{"id":74201,"date":"2025-09-17T16:38:10","date_gmt":"2025-09-17T15:38:10","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/?page_id=74201"},"modified":"2025-10-16T09:19:57","modified_gmt":"2025-10-16T08:19:57","slug":"els-viatges-cap-a-lexili","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/els-viatges-cap-a-lexili\/","title":{"rendered":"ELS VIATGES CAP A L&#8217;EXILI"},"content":{"rendered":"<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>Exili pol\u00edtic<\/h2>\n<p>El PCE i el PSUC van intervenir a favor dels seus militants i de les seves fam\u00edlies que havien decidit fugir cap a l\u2019exili. Primer, els van facilitar la sortida d\u2019Espanya. M\u00e9s endavant, van intentar oferir-los la possibilitat d\u2019un exili acollidor i segur. La Montserrat i el Pedro van formar part del grup d\u2019escollits. Els van deixar triar entre marxar cap a M\u00e8xic o cap a l\u2019URSS i tots dos van escollir aquest darrer pa\u00eds. El Pedro ja coneixia el pa\u00eds ja que s\u2019hi havia estat l\u2019any 1935; per tant, ja sabia on anava. En el cas de la Montserrat, no en sabem el motiu de la tria, encara que era una gran seguidora de Dolores Ib\u00e1rruri, \u201cLa Pasionaria\u201d. L\u2019un a Or\u00e0 i l\u2019altra a Argelers van rebre l\u2019ajut del PCE per sortir dels respectius camps i marxar cap a l\u2019URSS.<\/p>\n<h2>La gesti\u00f3 dels trasllats<\/h2>\n<p>Per seleccionar el contingent d\u2019exiliats a protegir, es va crear una comissi\u00f3 a Fran\u00e7a formada, entre d\u2019altres, per Dolores Ib\u00e1rruri, Santiago Carrillo i Irene Falc\u00f3n. Van establir el seg\u00fcent ordre de prioritats: en primer lloc, els caps militars i pol\u00edtics; a continuaci\u00f3, els dirigents comarcals i de districte, i els de les Joventuts Socialistes Unificades; despr\u00e9s, dirigents de federacions de la UGT; alts c\u00e0rrecs p\u00fablics i administratius; dirigents de districtes i sindicats menys importants i, finalment, quadres del partit, de la UGT i de la JSU. La immensa majoria dels seleccionats es trobaven en camps de concentraci\u00f3 de la Fran\u00e7a continental i de la Fran\u00e7a colonial al Nord d\u2019\u00c0frica.<\/p>\n<p>Es calcula que el nombre d\u2019espanyols que es van exiliar a l\u2019URSS va ser d\u2019uns 6.000 (5), i el contingent m\u00e9s important hi va arribar durant la primavera i l\u2019estiu del 1939. Eren\u00a0 escollits entre els quadres del PCE i del PSUC, amb els seus familiars. Tamb\u00e9 hi havia un grup format per un centenar de treballadors de l\u2019ambaixada sovi\u00e8tica a l\u2019Estat espanyol, aix\u00ed com alguns combatents de les Brigades Internacionals, aproximadament un miler.<\/p>\n<p>Un exemple de com es gestionava la sortida dels camps de concentraci\u00f3 l\u2019exposa Agust\u00ed Arcas, que havia estat secretari de la UGT a Barcelona:<\/p>\n<p>\u201c<em>Estava en el camp de concentraci\u00f3 i pels altaveus van anunciar el meu nom i em comunicaven que em present\u00e9s en el lloc de comandament del camp. En arribar-hi em vaig trobar a uns representants de l\u2019ambaixada sovi\u00e8tica a Fran\u00e7a que em van oferir acollida a l\u2019URSS. Els vaig dir que en un altre camp hi tenia part de la meva fam\u00edlia i em van respondre que ells tamb\u00e9 tenien la porta oberta de l\u2019URSS<\/em>\u201d.(6)<\/p>\n<h2>Argelers<\/h2>\n<p>La Montserrat va arribar a Fran\u00e7a el gener de 1939. Havia marxat amb una companya seva, Lourdes Sol\u00e9, tamb\u00e9 manresana, i van ingressar al camp de refugiats d\u2019Argelers, on les condicions de vida eren molt dif\u00edcils. Unes setmanes m\u00e9s tard, el seu marit, l\u2019Enric, tamb\u00e9 va marxar cap a Fran\u00e7a. Va anar a parar al mateix camp d\u2019Argelers, malgrat que cap dels dos ho sabia. All\u00e0, homes i dones estaven separats per una filferrada. La Dolors explica que la Montserrat descrivia el retrobament aix\u00ed:<em>\u201cA la mare li agradava molt cantar. Un mat\u00ed es va posar a cantar l\u2019\u201dEmigrant\u201d i l\u2019Enric la va sentir, va c\u00f3rrer cap a la tanca cridant el seu nom i es van retrobar amb la tanca pel mig\u201d.