La història que llegireu a continuació és real. A la protagonista d’aquesta història i als seus germans se’ls ha mantingut el nom real. En canvi, s’ha canviat el nom de les veïnes que vivien al mateix carrer de la Josefa Vila Padró.

El que és veritablement important en aquesta història, més enllà del cas concret, és  explicar com les autoritats franquistes van cercar suports, complicitats i col·laboracions per exercir la repressió, implicant d’aquesta manera una bona part de la població. La informació necessària per reconstruir aquesta història està treta del sumari i d’altres  documents relacionats amb la repressió franquista a Manresa. El personatge de la investigadora és fictici.


1

Una denúncia anònima al Servicio de Información y Policia Militar de Manresa va comportar la detenció i l’empresonament, el 19 de setembre de 1939,  de Josefa Vila Padró perquè “durante el período rojo fue mujer destacada en el Comité ¹.

Va ser acusada del delicte d’Auxilio a la Rebelión Militar per haver estat afiliada a la CNT ² i a la UGT ³, haver treballat pel Comitè de Milícies Antifeixistes de Manresa i haver participat en saquejos. Per aquests motius, la van condemnar a 12 anys de presó, pena commutada per 6 anys.

La Maria, investigadora de l’Associació Memòria i Història de Manresa, es va preguntar: Qui era aquesta dona? Quines activitats portava a terme perquè fos considerada una “mujer destacada” en el Comitè, segons la persona que la va denunciar anònimament? De què se l’acusava exactament que comportés una condemna de 12 anys de presó? Aquestes qüestions la van portar a continuar investigant en el cas de la Josefa Vila Padró.

(Font: web Arxiu Històric de Barcelona).

2

La Josefa havia nascut al Pont de Vilomara. L’any 1939 tenia 33 anys i era soltera. Treballava de teixidora a la fàbrica de Pere Perera, on havia fet de delegada sindical. Va militar, primer a la CNT i després a la UGT. Havia viscut a Sant Joan de Vilatorrada i en començar la guerra civil es va traslladar a viure al carrer Major (Poble Nou) de Manresa. El juliol del 1936 va deixar la seva feina a la fàbrica tèxtil i va passar a ser l’encarregada de la neteja del Casino, el local del Comitè, durant un any i mig.

Casino de Manresa. La Josefa en va ser l’encarregada de la neteja quan era el local del Comitè. (Font: web Passeig per la Manresa del passat).

La Josefa era analfabeta, no sabia ni llegir ni escriure. Signava els documents amb la seva empremta digital. La seva situació econòmica i la de la seva família era precària perquè quan es va quedar sense feina cap a  l’any 1937 “tuvo que ser socorrida por los vecinos para poder vivir”, segons explicava una veïna.

Amb aquesta informació la Maria es sorprèn que un denunciant anònim pogués dir d’ella que era una dona destacada dins del Comitè.

3

La Josefa va ser acusada de participar en saquejos durant els primers mesos de la guerra civil, perquè tenia a casa un armari petit pintat de blanc. Tot i que l’acusació de participar en saquejos mai no va ser provada ni confirmada, com va dir el mateix jutge.

L’origen de l’acusació es trobava en la informació que havien proporcionat dues veïnes del carrer Major a la Guàrdia Urbana i que, més tard, van ampliar i ratificar davant el jutge instructor.

Una de les veïnes, la Teresa, de 49 anys, vivia a la casa del davant de la Josefa. Va ser ella la que va sospitar que l’armari que sabia que tenia la Josefa a casa seva procedia d’un saqueig perquè ella “no podia tener nada de valor”. Va declarar, també,  que “se la veia en distintas ocasiones y en diferentes horas como la acompañaban a su casa en coche, dentro del cual iban individuos armados”. L’altra veïna que també la va inculpar, la Dolors, vivia dues cases més enllà; tenia una botiga on la Josefa anava a comprar i eren més o menys de la mateixa edat.

La Teresa va donar el nom de tres veïnes més del mateix carrer, que vivien a prop de la Josefa, perquè fossin cridades com a testimonis. Però, aquestes tres dones van declarar desconèixer el que feia la Josefa i, al contrari,  van posar en dubte el saqueig: “Nunca la vio lucir prendas que pudiera deducirse que no eran de su propiedad así como tampoco la vió que mejorara su situación económica” o No cree que sea de las que se aprovechó de la situación”, van declarar.

