Emilia Guiu. (Font: web heraldodemexico.com).

 

Emília Guiu, una manresana exiliada que va triomfar a Mèxic com a actriu.

 

 

 

 


Emília Guiu va néixer a Manresa el 21 de març de 1922. La seva família era republicana i, com tantes altres, l’any 1939, en acabar la Guerra Civil, es van exiliar a França. Ella tenia 17 anys.

Va estar al camp de refugiats d’Argelers (França) i, més tard, es va retrobar amb el seu pare a Marsella. A França, on va viure uns anys, es va casar amb Manuel Suárez, exiliat com ella, amb qui va tenir el seu primer fill.

El 1942 va marxar a Mèxic amb la seva família. Van ser molts els republicans exiliats que van embarcar cap al centre i el sud d’Amèrica amb l’objectiu de començar una nova vida. Méxic va acollir milers de republicans catalans i espanyols.

El vaixell Nyassa, va portar a Emília Guiu i a molts altres exiliats a Mèxic. (Font: web wikipedia.org).

Allà, gràcies al productor i director de cinema mexicà, d’origen català, Jaime Salvador, va començar a treballar com a extra en diverses pel·lícules. Salvador contractava emigrants procedents de l’Estat espanyol com a extres per a les seves pel·lícules per ajudar-los a subsistir.

Pocs anys després va aconseguir el seu primer paper com a protagonista a la pel·lícula Nosotros (1945). L’actriu principal no va poder presentar-se al rodatge i ella, que es sabia bé el seu paper, la va substituir. La seva actuació va rebre molt bona crítica.

L’èxit que va tenir va fer que l’actor mexicà Mario Moreno, conegut com a Cantinflas, li oferís coprotagonitzar el film Soy un prófugo (1946).

Emilia Guiu es va convertir en una estrella del cinema mexicà del moment. Era simpàtica i intel·ligent. La seva imatge, al cinema, oscil·lava entre la diva i la femme fatale. Sovint va fer papers provocadors.

Aquest va ser el film més reconegut dels que va protagonitzar Emilia Guiu. (Font: vertigocine.com).

Va rodar més de seixanta pel·lícules que van tenir una crítica excel·lent i un gran èxit de públic. Va treballar al costat dels artistes més destacats del cinema mexicà, com Pedro Infante, amb qui va protagonitzar Angelitos Negros (1948), una de les seves millors pel·lícules.

També va actuar en algunes obres de teatre i, ja gran, va participar en una telenovel·la.

A nivell personal, el seu primer matrimoni no va durar gaire i a Mèxic es va casar amb Enrique de la Concha, i després amb Guillermo Méndez, amb qui va tenir el seu segon fill. El 1958, es va casar amb Abraham Piceno i se’n va anar a viure als Estats Units. Quatre anys abans de morir es va casar amb el nord-americà William Hieb.

Va morir a San Diego (Estat Units) el 7 de febrer de 2004. Tenia 82 anys. Abans de morir va demanar a la seva família que fessin públic el seu agraïment a Mèxic, per l’oportunitat que li havia donat de viure una vida i una carrera magnífiques.

Emilia Guiu , durant la seva època d’actriu mexicana. (Font: web lrp.cat).

Emilia Guiu va ser una icona del cinema mexicà de les dècades dels anys quaranta als seixanta del segle XX. Com a homenatge, a la ciutat de Nueva Santa Rosa (Mèxic) hi ha un carrer que porta el seu nom.

L’exili del 1939 va afectar tota una generació de persones amb aptituds i professions diferents. La societat catalana va perdre, per tant, gent valuosa que va haver de refer la seva vida en altres països. La manresana Emilia Guiu va ser una d’elles.

 


Més informació: 

Web Manresanes que han fet història.