Equip del Club Natació Manresa, 1933. (Font: web memoria.cat/republica).

Commemorem el 90 aniversari de la fundació del Club Natació Manresa


Logotip del Club Natació Manresa, 1933. (Font: web artikgrup.com).

El divendres 7 d’abril de 1933, un any després de la inauguració de la piscina pública de Manresa,  es va celebrar la reunió fundacional del Club manresà,  presidida pel senyor Francesc  Senyal.  Hi va assistir un grup d’afeccionats a la natació de la ciutat i es va elegir la primera Junta Directiva del Club Natació Manresa presidida pel senyor Marc Casaponsa Bausili.

El diari El Dia del 8 d’abril de 1933 es va fer ressò de la notícia:

Diari El Dia, 8 d’abril de 1933.

Com van ser els primers anys del Club Natació Manresa?

Des de l’any 1933 fins al 1955 es van posar els fonaments del Club. Aleshores només hi havia piscines exteriors però es van anar creant nous espais per a diversos esports.

Durant la II República cal destacar la figura del nedador Xavier Oms, primer campió de Catalunya del Club. Als inicis de la Guerra Civil es va organitzar un festival poliesportiu amb l’objectiu de recaptar fons per ajudar la ciutat de Madrid que patia l’assetjament de l’exèrcit feixista.

Competició esportiva a la Piscina Municipal de Manresa, 1938. (Fotografia: Francesc Boix. Font: web memoria.cat/francesc-boix).

Durant la postguerra el club va créixer de forma multidisciplinar i va incorporar  esports i activitats com tennis, bàsquet, boxa, voleibol, excursionisme, hoquei patins, natació sincronitzada i bolera; fins i tot s’hi van fer campionats de colles sardanistes. Es va començar a publicar un butlletí informatiu i també es va compondre l’himne de l’entitat. L’any 1950 el Club Natació Manresa va iniciar l’emissió d’un programa de ràdio setmanal. I aquell mateix any es van oferir els primers cursets de natació per a nens i nenes de la ciutat.

En aquells anys, la temporada s’inaugurava el 23 de juny. La piscina s’obria des de les 6 del matí a la 1 de la nit. L’entrada costava una pesseta i els usuaris es podien fer socis per 60 pessetes l’any, la qual cosa donava dret a entrar gratuïtament a tots els festivals i balls que s’hi organitzaven. Les dones tenien restringit l’accés a les instal·lacions i no hi podien coincidir  amb els homes. Tenien assignades cinc hores en un únic dia a la setmana.  Les sòcies hi podien entrar gratuïtament amb els seus fills menors de 10 anys.


Quan es va consolidar el Club?

Paral·lelament al període de creixement econòmic que va experimentar el país, l’etapa del 1955 al 1971 va suposar la consolidació del Club.

Edifici de la piscina coberta inaugurada el 1955. (Font: web historiesmanresanes.cat).

Es va construir la piscina coberta, la segona de l’Estat després de la del Club Natació Barcelona.  Es va superar de llarg el miler de socis. En natació i waterpolo el Club Natació Manresa va competir amb els clubs més importants de l’Estat espanyol.

També va ser un període amb una intensa activitat social amb molta participació dels ciutadans de Manresa. El prestigi de l’entitat va situar-se a un nivell molt elevat, va ser considerada una de les més importants del país i va rebre diversos reconeixements honorífics.

A l’estiu es feia un gran festival amb actuacions musicals, sardanes, natació sincronitzada, waterpolo, tennis, patinatge artístic… Hi assistien moltes famílies manresanes i acabava ja de nit amb vetllades de boxa o lluita lliure, i amb un ball amb la participació d’orquestres de primer nivell. La culminació de tot plegat va ser l’organització del campionat d’Espanya de waterpolo amb participació de clubs de tot l’Estat.

L’any 1959 el president del Club va fer donació de la piscina coberta a la ciutat, i l’entitat va lliurar insígnies de mèrit a personatges importants del règim amb el qual mantenia bones relacions.

Del 1956 al 1959 el Club de Natació va ser entrenat per holandès Cor Braansem, persona que va posar les bases del gran salt esportiu que va tenir lloc en els anys posteriors.

