatiu, permet organitzar recorreguts sobre indrets o esdeveniments que ja estiguin penjats a l’aplicació, però també es pot treballar amb grups classe com una activitat de recerca i de treball en la zona que es decideixi buscar.

L’aplicació és gratuïta i està disponible en el sistema Android i properament ho estarà en el sistema IOS.

 


 


Històries al descobert: Una recerca sorprenent

La història que llegireu a continuació és real. Tots els protagonistes són personatges reals, només se'ls ha canviat el nom amb l'objectiu de preservar la seva identitat, ja que, el que és veritablement important en aquesta història és  donar visibilitat a unes pràctiques que, malauradament, van tenir lloc durant la dictadura franquista. Tota la informació per reconstruir aquesta història està treta d’expedients judicials i de documents relacionats amb la repressió franquista a la Catalunya Central. El personatge de la investigadora és l'únic que és fictici i serveix de fil conductor per explicar com es pot portar a terme una recerca històrica.


Es va quedar glaçada, tot i que era un calorós dia d'estiu. No hi havia ningú més a l'arxiu,  les mesures que s'aplicaven amb motiu de la pandèmia de la Còvid-19 obligaven a restringir les visites. Es va treure un moment la mascareta per respirar profundament.

(Fotografia: Carme García Navarro. Font: web Arxiu Municipal de Barcelona).

La Maria, una investigadora de l’Associació Memòria i Història de Manresa, acabava de veure, mentre estava consultant un expedient judicial de finals dels anys 40, el nom del seu avi. Evidentment li va cridar l'atenció i va començar a llegir. L'avi, home de dretes que havia donat suport al règim franquista,  era un dels testimonis favorables a l'adopció d’Emilio Zamora Navarro. És "útil la adopción" testificava davant el jutge.

• • • • • • • 

Procediment judicial, anys 40. (Font: Arxiu Comarcal de Manresa).

Emilio Zamora Navarro no era un nen quan va ser adoptat legalment, sinó que tenia 23 anys i ja estava casat. Els pares adoptius, que van iniciar els tràmits a finals de la dècada dels 40 eren Salvador Corsell Riera i Teresa Lay Casas, un matrimoni nascut a Catalunya, que tenien aleshores més de quaranta anys i no havien tingut fills.  Argumentaven que el volien adoptar "impulsados por el (...) afecto que mútuamente se profesan (...) para que disfrute de todos los beneficios inherentes a los hijos adoptivos" ja que "poseen bienes e ingresos para vivir con holgura, y no tienen descendiente alguno". El jove manifestava el seu acord a ser adoptat.

• • • • • • • 

Però, i els pares biològics? -es va preguntar la Maria. La seva curiositat anava en augment i quan va arribar a casa va començar a llegir amb molt d’interès tot l'expedient que havia fotografiat. El document només deia que Emilio Zamora Navarro era fill d'Alfonso Zamora, "fallecido" i de Narcisa Navarro.

Li va cridar l'atenció la data a la qual feien referència els pares adoptius "A últimos de Enero de mil novecientos treinta y nueve, decidieron los solicitantes de acuerdo con los padres del expresado joven, quedárselo (...) teniéndolo en su casa y compañia, tratándolo como si fuera hijo propio". A més va constatar que en l'expedient d'adopció no hi havia el consentiment de la mare.

Com era possible que la mare biològica no hagués de donar el consentiment legal a l'adopció del seu fill?  Va consultar la legislació vigent d'aquella época, la qual afirmava que no era necessari el consentiment dels pares si l'adoptat era major d'edat. I aquest era el cas de l'Emilio. Tenia 23 anys en aquell moment.

• • • • • • • 

La data clau en aquesta història -va pensar- era finals de gener de 1939. La data en la qual, segons afirmaven els pares adoptius, es van posar d'acord amb els pares legítims per quedar-se el fill. Immediatament, ella va relacionar la data amb el final de la Guerra Civil a Catalunya, amb l'entrada i l'ocupació de les tropes franquistes  i, per tant, amb l'inici de la repressió franquista a Catalunya.

