Joaquim Amat-Piniella, escriptor i intel·lectual manresà.

Joaquim Amat-Piniella, 1955. (Font: web memòria.cat/amat).

La vida a Manresa

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 22 de novembre de 1913. Va créixer en una família benestant i en un entorn molt culte i intel·lectual.

Va cursar els estudis de secundària a l’Institut Lluís de Peguera de la ciutat. Als setze anys, va començar a escriure a la revista del centre i també al diari El Dia. Tenia molts interessos i inquietuds culturals i va escriure sobre temes diversos, com art, cinema, literatura, teatre, música…

Quan l’abril del 1931 es va proclamar la República tenia 17 anys i va viure aquells dies amb molta intensitat.

Amb una mentalitat oberta als corrents innovadors, durant aquells anys, va promoure i va participar en moltes activitats culturals i polítiques de la ciutat. Va ser un intel·lectual actiu i compromès que creia en el poder transformador de la cultura i de l’educació.

Va compaginar la seva intensa activitat periodística i cultural amb la política. Va ser un dirigent actiu d’Esquerra Republicana de Catalunya i, als 22 anys, va passar a ser el secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas. Aquest càrrec li va permetre conèixer, de ben a prop, tot el que passava a la ciutat.

El 1933, amb 20 anys, va publicar Ombres al Calidoscopi, el seu primer llibre, que es feia ressò de les convulsions socials i polítiques del moment.

A causa dels Fets del Sis d’octubre del 1934, com tants altres polítics així com el Govern de la Generalitat, va ser empresonat. A conseqüència dels resultats de les eleccions del 1936, va tornar a l’Ajuntament.

Quan, amb l’esclat revolucionari iniciat el 19 de juliol del 1936, el Comitè Revolucionari Antifeixista va decidir enderrocar les esglésies de la ciutat, Amat va intervenir per evitar l’enderrocament de la basílica de la Seu. Es va entrevistar amb membres del Comitè i va promoure la redacció d’una carta, signada per l’alcalde Francesc Marcet, que va propiciar que moltes persones i entitats pressionessin el Comitè i s’aconseguís finalment salvar l’edifici.

Durant la Guerra Civil va abandonar els estudis de dret, i es va allistar com a voluntari de l’exèrcit de la República. Va ser destinat als fronts d’Aragó, València i Andalusia.

Joaquim Amat-Piniella, a la dreta, durant la Guerra Civil a la zona de Llevant, 27 de juny de 1938. (Font: web memòria.cat/amat).

L’exili i la deportació

Quan va acabar la guerra, el 1939, tenia 26 anys. El juny es va casar amb Maria Llaveries, que havia estat mestra del Grup Escolar Renaixença de Manresa. El juliol, per temor a la repressió franquista, van travessar la frontera, camí de l’exili. Amat va passar per diversos camps de refugiats del Rosselló, ella va tornar a Catalunya.

A França, amb quatre amics van formar el grup anomenat la pinya dels cinc (Ferran Planes, Pere Vives, Enric Hernández i Josep Cabrero Arnal).  Amb ells, va ser mobilitzat a la 109a Companyia de Treballadors Espanyols i el van enviar a la frontera amb Alemanya a construir la línia Maginot.

El juny de 1940, van fugir de la invasió alemanya i van intentar entrar a Suïssa, però van ser expulsats i enviats de nou a la França ocupada. Finalment, tots ells van ser empresonats pels alemanys.

Stolperstein, situada davant del que havia estat el seu domicili al Carrer de Carrió, 12 de Manresa. (Font: web memòria.cat/deportats).

El gener de 1941, va ser deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen (Àustria) i, posteriorment, a altres subcamps. Hi va estar durant quatre anys i mig.

A Mauthausen, va començar treballant a la pedrera, però va tenir la sort que el seu amic Arnal, que feia dibuixos pornogràfics per a uns dels dirigents del camp, aconseguís que el fessin secretari del magatzem de roba. També el va ajudar el seu antic company de classe a l’institut, Josep Baylina, que estava a la secretaria del camp.

Durant els anys als camps de concentració, Amat va escriure d’amagat una setantena de poemes. Aprofitava el paper dels sacs del ciment per escriure’ls i va aconseguir mantenir-los amagats durant tots aquells anys. Alhora, va anar preparant mentalment la novel·la que escriuria més endavant. Sentia que havia de sobreviure per poder testimoniar l’horror dels camps i recordar tots els qui hi van morir.

