3. Patint privacions i malalties
Com hem vist, la política autàrquica va portar el país a l’estancament econòmic i la misèria a les classes treballadores, les quals van patir fam i un empobriment general. La fam i la falta d’higiene van provocar també problemes de salut: tifus, tuberculosi, verola… A la manca de productes bàsics i escassetats generalitzades cal afegir les restriccions elèctriques que afectaven les empreses i també les cases particulars. Totes aquestes privacions obligaran a la població a buscar solucions i a utilitzar l’enginy per sobreviure.
3.1. L’alimentació i la salut
Passàvem una gana que ens moríem. Al barri hi havia la filla d’un militar, a la que la mainadera treia cada tarda a fer una volta. Totes les tardes passava per davant de casa meva. Sempre portava un trosset de pa blanc, que podia ser un briox, i un platanet. I a vegades no se l’acabava i la minyona se’l tornava a guardar a la bossa. I jo me la mirava des del meu portal, assegudeta. Quantes vegades vaig somniar en aquell brioix i aquell plàtan!
Testimoni de Dàlia Arasa, va néixer el 1933.¹
L’alimentació
Com hem vist, hi havia racionament dels aliments bàsics. Per cada un d’ells s’establia la ració o quantitat diària que es considerava que necessitava una persona.
Aquesta era la ració base per a un home adult:
La salut
L’escassedat i la poca qualitat dels aliments farà que la dieta habitual no sigui prou equilibrada ni compti amb tots els nutrients necessaris. Aquesta situació tindrà una incidència directa en la salut de la població. S’estendran diverses malalties i en reapareixeran altres que ja estaven pràcticament eradicades, totes elles relacionades amb una alimentació deficient, amb uns hàbits d’higiene i una sanitat insuficients. Una de les que tindrà més impacte i causarà més mortalitat entre la població serà la tuberculosi. Malalties com la meningitis, la bronquitis o el xarampió o les diarrees sovint seran mortals sobretot entre la població infantil. Un antibiòtic fonamental per al tractament de les infeccions com serà la penicil·lina, descobert el 1928, no arribarà al país fins al 1944.
“Pel que fa a la mortalitat, és prou conegut que durant la dècada dels anys 40 i com a resultat de la deficient alimentació, de les males condicions de vida, de treball i de sanitat es produí un increment de la mortalitat infantil: el 1939 l’índex de mortalitat fou un 40 per cent superior al de 1935. També disminuirà clarament l’esperança de vida, ja que durant el quinquenni 1941-45 l’edat mitjana dels morts fou 4 anys inferior a la de pre guerra, edat que solament es recuperà el 1950.”
Història de Catalunya. Vol. VII. El franquisme i la transició democràtica 1939-1988. Barcelona, Edicions 62, 1989. Pàg. 25. (Pierre Vilar director).
L’Auxilio Social
Davant la situació de misèria i de fam, el règim crearà una organització amb la finalitat de distribuir aliments a la població que patia gana. Aquesta organització, anomenada Auxilio Social, va ser fundada el 1936 a la zona franquista. Va tenir un important paper durant els primers anys de la dictadura i ben aviat va quedar englobada dins la Sección Femenina de la Falange.
Reflexioneu sobre el testimoni de la dona. Ella diu: “Passàvem una gana que ens moríem” i “Quantes vegades vaig somiar en aquell brioix i aquell plàtan.” Des de la perspectiva actual, què significaria “passar gana” per cadascun de vosaltres?
Compareu l’alimentació que podia tenir un noi o una noia com vosaltres durant la postguerra amb la que teniu vosaltres, avui dia. Traieu-ne conclusions.
2.1. Feu una llista de tot el que mengeu en un dia, tant durant els àpats com fora dels àpats, des que us lleveu fins que aneu a dormir.
2.2. Compareu el que mengeu actualment amb els productes racionats de la postguerra, els quals eren per a molta gent, la principal font d’alimentació durant aquells anys.
2.3. A partir de l’esquema “Ració base per a un home adult” feu el menú d’un dia amb els productes que s’obtenien del racionament.
Quines conseqüències concretes tindrà l’escassedat d’aliments en la població? Llegiu bé els textos i les dades i esmenteu exemples i dades concretes.
Observeu el dos anuncis de productes alimentaris. Què anuncia cadascun? Per què calia consumir productes com aquests?