Els pares legítims tenien por de patir represàlies? Van buscar algú que pogués tenir cura del fill perquè tenien por de ser detinguts? -es va preguntar.

Web on es poden consultar els sumaris dels Consells de Guerra o sumaríssims. (Font: web Arxiu Nacional de Catalunya).

Aleshores la Maria va iniciar una recerca històrica consultant diferents webs relacionats amb la memòria històrica, principalment el web memòria.cat1, va llegir llibres sobre la repressió franquista i va consultar diferents sumaris dels Consells de Guerra2 i també expedients del Tribunal de Responsabilitats Polítiques3.

Aquesta recerca li va permetre  identificar els pares de l'Emilio Zamora Navarro. Aquest era fill d'Alfonso Zamora Campos i de Narcisa Navarro Lorente. Havien nascut fora de Catalunya i tenien 2 fills, Emilio i Ramona, de 14 i 7 anys, respectivament, a inicis de 1939. Alfonso Zamora havia estat acusat de “Rebelión militar” i afusellat al Camp de la Bota el 1939 i la Narcisa havia estat acusada d'”Auxilio a la Rebelión” i condemnada a 8 anys de presó.

• • • • • • • 

Alfonso Zamora Campos havia estat detingut i empresonat a principis d’abril de 1939. Se'l va acusar d’estar afiliat a la CNT, d'haver format part de patrulles de control i d'haver anat a lluitar al front de Madrid. Alfonso va admetre aquests fets en la seva declaració, segons consta en el sumari judicial, però en canvi, no va admetre la resta d'acusacions: saqueig de l'església de la seva localitat i  participació en la detenció d'uns religiosos que posteriorment van ser assassinats.

De la lectura del sumari es desprèn que els fets no van ser provats ja que els testimonis de l'acusació van declarar fent suposicions sobre el que havia pogut passar perquè cap d'ells havia estat testimoni directe dels fets. Va consultar, també, la  Causa General4 de la localitat i, curiosament, Alfonso Zamora no hi apareixia esmentat en cap moment ni era acusat de  cap delicte.

Narcisa Navarro Lorente va ser detinguda i empresonada unes setmanes més tard que el seu marit, després d'haver estat denunciada per un veí de la població. Va ser acusada de ser d'esquerres i contrària al “Movimiento Nacional”. També la van acusar d'haver-se emportat fusta de l'església i altres objectes. La resta d'acusacions (participació en l'incendi de l'església, haver passejat amb una arma per la població, haver presenciat la mort d'un capellà) només van ser formulades per un únic testimoni i negades per la resta de testimonis. Així i tot, el jutge va considerar totes les imputacions com a fets provats. Narcisa va romandre a la presó de dones de Barcelona fins al 1941 quan va obtenir la llibertat condicional.

Recluses de la presó de les Corts de Barcelona treballant al taller de confecció. (Font: web Memòria de la presó de les Corts de Barcelona).

• • • • • • • 

La Maria va considerar que, en aquell punt de la recerca, era important esbrinar qui era el pare adoptiu, Salvador Corsell Riera. Va iniciar una recerca exhaustiva i, consultant diversos sumaris de persones represaliades de la comarca,  va trobar informes de la Falange5 en relació a dones empresonades, que anaven signats  pel "Jefe de Información Local de FET-JONS". I aleshores va quedar molt impactada. La signatura era totalment llegible: Salvador Corsell Riera.

En aquell moment, es va adonar que els fets prenien una nova dimensió. Un membre de la Falange adoptant legalment el fill d'un anarquista?  Va tornar a llegir amb atenció el sumari de l’Alfonso Zamora. El primer document que apareixia en el sumari era un informe de FET-JONS denunciant Alfonso a partir de "los datos que nos han ido facilitando por esta Junta de Información Local". No s'ho podia creure ja que el cap de la Junta era, ni més ni menys,  Salvador Corsell Riera.

• • • • • • • 

I què va passar amb la germana de l'Emilio, la Ramona?

