Gen\u00eds Frontera Vila<\/p>\n
<\/p>\n
\u00a0<\/strong><\/p>\n La fi de la tradici\u00f3 o el record dels avis<\/strong><\/a><\/p>\n L\u2019inici de la modernitat o la mem\u00f2ria dels pares<\/strong><\/a><\/p>\n La Dictadura o la inf\u00e0ncia de Valent\u00ed Ambr\u00f2s<\/strong><\/a><\/p>\n La Rep\u00fablica o la joventut de Valent\u00ed Ambr\u00f2s<\/strong><\/a><\/p>\n La Guerra o el cam\u00ed cap a l\u2019emboscament<\/strong><\/a><\/p>\n Informaci\u00f3 de suport\u00a0<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n El present sempre \u00e9s producte d\u2019un passat i tamb\u00e9 ho \u00e9s en el cas de Valent\u00ed Ambr\u00f2s. Per entendre el present del biber\u00f3<\/em> Valent\u00ed Ambr\u00f2s de l\u2019abril de 1938, cal que realitzem una recerca hol\u00edstica i org\u00e0nica, que recre\u00ef tot el seu bagatge i paisatge hist\u00f2ric. Perqu\u00e8, sovint, \u00e9s des de la microhist\u00f2ria o a partir de l\u2019extrapolaci\u00f3 de la hist\u00f2ria local en l\u2019\u00e0mbit nacional, que podem entendre millor el passat d\u2019un temps, d\u2019un pa\u00eds i, sobretot, de la gent i la societat que hi viu. Que aquesta recerca, doncs, en pugui servir d\u2019exemple.<\/p>\n <\/p>\n <\/a>La fi de la tradici\u00f3 o el record dels avis<\/strong><\/p>\n Com hem vist, els or\u00edgens i les arrels de Valent\u00ed Ambr\u00f2s provenen de la ruralia bagenca m\u00e9s at\u00e0vica: arrelada a la parr\u00f2quia, a la terra i a la tradici\u00f3 patri\u00f2tica i carlina heretada del segle XIX. En aquest sentit, recordem que l\u2019any 1810 i en plena guerra del Franc\u00e8s, a Castellbell i el Vilar hi acampa la Vuitena companyia de sometents del corregiment de Manresa[1]<\/sup><\/a> i que el seu caporal local, Joan Puig del mas dels Abadals, mor m\u00e0rtir a mans de les autoritats napole\u00f2niques.[2]<\/sup><\/a> Una d\u00e8cada despr\u00e9s, l\u2019any 1822 i durant Trienni liberal, el sometent de Castellbell i el Vilar pren de nou les armes, aquesta vegada contra les pr\u00f2pies autoritats liberals, titllades d\u2019afrancesades<\/em>, en l\u2019al\u00e7ament protocarl\u00ed liderat pel ferrer Mansuet Box\u00f3, que s\u2019est\u00e9n fins a les portes mateix de Manresa. Un cop sufocada aquesta revolta, la repressi\u00f3 governamental sobre Castellbell i el Vilar no es fa esperar: afusellaments, empresonaments i la crema de fins a tretze cases del poble. \u00c9s en aquest moment que comen\u00e7a a n\u00e9ixer el mite de Mansuet Box\u00f3, El guerriller de Montserrat<\/em>.[3]<\/sup><\/a><\/p>\n Al llarg de les conseq\u00fcents insurreccions carlines -de jerarquia senyorial per\u00f2 amb una \u00e0mplia base popular de pagesia agreujada per la nova economia burgesa-, Castellbell i el Vilar simpatitzar\u00e0 amb la causa tradicionalista. Aix\u00ed, l\u2019any 1837 i enmig de la primera carlinada, trobem que la pagesia empobrida pel liberalisme lluita al mateix b\u00e0ndol que el ric marqu\u00e8s de Castellbell, Manuel Gaiet\u00e0 d\u2019Amat, membre destacat de l\u2019elit carlina catalana.