{"id":73572,"date":"2020-12-11T18:08:49","date_gmt":"2020-12-11T17:08:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/diari-emboscat\/?page_id=73572"},"modified":"2020-12-14T20:52:31","modified_gmt":"2020-12-14T19:52:31","slug":"emboscats-entre-el-topic-i-la-caricatura","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/diari-emboscat\/emboscats-entre-el-topic-i-la-caricatura\/","title":{"rendered":"Emboscats, entre el t\u00f2pic i la caricatura"},"content":{"rendered":"

Gen\u00eds Frontera Vila<\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n

Perfil de l\u2019emboscat<\/strong><\/p>\n

A partir de la lectura del Diari d\u2019un emboscat, <\/em>de Valent\u00ed Ambr\u00f2s, <\/em>i si no aprofund\u00edssim prou en el paisatge hum\u00e0 de la guerra, seria molt f\u00e0cil caure en el t\u00f2pic o en la caricatura del feixisme per imaginar-nos com era aquell jove emboscat de disset anys. No costa gens imaginar-nos el t\u00f2pic del pistoler falangista que hissa la \u201csacrosanta Bandera de mi lesa Patria\u201d per lluitar contra el \u201cBolchevismo de Moscou\u201d; i tamb\u00e9 \u00e9s f\u00e0cil recrear la caricatura del carl\u00ed trabucaire que aixeca el crucifix per invocar al martiri d\u2019una \u201cCruzada Nacional\u201d que ens salvi de la \u201cmasoner\u00eda internacional\u201d. Tot aquest vocabulari el trobeu escrit en el diari i, certament, Valent\u00ed Ambr\u00f2s l\u2019escriu amb convenciment; per\u00f2 ho fa en el seg\u00fcent context: l\u2019estiu de 1936, ve\u00efns d\u2019un tarann\u00e0 ideol\u00f2gic semblant al seu, van ser v\u00edctimes de la repressi\u00f3 a la rereguarda; i, per por a patir la mateixa sort, el seu pare ja havia decidit emboscar-se. Des de l\u2019hivern de 1937 i cada vegada m\u00e9s alienats enmig d\u2019una Catalunya republicana, a casa ja nom\u00e9s s\u2019hi escoltava la facciosa Radio Nacional de Salamanca; i per acabar-ho d\u2019adobar, la primavera de 1938, la Rep\u00fablica mobilitza Valent\u00ed Ambr\u00f2s perqu\u00e8 s\u2019incorpori a les files d\u2019un ex\u00e8rcit que no \u00e9s el seu. Amb aquests antecedents, el nostre protagonista nom\u00e9s t\u00e9 una opci\u00f3: la clandestinitat. I a partir d\u2019aqu\u00ed, ha de decidir si fuig i empr\u00e8n el cam\u00ed de l\u2019exiliat \u2013com ja han fet d\u2019altres joves del poble-; o si s\u2019amaga i es converteix en emboscat. Acaba escollint la segona, l\u2019exili interior, la vida d\u2019emboscat; i ho fa en companyia del seu pare Rossend i de l\u2019amic Llu\u00eds.<\/p>\n

Aleshores, clandest\u00ed i perseguit, Valent\u00ed Ambr\u00f2s ja \u00e9s un emboscat que s\u2019ha abocat amb els bra\u00e7os oberts al feixisme, per\u00f2 dos anys enrere el perfil general de l\u2019autor de Diari d\u2019un emboscat<\/em> era aquest: hereu d\u2019un mas propietari i sometent; pol\u00edticament, simpatitzant de la Lliga; socialment, adherit a l\u2019Institut Agr\u00edcola Catal\u00e0 de Sant Isidre; i el m\u00e9s important de tot, culturalment, membre actiu de la Parr\u00f2quia i imbu\u00eft d\u2019un sincer catolicisme. Sense oblidar que, des de 1931 i fins arribar al present 1938, aquest espai conservador ha anat escorant-se cap a la dreta i perdent la seva antiga catalanitat. En tot cas es tracta d\u2019un perfil allunyat del feixista sanguinari i del beat requet\u00e8; tant allunyat del t\u00f2pic com de la caricatura.<\/p>\n