<\/em><\/p>\n<p>El maig del 1939, el Partit Comunista va reclamar la Montserrat. Li van fer arribar tota la documentaci\u00f3 necess\u00e0ria per fer el viatge, amb els bitllets pagats pel partit, per la qual cosa el govern franc\u00e8s no hi va posar cap problema. Va marxar amb tren cap a Par\u00eds i, des d\u2019all\u00e0, amb autocar fins al port de Le Havre, on va embarcar en el vaixell <em>Kooperatsia<\/em> amb unes 300 persones que eren del Partit Comunista d\u2019Espanya, excepte uns quants de la CNT. La Montserrat explicava que en el grup tamb\u00e9 hi viatjaven els dirigents del PSU, Moix i Vald\u00e9s, i qui seria el seu marit en el futur, el Pedro Mart\u00ednez, encara que en aquell viatge no es van con\u00e8ixer.<\/p>\n<p>Ella va fer totes les gestions perqu\u00e8 tamb\u00e9 reclamessin el seu marit, l\u2019Enric, per poder-se reunir amb ell a l\u2019URSS, per\u00f2 no ho va aconseguir. \u00a0El 27 de maig del 1944, ell va tenir un infart i va morir a l\u2019hospital de Toulouse.<\/p>\n<h2>Or\u00e0<\/h2>\n<p>Pedro Mart\u00ednez va arribar a Or\u00e0 (Arg\u00e8ria francesa) el 2 d\u2019abril del 1939. Va ser internat en un camp de concentraci\u00f3, on va viure en unes condicions horroroses passant fam, manca d\u2019higiene i amuntegament. El 5 de maig, va ser reclamat per l\u2019ambaixada sovi\u00e8tica per sortir cap a l\u2019URSS. D\u2019Or\u00e0 va viatjar en vaixell fins al port franc\u00e8s de Marsella. Eren uns 150 refugiats, la majoria alts c\u00e0rrecs i membres del Partit Comunista. Durant el viatge es van refer de les pen\u00faries viscudes a Or\u00e0, els van alimentar b\u00e9 i es van poder canviar de roba. En arribar a Marsella, els esperaven els autocars que els van portar fins a Par\u00eds i, des d\u2019all\u00e0, al port de Le Havre, on el vaixell <em>Kooperatsia<\/em> va fer escala per dirigir-se a Leningrad (URSS). Tamb\u00e9 hi viatjava la Montserrat, per\u00f2, com hem dit abans, en aquell trajecte no es van con\u00e8ixer.<\/p>\n<figure id=\"attachment_74348\" aria-describedby=\"caption-attachment-74348\" style=\"width: 371px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-74348\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-content\/uploads\/sites\/212\/2025\/09\/El-Kooperatzia-en-Malmo-1-213x300.jpeg\" alt=\"\" width=\"371\" height=\"523\" srcset=\"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-content\/uploads\/sites\/212\/2025\/09\/El-Kooperatzia-en-Malmo-1-213x300.jpeg 213w, https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-content\/uploads\/sites\/212\/2025\/09\/El-Kooperatzia-en-Malmo-1-728x1024.jpeg 728w, https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-content\/uploads\/sites\/212\/2025\/09\/El-Kooperatzia-en-Malmo-1-768x1080.jpeg 768w, https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-content\/uploads\/sites\/212\/2025\/09\/El-Kooperatzia-en-Malmo-1.jpeg 853w\" sizes=\"(max-width: 371px) 100vw, 371px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-74348\" class=\"wp-caption-text\">El Kooperatzia, vaixell en el qu\u00e8 van viatjar la Montserrat Planas i el Pedro Mart\u00ednes des de Le Havre a Leningrad. Font: https:\/\/www.ninosderusia.org\/project\/en-el-kooperatzia-imagenes\/<\/figcaption><\/figure>\n<h6>6. Fragment del llibre de ARASA, DANIEL, <em>Los espa\u00f1oles de Stalin<\/em>. Barcelona: Belacqua, 2005.<\/h6>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp; Exili pol\u00edtic El PCE i el PSUC van intervenir a favor dels seus militants i de les seves fam\u00edlies que havien decidit fugir cap a l\u2019exili. Primer, els van facilitar la sortida d\u2019Espanya. M\u00e9s endavant, van intentar oferir-los la possibilitat d\u2019un exili acollidor i segur. La Montserrat i el Pedro van formar part del [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":71,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":14,"footnotes":""},"class_list":["post-74201","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74201","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/71"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=74201"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74201\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":74635,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74201\/revisions\/74635"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=74201"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}