Enamorada de França, on es va exiliar el 1939 i on ha viscut quasi seixanta anys de la seva vida, Dolors Molist i Colom és una manresana de noranta-un anys que ha viscut tres guerres: la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la guerra d’Algèria.

Va néixer a Manresa el 13 de gener de 1917. De família republicana i de procedència petitburgesa, fou la tercera de sis germans. La família malbaratà el seu patrimoni i es traslladà a Artés per començar de nou.

La Dolors no va anar a l’escola, però l’avi matern li va inculcar l’amor per la lectura. Ha estat una autodidacta que ha arribat a escriure, en francès, un petit llibret de les seves memòries. Als dotze anys va començar a treballar a la fàbrica.

La seva vida la marcà un jove idealista de qui es va enamorar quan tenia divuit anys. En Climent Santacreu era de Berga i treballava, amb el seu germà, en la construcció de la Cooperativa Vinícola d’Artés. Anarquista convençut, va ser cap del comitè revolucionari i s’allistà a la columna Durruti per anar a lluitar al front. Va arribar a ser comissari i es relacionava amb Durruti i Ascaso. El van ferir, i mentre es recuperava a Artés es van casar. Era el 1936. D’un germà de la Dolors, l’Ignasi, que era de la lleva del Biberó, només en van saber que havia mort a l’Ebre.

En acabar la guerra, les tropes franquistes van entrar a totes les cases dels rojos d’Artés. Com que no van trobar en Climent, la que en va patir les conseqüències va ser la mare de la Dolors. Quan anava a l’ajuntament a buscar menjar, li deien que li’n donarien quan el seu gendre tornés. Havia d’anar a robar menjar a les nits.

Camí de l’exili
Acaba la guerra, i aconsellada per en Climent, que estava empresonat, la Dolors emprèn el camí de l’exili i se’n va cap a França pel coll del Pertús. Anava en un cotxe amb altres republicans, però el