2. Cobrint les necessitats bàsiques

Les condicions de vida i de treball a la postguerra van ser dures i difícils. La política econòmica intervencionista del govern va imposar, entre d’altres coses, el racionament i unes dures condicions laborals. Tot plegat va comportar l’estancament econòmic i la misèria per a la població.

2.1. El racionament i l’estraperlo

Moltes vegades anava amb la meva germana gran, la Laura, a la cua del pa. Quan vèiem la gentada que hi havia, la Laura em deixava allà i, mentrestant, ella aprofitava per anar a fer la cua de l’arròs. Ja sabia que jo no em mouria del lloc, però, de totes maneres, es quedava més tranquil·la si veia alguna veïna o coneguda a la filera. Moltes dones s’havien barallat a la cua estant, per si una anava primer o era l’altra la que havia arribat abans al lloc. Jo m’entretenia jugant, per exemple, a la xarranca, sense perdre mai el meu lloc. Al principi, just després de la guerra, portava una cartilla amb el nom i el cognom del pare, on s’indicava el nombre de persones que vivíem a casa.
Testimoni de Salvadora Artés, tenia 12 anys quan va acabar la guerra.¹

A la postguerra la producció agrícola era baixa; per tant, hi havia fam i misèria.  Davant d’això l’Estat va intervenir en la política econòmica imposant preus baixos als productes agrícoles -per exemple el blat- i també posant el racionament.

Què vol dir racionament? Fixar una ració per persona i període de temps a un preu fixat pel govern.

Això significa que, seguint en el cas del blat, els productors  havien de vendre la seva producció al mercat oficial a un preu establert pel govern. Com a conseqüència alguns productors de blat ocultaven, en molts casos,  la meitat de la collita. Una meitat anava al mercat oficial a un preu baix fixat pel govern i l’altra meitat es venia d’estraperlo al mercat negre.

Què és, per tant,  l’estraperlo? La venda d’un producte al mercat negre a preus alts.

L’estraperlo va ser una pràctica habitual, però cal diferenciar entre els que l’havien de practicar per supervivència i aquells que s’enriquiren a costa de la fam de la gent perquè tenien bons contactes amb el règim. Perquè, malgrat que l’estraperlo era il·legal el franquisme tolerà aquesta corrupció.

Què havia de fer la gent per obtenir aliments?

El consumidor comprava al mercat oficial amb una cartilla de racionament, imposada per l’Estat,  els productes racionats a baix preu. Però, si necessitava més menjar o volia altres productes no racionats els havia de  pagar de 3 a 7 vegades més cars als estraperlistes.

 

Anunci de la finalització del racionament distribuït per famílies per passar a ser individual. (Diari “Manresa”, 23/04/1942. Font: web El primer franquisme a Manresa en un clic).

Primer les cartilles de racionament eren familiars i, més endavant, van ser substituïdes per cartilles individuals.

Oficialment s’establien unes quantitats mensuals per a cada home adult,  que es reduïen un 20% si es tractava d’una dona o d’una persona de més de 60 anys, i un 40% si es tractava d’un menor de 14 anys. Ara bé, aquestes mesures eren propagandístiques perquè en la realitat no es van subministrar mai, les quantitats distribuïdes sempre van ser inferiors.³

La distribució de menjar tampoc no va ser igual a totes les poblacions, la qual cosa provocà la intervenció dels ajuntaments per resoldre la manca d’aliments que patien pobles i ciutats. Els governadors civils de cada província s’encarregaven de controlar el proveïment i la distribució dels aliments.

 

Aquest intervencionisme de l’Estat que formava part de la política econòmica autàrquica, és a dir autosuficient, va comportar un gran estancament econòmic, més misèria i fam per a les classes treballadores i l’acumulació de capital per als especuladors.


  1. Reflexioneu sobre el testimoni de la dona, sobretot quan parla de: “moltes dones s’havien barallat a la cua”.
  2. Observeu la gràfica “Preus dels productes racionats al mercat oficial i al mercat negre” i responeu:
2.1. Què significa: Índex 100=preu l’any 1936?
2.2. A quina conclusió arribem si comparem l’evolució dels preus de tots els productes al mercat oficial amb el preu de l’any 1936?
2.3. Quina segona conclusió es pot extreure si comparem el preu oficial d’aquests productes i el preu al mercat negre?
2.4. Per què es produeix aquesta diferència de preu entre el mercat oficial i el mercat negre? A qui beneficia?
  1. La fam i la misèria que passava la gent a la postguerra es veia agreujada per altres factors. Llegiu el text “La misèria de la postguerra”. Quins altres factors agreujaven la situació de fam i misèria que patien les famílies a la postguerra?
  2. L’estraperlo es basava sovint en la “barata”. Llegiu el text introductori de “L’estraperlo”. Què vol dir aquesta expressió? Expliqueu i valoreu aquesta pràctica.
  3. El governador civil de Barcelona demana un informe a la Regidoria de Proveïments de l’Ajuntament de Manresa per conèixer les actuacions portades a terme des del Consistori davant la manca d’aliments. Redacteu un informe sobre les actuacions que fa l’Ajuntament per aconseguir i per distribuir aliments a la població.
Per obtenir la informació consulteu els documents que trobareu en aquest web: “La fam i la manca d’aliments”.
Per elaborar l’informe seguiu aquestes indicacions: “Com elaborar un informe sobre un fet històric”.


2.2. Les condicions laborals

Em vaig posar a treballar quan tenia dotze anys, al mercat de Sant Antoni, en una carnisseria; començava a les set del matí… Hi vaig anar tres dies i em vaig posar malalta… A casa meva feia falta que jo treballés, no es podia fer de cap altra manera… Passàvem moltes privacions… Hi vaig estar un temps i cap als catorze anys vaig començar a treballar en una molt bona perruqueria de la part alta de Barcelona, i allà hi vaig conèixer el que seria el meu marit, que estudiava Químiques a Sarrià.  Vaig treballar a la perruqueria fins que em vaig casar, i això va ser el que va tirar endavant la família….
Testimoni d’una dona.4

Acabada la guerra el nou règim va acomiadar o sancionar treballadors, sobretot funcionaris públics, per motius polítics o sindicals (depuració) i, en canvi, va afavorir la contractació de persones fidels al nou règim.

Molts treballadors, tant d’empreses públiques com privades, van patir la depuració. Aquesta va afectar especialment els docents i els funcionaris de l’Administració.

De la mateixa manera que l’Estat intervindrà en la política econòmica, també ho farà en el món laboral, la qual cosa comportarà un empitjorament de les condicions de vida i de treball de la majoria de la població.

(Elaboració pròpia).

  1. Reflexioneu sobre el testimoni de la dona. Ella explica: “Em vaig posar a treballar quan tenia dotze anys”. Per què ha d’anar a treballar sent una nena? Quina conseqüència tindrà per la seva educació?
  2. Busqueu informació sobre la depuració que van patir els mestres i els funcionaris. Responeu aquestes qüestions:
2.1. Quins són els objectius de la repressió al Magisteri? Consulteu el web memòria.cat/mestres
2.2. Quines sancions es van imposar als mestres i professors? Consulteu el web memòria.cat/mestres
2.3. En relació a les sancions anteriors, quin nombre i % de mestres de Catalunya van ser depurats? Consulteu el web memòria.cat/mestres
2.4. Quins van ser els objectius de la depuració a l’Administració municipal? Consulteu el web Cens de depurats pel franquisme a l’Ajuntament de Manresa
  1. Feu una entrevista a una persona que hagués treballar durant la dècada dels anys quaranta. Abans de realizar l’entrevista heu de preparar-ne el guió, per concretar les preguntes us servirà d’ajut aquest qüestionari. Consulteu també: Com fer una entrevista
  2. Relacioneu la informació que heu obtingut a partir de l’entrevista amb els diferents apartats de l’esquema “Condicions laborals” i prepareu una exposició oral, amb una presentació de suport, que expliqui com van ser les condicions laborals en els primers anys del franquisme amb exemples i dades concretes que us hagi proporcionat la persona que heu entrevistat.

segueix >>>


Notes:
1Font: De Andrés Creus, Laura. El preu de la fam. Barcelona: Ara Llibres, 2010, pàg. 52-53.
2Font: Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Vol. 10. La llarga postguerra 1939-1960. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1995. Pàg. 124.
3Carme Molinero i Pere Ysàs. “La llarga postguerra” . Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. Volum 10 p. 120-121.
4Font: Roca, Maria Mercè. El món era fora. Barcelona: Planeta, 2001, pàg. 148.