1. La Restauració Borbònica
1.1. Context històric
La Restauració Borbònica (1876-1931) va començar amb la proclamació com a rei d’Espanya d’Alfons XII, de la dinastia dels Borbons, després de la I República (1873-1874). Va ser un període definit com a liberal, per contraposició amb l’absolutisme de principis de segle. No va ser una etapa democràtica i va finalitzar amb la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931).
L’Estat va portar a terme una política centralista i repressora dels moviments socials. Això va provocar l’aparició del catalanisme polític i d’un important moviment obrer que lluitava per millorar la situació de la classe treballadora.
L’Estat espanyol no invertia diners en l’ensenyament i aquest era del tot insuficient. El nombre de persones analfabetes, sobretot entre les classes populars, era molt elevat.
En aquest context educatiu van començar a aparèixer a Catalunya i a Espanya, moviments de renovació pedagògica i institucions i escoles que seguien metodologies més modernes i que van servir de base, posteriorment, per a l’ensenyament durant la República.
1.2. L’ensenyament durant la Restauració
Document ①
L’escriptor Xavier Benguerel (1905-1990) va explicar a les seves memòries la seva vivència a l’internat religiós on els seus pares el van portar a l’edat de 7 anys.
“La meva classe (…) era la classe del germà “Pollancre”, un pobre home, mig baldat, colltort, cepat com un toro, amb la sola missió de tenir-nos tancats a les hores de classe: tancats i amansits.
Ens tocava de llevar-nos que era fosc encara (…). Cap a la capella. La missa de cada dia (…). Després, com un ramat cap al refectori. El cafè amb llet. Ho era, de cafè amb llet?. Els bancs sense respatller, les taules greixoses, els hermanos, ensotanats de negre, amb el pitet blanc, bipartit, severs, autoritaris, dalt de l’entarimat, i uns altres que circulaven al llarg del menjador, entre les rengleres de taules, controlant-nos”.
(…)
“I el traïdor de torn, vull dir el noi detentor de l’odiosa “catalana”, una targeta reforçada amb cartró, que el condemnava al silenci, a no poder jugar, a estar a l’aguait, fins que la podia encolomar a algun altre noi que havia sorprès in fraganti enraonant en català. Traïdor de torn, tu, aleshores, amatent a caçar l’infeliç que badava, que s’atrevia a parlar la seva llengua.
Amb aquests elevats principis es practicava l’ensenyament aquells anys de les primeres dècades de segle. (…)
Feia un fred bestial. I m’enyorava. M’enyorava tant que moltes hores al dia les dedicava a combinar espectaculars fugides del col·legi.”
(Font: Benguerel, Xavier. Memòries (1905-1940). Barcelona, Alfaguara, 1971. Pàg. 32 i 33).
- A qui es refereix el text quan diu germà “Pollancre” o “hermanos”?
- Quin càstig s’infringia als alumnes que parlaven en català?
- A partir de les paraules en negreta, com podem definir, de manera breu, l’ensenyament durant la Restauració?
Document ②
L’escriptora Mercè Rodoreda (1908-1983) explica la seva estada a l’escola quan era una nena, als 7 anys d’edat.
“Durant una temporada havia anat a les monges de Lourdes. Més endavant, perquè la meva mare trobava que el col·legi era massa lluny i perdia massa temps acompanyant-me i anant a buscar-me em va fer anar a un col·legi que hi havia al carrer Pàdua cantonada Vallirana. El dirigien dues germanes, ja grans, filles de militar. L’una es deia doña Teresita i l’altra, doña Dolores. Doña Dolores ens ensenyava francès, geografia, i ens feia fer una mica de gimnàstica quan sortíem al jardí a jugar una estona. Doña Teresita portava la classe: aritmètica, labors, gramàtica, doctrina etc.”
(Font: Rodoreda, Mercè; Mohino, Abraham; Miró, Mònica (coord.). Autoretrat. Barcelona, Angle Editorial, 2008).
Document ③
Carme Arnau, en la biografia que va escriure sobre Mercè Rodoreda, explica referint-se a l’escola del carrer de Pàdua:
“(…) les mestres eren dues germanes filles de militar, en una època en què no es necessitava cap títol per exercir, i l’ensenyament, generalment poc rigorós, era en castellà, malgrat un ambient dominant català”.
(Font: Arnau, Carme. Mercè Rodoreda. Barcelona, Edicions 62, 1992 . Col·lecció Pere Vergés de Biografies).
- Què estudiava a l’escola Mercè Rodoreda quan tenia set anys? Recordeu el que hi fèieu vosaltres en aquesta mateixa edat?
- Quina formació es necessitava en aquella època per exercir de mestre? I actualment?
Document ④
L’escriptor Josep M. Espinàs explica els seus primers anys, de ben petit, a una escola de monges a finals de la Dictadura de Primo de Rivera.
“Aquí vaig aprendre a llegir i a escriure (…). En castellà, és clar. No sé què és estudiar en català, ni a l’escola, ni durant el batxillerat, ni a la universitat. També em sembla que hi vaig aprendre a sumar i restar, i possiblement a multiplicar i dividir. (…) Als nens més aplicats o més bons minyons les monges els condecoraven (…) amb un llacet de color blau cel, a honor de la Immaculada”.
(Font: Espinàs, Josep M. El nen de la plaça Ballot. Barcelona, La Campana, 1993).
- Segons els documents 3 i 4, quines matèries estudiaven a l’escola? En quin idioma ho feien?
