4. Els empresonaments i les execucions
4.1. Els consells de guerra i la presó
A partir del gener de 1939 moltes de les persones recloses en camps de concentració i en batallons de treballadors van acabar sent acusades i jutjades en consells de guerra pels tribunals militars.
A aquestes persones cal afegir-hi totes les que van ser denunciades a la policia o a la guàrdia civil per autoritats polítiques, per persones que es sentien víctimes dels fets ocorreguts l’any 1936 i per veïns que es volien situar bé davant les noves autoritats.
Els milers de persones processades van ser acusades de rebelión militar, de auxilio a la rebelión i de adhesión a la rebelión. Paradoxalment, els franquistes que s’havien rebel·lat contra el govern de la República mitjançant un cop d’estat, van acusar de rebels les persones que havien defensat el govern legítim republicà.
Les condicions de vida a la presó van ser molt dures. El patiment i l’angoixa dels presos es va veure agreujat quan qui ingressava a la presó eren dones i especialment si aquestes estaven embarassades o tenien fills petits menors de quatre anys.
Alguns d’aquests infants eren internats en centres perquè no fossin educats en els valors democràtics dels seus pares. L’any 1943 uns 12.042 infants¹ es trobaven sota la tutela de l’Estat en escoles religioses i establiments públics.
Durant els anys de presó, alguns presos van treballar per redimir la pena. És a dir, podien reduir la pena a canvi de dies treballats. El règim ho justificava com una forma de reinserció del pres, però, en realitat es va convertir en una nova fórmula de castigar-lo i d’explotar-lo laboralment. Eren mà d’obra esclava, al servei de l’Estat.
4.1.1. Els consells de guerra
Document ① Text sobre el procediment sumaríssim d’urgència
“La majoria dels consells de guerra es van fer pel procediment sumaríssim d’urgència, que era el més ràpid i, al mateix temps, el que oferia menys garanties jurídiques als acusats. No es llegien les acusacions als processats, no s’oferia la possibilitat d’aportar proves i el defensor no tenia accés al sumari fins poques hores abans de la vista, sense temps per poder-se entrevistar amb el seu patrocinat, com succeïa en molts casos”.
(Font: Web Cens de manresans privats de llibertat. Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2021).
Què va significar aplicar un procediment sumaríssim d’urgència als consells de guerra?
Document ② Documents dels consells de guerra
Consulteu aquests documents sobre els consells de guerra que van patir persones de la ciutat de Manresa.
Document 24/01/1942. Ofici. Llegiu l’explicació del document relatiu a Telesforo Alijotas, processat pel delicte de adhesión a la rebelión. Qui era l’advocat defensor? Era una persona civil o militar?
Document 03/09/1940. Interlocutòria de processament. Llegiu l’explicació del document relatiu a Miquel Arpa Cura. Quin delicte li va imputar el jutge? Quins van ser els motius?
Document 16/03/1943. Escrit del fiscal militar. Llegiu l’explicació del document relatiu a Miquel Arpa Cura. Quina pena demanava el fiscal?
Document 08/05/1939. Portada del sumaríssim d’urgència núm. 7646. Llegiu l’explicació del document, és un exemple de sumari col·lectiu. Què vol dir això? Què suposava aquest tipus de sumari?
4.1.2. La vida i el treball a la presó
Document ③ Testimoni d’un pres
Escolteu el testimoni d’Antoni Molina Palau, presoner del camp de concentració de Deusto i de la presó dels Escolapios de Bilbao, explicant la seva dura experiència.
L’entrevista dura uns 25 minuts. Escolteu a partir del minut 20 la seva explicació de com eren les condicions de vida a la presó.
Expliqueu les condicions de vida a les presons a partir dels records d’aquest testimoni.
Quin temor tenien a les nits?
Document ④ Text sobre el treball a la presó
Llegiu aquest text sobre el treball a la presó com a forma de redempció de les penes.
“(…) la redempció de penes consistí en l’ús com a força de treball d’aquells presos que estaven complint condemna a partir d’una sentència judicial (penats). Justificada pel règim i per l’Església com una obra social d’inspiració cristiana, la redempció -s’argumentava- permetia als presos demostrar el seu propòsit d’esmena, a través del treball i l’obediència, que els feia aptes per formar part de la nova Espanya, un cop rescabalats els danys comesos en el passat i un cop demostrats, per tant, el seu penediment i la seva conversió.
