A quin esdeveniment correspon aquesta fotografia?

Qui és la persona que està parlant? Sí, és Pompeu Fabra.


(Fotografia: web Any Pompeu Fabra 2018).

Pompeu Fabra i Poch va néixer a Gràcia el 1868, fa 150 anys. Per aquest motiu, i coincidint amb els 100 anys de la publicació de la seva Gramàtica catalana, aquest 2018 ha estat l’Any Fabra.

Durant tot l’any s’han fet actes arreu i s’ha recordat i valorat la seva personalitat i la seva obra.

Ja al final d’aquest Any Fabra, volem també homenatjar-lo i recordar el seu pas per la ciutat de Manresa.


Després de viure durant 10 anys a Bilbao on va treballar de catedràtic de química a l’Escola d’Enginyers de Bilbao, l’any  1912 Pompeu Fabra va tornar a Catalunya. Enric Prat de la Riba, aleshores president de la Diputació de Barcelona, el va cridar per portar a terme la necessària tasca de normalització i modernització de la llengua catalana.

Per a Fabra van ser anys d’una gran activitat durant els quals es van publicar les seves obres més fonamentals pel futur del català:

El diccionari Fabra ha estat una eina imprescindible per a l’ús del català. (Fotografia: Rosa Lóbez).
  • Normes ortogràfiquesBarcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1913. (Obra d’autoria compartida).
  • Diccionari ortogràfic. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1917.
  • Gramàtica catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1918. (Serà la normativa oficial fins al 2016).
  • Converses filològiques. Barcelona: Regina, 1924.
  • Diccionari general de la llengua catalana. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1932.

Pompeu Fabra acompanyarà el seu treball intel·lectual amb una gran tasca de divulgació de la llengua catalana que el portarà a recórrer el país participant en actes, en cursos o fent conferències.

Conferència de Pompeu Fabra al local del Centre Excursionista de la Comarca de Bages el 4 de juliol de 1932. (Font: web La República a Manresa en un clic).

El dilluns 4 de juliol de 1932, va venir a Manresa, convidat pel Centre Excursionista de la Comarca de Bages.  Va pronunciar una conferència com a cloenda del curs de gramàtica catalana que s’havia fet en el mateix Centre Excursionista durant aquell hivern.

El matí d’aquell dilluns visitarà la Biblioteca Popular de Manresa. Pilar Bertran, directora de la biblioteca, deixa constància d’aquesta visita al dietari de la biblioteca:

4 de juliol de 1932.[…] A tres quarts de nou entra el Sr. Albagés, President del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, i varis socis, acompanyant en Pompeu Fabra qui donarà una conferència en dit centre. Ja conec al Sr. Fabra; encara que no hi havia parlat mai, l’he vist a la Biblioteca de Catalunya. Li ensenyo el catàleg, veu els seus llibres; després d’haver conversat junts un bon rato es despedeixen; diem que anem a la conferència. “Fins al vespre, doncs”, diu el Sr. Fabra. (Font: web Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939).

La presència de Pompeu Fabra a Manresa va generar molt interès. La conferència va ser un èxit total i va causar un gran entusiasme entre el públic assistent. Així ho expressa de nou Pilar Bertan, en el mateix dietari:

5 de juliol de 1932.- Pleníssima estava ahir la Sala de conferències del Centre per a escoltar al nostre gran filòleg Pompeu Fabra. En una bella parla ens tingué encisats durant prop d’hora i mitja. Tothom en restà complagut. Parlà de “El català literari”. Tots hem de contribuir a l’enlairament de la nostra parla. Si donés un curset en la nostra Biblioteca es veuria concorregudíssim […]. (Font: web Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939).

A la premsa local de l’endemà es pot llegir:

“Una munió d’alumnes, en la qual hi abundaven belles i xamoses senyoretes s’apinyaren al voltant de mestre Fabra, delerosos de sentir la seva autoritzada paraula. Poques vegades es podria dir com ahir que la sala era insuficient.” (Diari El Dia, dimarts 5 de juliol de 1932).
“La sala de conferències del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, amb tota veritat es pot dir que aplegà ahir nit l’èlite de la intel·lectualitat manresana, no mancant-hi un nodrit estol de senyores i senyoretes, freturoses també d’oir l’autoritzada paraula de Mestre Pompeu Fabra.
Per no allargar, direm que hi havia comissions i representacions de totes les entitats culturals de la ciutat.” (Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932).

