L’octubre de 1936, poc temps després de l’esclat de la Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya va crear el Comissariat de Propaganda que va estar dirigit per Jaume Miravitlles.

Una de les persones més actives del Comissariat va ser el fotògraf Pere Català i Pic (Valls, 1889 – Barcelona, 1971) que tenia molta experiència en la fotografia publicitària i coneixia bé les noves tècniques i els corrents avantguardistes.

Aixafem el feixisme va ser un dels primers cartells de propaganda que va difondre el Comissariat. Va ser obra de Pere Català i es va publicar al diari La Vanguardia el 24 d’octubre del 1936. Des del primer moment, per la seva força visual, va causar un gran impacte.


Aparentment és una composició senzilla, amb pocs elements: una creu gammada esquerdada sobre unes llambordes humides i un peu calçat amb una espardenya que fa l’acció de trepitjar-la. Les línies diagonals que dibuixen l’esvàstica, les llambordes i el peu li donen dinamisme i un focus de llum, que la  il·lumina, ajuda a centrar la nostra mirada.

Per realitzar la fotografia, Pere Català va comptar amb la col·laboració dels seus dos fills, Francesc i Pere, que tenien 14 i 12 anys, respectivament. Van ser ells qui van comprar fang en una botiga del carrer dels Tallers de Barcelona amb el qual van fer l’esvàstica.

De nit, ell i el seu fill Francesc van anar, amb dos focus i l’equip de fotografia, al Passeig de Colom de Barcelona, davant l’actual edifici de Capitania General, que aleshores era la seu de les milícies republicanes.

Un cop allà, van mullar les llambordes amb aigua per aconseguir un efecte brillant i d’humitat, i Pere Català va fer la foto del peu d’un mosso d’esquadra aixecat uns centímetres per sobre de l’esvàstica.

Va combinar una imatge de caràcter més local i català com és l’espardenya, que era el calçat propi de la gent del poble (pagesos, menestrals, obrers…), amb una altra més universal com és l’esvàstica. El missatge era ben clar.

D’aquesta manera va voler internacionalitzar el conflicte i alertar també sobre l’ascens del feixisme a Europa.

El Comissariat de Propaganda va difondre la imatge en forma de cartell i de postal. Es va propagar per tot el món i es va convertir en un símbol de la lluita antifeixista.

Cartells d’Aixafem el feixisme als carrers de Barcelona, el 1936. (Font: Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-1).

Quan es va acabar la guerra, el gener de 1939, Pere Català, que tenia la mare, l’esposa i la filla malaltes, va decidir no marxar a l’exili. Va optar per recloure’s a casa seva i va cremar tot el material que creia que el podia comprometre. Però, va voler preservar aquest cartell i el va amagar doblegat en una maleta de doble fons. No va ser fins uns anys després de la seva mort, quan el seu fill Pere el va trobar.

El 2021, se’n va fer una reedició d’alta qualitat en el marc d’un projecte impulsat per la Fundació Reeixida. La fotografia original va ser restaurada digitalment pel fotoperiodista Jordi Borràs.

Avui, aquesta obra de Pere Català i Pic segueix sent una imatge molt potent i una icona de la lluita contra el feixisme. Molts anys després, ens segueix impactant i interpel·lant.