[4]<\/sup><\/a><\/p>\n Paradoxalment, ser\u00e0 un successor i hereu d\u2019aquest derrotat marqu\u00e8s carl\u00ed, Joaquim de C\u00e0rcer, qui l\u2019any 1871 ven una pe\u00e7a de terra de Castellbell i el Vilar al fill d\u2019un menestral enriquit pel liberalisme, el manres\u00e0 Esteve Bur\u00e9s Arderiu. Justament \u00e9s durant aquests temps, l\u2019any 1870, que neixen els avis de Valent\u00ed Ambr\u00f2s. L\u2019\u00e0via, Maria Font, \u00e9s de Tous, a la cara sud i anoienca de Montserrat. Mentrestant, entre carlinada i carlinada, el pa\u00eds ha viscut dues fortes sacsejades: la revoluci\u00f3 de la Gloriosa i la proclamaci\u00f3 d\u2019una ef\u00edmera primera Rep\u00fablica. Els temps canvien, tamb\u00e9 per Joaquim de C\u00e0rcer, el nou marqu\u00e8s de Castellbell, que abandonar\u00e0 el tradicionalisme del seu predecessor per simpatitzar amb el conservadorisme liberal; alhora que el burg\u00e9s Esteve Bur\u00e9s tamb\u00e9 passar\u00e0 a engruixir el mateix moviment pol\u00edtic, en aquest cas, a la capital del Bages.[5]<\/sup><\/a> Enmig d\u2019aquesta evoluci\u00f3 i conflu\u00e8ncia d\u2019interessos ideol\u00f2gics, econ\u00f2mics i socials, a Castellbell i el Vilar el carlisme insurgent encara efectua les seves darreres espernegades en temps del Sexenni revolucionari. Justament l\u2019any 1868, una mil\u00edcia de republicans manresans desarma els sometents castellvilarencs, entre els quals hi ha dos oncles d\u2019Antoni Ambr\u00f2s, el Francesc i l\u2019Isidre.[6]<\/sup><\/a> Tanmateix, aquestes mesures coercitives no eviten que, tan sols un any despr\u00e9s, els carlins tornin a l\u2019atac amb l\u2019assalt a les instal\u00b7lacions del ferrocarril de l\u2019estaci\u00f3 del Nord del poble, que des de fa deu anys comuniquen Manresa amb Barcelona. L\u2019\u00faltim combat a Castellbell i el Vilar entre una partida carlina i una mil\u00edcia liberal provinent de Manresa es produeix l\u2019any 1875.<\/p>\n L\u2019avi, Antoni Ambr\u00f2s, \u00e9s d\u2019una fam\u00edlia establerta al nucli hist\u00f2ric del Vilar.[7]<\/sup><\/a> Com a fill petit i cabaler, l\u2019Antoni s\u2019haur\u00e0 de buscar la vida: abandonar\u00e0 el Vilar el 1893 quan es casa amb la Maria,[8]<\/sup><\/a> i el matrimoni s\u2019estableix a l\u2019altra riba del Llobregat, en terres del mas del Ferran de la fam\u00edlia Bach,[9]<\/sup><\/a> treballant-hi com a parcers i rabassaires. Aix\u00ed, els avis de Valent\u00ed Ambr\u00f2s menen part de la terra (sobretot dedicada al cereal de sec\u00e0, al fruit sec i a l\u2019oliva) a canvi de pagar-los amb una part de la collita; i mitjan\u00e7ant un contracte de rabassa morta<\/em>, conreen part de les vinyes sempre i quan es mantinguin vius fins dos ter\u00e7os dels primers ceps plantats, tamb\u00e9 a canvi de pagar als amos<\/em> amb una part del ra\u00efm veremat.<\/p>\n En aquest context, veiem com es consoliden els ravals i carrers de cases -cada una amb un cup o tina, un petit celler, bestiar i un hort propis per a l\u2019autoconsum- habitades per tota aquesta m\u00e0 d\u2019obra necess\u00e0ria per treballar la terra dels pagesos propietaris i els hisendats.[10]<\/sup><\/a> Durant aquests anys, gaireb\u00e9 una quarta part de la superf\u00edcie total del Bages ja es troba plantada de vinya, que representa m\u00e9s de la meitat de tota la terra treballada a la comarca. A Castellbell i el Vilar, el cas encara \u00e9s m\u00e9s extrem: gaireb\u00e9 la meitat del terme es troba conreat, i m\u00e9s de tres quartes parts ja \u00e9s vinya.[11]<\/sup><\/a> Cap al final del vuit-cents, el Bages ser\u00e0 el principal productor vit\u00edcola del pa\u00eds; i la for\u00e7a de treball rabassaire es convertir\u00e0 en majorit\u00e0ria al camp catal\u00e0.