(…) la redempció fou per a l’estat un instrument eficaç, gràcies al qual obtingué importants avantatges:
En primer lloc, (…), per mitjà del progressiu accés a la llibertat condicional i la reducció de penes, contribuí a descongestionar unes presons sobresaturades.
En segon lloc, permeté disposar d’una força de treball abundosa i barata, que (…) fou ocupada en un ampli ventall de tasques (la construcció, les obres públiques, la reparació i el manteniment d’infraestructures, etc.) (…).
En tercer lloc, l’estat no tan sols s’estalvià el cost que representava la manutenció de desenes de milers de presos (…), sinó que, a més a més, el lloguer d’aquesta enorme quantitat de mà d’obra a empreses privades esdevingué un negoci altament rendible, que reportà quantiosos beneficis.
I en darrer lloc, al mateix temps que era una eina d’explotació econòmica, la redempció funcionà també com una eina de legitimació del càstig i d’adoctrinament, submissió i control social, no solament dels presos, sinó també de les seves famílies”. (…)
(Web Cens de manresans privats de llibertat. Manresa: Associació Memòria i Història de Manresa, 2021).
En què va consistir la redempció de penes?
Com ho justificava el règim franquista i l’Església?
Anomeneu els avantatges que va tenir aquest fet per a l’Estat?
4.1.3. Els fills de pares empresonats
Document ⑤ Una recerca sorprenent
Feu una lectura, a l’aula, en veu alta d’aquesta narració sobre els fills dels pares empresonats, basada en un cas real.
Llegiu les paraules de l’historiador Ricard Vinyes i valoreu si el que ell explica podia haver passat en aquest cas.
Poseu-vos al lloc dels protagonistes d’aquesta història (els pares legítims, els pares adoptius, el fill adoptat, la filla). Intenteu entendre la seva situació personal, les seves motivacions, els seus sentiments, les seves contradiccions… Feu un debat entorn de cadascun d’ells.
Activitat sobre la vostra població o comarca
Podeu saber si a la vostra població es van celebrar consells de guerra? Sabeu on es feien?
Quantes persones van ser jutjades en consell de guerra i van anar a la presó?
4.2. Les execucions
Molts consells de guerra van condemnar a mort els represaliats. La majoria dels condemnats de Catalunya van ser executats al Camp de la Bota de Barcelona.
4.2.1. El nombre d’execucions
Document ⑥ Nombre de persones executades a Catalunya
Lloc de procedència |
Nombre de persones executades |
% de persones executades sobre el total de represaliades |
| Alt Camp | 48 | 6,16 |
| Alt Empordà | 94 | 5,61 |
| Alt Penedès | 77 | 6,34 |
| Alt Urgell | 9 | 1,70 |
| Alta Ribagorça | 1 | 0.79 |
| Anoia | 30 | 2,95 |
| Bages | 134 | 5,50 |
| Baix Camp | 77 | 4,91 |
| Baix Ebre | 62 | 4,84 |
| Baix Empordà | 80 | 7,53 |
| Baix Llobregat | 139 | 5,67 |
| Baix Penedès | 47 | 9,11 |
| Barcelonès | 686 | 2,50 |
| Berguedà | 63 | 6,74 |
| Cerdanya | 8 | 2,96 |
| Conca de Barberà | 121 | 13,81 |
| Garraf | 29 | 3,30 |
| Garrigues | 104 | 10,38 |
| Garrotxa | 102 | 12,36 |
| Gironès | 82 | 5,27 |
| Maresme | 90 | 4,24 |
| Moianès | 25 | 11,57 |
| Montsià | 43 | 4,12 |
| Noguera | 27 | 2,04 |
| Osona | 171 | 9,47 |
| Pallars Jussà | 21 | 2,22 |
| Pallars Sobirà | 9 | 1,22 |
| Pla de l’Estany | 26 | 7,03 |
| Pla d’Urgell | 32 | 4,24 |
| Priorat | 50 | 7,41 |
| Ribera d’Ebre | 77 | 9,73 |
| Ripollès | 27 | 4,59 |
| Segarra | 29 | 4,30 |
| Segrià | 110 | 3,47 |
| Selva | 98 | 10,09 |
| Solsonès | 21 | 7,69 |
| Tarragonès | 85 | 4,53 |
| Terra Alta | 81 | 9,74 |
| Urgell | 26 | 2,73 |
| Val d’Aran | 0 | 0 |
| Vallès Occidental | 119 | 3,74 |
| Vallès Oriental | 101 | 6,70 |
| Altres | 97 | 19,62 |
| TOTAL | 3.358 | 4,24 |
(Font: Procediments judicials militars sumaríssims de l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, 1939-1989. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2015. Publicacions de l’Arxiu Nacional de Catalunya,15).