Segons documents de l'arxiu municipal, una família de la població va tenir cura dels dos germans l'any 1939. Però, per quin motiu, els Corsell només adopten el noi a finals de la dècada dels 1940? A la filla, la Ramona, la va acollir una altra família de la població?  O, en canvi, va anar a viure amb la mare quan aquesta va obtenir la llibertat condicional?

Va consultar l'expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de la mare, la Narcisa i, tal com sospitava, va constatar que no tenia recursos econòmics. Era aquest el motiu pel qual no es va poder fer càrrec del fill? -es va preguntar. La Narcisa va tornar a viure a la mateixa localitat quan li van concedir la llibertat condicional? La Maria no podia evitar fer-se totes aquestes preguntes.

De moment només sap que a la mare li van concedir l'indult l’any 1946. I un any i mig més tard es va legalitzar l'adopció del seu fill.

El camí que van seguir la Narcisa i la seva filla, Ramona, continua sent una incògnita per a ella.

• • • • • • • 

I què va passar amb l'Emilio Zamora Navarro? Malgrat que el jutge, en el document d'adopció deia que podia fer servir els cognoms dels adoptants, curiosament, ell no se'ls va canviar.

A partir de persones que l'havien conegut, va poder esbrinar que l'Emilio havia treballat d'agutzil6 durant el franquisme. Va iniciar, aleshores, una recerca fotogràfica.  Va tenir sort.  I la troballa la va deixar, de nou,  fortament impactada. Tenia a les mans una fotografia dels últims anys del franquisme.  A la imatge s'hi veia l'alcalde de la població i autoritats del règim en un esdeveniment local.  I en primer terme, acompanyant-los, Emilio Zamora Navarro.

Fotografia: Carme García Navarro. Font: web Arxiu Municipal de Barcelona).

• • • • • • • 

A la Maria li van venir a la memòria els treballs de l'historiador Ricard Vinyes sobre les dones empresonades. Aquest  parla de la  voluntat del règim franquista d’apropiar-se dels fills de pares republicans empresonats. Es tractava "de separar els nens dels ambients democràtics, segregar-los de les mares republicanes"7 per reeducar-los en uns valors diferents dels que tenien els seus pares.

Era això el que havia passat en aquest cas?


Notes:
1 Portal de webs de l'Associació Memòria i Història de Manresa, que vol contribuir a recuperar la memòria històrica.
2 Procediments i resolucions judicials militars (sumaríssims) de l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona contra persones represaliades pel franquisme entre 1937 i 1980.
3 Procediments judicials que, d'acord amb la Llei de Responsabilitats Polítiques, penalitzava les actituds polítiques des de 1934 i imposava sancions econòmiques. Els expedients es conserven a l'Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
4 Extens procés d'investigació instruït pel Ministeri Fiscal el 1940 amb l'objectiu d'esbrinar els fets delictius comesos durant "la dominación roja". La recopilació d'aquesta informació va servir per l'obertura de nombrosos processos judicials.
5 Partit únic durant el franquisme. Tot i que es més conegut com a Falange el nom complert és Falange Española Tradicionalista i de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET-JONS).
6 Oficial municipal que executa els manaments de l'alcalde.
7 Entrevista de Marta Carnicé. TV3, 2009.

Reflexioneu:

  1. Llegiu les paraules de l’historiador Ricard Vinyes i valoreu si el què ell explica podia haver passat en aquest cas, tal com es pregunta la Maria.
  2. Poseu-vos al lloc dels protagonistes d’aquesta història (els pares legítims, els pares adoptius, el fill adoptat, la filla). Intenteu entendre la seva situació personal, les seves motivacions, els seus sentiments, les seves contradiccions... Feu un debat entorn de cadascun d’ells.

Material de suport:

- Els nens perduts del franquisme (1a part). Un reportatge de Montserrat Armengou, Ricard Belis. Barcelona: Televisió de Catalunya, 2002. (30 minuts).

- Els nens perduts del franquisme (2a part). Un reportatge de Montserrat Armengou, Ricard Belis. Barcelona: Televisió de Catalunya, 2002. (30 minuts).


