La història que llegireu a continuació és real. A la protagonista i a tota la seva família se’ls ha mantingut el nom real.

El que és rellevant en aquesta història és veure que els guanyadors de la guerra no van tenir mai cap interès a cercar una reconciliació, només hi havia la voluntat de sotmetre. Per tant, la repressió va tenir el caràcter d’exemplaritat i de penalització. En definitiva, de càstig.

La informació necessària per reconstruir la història està treta de recerques¹ realitzades per estudiar per una banda, la repressió franquista i per l’altra, la història familiar. L’únic nom fictici és el de la investigadora.


1

Un estudiant de 2n de batxillerat ha de fer el treball de recerca. Des de fa temps vol investigar sobre la història de la seva besàvia i la seva família, represaliades durant els primers anys del franquisme. Sap, perquè així ho ha transmès el record familiar, que les germanes i els cunyats de la seva besàvia, així com la rebesàvia, van patir, de manera greu,  la repressió franquista. A més, n’ha trobat referències bibliogràfiques i documentals.

Tanmateix, tot i que el record familiar explica que la besàvia, Maria Sebarroja Colldeforns, també va estar a la presó, no en troba cap constància. A més, tampoc surt a la llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme publicada per l’Arxiu Nacional de Catalunya, on consten tots els procediments judicials militars. Com és que no apareix enlloc el seu empresonament? Va estar realment a la presó?

2

Maria Sebarroja Colldeforns, protagonista d’aquesta història. Font:¹).

L’any 1939, la Maria Sebarroja Colldeforns, que havia nascut a Santpedor,  tenia 26 anys. Estava casada amb Josep Espinalt Oliva i tenien un fill. Vivien a Sant Vicenç de Castellet. La Maria treballava en una fàbrica tèxtil que havia estat col·lectivitzada² durant la guerra civil.

El seu marit, Josep Espinalt Oliva, va ser capturat, quan estava al front, per l’exèrcit nacional, el 1938. A partir d’aquí va romandre presoner en un parell de camps de concentració i en un batalló de treballadors, finalment va ser jutjat i  condemnat per Auxilio  a la Rebelión Militar, a la pena de 12 anys de presó. Va ser acusat de ser un dels promotors d’una vaga, el 1934, a la bòbila on treballava. Va romandre 2 anys i mig a la presó.

3

Anna Sebarroja Colldeforns, germana de la Maria. Font:¹).

Una de les germanes, l’Anna Sebarroja Colldeforns, tenia 33 anys. Estava casada i tenia 3 fills. Era teixidora i havia tingut una participació activa en les reivindicacions obreres de la fàbrica tèxtil Carreras de Santpedor, on treballava. Va ser detinguda i acusada de saqueig.  Cap dels testimonis havia presenciat els fets i les seves acusacions es basaven en  “he oido decir…” “lo sabe de rumor”. Un dels principals testimonis de l’acusació va ser un dels directius de la fàbrica tèxtil on treballava, la qual cosa fa sospitar que era una venjança pel seu activisme obrer. A més, es recalcava que era la dona d’un membre del Comitè revolucionari³ i que el marit estava en parador desconegut. Va ser condemnada a 12 anys de presó per Rebelión Militar. Va estar a la presó de dones de Barcelona més de 4 anys.

El seu marit, Joan Prat Codina, que era un dirigent de la Unió de Rabassaires4 i d’ERC5 a Santpedor, havia estat detingut l’octubre de 1934, per la seva participació en algunes vagues. En acabar la guerra, per por a patir represàlies, va marxar a l’exili. Els primers temps va estar ingressat en un camp de refugiats.  Va viure a França fins a principis dels anys 60 que va tornar a Santpedor.

El fet que el marit es trobés en parador desconegut podria haver estat un dels motius que van ocasionar la detenció de l’Anna? – es pregunta l’estudiant.

4

L’altra germana, Dolors Sebarroja Colldeforns, tenia 31 anys,  estava casada i tenia dos fills. Va ser condemnada a 12 anys de presó, acusada de robatori i saqueig. Els testimonis de l’acusació van destacar que era l’esposa d’un membre del Comitè revolucionari de Santpedor. La Dolors va ingressar a la presó de dones de Barcelona on hi va romandre més de 4 anys.

El seu marit, Joan Prat Artigas, va ser jutjat per Rebelión Militar acusat d’haver participat en fets relacionats amb la revolució, que es va desencadenar a l’estiu del 1936, a Catalunya. Tot i ser exculpat de participació directa en cap assassinat, va ser condemnat a pena de mort i va ser executat, al Camp de la Bota, el 26 de maig de 1940.

Quan el van executar la seva esposa estava, també, a la presó. Què els va passar als seus fills? Qui en va tenir cura? – es pregunta l’estudiant.

5

La mare de les germanes Sebarroja, Elvira Colldeforns Claret, tenia 62 anys, era  vídua i també treballava de teixidora, com les seves filles.

Va ser acusada de saqueig i robatori, i condemnada per Auxilio a la Rebelión Militar, a 8 anys de presó. Els testimonis, que es basaven en suposicions i rumors, la van acusar, a més,  de ser la mare política d’homes que havien format part del Comitè de Santpedor.

