{"id":74195,"date":"2025-09-17T16:36:30","date_gmt":"2025-09-17T15:36:30","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/?page_id=74195"},"modified":"2025-11-18T15:39:36","modified_gmt":"2025-11-18T14:39:36","slug":"biografia-de-la-montserrat-planas","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/biografia-de-la-montserrat-planas\/","title":{"rendered":"BIOGRAFIA DE LA MONTSERRAT PLANAS"},"content":{"rendered":"<p>&nbsp;<\/p>\n<h2>Infantesa i joventut<\/h2>\n<p>Montserrat Planas i Carb\u00ed va n\u00e9ixer el 21 de juny de 1906 a Sant Mart\u00ed de Mald\u00e0 (Lleida). Va ser la quarta de set germans, els dos primers, nois i la resta, noies. Filla de masovers, les possibilitats de millorar les seves condicions de vida van portar el seu pare a traslladar-se a Manresa, on va entrar a treballar com a carreter a la f\u00e0brica del Guix (Bertrand i Serra). La seva mare es va dedicar a cuidar els fills i a les tasques de la llar.<\/p>\n<p>La Montserrat va estudiar al col\u00b7legi del Guix, que pertanyia a la f\u00e0brica, amb la mestra <a href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/mestres\/mestres\/llasera-sala-teresa\/\"><u>Teresa Llasera<\/u><\/a>, de qui guardava molt bons records. Amb ella va adquirir l\u2019h\u00e0bit de la lectura i es va interessar especialment per llibres de contingut social i pol\u00edtic, que aconseguia gr\u00e0cies a la seva mestra. Als 11 anys va comen\u00e7ar a treballar a la mateixa f\u00e0brica on treballava el seu pare, fent de filadora. Tenia un car\u00e0cter fort i tamb\u00e9 carisma. Ben aviat va entrar a formar part de la UGT, participant activament en assemblees i mobilitzacions. La seva lluita per millorar les condicions laborals dels companys aviat la va portar a fer tasques directives dins el sindicat.<\/p>\n<p>Als 24 anys es va casar amb Enric Castell\u00e0 i Vila, fill d\u2019una coneguda fam\u00edlia manresana propiet\u00e0ria de l\u2019empresa que oferia el servei d\u2019autobusos a la ciutat i la rodalia. Ell hi treballava de mec\u00e0nic i no va mostrar tanta passi\u00f3 pel sindicalisme ni per la pol\u00edtica com la seva dona, encara que anys m\u00e9s tard tamb\u00e9 va ser militant del PSUC. El 14 de juny de 1932 va n\u00e9ixer el fill de tots dos, Eliseu Castell\u00e0 Planas. Vivien al Passatge de Bernat Oller de Manresa. La maternitat no va impedir a la Montserrat mantenir una activitat sindical i pol\u00edtica intensa. Va formar part de l\u2019organitzaci\u00f3 Socors Roig Internacional (1), entitat que ja existia en el per\u00edode de la dictadura del general Primo de Rivera i que durant aquells anys actuava de forma clandestina; m\u00e9s endavant es va legalitzar amb l\u2019arribada de la II Rep\u00fablica. Quan la Creu Roja va assumir les funcions de l\u2019OSR, la majoria de les dones que en formaven part van ingressar a la Uni\u00f3 de Dones de Catalunya (2).<\/p>\n<h2>El comprom\u00eds pol\u00edtic. La Guerra Civil<\/h2>\n<p>El 20 d\u2019octubre de 1936, la Montserrat es va afiliar al PSUC (3). Despr\u00e9s, en va assumir la secretaria femenina de Manresa i, posteriorment, la secretaria sindical del Comit\u00e8 Comarcal. A l\u2019inici de la Guerra Civil va formar part del Consell d\u2019Empresa de la f\u00e0brica Bertrand i Serra quan aquesta fou col\u00b7lectivitzada. Despr\u00e9s de durs debats amb els membres del Comit\u00e8 de la CNT, va aconseguir que el director de la f\u00e0brica, F\u00e8lix Busquets, presid\u00eds el Consell i aix\u00ed es va millorar l\u2019organitzaci\u00f3 del treball. Aquest fet va ser molt important en el futur, quan passats molts anys la Montserrat va tornar de l\u2019exili.