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n <\/a>L\u2019inici de la modernitat o la mem\u00f2ria dels pares <\/strong><\/p>\n L\u2019any 1876, Esteve Bur\u00e9s no ha perdut el temps i ha transformat totalment la pe\u00e7a de terra adquirida al Marqu\u00e8s: ha edificat una gran resclosa Llobregat amunt, a la part baixa del meandre de Castellbell. Alhora, ha constru\u00eft un reg que canalitza l\u2019aigua del riu per aprofitar-ne la for\u00e7a del seu salt i produir l\u2019energia el\u00e8ctrica que faci funcionar la ind\u00fastria que ha aixecat a tocar del pont g\u00f2tic. A peu de f\u00e0brica, tamb\u00e9 hi far\u00e0 edificar habitatges, economat, fonda, taverna amb sala de ball\u2026<\/p>\n Del no-res, es colonitzar\u00e0 la riba esquerra del Llobregat, aig\u00fces avall. S\u2019hi funda un poble de bell nou on abans nom\u00e9s hi havia bosc i camp. I poblat per un formiguer de fam\u00edlies nouvingudes que, buscant noves oportunitats al m\u00f3n fabril, emigren cap a col\u00f2nies t\u00e8xtils com la de la fam\u00edlia Bur\u00e9s. De fet, nom\u00e9s a Castellbell i el Vilar es construiran quatre conjunts industrials m\u00e9s, les plantilles dels quals comencen a prendre consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva i social: es constitueix una secci\u00f3 local de la Federaci\u00f3 de les Tres Classes del Vapor i 202 treballadors castellvilarencs ja consten com a federats a la primera Internacional (AIT).[12]<\/sup><\/a><\/p>\n Aix\u00ed, al llarg de tota la riba esquerra del Llobregat es configura un nou paisatge modern, recl\u00f2s i asfixiant, que viu la febrada de la revoluci\u00f3 industrial. Al seu voltant, per\u00f2, el paisatge rural no es queda enrere i tamb\u00e9 creix amb terrasses de pedra seca que enfilen les vinyes turons amunt. La vinya al Bages arriba al seu moment de m\u00e0xima expansi\u00f3 amb unes 24.000 hect\u00e0rees i Castellbell i el Vilar esdev\u00e9 el catorz\u00e8 municipi de la comarca amb m\u00e9s extensi\u00f3 de terra vit\u00edcola amb 737 hect\u00e0rees.[13]<\/sup><\/a> Les bones collites i els preus alts fan que es visquin els millors anys del mercat del vi.<\/p>\n La primera Rep\u00fablica ja queda enrere i s\u00f3n els anys de la Restauraci\u00f3 mon\u00e0rquica; i econ\u00f2micament de la coneguda com a Febre d\u2019Or, amb l\u2019enriquiment gr\u00e0cies a les ind\u00fastries vit\u00edcola i t\u00e8xtil. Els masos creixen, les f\u00e0briques s\u2019escampen i s\u2019inverteix en obra p\u00fablica per millorar les xarxes de comunicaci\u00f3.<\/p>\n El 1884, la Diputaci\u00f3 de Barcelona inaugura solemnement el nou pont de Castellbell sobre el Llobregat, que connectar\u00e0 \u201cuna de las m\u00e1s ricas y pr\u00f3speras comarcas, as\u00ed en fabricaci\u00f3n como en agricultura, de nuestra provincia<\/em>\u201d.[14]<\/sup><\/a> Per a celebrar-ho, el marqu\u00e8s Joaquim de C\u00e0rcer organitza un gran banquet al castell, on hi convida el batlle del poble i propietari del mas dels Abadals, Miquel Boguny\u00e0; l\u2019industrial Esteve Bur\u00e9s; i els manresans Manuel Oms i de Prat, alcalde de la ciutat, Josep Mas, diputat a les Corts espanyoles, i Joaquim Soler, regidor i diputat provincial. Aix\u00ed i despr\u00e9s de 400 anys com a \u00fanic pas sobre el riu, l\u2019antic pont g\u00f2tic deixa pas a un de modern i molt m\u00e9s ample per a millorar el transport de vi, teixits i d\u2019altres mat\u00e8ries primeres i mercaderies.