2. La República
2.1. Context històric
La II República espanyola es va proclamar el 14 d’abril de 1931 després de la victòria dels partits republicans i socialistes a les eleccions municipals del 12 d’abril. El rei Alfons XIII va abandonar el país.
Va ser una República democràtica, laica i descentralitzada, amb autonomia per Catalunya. L’Estat i la Generalitat de Catalunya van portar a terme reformes importants per millorar les condicions de vida i de treball de les classes populars.
Tenint en compte la desastrosa situació que patia l’ensenyament i seguint els nous pensaments que havien aparegut al voltant de l’escola, un dels principals reptes de la República va ser invertir en l’ensenyament públic per tal de millorar-ne la situació.
El 18 de juliol de 1936 un grup de militars feixistes van portar a terme un cop d’estat per acabar amb la República democràtica. El fracàs de l’aixecament militar comportà l’inici de la Guerra Civil, la qual va finalitzar l’any 1939 amb la victòria franquista.
2.2. L’ensenyament durant la República
Document ①
L’escriptora M. Aurèlia Capmany (1918-1991) explica en una entrevista realitzada per la també escriptora Montserrat Roig (1946-1991) la seva experiència com alumna de l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, centre escolar fundat, a Barcelona, el 1932.
“L’Institut-Escola per a mi va ser la descoberta d’unes possibilitats i de tot un món i vaig ser-hi molt feliç, però molt. El record de l’Institut-Escola és una de les coses més lluminoses de la meva vida. A més, vaig tenir uns professors extraordinaris que em van influir enormement. Va ser una sort (…) no teníem llibres de text, no estudiàvem de memòria, no ens examinàvem mai (….).
MR: No us castigaven?
MAC: No, no existia el càstig.”
(Font: Capmany, M. Aurèlia; Roig, Montserrat. De veu en veu. Contes i narracions. Cercle de Lectors, 2001).
- Quins aspectes destacaríeu d’aquest fragment en comparació amb els records que explica en l’apartat anterior Xavier Benguerel?
Document ②
- Què es pot deduir de la comparació entre les escoles existents i les escoles per crear el 1930? Quin va ser el repte de la República?
- Quantes escoles es van crear en el conjunt de Catalunya en els anys 1931-1932? I en el conjunt d’Espanya?. Compareu aquestes dades amb les xifres d’escoles per crear de la taula anterior. Van aconseguir el seu objectiu?
Document ③
Poc després de proclamar-se la II República, el Govern ja va legislar sobre l’ensenyament, tant a través de la Constitució de 1931 com d’altres decrets. Entre molts altres aspectes, es va establir l’ensenyament obligatori dels 6 als 12 anys.
Decret del 29 d’abril de 1931 del Govern de la República sobre la llengua que fa que el català torni a entrar a les escoles després de la prohibició durant la Dictadura de Primo de Rivera:
“Es un principio universal de la Pedagogía que la enseñanza primaria para ser eficaz, ha de producirse en la lengua materna (…). Respetar la lengua materna, sea ella cual fuere, es respetar el alma del alumno y favorecer la acción del Maestro (…).
Art. 1. Quedan derogades todas las disposiciones dictadas desde el 13 de Setiembre de 1923 contra el uso del catalán en las Escuelas Primarias”.
(Font: Gaceta de Madrid nº 120 de 30 d’abril de 1931).
Constitució de 1931:
“Art. 48. (…) La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria. (…) La enseñanza será laica, hará del Trabajo el eje de su actividad metodológica y se inspirará en los ideales de solidaridad humana”.
(Font: Gaceta de Madrid nº 344 de 10 de desembre de 1931).
Ley de Confesiones y congregaciones religiosas de 17 de maig de 1933 que va decretar:
“Art. 30. Las Órdenes y Congregaciones religiosas no podran dedicarse al ejercicio de la enseñanza”.
(Font: Gaceta de Madrid nº 154 de 3 de juny de 1933).
- Quines innovacions es van introduir a l’ensenyament durant la República?
- Què vol dir que l’ensenyament serà laic?
Document ④
- Quines institucions i escoles es van crear a Catalunya durant el primer bienni de la II República (1931-1933)?
- Quina finalitat tenia cadascuna?
Document ⑤
Aquests textos mostren la nova manera d’ensenyar que es practicava a les escoles de la República seguint idees pedagògiques innovadores com les del pedagog francès Célestin Freinet.
El mestre de Casserres (Berguedà), Jaume Anglada, en el seu diari personal del 16 de setembre de 1933 va escriure:
“L’escola ha d’ensenyar a fer, ensenyar a pensar i ensenyar a ésser bons. Amb aquest triplet formidable per fita vull triomfar. Com? Amb optimisme!”
(Font: Marqués Sureda, Salomó. Ensenyar a pensar. En memòria dels mestres de la República. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Quaderns didàctics. Memorial Democràtic. Pàg. 17).