<\/p>\n<p>En el Ple municipal de l\u2019Ajuntament de Manresa del 30 d\u2019abril de 1938, el PSUC va presentar la dimissi\u00f3 de sis dels seus regidors, que marxaven al front, i va proposar en lloc seu Josep Boixader, \u00c0ngel Corbella, Montserrat Planas, Ramon Mata, Ramon Cabot i Joan Figuerola. La proposta es va acceptar, i aix\u00ed la Montserrat va esdevenir la primera dona a formar part del consistori manres\u00e0. Va desenvolupar la seva tasca a la regidoria de la Propietat Urbana, amb el repte important de procurar allotjament als refugiats que arribaven a Manresa. En un dels bombardejos de la ciutat de Manresa, una bomba va caure a casa seva i la va destruir.<\/p>\n<h2>L&#8217;exili a Fran\u00e7a i a l&#8217;URSS<\/h2>\n<p>El 23 de gener de 1939, el dia abans de l\u2019entrada de les tropes franquistes a Manresa, un cotxe del partit es va presentar a l\u2019Ajuntament a buscar-la. Li van dir que la seva vida corria perill i que havia de marxar del pa\u00eds. En arribar a Fran\u00e7a, va ser internada al camp de refugiats d\u2019Argelers.<\/p>\n<p>El maig de 1939, el Partit Comunista d\u2019Espanya va reclamar-la als dirigents del camp d\u2019Argelers. Li van enviar un bitllet de tren per anar a la ciutat de Le Havre, al nord de Fran\u00e7a. All\u00e0 amb l\u2019ajut del PCE, es va embarcar al vaixell Kooperatsia direcci\u00f3 a l\u2019URSS.<\/p>\n<p>En arribar a Leningrad, els refugiats van ser atesos per la Creu Roja i, al cap d\u2019uns dies, van ser traslladats en tren a la ciutat ucra\u00efnesa de J\u00e0rkiv. Hi va viure fins al juliol de 1939, quan la van traslladar a Poddolsk, a la rodalia de Moscou, on hi va romandre unes setmanes fins que es va instal\u00b7lar a la capital. Va ser all\u00e0 on va iniciar una relaci\u00f3 amb Pedro Mart\u00ednez Jim\u00e9nez.<\/p>\n<p>L\u2019aven\u00e7 de les tropes alemanyes prop de Moscou va fer que el govern sovi\u00e8tic envi\u00e9s els refugiats espanyols cap a l\u2019Est. La Montserrat va viatjar fins a la ciutat de Kokand, a l\u2019Uzbekistan. L\u2019any 1944, despr\u00e9s de les successives derrotes alemanyes, els van enviar a Simfer\u00f2pol, Crimea. Aquell mateix any va rebre la not\u00edcia de la mort del seu primer marit, Enric Castell\u00e0, en un hospital de Toulouse.<\/p>\n<p>L\u2019any 1945 va n\u00e9ixer la Dolors, fruit de la seva relaci\u00f3 amb Pedro Mart\u00ednez, que treballava pel PCUS. L\u2019any 1951 es van casar (la Dolors tenia sis anys) i l\u2019any 1952, despr\u00e9s de patir greus problemes de salut, el Pedro va morir. La Montserrat va quedar v\u00eddua amb la seva filla i el PCUS li va encarregar les tasques que havia fet el seu marit.<\/p>\n<h2>El retorn a Manresa<\/h2>\n<p>A partir del 1955, la pol\u00edtica exterior espanyola va canviar i molts refugiats i exiliats van veure la possibilitat de retornar a Espanya. La Montserrat tamb\u00e9, ja que volia retrobar-se amb el seu fill.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de viatjar a Moscou per gestionar el retorn a Espanya, finalment, l\u2019any 1957, la Montserrat i la Dolors van viatjar des d\u2019Odessa fins al port de Castell\u00f3 de La Plana i, des d\u2019all\u00e0, van anar cap a Barcelona i Manresa, on van arribar el 25 de gener. Per fi es va poder retrobar amb el seu fill, l\u2019Eliseu Castell\u00e0.<\/p>\n<p>Els primers anys a Manresa van ser molt dif\u00edcils. El seu fill es va casar al cap d\u2019un mes de l\u2019arribada d\u2019elles i van tenir poc contacte. Malgrat que la Montserrat va trobar feina ben aviat a la f\u00e0brica Bertrand i Serra, va tenir moltes dificultats per trobar un habitatge digne per a ella i la seva filla, ja que l\u2019acollida i les relacions amb la fam\u00edlia no van ser com esperaven. D\u2019altra banda, la seva filla tenia molts problemes per integrar-se. Ambdues van patir el rebuig social, \u00a0la Montserrat era una coneguda comunista i la Dolors era \u201cla russa\u201d.