3.1. Context històric

La victòria dels franquistes a la Guerra Civil espanyola (1936-1939)  va posar fi a la República democràtica que havia començat l’any 1931, i va iniciar la Dictadura Franquista (1939-1975).

L’objectiu del règim franquista era construir un nou estat que no fos democràtic, per tant per aconseguir-ho va utilitzar el control social i la repressió,  no només política sinó també social i cultural. El franquisme va suprimir l’autonomia de Catalunya i va anul·lar totes les institucions, els drets i les llibertats democràtiques. L’Església catòlica va tenir un paper fonamental en la construcció ideològica del nou règim.

El franquisme va  imposar un nou Estat amb una nova ideologia i uns nous valors. Per tant, l’escola franquista havia de respondre als nous ideals.  Això va comportar la supressió del sistema d’ensenyament del període de la República, i va provocar un retrocés significatiu en tots els avenços i innovacions pedagògiques que s’havien portat a terme en aquells anys. Per aconseguir aquests objectius calia apartar de l’ensenyament els mestres que havien defensat els projectes educatius més innovadors i substituir-los per altres mestres d’ideologia més conservadora.

El franquisme va suposar un retrocés polític, econòmic, social i cultural per a aquella societat que va viure la República.

3.2. L’ensenyament durant el franquisme

Document ①

L’escriptora Maria Mercè Roca va entrevistar diverses dones que van explicar, entre d’altres coses, com va ser el seu pas per l’escola en els primers anys del franquisme.

“(…) Les monges ens ensenyaven una mica de tot: cultura general, cant a les que tenien aptituds, matemàtiques, geografia, història… I cada dia a la tarda, una hora de labor (…).

Però a pensar… no, les monges no ens en van pas ensenyar. A reprimir els sentiments, en canvi, sí. Recordo que una vegada em van castigar i em van fer quedar més estona a l’escola (…).

A més, a casa sempre parlàvem en català i a col·legi sempre es parlava en castellà (…)”.

(Font: Roca, M. Mercè. El món era a fora. Barcelona, Planeta, 2001. Pàg. 37).

…………………………

“Ens feien repetir de memòria, com un lloret, el que havíem llegit”.

(Font: Roca, M. Mercè. El món era a fora. Barcelona, Planeta, 2001. Pàg. 141).

1. La descripció que fa el text sobre l’ensenyament s’assembla més al model d’escola de la Restauració o de la República? Per què?

Document ②

El 25 de març de 1939 el govern espanyol va fer una convocatòria per a la provisió de les places de mestres que havien deixat vacants els mestres represaliats i exiliats en finalitzar la guerra. S’hi feien constar els mèrits que es tindrien en compte per ocupar aquestes places.

1. 1. 1. 1. 1. “Ser mutilado como consecuencia de la actual guerra, siempre que la mutilación no imposibilite el ejercicio de la Enseñanza.
            2. Ser herido en la actual campaña, siendo preferido, dentro de este orden, el que mayor número de heridas demuestre haber sufrido.
            3. Haber prestado servicios militares, como combatiente, en la actual guerra.
            4. Haber sufrido vejámenes graves en la persona del solicitante, por parte de los rojos.
            5. Ser familiar de un muerto o mutilado en esta campaña hasta el segundo grado de parentesco por consanguinidad o afinidad. Dentro de este orden se prefiere el que haya perdido mayor número de familiares.
            6. Dentro de los mismos grados de parentesco, haber perdido mayor número de familiares por asesinato de los rojos o a consecuencia de su barbarie.
            7. Tener actualmente prisionero o mutilado por los rojos, algún familiar, dentro del parentesco señalado”.

(Font: Marqués Sureda, Salomó. Ensenyar a pensar. En memòria dels mestres de la República. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Quaderns didàctics. Memorial Democràtic. Pàgs. 37-38).