 <\/p>\n

L\u2019emboscat segons l\u2019antifeixisme <\/strong><\/p>\n

En canvi i amb el clar objectiu d\u2019homogene\u00eftzar i deshumanitzar l\u2019emboscat, les forces antifeixistes s\u00f3n les que, des de 1936, creen el t\u00f2pic i la caricatura sobre l\u2019emboscat; i tindran al seu servei i com a gran aliat, els m\u00e9s talentosos pintors, ninotaires i cartellistes del pa\u00eds.<\/p>\n

Aix\u00ed i deixant gaireb\u00e9 de banda l\u2019ampli m\u00f3n de la vinyeta i del ninot de diari que, d\u2019altra banda, un m\u00e9s despr\u00e9s d\u2019esclatar la guerra ja es troba avisant als lectors dels perills de l\u2019emboscat com a possible agent enemic a la rereguarda[1]<\/a>, fixem-nos en com i de quina manera es crea i evoluciona el t\u00f2pic i la caricatura sobre l\u2019emboscat.<\/p>\n

El mateix 1936, per exemple, es publica l\u2019opuscle Emboscats![2]<\/strong><\/a><\/em> Que comen\u00e7a aix\u00ed: \u201cCatalunya inicia la lluita contra els emboscats. L\u2019\u00fanic cam\u00ed que hi ha per acabar amb el que s\u2019amaga, especulant i fruint del sacrifici i de l\u2019esfor\u00e7 dels altres, per acabar amb els egoistes i els covards, \u00e9s construir L\u2019Ex\u00e8rcit Popular<\/em>\u201d. Com veiem, s\u2019equipara l\u2019emboscat amb la figura de l\u2019especulador i del covard; \u00e9s a dir, que encara no assumeix el fet que pugui haver-hi persones com Valent\u00ed Ambr\u00f2s, que s\u00f3n contraris a l\u2019ordre republic\u00e0 i que, fins i tot, estan disposades a sabotejar-lo.<\/p>\n

Aquesta mateixa publicaci\u00f3 tamb\u00e9 esmenta que \u201cla capa de la fam\u00edlia embosca molta gent. \u00c9s l\u2019amagatall moral. \u00c9s el ressort sentimental: la dona, els fills, els pares… La guerra \u00e9s un deure ineludible i no admet els emboscats darrera d\u2019un sentiment o d\u2019un afecte. No permet aquesta covardia.<\/em>\u201d Aqu\u00ed, malgrat que el relat continua entestat en equiparar emboscament en simple covardia, s\u00ed que descriu la capa familiar que aixopluga Valent\u00ed Ambr\u00f2s: al mas familiar, als afores del raval del Ferran i lluny de les mirades rabassaires, hi han constru\u00eft un parell d\u2019amagatalls i s\u2019estan a casa. Aix\u00f2 s\u00ed, quan sospiten que poden rebre visites o escorcolls, s\u2019embosquen turons amunt, a la barraca de vinya del Tendre.<\/p>\n

Finament, el text acaba afirmant que \u201cla taula de caf\u00e8 \u00e9s un imant poder\u00f3s per a l\u2019emboscat. A la taula de caf\u00e8 es lliuren grans batalles i els estrategues emboscats critiquen i milloren les gestes dels nostres herois<\/em>\u201d; on sembla que l\u2019autor ignori que la caracter\u00edstica principal de l\u2019emboscat \u00e9s que est\u00e0 amagat i no pas fanfarronejant o propagant el derrotisme a ple dia.<\/p>\n

L\u2019hivern de 1936 i des d\u2019una clara milit\u00e0ncia sovi\u00e8tica, l\u2019artista Ramon Puyol crea una col\u00b7lecci\u00f3 de deu litografies \u2013a mig cam\u00ed entre el dibuix caricaturesc i el quadre surrealista- on hi representa tots i cada un dels corcs que, segons ell, minen la Rep\u00fablica en guerra contra el feixisme: L\u2019esquerran\u00f3s<\/em>, El pessimista<\/em>, El rumor<\/em>, L\u2019optimista<\/em>, El turista<\/em>, L\u2019espia<\/em>, El derrotista<\/em>, El farsant<\/em>, L\u2019estrateg<\/em> i L\u2019acaparador<\/em>. Aqu\u00ed, l\u2019autor decideix equiparar l\u2019emboscat amb l\u2019esquerran\u00f3s, amb la llegenda \u201cEl emboscado se cubre de todos los ropajes para mejor asesinar en la sombra. Aniquil\u00e9mosle, se encuentre donde se encuentre!<\/em>\u201d[3]<\/a> Evidentment, aquest emboscat \u2013malgrat que veiem com l\u2019origen el t\u00e9 en un bra\u00e7 est\u00e8s a l\u2019estil feixista- no coincideix amb el perfil de Valent\u00ed Ambr\u00f2s, si no que l\u2019autor pret\u00e9n acusar els trotskistes del POUM de feixistes encoberts, en un preludi del que seran els Fets de Maig de 1937.<\/p>\n

