2. Posant en marxa la repressió
La repressió va esdevenir una necessitat política per l’Estat franquista per a mantenir-se com una dictadura. Per part de l’Estat no hi va haver mai una voluntat de conciliació, al contrari, hi va haver una planificació de les diferents mesures repressives que calia utilitzar contra els vençuts a la guerra.
La finalitat era l’aniquilació de les persones d’ideologia republicana, catalanista, socialista, comunista, anarquista… és a dir, de totes aquelles que havien donat suport a la República democràtica.
Per aquest motiu, la repressió es va exercir de manera arbitrària i indiscriminada sobre totes aquelles persones sospitoses de donar suport a la República. A més, la repressió es va aplicar retroactivament en tant que es van exigir responsabilitats per accions realitzades des de l’any 1931 i, molt especialment, des de l’octubre del 1934.
La política repressiva franquista va ser utilitzada com un càstig exemplificant, aconseguint atemorir i desmobilitzar la majoria de la població durant les primeres dècades de la dictadura. Els represaliats van ser considerats delinqüents i no adversaris polítics, cercant la submissió del vençut, la seva humiliació i la seva marginació social. Per aconseguir-ho el nou règim incitava a la delació i a la denúncia davant les autoritats, considerant-les com un “deure cívic”.
2.1. Finalitat i característiques de la repressió
Document ① Instrucción Reservada nº 1 del General Emilio Mola, maig de 1936
“Se tendrá en cuenta que la acción ha de ser en extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo, que es fuerte y bien organizado. Desde luego seran encarcelados todos los directivos de los Partidos Políticos, Sociedades y Sindicatos no afectos al Movimiento, aplicándose castigos ejemplares a dichos individuos para estrangular los movimientos de rebeldia o huelgas”.
(Font: Villarroya Font, Joan. Passar comptes. Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Vol. 10. La llarga postguerra 1939-1960. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995. Pàg. 158).
Busqueu qui era el general Mola.
Fixeu-vos en la data en la qual dona aquestes instruccions. Són anteriors o posteriors al cop d’estat?
A qui creus que anaven dirigides? Quina finalitat tenien aquestes instruccions?
Document ② El cas de Margarida Artigas Marí, 1939
Margarida Artigas Marí era la mare de Francesc Marcet, alcalde de Manresa durant la República (1932-1934 i 1936). Va ser detinguda, el 1939, amb el pretext de fer afirmacions contràries al règim i quan el seu fill, Francesc, es trobava a l’exili.
Va ser condemnada a 6 anys de presó per adhesió a la rebel·lió militar i va ingressar, a l’edat de 73 anys, a la presó de dones de les Corts de Barcelona. Va romandre a la presó més d’un any i 9 mesos i va obtenir la llibertat condicional el 1941.
En el sumari del consell de guerra es va incloure un informe policial que destacava “en particular Margarita Artigas, que es madre del que fue alcalde rojo de esta ciudad, Francisco Marcet”.¹
Valoreu si el fet de “ser mare de….” pot ser motiu d’acusació.
Quins dels termes en negreta, utilitzats a la introducció d’aquest apartat (Posant en marxa la repressió) ens serveixen per definir aquest tipus d’injustícia?
Document ③ Fragment de la Ley de Responsabilidades Políticas, 1939
La Ley de Responsabilidades Políticas era una llei dictada al final de la Guerra Civil que, de manera retroactiva, exigia responsabilitats sobre accions realitzades abans de l’any 1939. Va servir per condemnar moltes persones.
El 1969 un decret llei va declarar la prescripció de tots els delictes comesos amb anterioritat al 1939.
“Art.1. Se declara la responsabilidad política de las personas (…) que desde el 1 de octubre de 1934 y antes del 18 de julio de 1936 contribuyeron a crear (…) la subversión de todo orden de que se hizo víctima España y de aquellos otros que a partir de la segunda de dichas fechas se hayan opuesto o se opongan al Movimiento Nacional (…).”
(Boletín Oficial del Estado, 13 de febrero de 1939. Font: web boe.es).
Aquesta llei era retroactiva. Què vol dir això?
Amb quina finalitat aquesta llei era retroactiva?
Document ④ Notícia del diari La Vanguardia, 8 de febrer de 1939
Què demanen les autoritats als ciutadans?
Quines conseqüències creieu que va tenir aquest fet per a la societat? I per a la convivència de la població?
Document ⑤ Testimoni d’Hilari Raguer
Hilari Raguer (1928-2020) era monjo del Monestir de Montserrat i historiador.
Escolteu les seves paraules sobre el paper de l’Església en la repressió franquista.
Quin va ser el paper de l’Església en la repressió?
2.2. Els procediments de la repressió
Document ⑥ Principals lleis repressives dels primers anys del franquisme: la base legal de la repressió
Document ⑦ Text sobre el control social i la col·laboració de la població
A mesura que els pobles i les ciutats són conquerides, l’exèrcit nomena les Comisiones Gestoras dels ajuntaments. A partir d’aquí, s’estableixen mecanismes de vigilància i control per mitjà dels poders locals amb la col·laboració d’un nombre important de veïns, disposats a delatar i a testificar davant dels tribunals, ja sigui per enemistats personals o per conviccions ideològiques. I també amb la col·laboració d’aquelles persones de dretes i de l’església que es van sentir perjudicades per la persecució que van patir els primers anys de la Guerra Civil.
Les denúncies seran el pas previ per poder fer una detenció. Després es necessitaran els informes de l’alcalde, del capellà, de la Guàrdia Civil i del cap de la FET-JONS.
Per tant, la maquinària repressiva necessitava de la col·laboració de diferents sectors socials per poder actuar contra les persones vençudes a la guerra.
(Elaboració pròpia)
Document ⑧ Text sobre les delacions i les denúncies
Llegiu aquest text del web Cens de manresans privats de llibertat.
Quin perfil tenien les persones que denunciaven els seus veïns?
Expliqueu per quins motius algunes persones en delataven altres.
Què significa “repressió des de baix” i “repressió des de dalt”?
Document ⑨ Un armari petit pintat de blanc
Feu una lectura, a l’aula, en veu alta d’aquesta narració basada en el cas real que va viure la Josefa Vila Padró.
Feu hipòtesis sobre els possibles motius que podien portar als veïns de la Josefa a delatar-la.
Debateu sobre els motius pels quals l’Estat va voler implicar la població en la repressió.
Activitat de síntesi
Esmenteu la finalitat i les característiques que va tenir la repressió franquista.
Quina finalitat general tenia el conjunt de lleis que es van aprovar i/o derogar, exposades en el document 6?
A partir de les paraules en negreta del document 7, identifiqueu els passos que va seguir l’Estat per posar en marxa la maquinària repressiva.