Autora: Carme Botifoll Benasat

Novembre, 2020



Històries al descobert

Històries al descobert vol aplegar relats protagonitzats per persones anònimes que van viure durant els anys de la II República, la Guerra Civil i la dictadura franquista i que van patir els efectes de la guerra, la dictadura i la repressió. Les seves vivències van ser sovint silenciades.  Aquestes històries, explicades com una narració, estan adreçades als joves estudiants de secundària amb la finalitat que l’alumnat conegui i reflexioni sobre els fets passats. Per facilitar-ho, al final de cada relat, es fan propostes de reflexió.

Com diu Walter Benjamin “És una tasca més difícil honorar la memòria dels éssers anònims  que no la de les persones cèlebres. La construcció històrica s’ha de consagrar a la memòria dels que no tenen nom”.


 


Fem memòria... Octubre de 1940: 80 anys de l’afusellament del president Lluís Companys

El president Lluís Companys a la terrassa del Grup Escolar Renaixença de Manresa, el 15 de setembre de 1934 (detall). (Font: web memoria.cat/mestres).

Fa 80 anys que el president Lluís Companys va ser afusellat al castell de Montjuïc de Barcelona, el 15 d’octubre de 1940.

Per aquest motiu, recordem la seva figura, així com la visita que va fer a la ciutat de Manresa amb motiu de la inauguració del Grup Escolar Renaixença.


 

 

El president Lluís Companys a Manresa

El dissabte 15 de setembre de 1934, el president Lluís Companys va venir a Manresa per inaugurar el Grup Escolar Renaixença.

Arribada del president Lluís Companys al Grup Escolar Renaixença de Manresa. (Font: web memoria.cat/mestres).

Va arribar al migdia acompanyat del conseller de Cultura, Ventura Gassol, entre altres. En primer lloc, van anar a l’Ajuntament on van ser rebuts per les autoritats de la ciutat.

El president Lluís Companys, amb el conseller de Cultura Ventura Gassol i l’alcalde de Manresa, Francesc Marcet al Grup Escolar Renaixença de Manresa. (Font: web memoria.cat/mestres).

Després, tots plegats es van dirigir al Grup Escolar Renaixença on van visitar les dependències de la nova escola. Tant el President com el Conseller van elogiar les instal·lacions d’aquesta innovadora escola i van felicitar l’arquitecte  Pere Armengou.

En acabar la visita a l’edifici es va celebrar l’acte d’inauguració al gimnàs de l’escola. Van intervenir l’alcalde Francesc Marcet, el conseller de Cultura Ventura Gassol i el president Lluís Companys.

La visita del President va ser valorada de manera ben diferent per la premsa local. Mentre el diari El Dia explicava que el President havia estat rebut amb aplaudiments i emoció per una gran multitud, el diari El Pla de Bages parlava de falta d’entusiasme i d’indiferència per part del poc públic que hi va acudir.

Poques setmanes després d’aquesta visita es produirien els Fets del 6 d’Octubre, a conseqüència dels quals el president Companys i altres membres del Govern serien empresonats.


Detenció i execució del president Lluís Companys

Lluís Companys va ser elegit com a President de la Generalitat pel Parlament de Catalunya l’1 de gener de 1934, després de la mort del president Francesc Macià.

Cinc anys després, el gener de 1939, quan les tropes franquistes estaven a punt d’entrar a Barcelona, va haver d’emprendre, com molts altres, el camí de l’exili cap a França.

Després d’estar a Perpinyà i a París, es va traslladar a La Baule, a la regió de la Bretanya. Allà va ser detingut, el 13 d’agost de 1940, per agents de la policia de l’exèrcit alemany, a petició de les autoritats franquistes, juntament amb el seu nebot Francesc Ballester.

Després de passar per la presó de La Santé, a París, el 29 d’agost va ser conduït a Irun on va ser lliurat a les autoritats franquistes i traslladat a Madrid,  als calabossos de la Direcció General de Seguretat, a la Puerta del Sol, on va ser objecte de dures tortures.

