Joan Selves i Carner, al centre, en un partit de futbol al camp del Pujolet de Manresa, 10 de setembre de 1933.¹

Joan Selves i Carner va proclamar la República a Manresa i en va ser el primer alcalde


 

 

La proclamació de la Segona República a Manresa

El triomf de les candidatures republicanes i catalanistes a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 va provocar l’enfonsament de la Monarquia i l’inici de la Segona República.

El 14 d’abril de 1931, ara fa 90 anys, Francesc Macià, des del  balcó de l’edifici de l’actual Generalitat de Catalunya, va proclamar la “República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica”.

Després de la proclamació de la República a Barcelona, Manresa va ser una de les primeres ciutats de Catalunya que es va declarar republicana.

Proclamació oficial de la Segona República a Manresa, 14 d’abril de 1931.¹

El mateix dia a la tarda, una comissió formada per persones republicanes i catalanistes va entrar a l’Ajuntament i va hissar la bandera catalana i la republicana. Poc després, des del balcó de l’Ajuntament, Joan Selves i Carner va proclamar la República, enmig d’un ambient d’entusiasme.

Es va constituir la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa, formada per 42 membres i presidida per Joan Selves i Carner, que es va fer càrrec del govern de la ciutat. Es van viure hores d’eufòria però també de preocupació i d’incertesa per com podien evolucionar els esdeveniments.

Als carrers l’ambient era festiu. L’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella explicava: “cap al tard els carrers estan atapeïts de gent que comenta els fets que ja no tardaran en esdevenir històrics. Els altaveus de la ràdio criden als quatre vents i a cada moment que la República Catalana és un fet.” ²

El dia 15, declarat festa nacional, va ser també una jornada festiva amb “Sardanes pertot, himnes, banderes, cintes, entusiasme…”¹, segons el mateix relat.

Ambient de festa al Passeig de Pere III de Manresa, 15 d’abril de 1931.¹

El dia 16 a la tarda, es va dissoldre la Junta de Govern Provisional i es va constituir oficialment l’Ajuntament de la ciutat. Joan Selves i Carner va ser elegit alcalde i va esdevenir el primer alcalde de la República. Començava una etapa de gran transcendència històrica per a la ciutat i el país.


Joan Selves i Carner, primer alcalde republicà 

Joan Selves i Carner va néixer a Castelltallat, municipi de Sant Mateu de Bages, el 1899. Va ser advocat, periodista i polític.

Va estudiar dret a la Universitat de Madrid i es va establir com a advocat a Manresa.

Com a periodista va tenir una activitat destacable a la ciutat. Va col·laborar amb la revista manresana Joventut. Va ser copropietari i director del diari El Pla de Bages, portaveu de la Lliga Regionalista, fins al 1925. I el 1929, va ser un dels fundadors de El Dia, diari de l’esquerra catalanista i republicana.

Des de ben jove es va interessar per la política. Als 17 anys va ser fundador de la Joventut Nacionalista de Manresa, que depenia de la Lliga; i més endavant va entrar en contacte amb Acció Catalana.

La seva tasca política va ser molt intensa. A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, es va presentar com a cap de llista de la Concentració Republicana, coalició dels grups republicans i catalanistes progressistes de Manresa que va obtenir una gran victòria. Com hem dit, després de la proclamar la República, el 16 d’abril va ser elegit primer alcalde republicà de la ciutat. Posteriorment, va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya.

Selves i Carner va exercir el càrrec d’alcalde de l’abril al juny de 1931 quan va ser elegit diputat a les Corts Constituents.

Va participar molt activament en la campanya a favor de l’Estatut de Catalunya. I el novembre de 1932, va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya. Dos mesos més tard, el gener de 1933, va ser nomenat conseller d’Agricultura i Economia del Govern de la Generalitat. Poc després va passar a ser conseller de Governació. A l’estiu de 1933 va ser nomenat comissari d’Ordre Públic, responsable de l’ordre públic de Catalunya, i també governador General de Catalunya. Va tenir la confiança tant del president Francesc Macià com de Lluís Companys.

Joan Selves durant la presa de possessió del càrrec de governador de Catalunya. A la seva dreta, Lluís Companys i Francesc Macià, 4 de setembre de 1933.¹

El 28 de juny de 1934 va morir inesperadament a Barcelona, sent conseller, quan tenia només 34 anys. La seva mort va ser molt sentida, com ho demostra el multitudinari funeral que es va celebrar a Barcelona i a Manresa, on va ser enterrat.

Funeral de Joan Selves, presidit per Lluís Companys, 29 de juny de 1934.¹
D’esquerra a dreta: Joan Selves, Lluís Prunés i Francesc Marcet, el tres primers alcaldes de la República a Manresa.¹

Joan Selves i Carner va tenir una vida breu, però el seu sentit de la responsabilitat i la seva capacitat de lideratge polític i social va ser molt valorada.

El president Companys va destacar: “No cal pas dir quin és el nostre dolor… (…) a poc a poc, s’havia anat agegantant (…), tenia unes condicions excepcionals i una gran habilitat política¹


Més informació:


Notes:
– ¹ Font: ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 1. Manresa: Parcir, 1990. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).
– ² Font: AMAT-PINIELLA, Joaquim. 14 d’Abril de 1931 – 14 d’Abril de 1932. El Dia, 13/04/1932.