- Compareu el que s’estudiava en aquells anys amb el que s’estudia actualment. Quines similituds i diferències observeu?
- Com es recompensava als alumnes que tenien més bon comportament o que feien més bé la feina?
Document ⑤
- Quin percentatge d’analfabetisme hi havia el 1900 a la província on està situada la vostra escola? I el 1930? Quina tendència s’observa en les dades? En quin percentatge va disminuir? I en el conjunt d’Espanya?
- Tot i la seva disminució, com considereu que era la xifra d’analfabetisme que hi havia el 1930? (Tingueu en compte que, actualment, la taxa d’alfabetització a l’Estat espanyol és del 98,1%).
- Quin percentatge afegit d’analfabetisme patien les dones respecte als homes el 1900 a la província on pertany la vostra escola? I el 1930? I a l’Estat espanyol?
- Quines conclusions es poden treure de les dues taules de dades?
Document ⑥
Ley de Instrucción Pública (9 de septiembre de 1857), coneguda com Ley Moyano, elaborada pel Ministre de Foment Claudio Moyano Samaniego.
“Artículo 2º. La primera enseñanza comprende:
Primero. Doctrina cristiana y nociones de Historia sagrada, acomodadas a los niños.
Segundo. Lectura.
Tercero. Escritura.
Cuarto. Principios de gramática castellana, con ejercicios de ortografía. Quinto. Principios de aritmética con el sistema legal de medidas, pesas y monedas.
Sexto. Breves nociones de agricultura, industria y comercio, según las localidades”.
“Artículo 5º. En las enseñanzas elemental y superior de las niñas se omitirán los estudios de que tratan el párrafo sexto del artículo 2º (…) reemplazándose con: Primero. Labores propias del sexo.
Segundo. Elementos de dibujo aplicado a las mismas labores.
Tercero. Ligeras nociones de higiene doméstica”.
“Artículo 7º. La primera enseñanza elemental es obligatoria para todos los españoles. Los padres y tutores o encargados enviarán a las Escuelas públicas a sus hijos o pupilos desde la edad de seis años hasta la de nueve; a no ser que les proporcionen suficientemente esta clase de instrucción en sus casas o establecimiento particular”.
(Font: Garrido Palacios, Manolo. Historia de la Educación en España (1857-1975). Dialnet).
- Hi havia diferència entre l’ensenyament que s’impartia a les nenes i als nens? Expliqueu-ho.
- A quina edat era obligatòria l’escolarització? Per què creieu que durava tants pocs anys? Quines conseqüències tenia aquest fet?
Activitat de síntesi
- A partir de la informació que teniu ara, identifiqueu les principals característiques que va tenir l’escola durant la Restauració. En aquesta graella, encercleu l’opció vàlida en cada cas.
1.3. L’aparició de nous corrents pedagògics
Document ⑦
En l’obsolet context educatiu espanyol, el 1876, va aparèixer a Madrid, la Institución Libre de Enseñanza, fundada per Francisco Giner de los Rios.
Consulteu l´últim paràgraf del web Els mestres de la República a Manresa sobre el context educatiu de l’Estat espanyol en aquests anys.
- Què va promoure la Institución Libre de Enseñanza?
Document ⑧
El 1898, es va iniciar a Barcelona el moviment de l’Escola Nova, amb la creació de l’Escola Sant Jordi. Aquest moviment inclourà nombroses experiències entre les quals cal destacar la creació, el 1901, de l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i l’obra que va dur a terme la Mancomunitat de Catalunya.
“Al 1901 Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) va obrir l’Escola Moderna a Barcelona, on s’hi portà a terme un ensenyament inspirat en el lliurepensament, practicant la coeducació, insistint en la necessitat de la higiene personal i social, rebutjant els exàmens i qualsevol sistema de premis i càstigs, obrint l’escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i organitzant activitats de descoberta del medi natural. Els nens i nenes hi tenien una insòlita llibertat, fent jocs i exercicis a l’aire lliure, i un dels eixos de l’aprenentatge el constituïen les seves pròpies redaccions i comentaris d’aquestes vivències. Tot aquest ensenyament, però, es feia en castellà perquè s’interpretava que aquesta llengua servia molt millor l’esperit internacionalista i d’obertura al món que animava el moviment llibertari.”
(Font: Serra, Joan M. L’Escola Nova a Catalunya. Web Els mestres de la República).
- Quin tipus d’ensenyament va dur a terme l’Escola Moderna?
- Per què va ser tan novedosa en el context educatiu de l’època?
- Quines de les noves pràctiques de l’Escola Moderna es poden observar en la fotografia?
“Tot aquest llevat que es formà a la primera dècada del segle XX fou impulsat per la tasca de la Mancomunitat de Catalunya; al 1914 aquesta institució va organitzar la primera Escola d’Estiu, promoguda per Alexandre Galí, per millorar la formació del professorat i escampar les idees de l’Escola Nova; al 1919 es crearen els Estudis Normals de la Mancomunitat, que responien a l’intent de configurar un futur magisteri català i, al 1922, va sortir a la llum el “Butlletí dels Mestres”, fundat i dirigit per Alexandre Galí i del qual el mestre manresà Josep Albagés formava part del cos de redacció”.
(Font: Serra, Joan M. L’Escola Nova a Catalunya. Web Els mestres de la República).
- Quines accions va portar a terme en el camp de l’ensenyament la Mancomunitat de Catalunya?
- Quina finalitat tenien aquestes actuacions?