<\/p>\n A la fam\u00edlia Bur\u00e9s, la vida no els pot anar millor i el 1889 compren una nova pe\u00e7a de terra a la fam\u00edlia Bach, els propietaris del mas del Ferran, a tocar de casa dels Ambr\u00f2s que ja \u00e9s coneguda com a cal Beguda. De fet, m\u00e9s que adquirir un terreny, el que fa Esteve Bur\u00e9s \u00e9s comprar una muntanya sencera, m\u00e9s alta que la que corona el castell del Marqu\u00e8s; al cim de la qual s\u2019hi far\u00e0 construir una gran torre d\u2019estiueig emmurallada. El simbolisme i el missatge que transmet aquesta obra arquitect\u00f2nica capritxosa \u00e9s ben clar: la modernitat i l\u2019apoteosi burgeses han substitu\u00eft i superat la tradici\u00f3 i la decad\u00e8ncia senyorials. Pocs anys despr\u00e9s i per reblar el clau, l\u2019hereu d\u2019aquest imperi burg\u00e9s, Francesc Bur\u00e9s Borr\u00e0s, emula el seu pare i construeix a Barcelona la majestuosa casa Bur\u00e9s, que a partir de 1905 es converteix en la nova resid\u00e8ncia familiar i seu social d\u2019aquesta fam\u00edlia manresana.[15]<\/sup><\/a> Aquest mateix any i enmig d\u2019una pugna entre els fabricants locals m\u00e9s sumptuosos, el burg\u00e8s Joan Vial encarrega a l\u2019arquitecte manres\u00e0 Alexandre Soler i March la construcci\u00f3 de la seva nova resid\u00e8ncia i de l\u2019esgl\u00e9sia de la Sagrada Fam\u00edlia, al barri de la Bauma.<\/p>\n El tombant de segle enganxar\u00e0 Castellbell i el Vilar amb prop de 2.000 habitants i una societat en plena transformaci\u00f3: enmig d\u2019un \u00e0mbit eminentment rural, s\u2019hi est\u00e0 consolidant una societat proletaritzada amb unes col\u00f2nies industrials envoltades de vinyes, masos i ravals pagesos. Ens trobem, doncs, amb un poble t\u00e8cnicament modern per\u00f2 culturalment ancestral; on ja comencen a arribar-hi nous corrents ideol\u00f2gics que s\u2019esmunyen del control pairalista que exerceixen els rectors i els amos de les f\u00e0briques i de les terres.<\/p>\n Durant aquests anys, l\u2019encara jove periodista republic\u00e0 Ignasi Ribera es mou entre els telers de la f\u00e0brica Roca i Lluvi\u00e0, d\u2019on el seu pare \u00e9s majordom; i \u00e9s justament en aquesta ind\u00fastria que acusen un dels seus manyans de ser el Dimoni en persona, el qual acaba despatxat pel fet de ser l\u00edder sindical.[16]<\/sup><\/a> Mentrestant, el guardabosc del raval del Baix Vilar i veter\u00e0 guerriller carl\u00ed Josep Rosas Pla, \u00e9s pare de dos joves treballadors de la f\u00e0brica Bur\u00e9s, Ramon i Josep Rosas Vilaseca: futurs dirigents obreristes que hereten l\u2019esperit combatiu patern per\u00f2 l\u2019espremen en favor del sindicalisme revolucionari.[17]<\/sup><\/a> I \u00e9s que, decididament i de manera inexorable, els temps estan canviant.