Quina era l’activitat principal de l’Auxilio Social? Busqueu informació sobre l’Auxilio Social a la vostra població: on estava, quines activitats o tasques desenvolupava…
3.2. Les restriccions elèctriques
Les restriccions van durar molts anys. A casa anàvem amb llums de petroli i amb espelmes. Hi havia uns horaris i havíem d’aprofitar quan hi havia llum per fer la feina. Ja hi estàvem acostumats.
Ara sí que ho trobaríem molt a faltar, tot va amb electricitat. Llavors era sobretot el llum, la planxa, la ràdio… no hi havia gran cosa més.
Testimoni d’una dona, tenia 7 anys quan va acabar la guerra.4
Un altre dels problemes que patirà la població durant aquests anys seran les restriccions elèctriques. Fins a la dècada dels anys 50 seran habituals i afectaran tant a l’activitat econòmica com al dia a dia de les persones.
Reflexioneu sobre el testimoni de la dona. Com condicionaria la vostra vida actual si ara també hi hagués talls periòdics d’electricitat com hi havia durant els anys de la postguerra?
A partir de les notícies de la premsa, penseu quines activitats públiques, econòmiques o socials, es veien afectades per les restriccions elèctriques.
Feu una relació de totes les activitats diàries, des que us lleveu fins que aneu a dormir, en les quals utilitzeu l’electricitat. Assenyaleu quines d’aquestes activitats no podríeu fer si actualment també hi haguessin restriccions elèctriques cada dia.
3.3. L’enginy per sobreviure
Els pagesos en plantaven molts. I això ens va salvar, perquè gràcies als moniatos podíem mantenir l’estómac ple. Fregits, al forn, de qualsevol manera eren bons! Al forn, eren un menjar exquisit. La mare en comprava de petitons i els portàvem de bon matí al forn, embolicats en paper d’alumini i amb el nom posat, perquè no es barregessin amb els dels altres clients. Pagaves deu centimets i els podies passar a recollir al migdia. Eren força econòmics. A vegades hi havia baralles perquè alguna es volia endur el moniato d’una altra… Veïnes que tota la vida s’havien fet, deixaven de parlar-se per un moniato!
Testimoni de Dàlia Arasa, va néixer el 1933.5
A causa de la situació tan precària en què es vivia es va generalitzar una dieta alimentària en la qual va disminuir el consum de productes com la carn, el peix fresc, la llet, els ous o la fruita. En canvi, es van imposar aliments de poc poder nutritiu com els moniatos, les garrofes, les guixes, les arengades salades i el pa negre. Es feia servir menjar en pols i concentrats, com les “pastilles de caldo” per enganyar la gana. El pollastre era un luxe que es reservava per Nadal.
Cuiners com Ignasi Domènech, Josep Rondissoni i Joan Vila, amb els noms castellanitzats, van reeditar, en castellà, les seves receptes de cuina, adaptant els menús als nous temps de penúria.
La població va haver d’utilitzar l’enginy per sobreviure.
En aquest llibre, el cuiner manresà Ignasi Domènech donava tota mena d’idees i consells per cuinar amb molt pocs recursos i per treure el màxim profit dels productes que es tenien a l’abast. El malbaratament d’aliments era impensable.
Reflexioneu sobre el testimoni de la dona quan explica que hi havia baralles a causa de l’escassedat de menjar. Contrasteu aquesta situació amb la quantitat de menjar que es llença actualment.
Pregunteu als avis i a les àvies de la vostra família, o als veïns del barri o del poble… quins plats o menjars recorden dels anys de la postguerra i feu un petit recull o receptari sobre “La cuina de la postguerra”. Presenteu-lo en forma de tríptic, fulletó o mural.
Compareu el menú d’un dinar d’un dia de festa de la postguerra amb el dinar d’un dia de festa de l’actualitat.
Busqueu informació sobre iniciatives o projectes que es duguin a terme per lluitar contra el malbaratament dels aliments. Comenteu-les i penseu també què hi podeu fer vosaltres.
Notes:
1Font: De Andrés Creus, Laura. El preu de la fam. Barcelona: Ara Llibres, 2010, pàg. 61.
2Font: Un segle d’història de Catalunya en fotografies. Volum 3, Temps de dictadura, postguerra i canvi social (1939-1969). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2011, p.109).
3Font dades 1940: INE, citat a Sánchez Marroyo, Fernando. La España del siglo XX. Economia, demografia y Sociedad. Madrid, Edic. Istmo, 2003. Pàg. 361. Font dades 2018: Idescat. Web Instituto Nacional de Estadística.
4Font oral.
5Font: De Andrés Creus, Laura. El preu de la fam. Barcelona: Ara Llibres, 2010, pàg. 63.