{"id":74285,"date":"2025-09-26T17:23:32","date_gmt":"2025-09-26T16:23:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/?page_id=74285"},"modified":"2025-10-16T18:49:23","modified_gmt":"2025-10-16T17:49:23","slug":"la-segona-guerra-mundial-kokand","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/la-segona-guerra-mundial-kokand\/","title":{"rendered":"La Segona Guerra Mundial. Kokand."},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

La Segona Guerra Mundial<\/h2>\n

El dia 1 de setembre del 1939, la invasi\u00f3 de Pol\u00f2nia per part d\u2019Alemanya va marcar l\u2019inici de la Segona \u00a0Guerra Mundial. El pacte de no-agressi\u00f3 signat entre Alemanya i l\u2019URSS \u00a0-entre Von Ribbentrop i Molotov- va agafar tothom per sorpresa, per\u00f2 molt especialment els espanyols exiliats a l\u2019URSS que no entenien l\u2019entesa entre l\u2019Alemanya nazi i l\u2019URSS comunista. En els mesos posteriors, els esdeveniments feien preveure l\u2019inici d\u2019un conflicte entre els dos estats. La poblaci\u00f3 de l\u2019URSS va viure aquesta situaci\u00f3 amb la confian\u00e7a que el seu poder militar els donava superioritat sobre els alemanys, i pensaven que si esclatava la guerra, la guanyarien sobradament.<\/p>\n

Els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, van continuar amb l\u2019anomenada Operaci\u00f3 Barbarroja (22 de juny de 1941) que va suposar la invasi\u00f3 de l\u2019URSS per part de la Wehrmatch.<\/p>\n

\"\"
Mapa de l’evoluci\u00f3 de l’Operaci\u00f3 Barbarroja. 1941. Invasi\u00f3 de l’URSS per part d’Alemanya. https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Operaci%C3%B3_Barba-roja<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019endem\u00e0 de la invasi\u00f3, al migdia, Viatxeslav Molotov, ministre d\u2019Afers Exteriors de l\u2019URSS, va enviar un missatge al poble sovi\u00e8tic a trav\u00e9s de la r\u00e0dio .El seu missatge va arribar a tothom pels altaveus instal\u00b7lats als centres de treball, mercats, places i llocs p\u00fablics de tot el pa\u00eds. Molotov va informar de la invasi\u00f3, que va qualificar de tra\u00efci\u00f3. La ciutadania va rebre la not\u00edcia amb silenci i preocupaci\u00f3.<\/p>\n

A la col\u00f2nia espanyola la not\u00edcia tamb\u00e9 es va rebre amb preocupaci\u00f3, per\u00f2 amb optimisme ja que es confiava en una vict\u00f2ria sovi\u00e8tica. Molts espanyols exiliats van intentar allistar-se a l\u2019ex\u00e8rcit de sovi\u00e8tic, per\u00f2 els ho van denegar. La justificaci\u00f3 era que s\u2019havien d\u2019esperar per quan, en el futur, els aliats entressin a Espanya per enderrocar el feixisme.<\/p>\n

L\u2019entrada en combat de la Divisi\u00f3n Azul va ser un fet determinant perqu\u00e8 l\u2019administraci\u00f3 militar sovi\u00e8tica canvi\u00e9s d\u2019opini\u00f3. Avan\u00e7ada la guerra, uns centenars de soldats espanyols van entrar en combat, alguns com a aviadors i ,sobretot, soldats en operacions de guerrilla a Ucra\u00efna i al Caucas. Els alemanys van avan\u00e7ar r\u00e0pidament i es van arribar a les portes de Leningrad, Moscou i Stalingrad.<\/p>\n

