Probablement, aquesta imatge no ens crida l’atenció. Correspon a les eleccions generals del passat 10 de novembre, en un col·legi electoral de Catalunya.

Ciutadans votant a les eleccions generals del 10 de novembre de 2019. (Font: Diari Vilaweb, 10/11/2019).

Que té, en canvi, d’excepcional aquesta altra?

Fent cua per votar al col·legi electoral de sant Domènec a Manresa, el 19 de novembre de 1933. (Font: web memoria.cat/republica).

Correspon a les eleccions al Parlament espanyol celebrades el 19 de novembre de 1933 durant la Segona República.


A Catalunya i a l’Estat espanyol, les dones van poder votar per primera vegada a les eleccions legislatives celebrades el 19 de novembre de 1933, ara fa 86 anys.

No va ser fàcil; va caldre superar molts obstacles, oposicions i reticències. Però avui fem memòria de com, durant la Segona República (1931-1939), es va aconseguir el sufragi femení.

El primer pas important va ser la promulgació del decret del maig de 1931 que permetia que les dones poguessin ser elegides, tot i que encara no podien votar.

A les Corts Constituents, formades arran de les eleccions del juny de 1931, hi haurà, per primera vegada, tres dones diputades: Clara Campoamor, del Partit Republicà Radical, Victoria Kent, del Partit Republicà Radical Socialista i Margarita Nelken, del Partit Socialista Obrer Espanyol, tot i que no podrà ocupar el seu escó fins més endavant.

En aquestes Corts i en el marc de la redacció de la Constitució republicana es debatrà sobre els drets electorals. Encara que el vot femení no formava part dels programes dels diferents  partits, la pressió d’alguns sectors per construir un país realment democràtic va comportar que, per primera vegada, es plantegés l’aprovació del sufragi universal masculí i femení.

El debat sobre el reconeixement del dret de les dones a votar va ser molt dur, i amb contradiccions per part d’alguns partits entre els seus ideals i la conveniència política. Clara Campoamor defensava aferrissadament que calia aprovar ja aquest dret, mentre que Victòria Kent considerava que calia esperar un temps perquè les dones no estaven prou preparades i estaven massa influenciades per l’Església.

Finalment, a la sessió de l’1 d’octubre de 1931, amb 161 vots a favor, 121 en contra i 188 abstencions, es va aprovar l’article 36 que deia:

Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de 23 años, tendrán los mismos derechos electorales, conforme determinen las leyes”.

El desembre de 1931 es va aprovar la Constitució republicana que, per primera vegada, establia el sufragi universal i, per tant, també el sufragi femení.

A Catalunya, a les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 1932, les dones encara no van poder votar per problemes en la confecció del cens electoral.

Serà dos anys després, el 19 de novembre de 1933, quan més de sis milions de dones van poder exercir el dret a vot per primera vegada en la història de Catalunya i de l’Estat espanyol.


El sufragi femení va arribar aquí uns trenta anys més tard que als països pioners. El primer estat on les dones van poder votar va ser Nova Zelanda (1893), seguida de països com Austràlia (1902), Finlàndia (1906), Noruega (1913), Regne Unit (1917), Alemanya (1919) o els Estats Units (1920). La República, però, es va avançar molts anys a països ben propers a nosaltres com França (1944), Itàlia (1945) o Suïssa (1971).

Encara que a les eleccions del novembre de 1933, a Catalunya  cap dona no va sortir elegida, la seva participació en la vida política ja no tindria marxa enrere.