1. A qui es refereix el text quan diu “rojos”? A què es refereix quan diu “a consecuencia de su barbarie”?
2. A qui beneficiava, per tant, aquesta convocatòria? A qui perjudicava?
3. Què pretenia aconseguir l’Estat amb aquesta convocatòria de places?
4. Què es valorava per ser mestre? I què creieu que s’havia de valorar?

Document ③

“Ley de Enseñanza Primaria de 17 de julio de 1945

Articulo quinto: La educación primaria, inspirándose en el sentido católico, consubstancial con la tradición escolar española, se ajustará a los principios del Dogma y de la Moral católica y a las disposiciones del derecho Canónico vigente.

Articulo sexto: Es misión de la educación primaria, mediante una disciplina rigurosa conseguir un espiritu nacional fuerte y unido e instalar en el alma de las futuras generaciones la alegría y el orgullo de la patria, de acuerdo con las normas del Movimiento y sus Organismos”.

(Font: BOE nº 199 de 18 de juliol de 1945).

1. A l’article 5 es destaquen valors conservadors, tradicionals i de la moral catòlica. Aquests valors eren importants a l’escola de la República? Justifiqueu la resposta.
2. A l’article 6 es destaquen els valors de la disciplina i el patriotisme. Aquests valors eren importants a l’escola de la República?. Justifiqueu la resposta.

Document ④

“Quedava consolidada l’escola del NO: NO a la coeducació; NO a l’escola laica; NO als models pedagògics estrangers; NO al català. En poques paraules: NO al model de l’escola republicana.

El 1946 Agustín Serrano de Haro, inspector i escriptor de manuals, en el llibre “La escuela rural” manifestava:

“Nada de conocimientos científicos para estas niñas. La cocina -!sí, la cocina!- debe ser un gran laboratorio”.

(Font: Marqués Sureda, Salomó. Ensenyar a pensar. En memòria dels mestres de la República. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Quaderns didàctics. Memorial Democràtic. Pàgs. 46).

1. Què vol dir l’escola del NO?
2. Quina finalitat tenia l’escola per a les nenes?

Document ⑤

Finalitat i objectius que ha de tenir l’escola segons Pedro Sainz Rodríguez, ministre d’Educación Nacional en el primer govern de Franco (1938):

“En la España Una, ha de imponerse un nuevo orden, (…) en el que solo resplandezca un único pensamiento y una única voluntat. Renacionalizada la vida docente, limpiada de broza moral y material, la nueva juventud ha de educarse solo para Dios y para la Patria.”

(Font: Riquer, Borja de. La dictadura de Franco. Barcelona, Crítica, 2010.  Historia de España, 9).

1. Quin era el principal objectiu del franquisme pel que fa a l’ensenyament?
2. Segons podeu deduir de tots aquests documents, què va voler fer el franquisme amb el model d’ensenyament que havia implantat la República?

Document ⑥

Durant els primers anys del franquisme, l’ensenyament obligatori comprenia dels 6 als 12 anys. L’any 1964 es va ampliar l’escolaritat obligatòria fins als 14 anys. La Llei General d’Educació de l’any 1970 va establir l’obligatorietat de l’ensenyament dels 6 als 13 anys (EGB).

1. Compareu l’obligatorietat de l’ensenyament durant el franquisme amb l’actualitat. Quines diferències i similituds s’observen?

Activitat de síntesi

1. A partir de la informació que teniu ara, identifiqueu les principals característiques que va tenir l’escola durant el Franquisme. En la mateixa graella de les activitats de síntesi anteriors encercleu l’opció vàlida en cada cas.

3.3. La depuració dels mestres

Document ⑦

Per aconseguir els objectius del franquisme calia apartar de l’ensenyament els mestres que havien defensat els projectes educatius més innovadors i substituir-los per altres mestres d’ideologia més conservadora.

1. Quin tipus de repressió van patir, en general, els mestres?
2. Quins mestres van substituir als qui van ser represaliats? Amb quina finalitat?
3. Quin document dels que heu treballat anteriorment respon a aquesta finalitat? Quin és el títol del document?