<\/p>\n Mentrestant a Manresa es viuen anys convulsos: el mar\u00e7 de 1890 i com a resposta al locaut<\/em> dels fabricants de la capital del Bages, una llarga vaga obrera liderada per les Tres Classes de Vapor s’est\u00e9n r\u00e0pidament per la comarca i tamb\u00e9 \u00e9s secundada pel proletariat de Castellbell i el Vilar que, malgrat algunes vict\u00f2ries inicials, acaba en derrota i violentament reprimida per la policia i els sometents. Dos anys justos despr\u00e9s, el mar\u00e7 de 1892, Manresa esdev\u00e9 la seu de la primera Assemblea de la Uni\u00f3 Catalanista on s\u2019aproven les \u201cBases per a la constituci\u00f3 regional catalana\u201d, les populars Bases de Manresa, un avan\u00e7at projecte autonomista per a Catalunya.<\/p>\n Al marge de qualsevol reivindicaci\u00f3 social o nacional, per\u00f2, els anys 1892 i 1895, respectivament, al raval del Ferran de Castellbell i el Vilar hi neixen els pares del Valent\u00ed: el Rossend Ambr\u00f2s com a hereu de cal Beguda; i la Teresa Bach com a pubilla del mas del Ferran. En aquests moments, la fil\u00b7loxera irromp al Bages i fa estralls entre les vinyes de la comarca, provocant una important crisi en la industria vit\u00edcola. Amb la fil\u00b7loxera, moren els ceps i aquesta cat\u00e0strofe ferir\u00e0 de mort les relacions entre els pagesos rabassaires i els propietaris. Aquests \u00faltims aprofitaran la necessitat de replantar de nou les vinyes per agreujar l\u2019explotaci\u00f3 dels primers, reivindicant el compliment de l\u2019antic contracte de rabassa morta que els atorga el dret a desnonar rabassaires o a renovar-los el contracte d\u2019arrendament amb cl\u00e0usules abusives.<\/p>\n Amb la modernitat, la consci\u00e8ncia i la lluita socials van arrelant al camp i a les f\u00e0briques i, com a resposta, l\u2019any 1903 a Castellbell i el Vilar ja s\u2019hi funda la Uni\u00f3 Republicana, socialment compromesa i culturalment inquieta, animada per un cor de Clav\u00e9 i un grup de Bastoners; i a la col\u00f2nia Bur\u00e9s s\u2019hi funda el cor Lazo Proletario que s\u2019acabar\u00e0 convertint l\u2019orfe\u00f3 obrer La Formiga.[18]<\/sup><\/a> Mentre l\u2019obrerisme i el catalanisme republic\u00e0 arrela a trav\u00e9s d\u2019un oci comprom\u00e8s, el 1904 el sometent de Castellbell i el Vilar es reuneix a Montserrat amb centenars de cossos armats m\u00e9s del Bages i d\u2019arreu del pa\u00eds per rebre el rei Alfonso XIII i assistir al nomenament de la Moreneta com a patrona dels sometents de Catalunya. Aquest mateix any i en commemorar la batalla del Bruc de gaireb\u00e9 un segle enrere, el Partit de Manresa disposa de 2.338 sometents armats[19]<\/sup><\/a> que encara s\u00f3n arengats per doctor Joaquim Cornet, l\u2019abrandat canonge de la Seu, amb la divisa carlina \u201cper D\u00e9u, la P\u00e0tria i el Rei!<\/em>\u201d [20]<\/sup><\/a><\/p>\n L\u2019any 1909, Ignasi Ribera funda el Casal Catal\u00e0 a Portugal i, durant la Setmana Tr\u00e0gica, Ramon Rosas, el fill gran del guardabosc carl\u00ed, ja milita a Solidaritat Obrera i organitza grups de treballadors armats a Castellbell i el Vilar. Dos mesos despr\u00e9s i esva\u00efda la revolta prolet\u00e0ria, el marqu\u00e8s de Castellbell paga de la seva butxaca el grup escult\u00f2ric La can\u00e7\u00f3 popular catalana<\/em>, el mascar\u00f3 de proa del palau de la M\u00fasica, constru\u00eft molt a la vora de la casa Bur\u00e9s per obra i llu\u00efment de la burgesia. Joaquim de C\u00e0rcer \u00e9s plenament conscient de la ru\u00efna i la decrepitud de la seva classe, per aix\u00f2 malda per no veure-s\u2019hi socialment arrossegat. Tamb\u00e9 \u00e9s for\u00e7a il\u00b7lustratiu que sigui el Marqu\u00e8s qui es converteixi en un dels principals benefactors de l\u2019Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on crea la sala de Castellbell per acollir als pobres vergonyants<\/em>, \u00e9s a dir, els pacients d\u2019origen benestant que s\u2019han arru\u00efnat o que han dilapidat la seva fortuna.