{"id":74370,"date":"2025-10-02T17:45:58","date_gmt":"2025-10-02T16:45:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/?page_id=74370"},"modified":"2025-10-17T08:46:11","modified_gmt":"2025-10-17T07:46:11","slug":"la-familia-lhabitatge-el-treball","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/la-familia-lhabitatge-el-treball\/","title":{"rendered":"La fam\u00edlia, l’habitatge, el treball"},"content":{"rendered":"

La fam\u00edlia manresana<\/h2>\n

Van anar a viure al pis dels tiets de la Dolors, concretament al carrer del Carme, al costat de les escales que pugen cap a l\u2019esgl\u00e9sia. Era un segon pis de tres habitacions petites, on hi vivien el matrimoni, la seva filla de 16 anys i el fill de la Montserrat, l\u2019Eliseu, de m\u00e9s de 20, a punt de casar-se. Ara s\u2019hi afegirien elles dues. A la planta baixa hi havia un bar freq\u00fcentat per prostitutes que hi feien els seus tractes. L\u2019ambient de l\u2019entorn era molt diferent del que havien viscut a Simfer\u00f2pol.<\/p>\n

El retrobament amb el germ\u00e0 va ser molt emotiu. Havien passat gaireb\u00e9 vint anys i tots havien canviat molt. A la Dolors li van presentar el seu germ\u00e0 gran. La relaci\u00f3 entre tots tres es va refredar aviat, ja que el noi passava molt temps fora de casa perqu\u00e8 treballava de camioner internacional i tenia parella, amb qui es va casar aquell mateix any. El nou matrimoni va anar a viure al mateix pis i no hi havia espai per a tothom. La conviv\u00e8ncia es va fer cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil.<\/p>\n

La imatge que la fam\u00edlia tenia de la Montserrat era esbiaxada. Les cartes que enviava des de l\u2019URSS feien entendre que gaudien d\u2019un nivell de vida elevat gr\u00e0cies al seu c\u00e0rrec com a dirigent del Partit Comunista. No els faltava de res, la Dolors rebia classes particulars de piano, anava de col\u00f2nies; des del punt de vista d\u2019una fam\u00edlia manresana humil de l\u2019any 1957, all\u00f2 eren luxes. Per\u00f2 la realitat era una altra.<\/p>\n

Una setmana despr\u00e9s de l\u2019arribada es va organitzar una reuni\u00f3 familiar en la qual la Montserrat va adonar-se que no seria f\u00e0cil la relaci\u00f3 amb la fam\u00edlia, ja que alguns dels seus membres van voler posar una certa dist\u00e0ncia amb elles dues. Potser pensaven que relacionar-se amb una dona amb el passat de la Montserrat i que venia de l\u2019exili a l\u2019URSS els podria perjudicar d\u2019alguna manera. La persona que els va oferir m\u00e9s ajut va ser la germana Teresa, v\u00eddua amb dos fills, que vivia al carrer Major, on tenien una botiga.<\/p>\n

El treball<\/h2>\n

La Montserrat, al cap de poc de ser a Manresa, es va adre\u00e7ar a la F\u00e0brica del Guix per demanar feina al senyor F\u00e8lix Busquets. Aquest li\u2019n va donar de seguida com a teixidora, per\u00f2 amb la condici\u00f3 que no es fiqu\u00e9s en embolics, protestes\u2026 i de seguida va portar un sou a casa. Probablement, els fets ja relatats, quan es va produir la col\u00b7lectivitzaci\u00f3 de la f\u00e0brica l\u2019any 1936, amb la intervenci\u00f3 de la Montserrat a favor del senyor Busquets, van influir en el fet que la contract\u00e9s.<\/p>\n

L\u2019Emilio, el tiet, treballava a la f\u00e0brica del gas i amb el seu sou, el del Eliseu i el de la Montserrat, entraven prou diners a la casa. Per\u00f2 la conviv\u00e8ncia es va fer massa dif\u00edcil i ,finalment,\u00a0 van dir a la Montserrat i a la Dolors que havien de buscar un altre lloc per viure.<\/p>\n

L’habitatge<\/h2>\n

Van marxar del carrer del Carme i van anar a viure al carrer Major amb la seva germana. Per\u00f2 no hi podien dormir. A les 10 del vespre havien de marxar i anaven a dormir a casa d\u2019uns amics que s\u2019estaven al mateix carrer i que tenien un fill capell\u00e0.\u00a0 Quan aquest tornava els divendres, aleshores havien d\u2019anar a dormir a casa de la germana gran. La situaci\u00f3 era insostenible.<\/p>\n

Mesos m\u00e9s tard, una treballadora, companya de la Montserrat a la F\u00e0brica del Guix, li va oferir la possibilitat d\u2019habilitar unes golfes que tenia al carrer \u201dMerdisser\u201d (prolongaci\u00f3 del carrer del Bal\u00e7 i actual\u00a0 Travessera dels Drets, que rebia aquell nom perqu\u00e8 era un carrer estret on no hi tocava mai el sol i que sempre estava ple de brut\u00edcia, rates\u2026). En una sola habitaci\u00f3 hi havia la cuina, la sala d\u2019estar i un llit. A part, nom\u00e9s hi havia un lavabo. Despr\u00e9s de condicionar aquell petit espai s\u2019hi van instal\u00b7lar i hi van viure dos anys. La Montserrat va intentar que els concedissin un pis al barri del Xup per la seva condici\u00f3 de retornada de l\u2019exili, per\u00f2 no se\u2019n va sortir. M\u00e9s endavant, la Montserrat va tenir tractes amb els propietaris de la drogueria Padr\u00f3 del carrer de La Salle, que li van recomanar fer-se de la cooperativa Mare de D\u00e9u de Lourdes i aix\u00ed van aconseguir un pis digne al quart bloc que aquesta cooperativa va construir al carrer Sant Joan d\u2019en Coll.<\/p>\n

\"\"
Travessera dels Drets, tamb\u00e9 conegut com a Carrer Merdisser per la brut\u00edcia que hi havia. Font: memoria.cat<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La fam\u00edlia manresana Van anar a viure al pis dels tiets de la Dolors, concretament al carrer del Carme, al costat de les escales que pugen cap a l\u2019esgl\u00e9sia. Era un segon pis de tres habitacions petites, on hi vivien el matrimoni, la seva filla de 16 anys i el fill de la Montserrat, l\u2019Eliseu, […]<\/p>\n","protected":false},"author":71,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":6,"footnotes":""},"class_list":["post-74370","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74370","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/71"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=74370"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74370\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":74665,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74370\/revisions\/74665"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=74370"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}