El 3 d’octubre va ser traslladat a Barcelona, a la presó del Castell de Montjuïc, on va ser jutjat sense cap garantia jurídica. El 14 d’octubre, després d’un consell de guerra sumaríssim, va ser condemnat a mort; i el 15 d’octubre va ser afusellat al mateix Castell de Montjuïc.

Primera pàgina del manuscrit de Carme Ballester. (Font: web memoria.cat/lluis companys).

Gràcies a un manuscrit  de nou pàgines escrit per la seva esposa, Carme Ballester, que va ser localitzat per l’historiador Joaquim Aloy, de l’Associació Memòria i Història de Manresa, a l'Institut Internacional d'Història Social d'Amsterdam, coneixem amb molt detall tot el procés de detenció i empresonament del president Companys.


El 15 de setembre d’aquest 2020, el govern espanyol va aprovar l’avantprojecte de la Llei de Memòria Democràtica que, quan hagi superat el corresponent tràmit parlamentari, suposarà l’anul·lació del judici sumaríssim al president Lluís Companys, i també la de les altres sentències del franquisme. Hauran passat vuitanta anys.

La plaça Lluís Companys, amb l’escultura Monument a Catalunya (1990) d’Agustí Penadès, recorda el president Companys a Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Més informació:

- Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

- Web Joves i Republicans. La República a Manresa (1931-1936).

- Web Els mestres de la República a Manresa.

- Web Documents del president Lluís Companys a memoria.cat.

- Web memòria.cat / fem memòria: inauguració del Grup Escolar Renaixença.


 


Apadrinem el patrimoni de la Guerra Civil al Bages: curs “Ús didàctic del patrimoni” (PFZ del Bages)

En el marc del programa “Apadrinem el patrimoni de la Guerra Civil al Bages”, durant el curs 2020-21, es realitzarà el curs “Ús didàctic del patrimoni”. Està organitzat pel Servei Educatiu Bages i forma part del Pla de Formació de Zona (PFZ) del Bages.

Està adreçat al professorat de Ciències Socials d'Ensenyament Secundari.

El curs pretén aprofundir en l'ús didàctic del patrimoni històric, cultural i natural; centrat especialment en el Patrimoni de la Guerra Civil.

Es realitzarà en format virtual. Tindrà una durada de 15 hores i constarà de cinc sessions:

  • Sessió 1. Les fonts orals: Conxita Parcerisas (Associació Memòria i Història de Manresa).
  • Sessió 2. Les fonts escrites: Queralt Solé Professora de la UB especialista en Guerra Civil i franquisme.
  • Sessió 3: Cinema i fonts gràfiques: Magí Crusells Professor de la UB especialista en Guerra Civil i cinema.
  • Sessió 4: Experiències de centres.
  • Sessió 5: Presentació del projecte Apadrinem i proposta de projecte al propi centre.

El projecte “Apadrinem el patrimoni de la Guerra Civil al Bages” està coordinat pel Centre de Recursos Pedagògics del Bages, amb l’assessorament de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

Més informació: Centre de Recursos Pedagògics del Bages. Oferta d’activitats del PFZ Bages – Moianès. Curs 2020-2021.

 


 


S'ha realitzat el taller "Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central"

El passat dimarts 14 de juliol va tenir lloc el quart i darrer Taller d’Història i Educació del curs 2019-2020 organitzat conjuntament per l’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.

El taller va anar a càrrec de Josep Oliveras i Samitier, geògraf, catedràtic emèrit de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia i de Pilar Alonso  del Museu de la Tècnica de Manresa.

El taller va constar de dues parts: la primera va consistir en una conferència de Josep Oliveras sobre Paisatge Industrial i patrimoni a la Catalunya central, en la qual va analitzar el paisatge preindustrial, el paisatge industrial del vapor, el paisatge ferroviari i el de la mineria, destacant la importància de la conservació del patrimoni industrial. A la segona part es va realitzar una visita guiada a les exposicions permanents sobre la Sèquia i l’aigua, i sobre la cinteria del Museu de la Tècnica de Manresa.

La jornada va ser ben interessant tant per a les persones interessades en aquesta temàtica com per al professorat de secundària.