[21]<\/sup><\/a><\/p>\n Des de 1914, la Lliga Regionalista que aglutina l\u2019ampli espectre del catalanisme burg\u00e9s, administra el Principat des de la Mancomunitat de Catalunya. En canvi i des de l\u2019oposici\u00f3, el Centre Nacionalista Republic\u00e0 aplega tamb\u00e9 el creixent catalanisme popular. \u00c9s aqu\u00ed on milita Ignasi Ribera, que des de 1916 dirigeix el diari republic\u00e0 El Poble Catal\u00e0<\/em> i cobreix les not\u00edcies d\u2019aquells anys convulsos: la creaci\u00f3 el juliol de 1917 de l\u2019Assemblea de Parlamentaris liderada pels partits catalanistes i republicans; i a l\u2019agost, l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019una vaga general revolucion\u00e0ria on Josep Vilaseca, llavors dirigent de la Confederaci\u00f3 Nacional del Treball (CNT), \u00e9s empresonat a Sabadell per haver-hi jugat un paper cabdal.[22]<\/sup><\/a> Aquest mateix any tamb\u00e9 es produeixen les primeres reaccions rabassaires: la dimissi\u00f3 dels contractes vigents per assolir-ne de millors i, fins i tot, de monet\u00e0riament remunerats.[23]<\/sup><\/a> Dos anys despr\u00e9s i de nou des del m\u00f3n obrer adherit a la CNT, la delegaci\u00f3 de Monistrol-Castellbell<\/em> amb una afiliaci\u00f3 de 1.200 persones, participa en el congr\u00e9s confederal del teatre de La Com\u00e9dia.[24]<\/sup><\/a> L\u2019any 1919 mateix, el republic\u00e0 Ignasi Ribera, aquell fill d\u2019un majordom t\u00e8xtil de Castellbell i el Vilar, \u00e9s empresonat per haver internacionalitzat l\u2019anhel d\u2019autonomia de Catalunya a la Confer\u00e8ncia de Pau de Par\u00eds.[25]<\/sup><\/a><\/p>\n Enmig per\u00f2 aliens a tot aquest conflicte social, els pares de Valent\u00ed Ambr\u00f2s es casaran. Paradoxalment i al marge de qualsevol lluita de classes, el Rossend Ambr\u00f2s de cal Beguda, casa de rabassaires del mas del Ferran, s\u2019esposa amb la Teresa Bach, pubilla i hereva d\u2019aquesta masia propiet\u00e0ria. Amb aquest matrimoni, doncs, els Ambr\u00f2s s\u2019emparenten amb els seus antics amos i ascendeixen socialment.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n <\/a>La Dictadura o la inf\u00e0ncia de Valent\u00ed Ambr\u00f2s<\/strong><\/p>\n Valent\u00ed Ambr\u00f2s Bach neix el 12 de mar\u00e7 de 1920 al Ferran, com a hereu i futur propietari del mas. \u00c9s l\u2019\u00faltim any convuls de p\u00f3lvora i plom entre obrers i patrons que tamb\u00e9 ha acabat revifant el conflicte al m\u00f3n rural, afectant pagesos rabassaires i propietaris. Mentrestant, a Castellbell i el Vilar, Ignasi Dom\u00e8nech s\u2019hi troba escrivint la La Teca<\/em>, el llibre que es convertir\u00e0 en el corpus de la cuina catalana; la farm\u00e0cia del poble la regenta un veter\u00e0 i reconegut llibertari, Wenceslau Dutrem, que organitza confer\u00e8ncies sobre anarquisme; i pel carrer hi corren dos joves castellvilarencs, el Francesc Senyal i el Josep Muntada, sedu\u00efts per nous projectes revolucionaris: la milit\u00e0ncia republicana i la formaci\u00f3 pedag\u00f2gica, respectivament, amb la pol\u00edtica i l\u2019educaci\u00f3 com a eines de just\u00edcia social. Finalment i durant els mesos d\u2019estiu, el pintor Ramon Calsina, n\u00e9t i nebot de rabassaires locals, s\u2019estar\u00e0 a ca l\u2019Agust\u00ed, amb el camp i la muntanya de Montserrat com a font d\u2019inspiraci\u00f3 permanent de la seva obra.