Pompeu Fabra va ser presentat pel senyor Albagés, president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages:

“Amb elegants paraules, el senyor Albagés, d’una ferma pinzellada retrata la personalitat del dissertant […].
Una entusiasta ovació acull les paraules del senyor Albagés, ovació que es lliga amb altra que saluda al Mestre Fabra en disposar-se a parlar.” (Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932).

La seva conferència serà una bona lliçó magistral sobre la situació del català i el seu aprenentatge:

Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932.¹
“Amb expressió que tot seguit captiva, l’il·lustre conferenciant comença dient com és un goig veure que la llengua per la puresa de la qual tant s’ha treballat, sigui la llengua nacional de Catalunya, i que la massa del poble estigui preparada per a utilizar-la , com n’és una prova els cursos de català que arreu es donen; fet, el de la utilització pura, que no hauria estat possible cinquanta anys enrera si s’hagués declarat oficial, perquè no hi estàvem preparats, […].
Ara creiem que la nostra llengua serà escolar; tenim la seguretat que aquest instrument serà emprat per tots els catalans.” (Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932).

Les seves paraules van despertar un gran interès en el públic assistent i la seva tasca va ser molt valorada per la premsa:

Diari El Dia, dimarts 5 de juliol de 1932.¹
“I mestre Fabra, en mig d’una ovació a peu dret dels seus deixebles comença la lliçó amb paraula fàcil i senzilla. I cada paraula de la seva lliçó no era res més que una confirmació del treball persistent i fecond que durant anys i més anys  ha vingut realitzant calladament i abnegadament fins a lograr que la llengua catalana pugui tutejar-se amb les altres llengües llatines. Pompeu Fabra no exposa idees que puguin contradir-se sinó que arreu on va és rebut com a mestre que és i les seves paraules no són més que una lliçó clara i senzilla que ja no es borra mai més de la memòria.
La  lliçó del Mestre durà prop d’una hora i a nosaltres ens semblà que solament feia breus moments que l’havia començada.
En acabar fou objecte d’una clamorosa ovació a peu dret.” (Diari El Dia, dimarts 5 de juliol de 1932).

Va cloure l’acte el senyor Puig i Ball, primer tinent d’alcalde, en representació de l’alcalde.

“El senyor Puig i Ball clou l’acte dient que està convençut que aquest interessant parlament de Mestre Fabra tots el recordarem amb amor perquè ha anat al nostre esperit a la nostra ànima. Penseu, diu, que és el nostre idioma el què ens cohesiona a tots. Acaba donant les gràcies a l’il·lustre filòleg en nom de la ciutat per haver vingut a honrar-nos amb les seves autoritzades paraules per la qual li devem també agraiment.
Una ovació d’adhesió als conceptes del senyor Puig i Ball acull les seves paraules.
El Centre Excursionista de la Comarca de Bages, amb la vetllada d’ahir ha escrit una altra plana gloriosa en el seu brillant historial que tant honra a la nostra ciutat.” (Diari El Pla de Bages, dimarts 5 de juliol de 1932).

El 31 de gener del 1939, Pompeu Fabra va travessar la frontera cap a França. Després d’estar a diverses ciutats franceses, finalment s’establirà a Prada de Conflent, des d’on seguirà treballant per convertir el català en una eina de comunicació útil i moderna. El 25 de desembre de 1948, a la tarda del dia de Nadal, va morir a la seva residència de Prada. Va ser enterrat al cementiri d’aquesta localitat.

Pompeu Fabra a Prada de Conflent . (Fotografia: diari Ara, 28/05/2018).

Pocs mesos abans de la seva mort, en el pròleg per un llibre d’un amic seu, va escriure:

Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança

Avui, les seves paraules segueixen sent ben vigents.


Més informació:

– Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

– Web Pompeu Fabra i la llengua catalana. Biografia per a nois i noies.

–  Web Any Pompeu Fabra 2018.


Notes:
– ¹ Font: Trencadís. Fons locals digitalitzats. Xarxa de Biblioteques Municipals.