2a part: La memòria històrica de les víctimes del nazisme, a Alemanya i a Catalunya

Aquesta part ha estat pensada per a fer-la a casa, a tall d’activitat d’aprofundiment. A l’alumne li cal un ordinador o dispositiu mòbil amb connexió a internet.

1. Busca a la Viquipèdia què són les llambordes Stolpersteine i explica-ho breument amb les teves paraules. Presenta el seu creador i explica les seves motivacions.

2. Visita la web d’aquesta aplicació de mòbil que recull algunes de les stolpersteine que hi ha a Alemanya: https://www.stolpersteine-guide.de/

 

3. Visita la web d’aquesta altra aplicació de mòbil per visitar les llambordes stolpersteine dels deportats manresans https://www.izi.travel/en/d5bf-manresans-deportats-als-camps-de-concentracio-nazi/ca

i respon les següents preguntes:

  • a. Quants manresans van ser deportats als camps nazis?
  • b. Quin va ser el camp al qual van ser deportats majoritàriament?

 

A continuació consulta la web memoria.cat i busca informació sobre Jaume Viladrosa Montraveta:

  • c. Explica per quins llocs l’arrossega el destí des del dia que va deixar casa seva per anar a la guerra fins que mor.
  • d. On va morir? De quina manera?

 

Cerca a google maps la localització del camp de concentració de Mauthausen (KZ Mauthausen)

  • e. En quin país està? Quin riu hi passa a prop?

 

4. Mira aquesta fotografia, llegeix el text de sota i explica com va ser possible que republicans catalans acabessin als camps nazis.

«La Wehrmacht (Ejército nazi) aplica las reglas de guerra más o menos aceptadas por la comunidad internacional a todos los prisioneros, incluidos los judíos franceses, y acepta la supervisión de la Cruz Roja. Sin embargo, a partir de septiembre de 1940 hay una orden de Hitler de separar a los españoles y enviarlos a los campos de exterminio. No dice a cuáles. Sólo ordena que a “los combatientes de la España roja se les envíe a un campo de concentración”. Esta orden sale de Berlín firmada por el Führer el 25 de septiembre de 1940. Y esto sucede, ¡oh casualidad!, al día siguiente de que el representante y cuñado de Franco, Ramón Serrano Suñer, se entrevistara en Berlín con Hitler y otros miembros de su gobierno.”

70 años después España sigue ignorando el exterminio nazi de los republicanos”. Entrevista a Benito Bermejo, historiador.

5. Acaba aquestes activitats escoltant un fet increïble: la peça de música clàssica Smetna Koleda, composta al camp de Buchenwald, de nit i d’amagat, pel músic deportat Josef Kropinski.

Recorda que som a l’any 1944 i pensa en les condicions inhumanes de vida i de treball que tenien els presoners. Kropinski va escriure prop de 400 partitures, tancat en un sòrdid annex del crematori. Un cop alliberat i de retorn a la seva Polònia natal, va ser incapaç de compondre res més la resta de la seva vida.

L’epopeia de Kropinski ha estat recollida recentment en una pel·lícula. Pots veure’n l’anunci, aquí.

 

Podeu descarregar i imprimir aquesta segona part aquí