Miquel Vigatà, mestre de Santa Maria d’Oló (Moianès) del 1934 al 1936, explicava:
“Es feia un ensenyament actiu, procuraven tenir fusta perquè ells feien coses de marqueteria que portaven a casa i això els agradava molt. L’activitat més important era la confecció de la revista on s’imprimien les redaccions; abans es feien unes redaccions que es trencaven, i ara aquesta petita redacció o conte que ells mateixos imprimien es conservava i s’enviava als pares.(…) Algunes vegades fèiem gàbies per tenir grills. Un es cuidava de la biblioteca, uns imprimíem la revista, d’altres treballaven a la taula de fuster… tots fèiem un treball o un altre.”
(Font: Marqués Sureda, Salomó. Ensenyar a pensar. En memòria dels mestres de la República. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Quaderns didàctics. Memorial Democràtic. Pàg. 18).
Un alumne de l’escola d’Arbeca (Les Garrigues) que estudiava amb el mètode pedagògic Freinet recordava:
“I quan anàvem al bosc a lo millor ens deia: –Aneu a buscar romaní, aneu a buscar plantes… el que hem explicat a classe, a veure qui troba més plantes… ens parlava dels arbres de fulla perenne i de fulla caduca… ens havia explicat que si alguna vegada ens perdíem al bosc no pugéssim mai cap a dalt; sempre cap a baix on trobaríem el riu i possiblement algun camí o alguna casa”.
(Font: Marqués Sureda, Salomó. Ensenyar a pensar. En memòria dels mestres de la República. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015. Quaderns didàctics. Memorial Democràtic. Pàg. 26).
- Què vol dir el mestre de Casserres quan diu: “L’escola ha d’ensenyar a fer, ensenyar a pensar i ensenyar a ser bons”?
- Per què el mestre de Santa Maria d’Oló, dona tanta importància a la confecció d’una revista? Què aconseguien amb aquesta activitat?
- Penseu que l’activitat d’anar al bosc o treballar la fusta es pot considerar que forma part de l’ensenyament actiu? Justifiqueu la resposta.
Document ⑥
- Quins objectius pretenien assolir els mestres del Grup Escolar Renaixença de Manresa, amb els nous mètodes de renovació pedagògica?
- Quins d’aquests objectius encara són actuals?
Activitat de síntesi
- A partir de la informació que teniu ara, identifiqueu les principals característiques que va tenir l’escola durant la República. En la mateixa graella de l’activitat de síntesi de la Restauració, encercleu l’opció vàlida en cada cas.
2.3. Les colònies escolars
Document ⑦
“Les colònies d’estiu, com a mitjà per millorar la salut de la canalla, van iniciar-se a l’any 1876, a Suïssa, (…). Les colònies escolars d’estiu, com a recurs sanitari i educatiu, es van estendre a diferents països europeus a finals del segle XIX. A Catalunya les primeres colònies d’estiu per a infants les va organitzar, el 1893, la Societat Barcelonesa d’Amics del País i, des de l’àmbit municipal, destacaren les colònies organitzades per l’Ajuntament de Barcelona a partir de l’any 1906.
Seguint l’exemple capdavanter de l’Ajuntament de Barcelona, a l’any 1931 la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Manresa va començar a organitzar tandes de colònies escolars durant les vacances d’estiu destinades, preferentment, a infants de les escoles públiques que tinguessin problemes econòmics o que presentessin un insuficient desenvolupament físic. L’objectiu d’aquestes colònies era doble, per una banda hi havia uns objectius socials i, per altra banda, uns objectius sanitaris (…).
Des de les primeres colònies al 1931 fins a l’any 1936 es van organitzar cada any gràcies a les subvencions dels organismes oficials –Ajuntament de Manresa, Generalitat, Ministerio de Instrucción Pública- però també mercès a la col·laboració econòmica de cases comercials, sindicats, partits polítics i persones particulars de Manresa que hi feien una aportació econòmica. (…)
Els dos primers anys només es va poder organitzar dues tandes de colònies, les del 1931 a Moià, (…) i les de 1932 a Berga (…). A partir de 1933 i fins 1936 se’n van organitzar quatre tandes, dues de mar, a Pineda de Mar, i dues de muntanya, a Berga (…).
(…)
La distribució habitual del dia de colònies consistia en esmorzar, fer una sessió de gimnàstica o una sortida didàctica; havent dinat hi havia una estona de descans i la tarda es destinava a algun tipus de treball, manual o escrit, i de vegades a fer una altra excursió. A més a més els alumnes assistien a les festes majors o activitats que s’organitzaven als pobles durant la seva estada”.
(Font: Serra, Joan M. Les colònies escolars. Web Els mestres de la República).
- Quina finalitat tenien les colònies escolars? A qui anaven adreçades?
- Qui organitzava les colònies escolars a Manresa?
- On van anar de colònies els nens i nenes d’aquesta ciutat?
- Hi anaven junts nens i nenes, segons s’observa a les fotografies?
- A la vostra localitat, també, es van fer colònies escolars durant aquests anys? En podeu trobar alguna fotografia?
