La història que llegireu a continuació és real. Tots els protagonistes són personatges reals, només se’ls ha canviat el nom amb l’objectiu de preservar la seva identitat, ja que, el que és veritablement important en aquesta història és  donar visibilitat a unes pràctiques que, malauradament, van tenir lloc durant la dictadura franquista. Tota la informació per reconstruir aquesta història està treta d’expedients judicials i de documents relacionats amb la repressió franquista a la Catalunya Central. El personatge de la investigadora és l’únic que és fictici i serveix de fil conductor per explicar com es pot portar a terme una recerca històrica.


Es va quedar glaçada, tot i que era un calorós dia d’estiu. No hi havia ningú més a l’arxiu,  les mesures que s’aplicaven amb motiu de la pandèmia de la Còvid-19 obligaven a restringir les visites. Es va treure un moment la mascareta per respirar profundament.

(Fotografia: Carme García Navarro. Font: web Arxiu Municipal de Barcelona).

La Maria, una investigadora de l’Associació Memòria i Història de Manresa, acabava de veure, mentre estava consultant un expedient judicial de finals dels anys 40, el nom del seu avi. Evidentment li va cridar l’atenció i va començar a llegir. L’avi, home de dretes que havia donat suport al règim franquista,  era un dels testimonis favorables a l’adopció d’Emilio Zamora Navarro. És “útil la adopción” testificava davant el jutge.

• • • • • • • 

Procediment judicial, anys 40. (Font: Arxiu Comarcal de Manresa).

Emilio Zamora Navarro no era un nen quan va ser adoptat legalment, sinó que tenia 23 anys i ja estava casat. Els pares adoptius, que van iniciar els tràmits a finals de la dècada dels 40 eren Salvador Corsell Riera i Teresa Lay Casas, un matrimoni nascut a Catalunya, que tenien aleshores més de quaranta anys i no havien tingut fills.  Argumentaven que el volien adoptar “impulsados por el (…) afecto que mútuamente se profesan (…) para que disfrute de todos los beneficios inherentes a los hijos adoptivos” ja que “poseen bienes e ingresos para vivir con holgura, y no tienen descendiente alguno”. El jove manifestava el seu acord a ser adoptat.

• • • • • • • 

Però, i els pares biològics? -es va preguntar la Maria. La seva curiositat anava en augment i quan va arribar a casa va començar a llegir amb molt d’interès tot l’expedient que havia fotografiat. El document només deia que Emilio Zamora Navarro era fill d’Alfonso Zamora, “fallecido” i de Narcisa Navarro.

Li va cridar l’atenció la data a la qual feien referència els pares adoptius “A últimos de Enero de mil novecientos treinta y nueve, decidieron los solicitantes de acuerdo con los padres del expresado joven, quedárselo (…) teniéndolo en su casa y compañia, tratándolo como si fuera hijo propio”. A més va constatar que en l’expedient d’adopció no hi havia el consentiment de la mare.

Com era possible que la mare biològica no hagués de donar el consentiment legal a l’adopció del seu fill?  Va consultar la legislació vigent d’aquella época, la qual afirmava que no era necessari el consentiment dels pares si l’adoptat era major d’edat. I aquest era el cas de l’Emilio. Tenia 23 anys en aquell moment.

• • • • • • • 

La data clau en aquesta història -va pensar- era finals de gener de 1939. La data en la qual, segons afirmaven els pares adoptius, es van posar d’acord amb els pares legítims per quedar-se el fill. Immediatament, ella va relacionar la data amb el final de la Guerra Civil a Catalunya, amb l’entrada i l’ocupació de les tropes franquistes  i, per tant, amb l’inici de la repressió franquista a Catalunya.

Els pares legítims tenien por de patir represàlies? Van buscar algú que pogués tenir cura del fill perquè tenien por de ser detinguts? -es va preguntar.

Web on es poden consultar els sumaris dels Consells de Guerra o sumaríssims. (Font: web Arxiu Nacional de Catalunya).

Aleshores la Maria va iniciar una recerca històrica consultant diferents webs relacionats amb la memòria històrica, principalment el web memòria.cat1, va llegir llibres sobre la repressió franquista i va consultar diferents sumaris dels Consells de Guerra2 i també expedients del Tribunal de Responsabilitats Polítiques3.

Aquesta recerca li va permetre  identificar els pares de l’Emilio Zamora Navarro. Aquest era fill d’Alfonso Zamora Campos i de Narcisa Navarro Lorente. Havien nascut fora de Catalunya i tenien 2 fills, Emilio i Ramona, de 14 i 7 anys, respectivament, a inicis de 1939. Alfonso Zamora havia estat acusat de “Rebelión militar” i afusellat al Camp de la Bota el 1939 i la Narcisa havia estat acusada d’”Auxilio a la Rebelión” i condemnada a 8 anys de presó.

• • • • • • • 

Alfonso Zamora Campos havia estat detingut i empresonat a principis d’abril de 1939. Se’l va acusar d’estar afiliat a la CNT, d’haver format part de patrulles de control i d’haver anat a lluitar al front de Madrid. Alfonso va admetre aquests fets en la seva declaració, segons consta en el sumari judicial, però en canvi, no va admetre la resta d’acusacions: saqueig de l’església de la seva localitat i  participació en la detenció d’uns religiosos que posteriorment van ser assassinats.

De la lectura del sumari es desprèn que els fets no van ser provats ja que els testimonis de l’acusació van declarar fent suposicions sobre el que havia pogut passar perquè cap d’ells havia estat testimoni directe dels fets. Va consultar, també, la  Causa General4 de la localitat i, curiosament, Alfonso Zamora no hi apareixia esmentat en cap moment ni era acusat de  cap delicte.

