4. Imposant nous valors

El règim franquista volia que la dona fos l’encarregada de la transmissió als fills dels nous valors amb la finalitat de perpetuar el sistema.

La Sección Femenina, pertanyent al partit únic Falange Española (FET-JONS) i liderada per Pilar Primo de Rivera, era l’encarregada d’adoctrinar les dones perquè assumissin que el seu objectiu principal a la vida era casar-se i tenir fills. Ho va fer a través de les Escuelas del Hogar, del Servicio Social i impartint matèries obligatòries per a les noies al batxillerat.

Il·lustració d’un llibre escolar. ((Font: ALVAREZ PEREZ, Antonio. El Parvulito. Valladolid, Miñon, 1965. Pàg. 12).

4.1. La dona i el model de família

4.1.1 Obediència i submissió

Document ①  El Codi civil espanyol

El Codi civil espanyol datava de 1889. Durant el franquisme va experimentar diverses modificacions, les principals l’any 1958 i a principis de 1975, les quals van representar algunes petites millores a la situació de la dona. No serà fins després de la Constitució de 1978 i les modificacions del Codi civil de 1981 i de 2005 que la dona obtindrà la igualtat legal respecte l’home. Tanmateix, Catalunya gaudia, en alguns aspectes, d’un dret civil català propi,  que era més beneficiós per a la dona. Per exemple, la dona catalana podia conservar les seves propietats i defensar-les en un judici sense el permís del marit.

Artículo 57
El marido debe proteger a la mujer, y ésta obedecer al marido.
Artículo 59
El marido es el administrador de los bienes de la sociedad conyugal.
Artículo 60
El marido es el representante de su mujer. Esta no puede, sin su licencia, comparecer en juicio por si o por medio de procurador.
(Font: Codi civil espanyol).
  1. Què suposaven per a la dona casada aquests articles del codi civil?

4.1.2. Mesures repressores sobre la dona

Document ②  El Codi penal, 1944
Artículo 413
La mujer que produjere su aborto (…) será castigada con la pena de prisión menor.
Artículo 416
Serán castigados con arresto mayor y multas de 1.000 a 25.000 pesetas los que  (…) realicen cualquiera de los actos siguientes: (…)
5. Cualquier género de propaganda anticonceptiva.
Artículo 449
El adulterio será castigado con la pena de prisión mayor.
(Codi penal, 1944. Font: Boletín Oficial del Estado, 1945, núm. 13).
  1. Esmenteu les accions que el Codi penal de 1944 considerava delicte. Són considerades delicte, també, actualment?

4.1.3. El destí de la dona

Document ③  Fragment d’un article de la revista Medina, 1941 

Medina, una revista para la mujer. Un semanario para el hogar (1941-1946) era una revista creada el 1941 per la Sección Femenina de la Falange Española.

Una altra publicació mensual de la Sección Femenina era la revista Y. Revista para la mujer. La Y feia referència a el yugo y la flechas, emblema de la Falange Española.

España es quizá el pueblo, se ha dicho, que menos conoce a la mujer. (…) En realidad, nada de esto es muy exacto. No­sotros comprendemos y amamos a la mujer, (…). Lo que nos resistimos a entender es el nuevo concepto, un poco libre, independiente y suelto, de la mujer moderna. Amamos a la mujer que nos espera pasiva, dulce, detrás de una cortina, junto a sus labores y sus rezos. (…) Por otra parte, es ilimitado el campo de estas actividades puramente femeninas. La religión, la beneficencia, los hospitales, la puericultura, los oficios, la música, el arte, la oficina (…). La mujer tiene hoy una tarea, una ingente tarea que cumplir (…).
(Medina, marzo de 1941, num.1. Citat a GAHETE MUÑOZ, Soraya. La Sección Femenina de Falange. Pàg. 11 i 12. Font: Dialnet).

 

  1. Quines han de ser, segons el text, les activitats principals a les quals s’ha de dedicar la dona?
  2. Quin model de dona vol transmetre la revista Y a través d’aquestes imatges?
Document ④  Fragments dels discursos de Pilar Primo de Rivera, 1943 i 1944

Aquests són tres fragments dels discursos de Pilar Primo de Rivera, líder de la Sección Femenina.

La única misión que tienen asignada las mujeres en la tarea de la Patria es el Hogar… hacerles a los Hombres tan agradable la vida familiar, que… no tendrán que ir a buscar en la taberna o en el casino ratos de expansión.
(Pilar Primo de Rivera, 1939. Citat a RIQUER, Borja de. La dictadura de Franco. Barcelona, Crítica, 2010. Historia de España, 9. Pàg. 48).
Las mujeres nunca descubren nada. Les falta, desde luego, el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer nada más que interpretar mejor o peor lo que los hombres nos dan hecho.
(Pilar Primo de Rivera, 1943. Citat a MARTIN GAITE, Carmen. Usos amorosos de la postguerra española. Barcelona, Anagrama, 1984. Pàg. 68).
Tenemos que tener detrás de nosotras toda la fuerza y decisión del hombre para sentirnos más seguras; y a cambio de esto nosotras les ofreceremos la abnegación de nuestros servicios y el no ser nunca motivo de discordia. Que este es el papel de la mujer en la vida.
(Pilar Primo de Rivera, 1944. Citat a MARTIN GAITE, Carmen. Usos amorosos de la postguerra española. Barcelona, Anagrama, 1984. Pàg. 58).
  1. Quines són les idees fonamentals que transmeten aquests tres textos respecte la dona?

