Joan Vilar, jesuïta
Joan Vilar i Costa va néixer a Manresa, al barri de les Escodines, l’1 d’agost de 1889. Era el segon de set germans. Provenia d’una família de petits industrials tèxtils, molt catòlica.
Quan tenia 14 anys va ingressar a la Companyia de Jesús i va adquirir una sòlida formació. Del 1903 al 1916 va estudiar gramàtica llatina i grega i va realitzar estudis humanístics i de Filosofia. De 1916 a 1920 va estudiar Teologia a la facultat dels jesuïtes a Sarrià.
El 26 de juliol de 1920 va ser ordenat sacerdot. El 1920-1921 va ser a la Cova de Sant Ignasi de Manresa on es va dedicar a l’estudi i a practicar els exercicis espirituals.
Del 1921 al 1924 va estar a Madrid on va treballar a la principal publicació històrica de la Companyia de Jesús i va col·laborar en la redacció de l’Enciclopèdia Espasa. Posteriorment, de 1924 a 1927, va ser director de la biblioteca del Pontifici Institut Bíblic de Roma i la va reorganitzar i modernitzar.
Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), el país va patir una política anticatalanista i la llengua catalana va ser perseguida. Joan Vilar no va estar d’acord amb l’actitud anticatalanista que van tenir aleshores alguns dels seus superiors, especialment el màxim responsable de la Companyia de Jesús. El seu desacord amb aquesta postura va fer que deixés la Companyia de Jesús el maig de 1931. La seva sortida dels jesuïtes va ser traumàtica i dolorosa.
No va deixar, però, el sacerdoci i, després de força dificultats, va ser admès com a sacerdot de la diòcesi de Vic el juny de 1933, encara que vivia i treballava a Barcelona.
Durant aquells anys va publicar diversos articles sobre temes bíblics a la revista manresana Ciutat i va escriure periòdicament al diari catòlic El Matí i a La paraula cristiana.
La guerra civil
El 1936, als inicis de la guerra civil, es va viure una forta persecució religiosa. Durant els primers mesos, Joan Vilar es va poder amagar. Però el 1937, en lloc de seguir amagant-se o fugir a l’estranger, es va adreçar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i es va oferir al cap de propaganda, Jaume Miravitlles, per treballar-hi. Es va presentar com a sacerdot republicà i antifeixista i es va brindar per ajudar a rebatre la propaganda del bàndol franquista que presentava el conflicte com una “guerra santa” per defensar la fe catòlica. Fins al final de la guerra es va dedicar a combatre aquesta idea amb una intensa activitat.
Va col·laborar en el Boletín de Información Religiosa que, editat en diverses llengües, s’enviava a clergues i funcionaris de tot el món. També va participar en programes radiofònics de les emissores de la Generalitat on comentava temes religiosos i d’actualitat.
La principal contribució que va fer a la propaganda antifeixista va ser la publicació, el 1938, del llibre Montserrat. Glosas a la carta colectiva de los obispos españoles, que va redactar al monestir de Montserrat. Era una obra de gran rigor científic on va rebatre amb arguments, la carta publicada el 1937 pels bisbes espanyols per donar suport a Franco. Va tenir molt ressò, també a nivell internacional.
El compromís amb els exiliats
El febrer de 1939, Joan Vilar, com molts altres, va marxar a França i va ser internat al camp de la Vernet (Ariège). L’arquebisbe de Tolosa de Llenguadoc, el cardenal Jules Saliège, el va treure del camp i el van destinar a fer de professor en un seminari. De seguida es va posar en contacte amb els exiliats. El 1943 uns sacerdots francesos de dretes el van denunciar com a comunista i revolucionari i va ser internat de nou. Va tornar a intervenir el cardenal Saliège i novament el van deixar en llibertat.