Narcisa Navarro Lorente va ser detinguda i empresonada unes setmanes més tard que el seu marit, després d’haver estat denunciada per un veí de la població. Va ser acusada de ser d’esquerres i contrària al “Movimiento Nacional”. També la van acusar d’haver-se emportat fusta de l’església i altres objectes. La resta d’acusacions (participació en l’incendi de l’església, haver passejat amb una arma per la població, haver presenciat la mort d’un capellà) només van ser formulades per un únic testimoni i negades per la resta de testimonis. Així i tot, el jutge va considerar totes les imputacions com a fets provats. Narcisa va romandre a la presó de dones de Barcelona fins al 1941 quan va obtenir la llibertat condicional.

Recluses de la presó de les Corts de Barcelona treballant al taller de confecció. (Font: web Memòria de la presó de les Corts de Barcelona).

• • • • • • • 

La Maria va considerar que, en aquell punt de la recerca, era important esbrinar qui era el pare adoptiu, Salvador Corsell Riera. Va iniciar una recerca exhaustiva i, consultant diversos sumaris de persones represaliades de la comarca,  va trobar informes de la Falange5 en relació a dones empresonades, que anaven signats  pel “Jefe de Información Local de FET-JONS”. I aleshores va quedar molt impactada. La signatura era totalment llegible: Salvador Corsell Riera.

En aquell moment, es va adonar que els fets prenien una nova dimensió. Un membre de la Falange adoptant legalment el fill d’un anarquista?  Va tornar a llegir amb atenció el sumari de l’Alfonso Zamora. El primer document que apareixia en el sumari era un informe de FET-JONS denunciant Alfonso a partir de “los datos que nos han ido facilitando por esta Junta de Información Local”. No s’ho podia creure ja que el cap de la Junta era, ni més ni menys,  Salvador Corsell Riera.

• • • • • • • 

I què va passar amb la germana de l’Emilio, la Ramona?

Segons documents de l’arxiu municipal, una família de la població va tenir cura dels dos germans l’any 1939. Però, per quin motiu, els Corsell només adopten el noi a finals de la dècada dels 1940? A la filla, la Ramona, la va acollir una altra família de la població?  O, en canvi, va anar a viure amb la mare quan aquesta va obtenir la llibertat condicional?

Va consultar l’expedient del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de la mare, la Narcisa i, tal com sospitava, va constatar que no tenia recursos econòmics. Era aquest el motiu pel qual no es va poder fer càrrec del fill? -es va preguntar. La Narcisa va tornar a viure a la mateixa localitat quan li van concedir la llibertat condicional? La Maria no podia evitar fer-se totes aquestes preguntes.

De moment només sap que a la mare li van concedir l’indult l’any 1946. I un any i mig més tard es va legalitzar l’adopció del seu fill.

El camí que van seguir la Narcisa i la seva filla, Ramona, continua sent una incògnita per a ella.

• • • • • • • 

I què va passar amb l’Emilio Zamora Navarro? Malgrat que el jutge, en el document d’adopció deia que podia fer servir els cognoms dels adoptants, curiosament, ell no se’ls va canviar.

A partir de persones que l’havien conegut, va poder esbrinar que l’Emilio havia treballat d’agutzil6 durant el franquisme. Va iniciar, aleshores, una recerca fotogràfica.  Va tenir sort.  I la troballa la va deixar, de nou,  fortament impactada. Tenia a les mans una fotografia dels últims anys del franquisme.  A la imatge s’hi veia l’alcalde de la població i autoritats del règim en un esdeveniment local.  I en primer terme, acompanyant-los, Emilio Zamora Navarro.

Fotografia: Carme García Navarro. Font: web Arxiu Municipal de Barcelona).

• • • • • • • 

A la Maria li van venir a la memòria els treballs de l’historiador Ricard Vinyes sobre les dones empresonades. Aquest  parla de la  voluntat del règim franquista d’apropiar-se dels fills de pares republicans empresonats. Es tractava “de separar els nens dels ambients democràtics, segregar-los de les mares republicanes”7 per reeducar-los en uns valors diferents dels que tenien els seus pares.

Era això el que havia passat en aquest cas?


Notes:
1 Portal de webs de l’Associació Memòria i Història de Manresa, que vol contribuir a recuperar la memòria històrica.
2 Procediments i resolucions judicials militars (sumaríssims) de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona contra persones represaliades pel franquisme entre 1937 i 1980.
3 Procediments judicials que, d’acord amb la Llei de Responsabilitats Polítiques, penalitzava les actituds polítiques des de 1934 i imposava sancions econòmiques. Els expedients es conserven a l’Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
4 Extens procés d’investigació instruït pel Ministeri Fiscal el 1940 amb l’objectiu d’esbrinar els fets delictius comesos durant “la dominación roja”. La recopilació d’aquesta informació va servir per l’obertura de nombrosos processos judicials.
5 Partit únic durant el franquisme. Tot i que es més conegut com a Falange el nom complert és Falange Española Tradicionalista i de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET-JONS).
6 Oficial municipal que executa els manaments de l’alcalde.
7 Entrevista de Marta Carnicé. TV3, 2009.

Reflexioneu:

  1. Llegiu les paraules de l’historiador Ricard Vinyes i valoreu si el què ell explica podia haver passat en aquest cas, tal com es pregunta la Maria.
  2. Poseu-vos al lloc dels protagonistes d’aquesta història (els pares legítims, els pares adoptius, el fill adoptat, la filla). Intenteu entendre la seva situació personal, les seves motivacions, els seus sentiments, les seves contradiccions… Feu un debat entorn de cadascun d’ells.

Material de suport:


Autora: Carme Botifoll Benasat

Novembre, 2020