Qui era Aniceto León Garre?

Quina relació té amb la imatge que mostra aquesta fotografia?

Refugi antiaeri de la plaça Sant Domènec de Manresa. Imatge de la plaça després de la guerra. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).

El 21 de desembre de 1938, fa gairebé 80 anys, la ciutat de Manresa va ser bombardejada per primera vegada. Accions com aquesta s’havien produït ja a altres poblacions catalanes des de finals de 1936. Calia, doncs, que els ajuntaments prenguessin ràpidament mesures de prevenció.

Manresa serà una de les primeres ciutats a fer-ho. L’1 de desembre de 1936, per acord del Consell Municipal, es constituirà la Junta de Defensa de la Població Civil de Manresa. La seva tasca serà molt important i servirà de model per a altres ciutats. Es centraran, sobretot, a donar instruccions als ciutadans sobre què calia fer si es produïa un bombardeig; a establir indrets de la ciutat que es podien fer servir com a refugis; en la construcció de refugis nous; i en la prevenció dels efectes de les armes químiques.

La Junta de Defensa estarà formada per representants de diversos departaments del Consell Municipal, de la Creu Roja, del Cos de Bombers, del Sindicat de Llum i Força, de la Telefònica; per l’arquitecte i l’enginyer municipals; i serà presidida pel conseller Ramon Sanz. Però, la  persona clau serà el seu secretari: Aniceto León Garre.


Algunes dades de la seva trajectòria:

Aniceto León Garre. (Font: web del Servei Educatiu del Bages).
  • Va néixer a Torrepacheco (Múrcia) el 1901.
  • Va obtenir el títol de Mestre  a Múrcia (1919), i es va llicenciar en Ciències Químiques a la Universitat de Madrid (1927).
  • El 1929 va ser nomenat catedràtic a l’Institut de Manresa, d’on va ser secretari i director.
  • L’any 1931 es va casar amb una manresana.
  • El 1932 va ser destinat a Granada, on va dirigir l’Institut “Ángel Ganivet” entre els anys 1933 i 1936.
  • El 1936 va tornar a Manresa i va ser de nou director de l’Institut i professor de l’Escola d’Arts i Oficis. També va ser el secretari de la Junta de Defensa de la ciutat i va tenir altres càrrecs a Barcelona relacionats amb aquest tema.
  • En acabar la Guerra, el febrer de 1939 es va exiliar a França, però l’octubre del mateix any va anar a viure a la República Dominicana, on va ocupar diversos càrrecs públics.
  • L’any 1948 va tornar a Catalunya i va treballar a les editorials Seix Barral i Salvat. Uns anys més tard va ser readmès al cos de Catedràtics i va treballar a l’Institut de Tarragona i al “Jaume Balmes” de Barcelona d’on va ser cap d’estudis i director fins l’any 1971 que es va jubilar.
  • Va publicar diversos llibres i articles fonamentalment sobre agricultura.
  • Va morir a Barcelona l’any 1980.

La seva tasca a la Junta de Defensa

Aniceto León va compaginar la seva feina docent amb un treball molt intens a la Junta de Defensa.

Des de la seva constitució la Junta va dictar diverses mesures preventives, i va dur a terme campanyes informatives sobre les mesures que calia prendre si es produïa un bombardeig. Com a secretari de la Junta, Aniceto León Garre sovint va fer xerrades divulgatives per Ràdio Manresa.

Gràcies a la seva formació com a químic, va dur a terme  actuacions molt innovadores en l’organització de la defensa contra les armes químiques i els gasos que poguessin ser utilitzats en els bombardeigs, fins al punt d’arribar a fabricar caretes antigàs, que van ser una autèntica novetat a la ciutat i al país.

Refugi de l’antic parc dels bombers. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).

Malgrat les nombroses dificultats, la seva activitat també va ser intensa pel que fa a la construcció de nous refugis i l’habilitació dels refugis ja existents (als soterranis de les cases particulars, als establiments, a les fàbriques,…).

Convocatòria d’una reunió de la Junta de Defensa el 20 d’octubre de 1937. (Font: web memoria.cat/bombardeigs).

Però, per problemes econòmics, la construcció de nous refugis avançava lentament. El mes d’octubre de 1937, una subvenció de 500.000 pessetes del govern de la República va permetre accelerar les obres. El 21 d’octubre es van poder reprendre les obres als refugis del Castell i del parc dels bombers i es va iniciar la construcció  dels de la plaça de Sant Domènec, el de la plaça de Sant Ignasi i el del sector del carrer de Ginjoler. Aquell va ser un mes d’una intensa activitat.

 

La feina de la Junta de Defensa, amb Aniceto León al capdavant, va ser molt valorada per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. En canvi, era vista amb desinterès i passivitat per part de la població que creia que Manresa no seria bombardejada.

Les constants dificultats i, sobretot, la indiferència de la ciutat van provocar que el 15 de març de 1938, Aniceto León presentés la seva dimissió irrevocable com a secretari de la Junta.

Imatge actual de la plaça Sant Domènec de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Avui, la plaça Sant Domènec té un aspecte ben diferent a la d’aquell octubre de 1937, quan s’iniciava la construcció del refugi antiaeri. Si ens apropem al teatre Conservatori, podem evocar els enormes esforços que Aniceto León i els membres de la Junta de Defensa van dedicar, de manera desinteressada, a protegir els ciutadans de Manresa d’uns bombardeigs que, malauradament, es van acabar produint.


Més informació:

Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).

Web Els mestres de la República a Manresa.

Web Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39).

Web Els més de 1.000 empleats de la plantilla municipal de Manresa durant la República i la Guerra Civil (1931-39).