Kokand<\/h2>\n

El govern de l\u2019URSS va decidir traslladar les f\u00e0briques d\u2019armament cap a l\u2019est del pa\u00eds. Les desmuntaven m\u00e0quina per m\u00e0quina i, en tren, les enviaven al Caucas, Sib\u00e8ria i l\u2019\u00c0sia Central. El PCUS tamb\u00e9 va decidir enviar el contingent d\u2019espanyols cap a l\u2019est i, al cap d\u2019un mes de l\u2019inici de la guerra, la Montserrat i el Pedro van ser traslladats fins a Kokand, una ciutat situada a l\u2019est de l\u2019Uzbekistan, a uns 3.660 km de la capital. El viatge amb tren va durar gaireb\u00e9 cinquanta dies. El tren avan\u00e7ava lentament i, \u00a0a vegades, es passaven \u00a0dies aturats en una estaci\u00f3 mentre veien passar combois militars. Va ser un viatge molt dur, van passar moltes pen\u00faries; van patir gana, molt fred al principi i molta calor al final. La Montserrat comentava que van arribar a menjar els gats que trobaven i que, de tant en tant, havien de llen\u00e7ar fora dels vagons els cad\u00e0vers de les persones que morien al tren.<\/p>\n

L\u2019arribada a la ciutat els va impactar. Les \u00e8tnies majorit\u00e0ries eren els uzbecs, els kirguisos i els turcs, de religi\u00f3 majorit\u00e0riament musulmana. Kokand tenia uns 80.000 habitants. Es trobava al bell mig de la vall de Fergan\u00e0, una zona agr\u00edcola molt rica i de pas per als n\u00f2mades que viatjaven per la Ruta de la Seda des de Samarcanda cap a Orient. En ser un territori al centre de l\u2019\u00c0sia, el clima era extrem, amb uns estius molt c\u00e0lids de dia, arribant als 40\u00b0C i a l\u2019hivern, de nit, a 30\u00b0sota zero. \u00a0El paisatge urb\u00e0 era molt diferent del que coneixien, ple de camells i gent amb t\u00faniques tradicionals, els carrers sense llambordes ni asfalt, i les caracter\u00edstiques c\u00fapules i minarets de les mesquites; tot se\u2019ls feia molt estrany.<\/p>\n

La Montserrat explicava que la vida a Kokand era perillosa a causa de l\u2019allau de refugiats i la manca d\u2019allotjament i de menjar. Hi havia robatoris i assassinats. Malgrat tot, els espanyols van ser ben tractats. Els refugiats treballaven collint el cot\u00f3 als camps, en empreses metal\u00b7l\u00fargiques o tallers mec\u00e0nics i tamb\u00e9 cosint roba per als soldats. Tots dos van treballar en una f\u00e0brica metal\u00b7l\u00fargica.<\/p>\n

Un exemple de la prefer\u00e8ncia en el tracte que rebien els espanyols \u00e9s el fet que, quan anaven al magatzem on els repartien el menjar, es formaven dues cues: una per a les espanyoles i una altra per a les sovi\u00e8tiques; i sempre servien primer a les espanyoles. Fins i tot quan la situaci\u00f3 es va posar tan dif\u00edcil que en lloc de donar-los pa cuit, nom\u00e9s els donaven la massa, ja que no hi havia llenya per coure\u2019l, les espanyoles sempre van tenir prefer\u00e8ncia i mai no hi va haver cap queixa.<\/p>\n

\"\"
Palau del Khan. Kokand, Uzbekistan. https:\/\/www.rutas10.com\/archivos\/201606\/ferghana3.jpg<\/figcaption><\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  La Segona Guerra Mundial El dia 1 de setembre del 1939, la invasi\u00f3 de Pol\u00f2nia per part d\u2019Alemanya va marcar l\u2019inici de la Segona \u00a0Guerra Mundial. El pacte de no-agressi\u00f3 signat entre Alemanya i l\u2019URSS \u00a0-entre Von Ribbentrop i Molotov- va agafar tothom per sorpresa, per\u00f2 molt especialment els espanyols exiliats a l\u2019URSS que […]<\/p>\n","protected":false},"author":71,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":6,"footnotes":""},"class_list":["post-74285","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74285","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/71"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=74285"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74285\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":74651,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74285\/revisions\/74651"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=74285"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}