L’any 1960 es va produir un fet històric per al club, ja  que el seu esportista Alfons Carbajo va participar en els Jocs Olímpics de Roma, encara que curiosament ho va fer en la disciplina de boxa. Va ser el segon olímpic manresà després del marxador Enric Villaplana que havia participat als jocs de Londres l’any 1948.


En quin moment es van obtenir els principals èxits esportius?

Els èxits esportius del Club van arribar a partir de la construcció de la piscina olímpica el 1971 i fins al 2002.

Durant aquest anys es van recollir els fruits del bon treball fet en l’etapa anterior en la natació i el waterpolo. Uns bons entrenadors, amb molta professionalitat, van saber conduir els equips a l’excel·lència, amb la participació a campionats d’Espanya i a competicions olímpiques.

Amb la construcció de la piscina de 50 metres descoberta,  l’entrenador Josep Claret i Ciuró va aconseguir un equip de natació molt potent. Van destacar els nedadors olímpics Neus Panadell, Montserrat Majó, Rosa Estiarte i Pere Balcells.

Piscina olímpica inaugurada el 1971. (Font: web cnmanresa.cat).

D’altra banda el waterpolo també va millorar i, durant la dècada dels 80, amb l’esclat de waterpolistes com  Manel Estiarte, Albert Canal o Jordi Payà i amb l’arribada de l’entrenador-jugador Gaspar Ventura, tots ells també olímpics, l’equip manresà va arribar a dos subcampionats de la lliga estatal i, per tant, va representar l’Estat espanyol en dues recopes d’Europa.

Equip de waterpolo que va participar a les dues recopes d’Europa. (Font: web waterpolista.com).

La progressiva professionalització de l’esport va influir en el fet que, cap a finals de segle, el Club Natació Manresa anés perdent els seus millors esportistes, els quals van marxar a altres clubs de l’Estat i, fins i tot, a l’estranger. L’any 1996, tres waterpolistes manresans, Manel Estiarte, Jordi Payà i Carles Sanz van aconseguir la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta. I l’any 2000 el nedador Jordi Carrasco va participar en els Jocs Olímpics de Sydney.


Quins canvis es van produir a partir del 2002?

Una de les piscines de les noves instal·lacions. (Font: web aigüesmanresa.cat).

A partir del 2002 i fins al 2013, el Club va viure uns anys de crisi. L’obsolescència de les instal·lacions i les fortes despeses de manteniment van obligar a invertir en la construcció de les noves Piscines Municipals. El Club va canviar radicalment pel que fa als espais d’aigua i als complementaris, i va poder oferir uns serveis de qualitat. Malgrat que no es va poder conservar la pista poliesportiva exterior, les modernes zones de fitness van atraure molt públic.

A nivell esportiu el fet més destacat va ser la participació del triatleta Xavier Llobet als Jocs Olímpics d’Atenes, l’any 2004.

El 2005 el Club Natació Manresa es va fer càrrec de la gestió de les Piscines Municipals. Aquesta gestió va generar unes despeses que el Club no va poder assumir. Malgrat el creixement de l’entitat, fruit de la construcció de les noves instal·lacions, el deute acumulat en un context de crisi econòmica va portar l’entitat a una situació insostenible i l’any 2013 va desaparèixer.

En aquell moment, un grup de socis i treballadors de l’entitat desapareguda van constituir el nou Club Natació Minorisa amb l’objectiu que l’activitat relacionada amb els esports d’aigua no desaparegués de la ciutat. La gestió de les instal·lacions va passar a l’empresa Aigües de Manresa, que la manté fins l’actualitat.


El Club a l’actualitat

Logotip actual de Club Natació Manresa 1933. (Font: web cnmanresa.cat).

Dos esdeveniments han marcat l’evolució del club en els darrers anys. D’una banda, s’ha treballat per poder recuperar el nom de Club Natació Manresa i, d’alguna manera s’ha aconseguit, ja que el Club Natació Minorisa ha passat a anomenar-se Club Natació Manresa 1933. L’altra ha estat el canvi de nom de les Piscines Municipals de Manresa, que actualment reben el nom del seu esportista més il·lustre Manel Estiarte Duocastella.

Aquests dos fets marquen el camí de la recuperació d’una entitat senyera de l’esport català i estatal i d’una importància indiscutible a a nostra ciutat.


Més informació: