1a part: Exili i mort

Aquesta primera part consisteix en un treball de visualització i lectura de documents originals i entrevistes sobre quatre republicans catalans per tal de permetre la comprensió del que va suposar la repressió feixista a Espanya i  Europa. Caldrà disposar de pantalla i ordinador connectats a internet.

Durada aproximada: 30 minuts

L’avanç de les tropes feixistes i l’ocupació franquista de Catalunya van provocar la retirada de l’exèrcit republicà cap a França i l’èxode de milers de famílies cap a l’altra banda de la frontera.

L’exili a França serà només temporal, per a uns quants, però definitiu per a molts altres. Entre ells, els que van ser capturats pels alemanys i deportats a camps de concentració nazis.

La derrota final del feixisme, però, no significarà la derrota de la dictadura franquista, i molts pocs supervivents tornaran.

Aquesta és la trajectòria que viurà la Neus Català, exiliada i supervivent del camp de concentració de Ravensbrück.

1r  Vegeu aquest petit reportatge sobre Neus Català (8 min.)

2n  Llegiu ara aquestes dues cartes. Una és escrita el maig del 39 des del camp de refugiats d’Agde, al sud de França. L’altra està escrita el setembre de 1940 des d’un stalag, un cop França ha estat envaïda i derrotada per l’exèrcit alemany.

Carta enviada a la seva germana i a la seva dona des del camp de refugiats d’Agde per Maurici Ribas Pujol. Feia tres mesos que havia travessat la frontera amb la retirada republicana. Explica que està bé de salut i que els troba a faltar. Es preocupa pels «papers» (els avals necessaris davant les autoritats franquistes per evitar la repressió al tornar a casa).


Ribas no ho sabia, però acabaria essent integrat en una companyia de treballadors espanyols al servei de l’exèrcit francès. Quan aquest va ser derrotat, fou capturat pels alemanys i deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen. Va morir al subcamp de Gusen l’1 de novembre de 1941.

 

Carta enviada des d’un camp de presoners de guerra alemany (stalag) per Joan Sallés Oliveras el setembre de 1940.


3r  Joan Sallés i Ceferí Llop eren cunyats. Estaven casats amb dues germanes. Tots dos van viure la retirada republicana cap a França i estaven al camp de refugiats d’Argelers. Ceferí Llop va decidir tornar a Catalunya, fent cas del missatge de Franco que prometia no fer res als que no haguessin comès cap delicte de sang. Joan Sallés, en canvi, no s’ho va creure i va romandre a França.

Mira aquí què li va passar a Ceferí Llop.

Llegeix aquí o escolta aquí què li va acabar passant a Joan Sallés.

 

4t  Comenteu i reflexioneu en grup sobre el que acabeu de veure i llegir. Traieu-ne conclusions.

 

 

Podeu descarregar i imprimir aquesta primera part aquí