Activitat de síntesi     

  1. Reflexioneu sobre el model de família que va voler imposar el franquisme.
  2. Quina era la funció de la dona segons la ideologia franquista?
  3. Quines mesures repressives es van imposar?

4.2. La dona i el treball

4.2.1. Les dificultats de les dones casades per treballar

Document ①   Fragment del Fuero del Trabajo, 1938

El Fuero del Trabajo era una de les lleis fonamentals que va promulgar el franquisme. Es va aprovar el 1938 quan encara no havia acabat la Guerra Civil. Regulava aspectes de la vida laboral i econòmica, com la jornada laboral, les vacances, els salaris, els preus, etc…

El Estado (…) liberará a la mujer casada del taller y de la fàbrica.
(Fuero de Trabajo, 1938. Font: Boletín Oficial del Estado, 1938, núm. 505).
1. Quin  és el veritable significat que té la paraula “liberará” en aquesta frase?
Document  ②   Legislació sobre el treball de la dona
(Elaboració pròpia. Fotografia: Montse Galera Ruiz. Font: web memoria.cat/ fotografies antigues-el bages es un clam).
  1. Quins creieu que són els diversos motius pels quals es van dictar aquestes normatives?

4.2.2. Les diferències salarials

Document  ③   Salaris al sector del cotó, 1943 i 1946
(Elaboració pròpia. Font dades: MOLINERO, Carme, YSÀS, Pere. “Patria, justícia y pan”. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya 1939-1951. Barcelona, La Magrana, 1985. Pàg.128).
  1. Quin títol creieu que reflectiria realment el contingut de la gràfica?

Activitat de síntesi     

  1. Quines dificultats va tenir la dona en el món laboral durant els primers anys del franquisme? Per què?

4.3. La Sección Femenina

4.3.1. La funció de la Sección Femenina

Document ①  Fragment d’un discurs de Pilar Primo de Rivera, 1939
Lo que tenemos nosotras que hacer es preparar a todas las camaradas, para que cuando tengan una casa y cuando tengan unos hijos sepan inculcarles en su espíritu de niños este modo de ser de la Falange; sepan enseñarles, después del Padrenuestro, lo que José Antonio nos enseñó a nosotros, y les hagan sentir esta misma fe que sintieron nuestros caídos al entregar alegremente la vida por la Patria.
(Pilar Primo de Rivera, 1939. Font: Pilar Primo de Rivera. Escritos. Discursos circulares escritos. Sección Femenina FET y de las JONS. 1942).
  1. Quina és la funció de la Sección Femenina que es dedueix del text?
  2. Quina és l’única missió de les dones segons l’ideari de la Sección Femenina?

4.3.2. Les activitats de la Sección Femenina

Document ②   Escrit de la Delegada de la Sección Femenina de Manresa, 1959

En resposta a un requeriment del Governador Civil, en aquest escrit la Delegada local exposa  les activitats i els cursets duts a terme a la Sección Femenina de Manresa des de 1939.

Document ③  El Servicio Social
Certificat d’haver acomplert el Servicio Social, 1975. (Font: arxiu particular).

El Servicio Social era una activitat que havien de realitzar, de manera obligatòria, les dones solteres, entre els 17 i els 35 anys, que volguessin accedir a una feina a l’administració pública, o obtenir un títol acadèmic i documents com el carnet de conduir, el passaport…

Consistia en uns cursos de formació teòrica que duraven uns 3 mesos i unes pràctiques a escoles de la llar, menjadors infantils o altres entitats.

El Servicio Social es va haver de realitzar fins al final del franquisme.

(Elaboració pròpia).

Noies de la Sección Femenina, Badalona, entre el 1939 i el 1941. Fotografia: Francesc Domingo. ¹
Document ④  Testimoni de la manresana Maria Torra 
Maria Torra durant l’entrevista. (Font: web memoria.cat/franquisme).

Escolteu el testimoni de la manresana Maria Torra sobre el Servicio Social i l’educació de les dones.

  1. Quines activitats es portaven a terme des de la Sección Femenina destinades a les dones?
  2. Segons el testimoni, quines idees es transmetien a les dones des del Servicio Social?

Activitat de síntesi     

  1. Quina va ser la funció de la Sección Femenina? Quina ideologia va voler transmetre? A través de quins mitjans? Ho van aconseguir?

Treball de recerca         

  1. Procés de recerca. Recollir la informació.
3.1. Classifiqueu tots els documents anteriors segons els tipus de font (primària, secundària, escrita, oral, iconogràfica…) al qual corresponguin.
3.2. Organitzeu i esquematitzeu tota la informació recollida i redacteu una síntesi d’aquest  apartat, a partir de les respostes de les diferents activitats i, especialment, de l’activitat de síntesi.

segueix >>>