<\/p>\n<p>La Montserrat se sentia controlada pel r\u00e8gim franquisme. Va haver de viatjar a Madrid en diverses ocasions sota el control de la Delegaci\u00f3 del Govern per als repatriats de l\u2019URSS i, quan el general Franco visitava Manresa o Barcelona, rebia l\u2019ordre de no sortir de casa. \u00a0Malgrat tot, mai no va renunciar a les seves idees i, quan va poder, va renovar la seva milit\u00e0ncia al PSUC de Manresa, per\u00f2 no va participar-hi de forma activa.<\/p>\n<p>Els darrers anys de la seva vida va viure sempre a casa de la seva filla Dolors i el seu \u00a0marit, Josep Boixad\u00e9 Bonsfills. A principis dels anys vuitanta va fer un viatge tur\u00edstic a R\u00fassia. Va trobar el pa\u00eds molt canviat i no el va identificar gens amb el que havia conegut. Va morir a Manresa l\u2019any 1987.<\/p>\n<figure id=\"attachment_74776\" aria-describedby=\"caption-attachment-74776\" style=\"width: 315px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img fetchpriority=\"high\" decoding=\"async\" class=\" wp-image-74776\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-content\/uploads\/sites\/212\/2025\/10\/1-Montserrat1940b-1-193x300.jpg\" alt=\"\" width=\"315\" height=\"490\" srcset=\"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-content\/uploads\/sites\/212\/2025\/10\/1-Montserrat1940b-1-193x300.jpg 193w, https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-content\/uploads\/sites\/212\/2025\/10\/1-Montserrat1940b-1.jpg 652w\" sizes=\"(max-width: 315px) 100vw, 315px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-74776\" class=\"wp-caption-text\">Fotografia de la Montserrat Planas l&#8217;any 1940. Font: Col\u00b7lecci\u00f3 familiar.<\/figcaption><\/figure>\n<ol>\n<li><strong>OSR. Socors Roig Internacional, entitat de car\u00e0cter internacional creada amb l&#8217;objectiu d&#8217;ajudar els damnificats a causa de les guerres i conflictes.<\/strong><\/li>\n<li><strong>UDC. Uni\u00f3 de dones de Catalunya, entitat creada amb l\u2019objectiu d\u2019unir tots els esfor\u00e7os de les dones en la lluita contra el feixisme; els donaven formaci\u00f3 com a infermeres i en tota classe d\u2019activitats \u00fatils al front de guerra.<\/strong><\/li>\n<li><strong>PSUC. Partit Socialista Unificat de Catalunya, partit pol\u00edtic catal\u00e0 d\u2019ideologia comunista que va existir entre el 1936 i el 1987.<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp; Infantesa i joventut Montserrat Planas i Carb\u00ed va n\u00e9ixer el 21 de juny de 1906 a Sant Mart\u00ed de Mald\u00e0 (Lleida). Va ser la quarta de set germans, els dos primers, nois i la resta, noies. Filla de masovers, les possibilitats de millorar les seves condicions de vida van portar el seu pare a [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":71,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":18,"footnotes":""},"class_list":["post-74195","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74195","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/users\/71"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=74195"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74195\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":74866,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/74195\/revisions\/74866"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/dolors-martinez-montserrat-planas\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=74195"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}