4

La Josefa va admetre davant el jutge que l’encarregat del magatzem del Comitè li havia portat a casa un armari petit pintat de blanc, perquè ella no tenia cap armari per guardar la roba.  Va admetre, també, haver militat a la CNT i a la UGT 4, però va negar la resta d’acusacions relacionades amb el saqueig i també, haver-se mofat de les persones de dretes que membres del Comitè havien detingut.

Sumaríssim. (Font: Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer, Barcelona).

Per totes aquestes acusacions, la Josefa va romandre a la presó 2 anys, 7 mesos i 8 dies. Va sortir en llibertat condicional, sense desterrament 5, el 27 d’abril de 1942.

5

En sortir de la presó,  la Josefa va tornar a viure al carrer Major amb la seva mare.  Dos dels seus germans, el Josep i el Pasqual,  també van ser acusats de Rebelión  Militar i van passar un temps a la presó.

La situació econòmica familiar no devia ser gaire bona durant els anys quaranta perquè a la casa familiar hi vivia també un hoste; segurament devia ser una manera d’augmentar els ingressos familiars en els moments difícils de la postguerra.

Imatge actual del carrer Major, al Poble Nou de Manresa, on vivia la Josefa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Les veïnes que havien testificat i inculpat  la Josefa continuaven vivint, l’any 1945, al mateix carrer, excepte la Teresa que vivia en un altre lloc a prop del carrer Major. No sabrem mai el motiu del canvi de domicili de la Teresa, però per què no podem pensar que devia ser difícil o potser incòmode, trobar-se cada dia, cara a cara, amb la persona a la qual havia contribuït a tancar a la presó? I què devia sentir la Dolors que va continuar vivint al mateix carrer? Li va preguntar com es trobava el primer dia que la va veure després de sortir de la presó? Es va interessar per ella i la seva situació? La Josefa seguia anant a comprar a la botiga de la Dolors sense sospitar que havia testificat en contra seva?

6

La Maria no té resposta a totes aquestes qüestions, però es pregunta com devia ser la vida durant els primers anys del franquisme en petits pobles o barris, com el Poble Nou,  on uns veïns havien denunciat, delatat i/o inculpat  d’altres.

El Poble Nou de Manresa era un barri format a finals del XIX, al voltant de l’església de sant Josep, integrat en la seva majoria per habitatges pagesos de caràcter familiar. Cap al 1936 al tram del carrer Major, on vivia la Josefa, hi vivien al voltant de 75 famílies.

Les autoritats franquistes van cercar suports, complicitats i col·laboracions per exercir la repressió, incitant a la denúncia i a la delació. Hi va haver des de l’Estat una clara voluntat política d’implicar el màxim nombre de persones en la repressió. I ja sigui per convicció, per por o per voler estar bé amb el nou règim, l’Estat ho va aconseguir. Com es devia continuar vivint a partir d’aleshores, es pregunta la Maria?


Notes:
1 El 19 de juliol de 1936, com a conseqüència del cop d’estat, es constitueix a Manresa, com a la majoria de ciutats de Catalunya, el Comitè Revolucionari i Antifeixista. Instal·lat en un primer moment al Conservatori i després al Casino, el Comitè es va convertir en el poder municipal fins al 19 d’octubre de 1936 quan es va constituir un nou Consell Municipal.
2 CNT. Confederació Nacional del Treball. Sindicat anarcosindicalista.
3 UGT. Unió General de Treballadors. Sindicat socialista. 
4 Durant la República estar afiliat a sindicats i partits polítics era totalment legal.
5 Pena que imposa l’Estat consistent a expulsar algú d’un territori determinat.

Reflexioneu:

1. Discutiu sobre els motius que podien haver portat a uns veïns a delatar i denunciar d’altres.

2. Discutiu sobre els motius pels quals l’Estat va voler implicar la població en la repressió.


Material de suport:


Autora: Carme Botifoll Benasat

Novembre 2021