(Fotografia: Carme Botifoll).

 

 


14 de juliol: Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central (Taller Història i Educació)

Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central

(Tallers Història i Educació - mòdul 4)

El proper dimarts 14 de juliol es realitzarà el taller “Patrimoni i paisatge industrial a la Catalunya Central” que es va haver d’ajornar a causa de la Covid-19.

El taller serà presencial i tindrà dues parts. La primera serà a la FUB i anirà a càrrec de Josep Oliveras i Samitier.  Després ens desplaçarem al Museu de la Tècnica de Manresa on es visitarà l’exposició permanent De la Sèquia a la Cinteria. L’explicació anirà a càrrec de Pilar Alonso.

El taller es portarà a terme tenint en compte totes les normes de seguretat que requereix la situació actual.

Aquest és el darrer dels quatre mòduls del  Taller Història i Educació realitzats durant el curs 2019-2020,  organitzats conjuntament per L’Associació Memòria i Història de Manresa i CIFE UManresa.


Data: 14 de juliol de 2020

Horari: de 10 a 14 hores

Lloc: FUB, Manresa

A càrrec deJosep Oliveras i Samitier, geògraf, catedràtic emèrit de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i president de la Societat Catalana de Geografia (IEC); i de Pilar Alonso, conservadora del Museu de la Tècnica de Manresa.

Preu: 15€

Us podeu inscriure al taller a través d’aquest enllaç:
Inscripció online Mòdul 4


 


Fem memòria... Juny de 1931: primera visita del president Macià a Manresa

 

Arribada del president Francesc Macià al Teatre Kursaal de Manresa, el 7 de juny de 1931. (Font: web memoria.cat/república).

Memoria.cat recupera una nova fotografia de la visita del president Macià a Manresa, el juny de 1931.

 

 

 

 

Capta el moment en què el President arriba al pati del Teatre Kursaal, ple de gent que l’espera. 
S’ha trobat a l’Arxiu Nacional de Catalunya i és obra del fotògraf Josep Marimon i Vidal.

El fotògraf Josep Marimon

Josep Marimon i Vidal (1879-1942) va ser un fotògraf amateur. Va néixer a Esparreguera, però va anar a  viure a Barcelona, ciutat on va morir. Professionalment va treballar com a representant comercial d’uns grans magatzems de Barcelona. Va realitzar un gran nombre de fotografies de molt interès que mostren paisatges, retrats, activitats, esdeveniments... dels anys 20 i 30 a Catalunya. El seu fons fotogràfic personal es conserva a  l’Arxiu Nacional de Catalunya.


El president Francesc Macià visita Manresa per primera vegada

El 7 de juny de 1931, poc temps després de la proclamació de la República, el president Francesc Macià visita Manresa per primera vegada per presidir els actes de commemoració de la redacció de les Bases de Manresa (1892).

El país i la ciutat viu un ambient general d’eufòria amb el restabliment de la Generalitat i amb la possibilitat de recuperar l’autogovern amb la redacció de l’Estatut d’Autonomia.

Aquest acte es produeix en un context d’empenta i d’unitat de les forces polítiques catalanistes, unitat que després es trencaria.

El president Francesc Macià arriba a l’acte commemoratiu de la redacció de les Bases de Manresa. (Font: web memoria.cat/república).

Els actes de la jornada

La jornada va tenir un acte central, al matí, al Teatre Kursaal de la ciutat. Hi van participar intel·lectuals i polítics destacats de diferents sectors catalanistes.

El president Macià, per problemes inajornables, no hi va poder arribar fins gairebé al final, quan ja s’havien acabat els parlaments. Després de rebre grans aplaudiments va pronunciar un discurs on va parlar de l’Estatut d’Autonomia que s’estava redactant.

El President i l’alcalde Joan Selves al balcó de l’Ajuntament de Manresa. (Font: web memoria.cat/república).

Acabat aquest acte, el President i totes les autoritats van anar a l’Ajuntament on es va descobrir una placa commemorativa de les Bases de Manresa. L’alcalde Joan Selves i Carner i el president Macià van sortir al balcó de l’edifici i, davant una plaça plena de gent, van fer uns emotius discursos.

