3. El paper de l’Església

L’Església catòlica va tenir un paper fonamental en la construcció ideològica del règim franquista.

L’Església va donar suport al règim a canvi de recuperar els seus privilegis i poder dins la societat. L’Estat es va definir com a  “nacionalcatòlic”, la qual cosa significava una estreta col·laboració entre l’Església i l’Estat. Aquest donava ajuts econòmics a l’Església i el control de gairebé tot l’ensenyament a canvi del seu suport.

A partir de la dècada dels 60, però, una part important de l’Església catòlica va deixar de donar suport al règim i va adoptar actituds antifranquistes.

Processó a càrrec de les alumnes de la Companyia de Maria pel centre de Manresa, 21 de novembre de 1953. (Font: arxiu particular).

3.1. La relació Església-Estat

Document  Conveni entre l’Estat espanyol i el Vaticà, 1941

Després de la instauració del règim franquista, es van signar diversos acords o convenis entre l’Estat espanyol i el Vaticà. El que es va signar el 7 de juny de 1941 regulava el nomenament dels bisbes.

1. Tan pronto como se haya producido la vacante de una sede arzobispal (…) el Gobierno español (…) enviará a la Santa Sede una lista de nombres de personas idóneas, al menos en número de seis.
2. El Santo Padre elegirá tres de entre aquellos nombres (…) y los comunicará al Gobierno español, y entonces el jefe del Estado, en el término de treinta días, presentará oficialmente uno de los tres.
(Font: CLARA, Josep. Sobre l’elecció de bisbes durant el franquisme: els casos de Narcís Jubany (1964) i Jaume Camprodón (1973) per a la seu de Girona. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, [en línea], 2001).
Document  Concordat entre l’Estat espanyol i el Vaticà, 1953

Un concordat és un acord entre representants del poder polític i representants de l’Església catòlica. El 27 d’agost de 1953 es va signar un concordat entre l’Estat espanyol i el Vaticà que regulava les relacions entre el règim franquista i l’Església catòlica. Va estar vigent durant tota la Dictadura.

Artículo I
La Religión Católica, Apostólica, Romana sigue siendo la única de la Nación española (…).
Artículo XIX
2. (…) El Estado (…) y como contribución a la obra de la Iglesia en favor de la Nación le asignará anualmente una adecuada dotación (…).
3. (…) El Estado (…) concederá anualmente subvenciones para la construcción y conservación de templos parroquiales y rectorales y Seminarios (…).
Artículo XX
1. (L’Església i les institucions eclesiàstiques) gozarán de exención de impuestos (…).
Artículo XXII
3. Salvo en caso de urgente necesidad la fuerza pública no podrá entrar en los citados edificios (esglésies, capelles, seminaris…) (…).
Artículo XXIV
1.El Estado español reconoce la competencia exclusiva de los Tribunales (…) eclesiásticos en las causas referentes a la nulidad del matrimonio canónico y a la separación de los cónyuges (…).
Artículo XXVI
En todos los centros docentes (….) la enseñanza se ajustará a los principios del Dogma y de la Moral de la Iglesia Católica.
Artículo XXVII
1.El Estado español garantiza la enseñanza de la Religión Católica como materia ordinaria y obligatoria en todos los centros docentes (…).
(Font: web vatican.va).
  1. Segons aquests dos documents, quins avantatges obtenia l’Església catòlica de l’Estat espanyol?
  2. A canvi de què els obtenia?

3.2. La justificació del poder

Document  Moneda de l’època franquista     
Moneda de cinc pessetes, any 1957.

Totes les monedes de l’època, les pessetes, tenien en una de les cares l’efígie del general Franco amb la frase: Francisco Franco Caudillo de España por la Gracia de Dios.

  1. De quina manera justifica Franco el seu poder?
  2. Per què ha de justificar el seu poder d’aquesta manera?
  3. En quines altres èpoques o moments històrics s’ha utilitzat aquest tipus de justificació?

3.3. El suport de l’Església al règim franquista

Document  Text explicatiu sobre la religió

Llegiu aquest text sobre el suport de l’Església catòlica al règim franquista durant la postguerra.

Missa a la plaça Crist Rei de Manresa després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, 1939. (Font: web memoria.cat/franquisme).
  1. Segons el text, quin és el motiu que permet contextualitzar i entendre el suport que va donar la jerarquia eclesiàstica espanyola a la dictadura?
  2. Quin tipus d’actes eren freqüents durant els anys 40 i 50?
  3. Quin seguiment tenien aquest actes? Per què?

3.4. Les manifestacions religioses        

Document   Imatges d’actes religiosos 

Durant els anys 40 i 50 era habitual la celebració d’actes religiosos. Ja fos per devoció o per por, la participació de la població en aquests esdeveniments era massiva.

  1. Consulteu aquest web i, a partir de les fotografies, ompliu aquesta taula sobre les diverses  manifestacions religioses que es van celebrar a Manresa  durant els primers anys del franquisme. Concreteu: la data, el tipus d’esdeveniment, el lloc on es celebra i el motiu de l’esdeveniment.

3.5. La recuperació i la reconstrucció del patrimoni artístic i arquitectònic

Document   Imatges i notícies de la construcció de l’església de Crist Rei de Manresa

L’exaltació religiosa de la postguerra també es va manifestar en la voluntat de recuperar i reconstruir el patrimoni artístic que durant la Guerra Civil havia estat saquejat, robat o destruït.

A la ciutat de Manresa es van restaurar obres com el retaule de l’Esperit Sant (1394) de Pere Serra; es va tornar a construir l’església del Carme (1944-1959), enderrocada l’any 1936; o es va dur a terme la construcció de la nova església de Crist Rei.

L’església de Crist Rei es va edificar per substituir la de sant Pere Màrtir, situada a l’actual plaça sant Domènec i enderrocada el 1936. Es va ubicar, però, en un altre emplaçament al centre de la ciutat.

Es va construir com a temple expiatori, és a dir, amb la finalitat de reparar les profanacions o actes contraris al caràcter sagrat dels edificis religiosos que s’havien produït durant la destrucció i el saqueig de les esglésies de la ciutat.

D’estil neogòtic, va ser projectada per l’arquitecte Alexandre Soler i March. Es va començar a construir el 1942 i es va inaugurar l’any 1957.

 

  1. Quina finalitat tenia la construcció d’aquesta nova església?
  2. Qui va assistir a la cerimònia de col·locació de la primera pedra?

Activitat de síntesi     

  1. Quin va ser el paper de l’Església catòlica en la primera etapa de la dictadura franquista? Per què?
  2. Quins fets posen en evidència l’enorme importància que va tenir l’Església en aquest període?

Treball de recerca    

  1. Procés de recerca. Recollir la informació.
3.1. Classifiqueu tots els documents anteriors segons els tipus de font (primària, secundària, escrita, oral, iconogràfica…) al qual corresponguin.
3.2. Organitzeu i esquematitzeu tota la informació recollida i redacteu una síntesi d’aquest  apartat, a partir de les respostes de les diferents activitats i, especialment, de l’activitat de síntesi.

segueix >>>