[26]<\/sup><\/a><\/p>\n L\u2019any 1924, mor el sis\u00e8 marqu\u00e8s de Castellbell i, per primera vegada, el t\u00edtol passa a mans d\u2019una dona, M. Dolors de C\u00e0rcer-Amat, casada amb Llu\u00eds de Vilallonga -bar\u00f3 de Segur- i amant del general Miguel Primo de Rivera; aquest \u00faltim convertit en el primer dictador d\u2019Espanya. Des de 1923, en conniv\u00e8ncia amb Alfonso XIII i amb el suport dels partits mon\u00e0rquics -tant conservadors com liberals- i de les elits de la Lliga, Primo lidera una dictadura per acabar amb la conflictivitat obrerista, el desafiament catalanista i la crisi africanista. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, dissol la Mancomunitat de Catalunya i persegueix la CNT, l\u2019Estat Catal\u00e0 i el Partit Republic\u00e0 Catal\u00e0, que es veuen abocats a la clandestinitat i a l\u2019exili. Mentrestant i en abs\u00e8ncia de qualsevol proc\u00e9s democr\u00e0tic, s\u2019escull com alcalde de Castellbell i el Vilar el contractista Ramon Badia, militant de la Uni\u00f3n Patri\u00f3tica, el partit de la Dictadura.<\/p>\n La vida familiar de Valent\u00ed Ambr\u00f2s transcorre al m\u00f3n rural. Al raval del Ferran hi viuen una trentena de persones repartides en sis cases: quatre d\u2019elles (cal Beguda, cal Gella, cal Pasqual i la masoveria del Brunet) s\u00f3n de fam\u00edlies jornaleres, rabassaires i masoveres, \u00e9s a dir, de pagesos amb poca terra que treballen la d\u2019altres propietaris. La primera d\u2019aquestes, cal Beguda, \u00e9s la casa d\u2019on s\u00f3n originaris els Ambr\u00f2s. Les dues cases restants, justament, s\u00f3n les masies (el Ferran i el Brunet) que acaparen gran part del terreny cultivable que arriba fins a la riba dreta del Llobregat.<\/p>\n En aquests moments, la fam\u00edlia Ambr\u00f2s gaireb\u00e9 representa la meitat dels habitants de tot el raval: a cal Beguda hi viuen els avis paterns (Antoni Ambr\u00f2s Subirana, 1870 – Maria Font Serra, 1870), amb uns oncles (Marc Ambr\u00f2s Font, 1898 – Ant\u00f2nia Fain\u00e9 Ribera, 1903), tres cosins (Maria, 1924 – Cristina, 1925 – Rossend, 1927) i una seva tia fadrina (Dolors Ambr\u00f2s Font, 1908). A la masia del Ferran hi viu el pare (Rossend Ambr\u00f2s Font, 1894) amb la mare (Teresa Bach Vives, 1895), un oncle conco (Josep Gibert Bach, 1862), la seva germana (Maria, 1918) i el nostre protagonista, el Valent\u00ed, futur hereu del mas del Ferran.[27]<\/sup><\/a><\/p>\n La sociabilitat de Valent\u00ed Ambr\u00f2s es desenvolupa a l\u2019altra riba del Llobregat, al m\u00f3n industrial, formant part del benpensant orfe\u00f3 La Formiga. El paternalisme dels amos<\/em> es mant\u00e9 ferm i la tercera generaci\u00f3 de fabricants, encap\u00e7alada per Francesc Bur\u00e9s Regordosa, ofereix escola i casino amb caf\u00e8 i teatre; ensenyan\u00e7a i cultura a canvi de mantenir-ne el control i de comprar la pau social. I mentre Josep Muntada estudia magisteri i despunta com a futur mestre dels Centres de Col\u00b7laboraci\u00f3 Pedag\u00f2gica, l\u2019escola de la col\u00f2nia Bur\u00e9s no es d\u00f3na pas a l\u2019ultramunt\u00e0 rector Miquel Fit\u00e9, sin\u00f3 a un laic, el mestre M\u00e0rius Garriga, fet pel qual el Valent\u00ed estudia tant al costat dels hereus dels cacics locals de caire conservador, com dels fills dels l\u00edders rabassaires i obrers, progressistes i majorit\u00e0riament anticlericals.