Aplec popular al bosc de Les Marcetes. (Font: web memoria.cat/república).

Després de dinar, Francesc Macià va tornar a Barcelona. La jornada va acabar amb un aplec al bosc de Les Marcetes amb la presència de la resta de les autoritats.

La ciutat va viure una jornada intensa. Aquesta primera visita del President no va ser, però, un esdeveniment de caràcter local sinó que va tenir un important ressò a tot el país, tant pel seu contingut com per les diverses personalitats que van participar en els actes que es van celebrar.


La resposta ciutadana

La visita va ser un autèntic bany de masses del President. La ciutat, engalanada amb banderes catalanes i domassos als balcons, el va rebre amb un gran entusiasme, tant a la seva arribada al Teatre Kursaal -moment que recull la nova fotografia trobada- com a l’Ajuntament.

El diari manresà El Dia descriu l’ambient:

"A dos quarts de dues de la tarda va arribar el president de la Generalitat senyor Francesc Macià.
El president Macià en cotxe pel Passeig de Manresa. (Font: web memoria.cat/república).
Anava en un cotxe descobert i passà pel mig del passeig. La gent es tirava materialment damunt del cotxe i la multitud era de mils i mils que llançaven grans crits, tiraven els barrets enlaire, feien voleiar mocadors. (…) La seva entrada al Kursaal fou quelcom senzillament espaterrant. Tothom a peu dret i saludant amb els mocadors atapeïa els passadissos, fins al punt de fer impossible el pas.(...) El teatre semblava esfondrar-se de tant entusiasme.”
(Diari El Dia, 08/06/1931. Font: web memoria.cat/república).

I l’erudit i filòleg manresà Àngel Servet i Martí (1920-1989) recorda:

“És la manifestació popular més esplendorosa que he vist en ma vida. (...). Era un diumenge al migdia. Realment va ser una festassa per Manresa. Jo no recordo mai haver vist una cosa semblant”.
(Font: web memoria.cat/república).

Francesc Macià va visitar Manresa en cinc ocasions més com a president de la Generalitat (abril 1931–desembre 1933). Algunes van ser visites breus, en altres va participar en inauguracions, visites a equipaments o actes oficials. Cap d’elles però va tenir el significat polític i l’acollida multitudinària d’aquesta primera.


Al web La República a Manresa en un clic (1931-1936) s’hi pot trobar un bon recull de fotografíes sobre aquest esdeveniment. Ara se n’hi ha pogut afegir una més.

Arxiu Nacional de Catalunya. (Font: web Arxiu Nacional de Catalunya).

La recerca de documents als fons dels arxius històrics és, sens dubte, una tasca lenta i laboriosa, però resulta imprescindible per a la recerca i la recuperació de la memòria històrica. A vegades ens proporciona bones sorpreses!


Més informació:

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

Web Films inèdits de la República a Manresa (1931-1936).

Web memòria.cat/com analitzar una fotografia històrica (proposta didàctica).


 


#Compartim Fotografies Antigues

A proposta de l’Associació Memòria i Història de Manresa, la plataforma “El Bages és un clam” ha organitzat una nova acció per aquests dies tan especials de confinament.

En aquesta ocasió es tracta de recollir fotografies antigues fetes des de qualsevol població de la comarca del Bages abans de 1976, amb les quals s’acabarà fent un vídeo. Posteriorment, es penjarà una selecció de les fotografies de Manresa al portal www.memoria.cat.

És una iniciativa adreçada a tota la població en general, però que pot ser molt útil i interessant per treballar amb l’alumnat en les circumstàncies actuals.

A més de participar en la convocatòria, des de l’àrea de Ciències Socials pot servir per treballar la fotografia com a font de la història. Proposem unes pautes que permetin a l’alumnat aprendre a analitzar una fotografia històrica de manera ordenada, sistemàtica i autònoma.

El termini de presentació de les fotografies acaba el dilluns 18 de maig.

Més informació sobre la convocatòria.

Com analitzar una fotografia històrica.