A partir de 1937 i al llarg de tota la guerra, per\u00f2, els emboscats que apareixen als cartells antifeixistes \u2013malgrat la seva duresa- ja filen m\u00e9s prim i s\u2019acosten al perfil de l\u2019autor de Diari d\u2019un emboscat<\/em>: emboscats que defugen la mobilitzaci\u00f3 militar; emboscats \u201cquintacolumnistes\u201d o de sabotejadors; emboscats que \u2013tal i com Valent\u00ed Ambr\u00f2s escriu molt detalladament en el seu dia a dia- o escolten i prenen nota d\u2019absolutament tot.<\/p>\n

Lluny del t\u00f2pic o de la caricatura que simplifica la figura de l\u2019emboscat en una agressiva serp, en un capell\u00e0 feixistoide, en una mona monarquitzant o en una desproporcionada ef\u00edgie nazi avantguardista, la veritat \u00e9s que el per\u00edode republic\u00e0 s\u2019ha radicalitzat i polaritzat tant, que dels emboscats, \u00e9s una minoria aquella que s\u2019ha emboscat per apartidisme o com a rebuig al bel\u00b7licisme imperant. Una hist\u00f2ria ben diferent \u00e9s la de tots aquells joves que, a partir de 1937, s\u00f3n cridats a lleves i, un cop al front i patint les pen\u00faries pr\u00f2pies del camp o de les trinxeres de batalla, decideixen convertir-se en desertors i, despr\u00e9s, en emboscats. Per\u00f2 aix\u00f2 ja s\u00f3n figues d\u2019un altre paner; perqu\u00e8 encara que Valent\u00ed Ambr\u00f2s quan escriu el seu diari s\u2019entesti en definir-se com a desertor, la veritat \u00e9s que ning\u00fa no pot abandonar un ex\u00e8rcit del qual mai ha format part; ni de cap, ni de cor, per\u00f2 tampoc de fet.<\/p>\n

[1]<\/a> Vegeu: Cartells i materials sobre emboscats<\/a><\/p>\n

[2]<\/a>Emboscats!<\/em>, Comit\u00e8 Pro-ex\u00e8rcit Popular Regular, Barcelona, 1936, 12 p.<\/p>\n

[3]<\/a> PARDO, Juan Carlos: \u201cLos enemigos de la Rep\u00fablica: la serie litogr\u00e1fica de Ram\u00f3n Puyol\u201d. Almoraima. Revista de Estudios Campogibraltare\u00f1os<\/em>, n\u00fam. 46, abril de 2017, Algeciras. Instituto de Estudios Campogibraltare\u00f1os, pp. 43-56.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Gen\u00eds Frontera Vila \u00a0 Perfil de l\u2019emboscat A partir de la lectura del Diari d\u2019un emboscat, de Valent\u00ed Ambr\u00f2s, i si no aprofund\u00edssim prou en el paisatge hum\u00e0 de la guerra, seria molt f\u00e0cil caure en el t\u00f2pic o en la caricatura del feixisme per imaginar-nos com era aquell jove emboscat de disset anys. No […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_mi_skip_tracking":false,"_exactmetrics_sitenote_active":false,"_exactmetrics_sitenote_note":"","_exactmetrics_sitenote_category":0,"footnotes":""},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/diari-emboscat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73572"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/diari-emboscat\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/diari-emboscat\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/diari-emboscat\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/diari-emboscat\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73572"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/diari-emboscat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73572\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":73740,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/diari-emboscat\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73572\/revisions\/73740"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/diari-emboscat\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73572"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}