El 6 de maig de 1945, va ser alliberat al camp d’Ebensee, subcamp de Mauthausen.

El 1977, l’escriptora Montserrat Roig, amb qui li unia una estreta amistat, va dedicar-li la seva obra cabdal Els catalans als camps nazis: “A la memòria de Joaquim Amat-Piniella”. Ella va explicar: “A ell, al seu encoratjament, al seu relat, a la seva vida, dec l’existència d’aquest llibre”. I va afegir: “foren els ulls terriblement cansats de l’Amat-Piniella allò que més coses em va saber dir del que havia significat l’infern nazi”¹.

Montserrat Roig i Joaquim Amat-Piniella. (Font: web memoria.cat/amat).

El retorn a Catalunya

El juny de 1945, com altres deportats espanyols, va arribar a París. El setembre del mateix any es va establir a Andorra. De seguida es va dedicar a escriure i va transcriure els poemes que va treure del camp de concentració (Les llunyanies, publicat el 1999).

Entre 1945 i 1946, va escriure la novel·la K. L. Reich, testimoni de la seva experiència extrema als camps d’extermini nazis. Tant per la seva qualitat literària com pel seu valor documental, es considera una obra fonamental en la literatura europea sobre els camps de concentració.

Joaquim Amat-Piniella i la seva dona Maria Llaveries, 1948. (Font: web memòria.cat/amat).

El 1946, va tornar a Catalunya. Però, a causa de la dictadura que vivia el país, no va poder anar a viure a Manresa. Es va haver d’instal·lar a Barcelona on va viure en l’anonimat, allunyat de la seva ciutat, i en un silenci i una soledat absolutes. Aquesta situació es va veure agreujada per la mort, el 1949, de la seva dona, Maria Llaveries.

Davant la grisor i la tristesa d’aquells anys es va agafar a la literatura i  va escriure tres novel·les: El Casino dels Senyors (1956), Roda de solitaris (1957) i La pau a casa (1959). El 1963, 17 anys després d’escriure-la, va aconseguir publicar K. L. Reich, la seva obra fonamental. El 1966, va publicar La ribera deserta, l’última publicada en vida.

El gener de 1960, va ser convidat a Manresa amb motiu d’una mostra de llibres en català. Però va ser greument increpat per un dirigent falangista i se li va prohibir tornar a la seva ciutat. Ja no hi tornaria mai més.

El 1962, va participar en la fundació clandestina de l’Amical de Mauthausen, va trencar el seu silenci i va començar a parlar de l’infern dels camps nazis. A partir del 1966, va abandonar, però, la literatura.

Va morir el 3 d’agost de 1974, a la ciutat sanitària de Bellvitge de Barcelona. Tenia 60 anys. No va poder viure el retorn a la democràcia.

“…sabem que ha mort un possible gran escriptor català. Un amic que, per dir-ho amb les mateixes paraules amb què ell s’havia referit a en Pere Vives, l’únic delicte que havia comès era desitjar un món millor”. (Montserrat Roig, 1974)²


Des de l’any 2000, la delegació d’Òmnium Cultural al Bages, otorga anualment, en honor seu, el Premi Joaquim Amat-Piniella de Novel·la Històrica, centrada en els grans moviments socials contemporanis.

El 26 de març de 2004, en un acte celebrat al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa, va passar a formar part de la Galeria de Manresans Il·lustres.

El 2013, es van celebrar nombrosos actes a la ciutat amb motiu del centenari del seu naixement. En el marc d’aquesta celebració, se li va dedicar una escultura, obra de l’escultor manresà Ramon Oms, situada la terrassa de l’edifici del Casino, al Passeig de Pere III de Manresa.

Joaquim Amat-Piniella va treballar per construir una societat millor, però, com molts joves de la seva generació, va veure fracassar els seus somnis i els seus ideals. Avui segueix sent un referent i la ciutat manté viva la seva memòria.

Escultura de Joaquim Amat-Piniella a Manresa, obra de l’escultor Ramon Oms, 2013. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Més informació:


Notes:

¹ Font: ROIG, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977.

² Web de Joaquim Amat-Piniella.