A França des de Tolosa de Llenguadoc on residia, va continuar exercint com a sacerdot i, compromès sempre a nivell social, es va dedicar de ple a ajudar els exiliats catalans i espanyols, fossin republicans, anarquistes, o comunistes, creients o no creients… En un context de molta divisió a l’exili, Joan Vilar va ajudar a tothom i va fer sempre una tasca unitària. Per aquest motiu va ser sempre acceptat i apreciat pels exiliats de totes les tendències.
Va treballar, especialment, al costat dels més pobres. Ell mateix va viure amb una gran pobresa personal, i els pocs recursos que tenia els destinava a ajudar els més necessitats. També es va implicar en la problemàtica dels obrers, encara que no va ser mai un sacerdot obrer.
Per la seva actitud va tenir problemes amb els sectors conservadors de l’Església francesa. En canvi, va ser valorat pels sacerdots francesos més renovadors i va contribuir a promoure la seva implicació social. Segons el sacerdot francès Jean Laffargue: “mossèn Vilar ens va obrir els ulls davant del perill del feixisme”.²
Per unificar l’ajut als republicans va crear Solidaridad Española. Fins al final de l’ocupació alemanya va ser una organització clandestina, i va tenir comitès a tots els departaments francesos.
Des de l’exili va publicar escrits i manifestos que mostraven la seva preocupació per la unitat dels republicans. El 1940 va iniciar el butlletí Luz y Vida. Boletín para los Españoles residentes en Francia. El 1942 va escriure el manifest Als catalans amb un contingut clarament catalanista.
El 1946, va publicar el primer volum de Lletres Catalanes que va signar amb el pseudònim de Jordi de Montserrat. Més tard, en van sortir dos volums més. En aquesta obra va exposar la seva visió sobre com hauria de ser una futura Catalunya, que ell somniava governada per ella mateixa. Joan Vilar sempre va unir la fe cristiana amb l’amor al seu país.
El 1952, coincidint amb el Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona, va fer pública una carta adreçada al cardenals, bisbes i sacerdots assistents al Congrés on demanava que es concedís una amnistia i que es permetés el retorn dels exiliats.
A més de la seva dedicació incansable pels exiliats, també va treballar pels emigrants espanyols que van marxar a treballar a França.
Joan Vilar i Costa va morir a Tolosa de Llenguadoc el 4 de setembre de 1961. Al seu funeral, a més de la família que hi va anar des de Manresa, hi van assistir nombroses persones, la majoria exiliats, emigrants, militants anarquistes, comunistes, creients i no creients…
Amb motiu de la seva mort, el periodista i escriptor Josep Villalon va escriure a la revista dels catalans exiliats Foc Nou:
“Mossèn Vilar era el capellà dels sofrents, dels perseguits, dels malaurats. Tots els catalans exiliats el coneixíem i l’estimàvem de debò com un germà: era el capellà dels “refugiats”. Era un dels pocs sacerdots que fou totalment fidel a Catalunya, tant en les hores bones com en les dolentes; com, fins i tot, en les tràgiques de la guerra i en les difícils dels qui se n’anaven de la Pàtria per no voler claudicar en els seus ideals d’homes lliures i que cercaven refugi en les terres meridionals de França. (…)³
Des del 2016, a Manresa es celebren les Jornades Joan Vilar Costa que volen donar a conèixer la seva figura i el seu llegat. En el marc de la V Jornada celebrada el passat més d’octubre, es va inaugurar una placa a la seva casa natal per fer-ne memòria.
Més informació:
– Web Les repressions de la guerra i la postguerra a Manresa. Entrevista a Hilari Raguer.
Notes:
– ¹ Font: Raguer, Hilari. Joan Vilar i Costa. Profeta de la diàspora. Barcelona: Claret Editorial, 2014.
– ² Font: Raguer, Hilari. Joan Vilar i Costa. Profeta de la diàspora. Barcelona: Claret Editorial, 2014. Pàg. 11.
– ³ Font: Raguer, Hilari. Joan Vilar i Costa. Profeta de la diàspora. Barcelona: Claret Editorial, 2014. Pàg. 108.