Quin va ser el nombre total de persones executades a Catalunya? Quin percentatge van representar sobre el total de persones que van patir repressió?
Representeu en aquest mapa comarcal de Catalunya el percentatge de persones executades sobre el total de persones represaliades. Indiqueu amb signes convencionals o colors:
Les comarques que tenen un percentatge del 10% o més.
Les comarques que tenen un percentatge entre el 5 i el 9%.
Les comarques que tenen un percentatge inferior al 5%.
Indiqueu, també en el mapa, el nombre de persones que van ser executades a cada comarca.
3. Quines conclusions es poden treure a partir de l’anàlisi del mapa?
4.2.2. L’impacte de les execucions
Document ⑦ Testimoni de les filles d’un executat
Escolteu el testimoni de Rosa Soler Agut, Àngela Soler Prat i Carme Soler Prat, filles d’Agustí Soler Fosas, alcalde de la població de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) durant la Guerra Civil. Va ser afusellat al Camp de la Bota, el 8 de novembre de 1939.
Què expliquen respecte a l’afusellament del seu pare?
En quina situació personal es va quedar la família a partir d’aleshores?
Com descriuen els sentiments que sentien els familiars després de l’afusellament?
Quina actitud van tenir alguns veïns del poble?
Activitat sobre la vostra població o comarca
Segons les dades del document 6, quin va ser el nombre de persones executades a la vostra comarca? Quin percentatge van representar sobre el total de les que van patir repressió?
A partir del mapa que heu elaborat, en quina situació es va trobar la vostra comarca respecte al conjunt de Catalunya?
Podeu trobar informació sobre les persones que van ser executades a la vostra població? Si sou de Manresa, podeu consultar la relació de totes les persones executades en aquest web.
4.3. La llibertat condicional
L’amuntegament que es vivia a les presons, la despesa econòmica que suposava la manutenció dels presos i la necessitat de població activa que tenia el país va fer que, a la gran majoria dels empresonats, se’ls concedís la llibertat condicional després d’haver complert uns anys de presó. Per obtenir-la els empresonats havien de presentar informes positius i avals, és a dir, algú havia de donar garanties sobre la seva persona i conducta.
Amb la concessió de la llibertat condicional el pres passava a dependre de la Junta Local de Libertad Vigilada. La Junta controlava el pres perquè aquest tenia l’obligació de presentar-se davant l’autoritat cada 15 dies.
Els responsables d’atorgar la llibertat condicional demanaven als ajuntaments de la població d’origen del pres si calia ordenar o no un desterrament. Aleshores en funció de l’informe emès per les autoritats, la llibertat condicional anava acompanyada, a vegades, pel desterrament del pres del seu lloc originari de residència.
Document ⑧ Textos sobre la llibertat vigilada o llibertat condicional
Consulteu aquest web sobre els manresans privats de llibertat a causa de la repressió franquista.
Llegiu l’apartat Quan es van produir les excarceracions? i responeu: Quan i per què es van concedir les llibertats condicionals?
Llegiu l’últim apartat titulat Quantes persones condemnades van ser sotmeses a llibertat vigilada en sortir de la presó? i responeu: Quin percentatge de persones condemnades van estar sotmeses a la llibertat vigilada en sortir de la presó, en el cas de Manresa? Què suposava la llibertat vigilada per a les persones que havien sortit de la presó?
Document ⑨ Documents relatius a persones en llibertat vigilada
Consulteu aquests documents relatius a persones que van estar en llibertat vigilada. A través d’ells podem conèixer diferents situacions que es van viure en relació a la llibertat condicional.
Busqueu exemples de persones que es van trobar en les següents situacions. Indiqueu el nom de la persona empresonada i la data del document. Recolliu aquesta informació en la següent taula.
Una persona amb informes desfavorables per obtenir la llibertat condicional.
Una persona a la qual se li va concedir la llibertat condicional amb desterrament.
Una persona que després de la llibertat condicional li van concedir l’indult.