Va entrar a la presó, el 20 de juny de 1939, amb un net, fill d’Anna Sebarroja, la qual, com hem dit abans, juntament amb la seva germana Dolors, havia entrat a la presó el 24 d’abril de 1939.  L’ Elvira va estar a la presó 2 anys i en obtenir la llibertat provisional va ser desterrada6 i va haver d’anar a viure a Saragossa.

Presó de dones de Les Corts, a Barcelona. (Font: web Biblioteca del Pavelló de la República).

6

Una de les pàgines del sumari militar de Josep Espinalt. (Font:¹).

L’estudiant ha pogut esbrinar què va passar amb els fills d’aquesta família represaliada pel franquisme. El record  familiar explica que uns parents van tenir cura dels fills més grans i que el més petit, en té la prova documental, va entrar a la presó amb la seva àvia Elvira.

Però, què va passar amb la besàvia Maria? Va entrar també a la presó? Per què no hi ha proves documentals?

Finalment, hi ha sort. Consultant a l’arxiu  el sumari militar del seu marit, Josep Espinalt Oliva, el besnet troba uns documents, referits a la Maria,  que demostren la seva estada a la presó.

Com és que no té expedient propi? – es pregunta.

7

Quina és la història de la Maria Sebarroja Colldeforns?

El 26 de març de 1939 la Guàrdia Civil la va detenir arran de la investigació oberta per la detenció del seu marit. Va ser acusada d’haver participat en la col·lectivització de la fàbrica en la qual treballava, la fàbrica tèxtil  Pladellorens Rovira. Això vol dir que, durant la guerra, la fàbrica va ser autogestionada, en aquest cas d’acord amb el propietari, pels treballadors. El testimoni de l’amo va ser exculpatori però, tot i així,  van detenir  la Maria i aquesta va passar a disposició militar.   A més, la van acusar de fets relacionats amb la seva mare i germanes, ocorreguts a Santpedor, quan ella vivia a Sant Vicenç.

Va romandre a la presó fins al 27 de novembre de 1939 quan el jutge li va concedir la llibertat provisional “teniendo en cuenta el tiempo que lleva detenida la solicitante y la escasísima importància que sobre la misma pesa (…) se decreta su libertat”.

8

La Maria,  investigadora de l’Associació Memòria i Història de Manresa, coneixedora d’aquesta història, es posa en contacte amb l’Arxiu Nacional de Catalunya, perquè es pugui incloure el nom de Maria Sebarroja Colldeforns a la llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme, i d’aquesta manera contribuir a la recuperació de la seva memòria.

Arxiu Nacional de Catalunya. (Font: web anc.gencat.cat).

Lamentablement, però, això no ha estat possible. Després d’analitzar i revisar la documentació, els arxivers, d’acord amb la llei vigent i els criteris adoptats en aquest tema,  van desestimar-ho perquè la Maria no formava part de la instrucció de la causa i tampoc no se li va instruir cap procediment judicial militar.

El cas de la Maria Sebarroja és una mostra clara de l’arbitrarietat de la repressió i de la voluntat de castigar els vençuts a la guerra per part de les autoritats franquistes. La Maria va estar empresonada sense judici ni condemna, només per ser familiar d’altres empresonats.

En definitiva, la repressió franquista va castigar, de manera arbitrària i indiscriminada, moltes mares i esposes d’homes executats, empresonats o exiliats.

Són aquestes les principals víctimes de la repressió que  buscava castigar i per tant, fer por, amb la voluntat de tallar de soca-rel qualsevol tipus d’oposició al règim?

Podem considerar, també, els fills com a víctimes innocents quan es van veure obligats a entrar a la presó amb les mares o àvies o passar la seva infantesa lluny dels seus pares? – es pregunta la Maria.


Notes:
¹ Martín Sala, Arnau. Històries de la Història. De la II República al Franquisme. Treball de recerca de 2n de Batxillerat. Institut Pius Font i Quer. Treball tutoritzat per Jordi Pons Pujol (2021). Botifoll Benasat, Carme. Conflictivitat social i repressió. Santpedor (1931-1945). Vic, Eumo editorial, 2010.
² Col·lectivització: moviment revolucionari que es va produir a l’inici de la guerra civil, a Catalunya, consistent en l’autogestió de les empreses per part dels treballadors, tot suprimint la propietat privada.
³ El Comitè Central de Milícies Antifeixistes, creat el 1936 a Catalunya, va ser l’encarregat de governar durant els primers mesos de la guerra civil. També als diferents pobles i ciutats es van constituir Comitès, que van ser el veritable poder durant bona part de la guerra.
4 Unió de Rabassaires era el sindicat dels rabassaires.
5 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) era el partit d’esquerres que governava a la Generalitat des de 1931.
6 El desterrament és la pena que imposa l’Estat consistent a expulsar algú d’un territori determinat.

Reflexioneu:

1. Reflexioneu sobre el que representa la repressió arbitrària i indiscriminada que té la finalitat de castigar tot l’entorn familiar.

2. Discutiu sobre els motius pels quals l’Estat no va voler la reconciliació i només va voler sotmetre els vençuts a la guerra.


Autora: Carme Botifoll Benasat

Setembre 2022