<\/p>\n Des de 1925, Ignasi Ribera exerceix de president de l\u2019Associaci\u00f3 de la Premsa Di\u00e0ria de Barcelona;[28]<\/sup><\/a> i a Castellbell i el Vilar, la cooperativa obrera La Const\u00e0ncia crea la seva pr\u00f2pia moneda local i l\u2019obrer castellvilarenc Pedro Cano, s\u2019integra al clandest\u00ed Comit\u00e8 Anarquista de la Comarca de Manresa<\/em> com a sabotejador.[29]<\/sup><\/a> L\u2019any 1930, la Dictadura ja trontolla i genera malestar social, tal i com immortalitza el pintor Ramon Calsina a C\u00e0rrega de la policia a les Rambles de Barcelona<\/em>, un dels seus quadres m\u00e9s famosos. A Manresa, el fill d\u2019un dels llauners de Castellbell i el Vilar, Francesc Senyal, ja ha fundat el diari El Dia <\/em>i el Centre Republic\u00e0 Catalanista. Mentrestant, al poble, l\u2019indi\u00e0 Florenci Bach, m\u00e9s proper al conservadorisme catal\u00e0 de la Lliga que no pas a l\u2019espanyolisme reaccionari de la Uni\u00f3n Patri\u00f2tica, \u00e9s escollit com a nou batlle castellvilarenc.<\/p>\n <\/p>\n <\/a>La Rep\u00fablica o la joventut de Valent\u00ed Ambr\u00f2s<\/strong><\/p>\n En proclamar-se la Rep\u00fablica el 14 d\u2019abril de 1931, la marquesa de Castellbell i la seva fam\u00edlia s\u2019exilien a Biarritz; i Esteve Bur\u00e9s es mant\u00e9 absent, delegant de ple el funcionament de la f\u00e0brica en un director que exerceix d\u2019amo<\/em>. Mentrestant, un grup de joves castellvilarencs entren a l\u2019ajuntament, esmicolen el retrat d\u2019Alfonso XIII i hissen la bandera republicana del balc\u00f3 del consistori. Dos dies despr\u00e9s, Florenci Bach, l\u2019alcalde lliguero, \u00e9s ratificat en el c\u00e0rrec i ordena que, per primera vegada, es redactin les actes municipals en llengua catalana.<\/p>\n Amb l\u2019adveniment de la democr\u00e0cia i les eleccions estatals de juny de 1931, Castellbell i el Vilar \u00e9s un poble de 3.000 habitants on -amb m\u00e9s d\u2019un 80% de participaci\u00f3- la candidatura de l\u2019Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) arrasa a Castellbell i el Vilar amb el 90% just dels vots. Al cor del Bages, aquest poble ha esdevingut eminentment obrer i rabassaire, i t\u00e9 clar que qui representa millor els interessos de les classes populars \u00e9s el republicanisme catalanista. Tan al mas del Ferran com a cal Beguda, la fam\u00edlia de Valent\u00ed Ambr\u00f2s, sempre aliena a tota aquella conflictivitat social i evoluci\u00f3 pol\u00edtica que l\u2019envoltava, ara s\u2019adona que el seu m\u00f3n trontolla: la candidatura lliguera que defensava els interessos dels pagesos propietaris i de la seva pagesia incondicional nom\u00e9s obt\u00e9 el 7,6% dels vots. L\u2019hegemonia del pairalisme basat en el tradicionalisme rural i el caciquisme s\u2019enfonsa.<\/p>\n El juliol de 1931, l\u2019assemblea obrera local de la CNT escull el rabassaire Valent\u00ed Casajoana com a president del Sindicat de Treballadors de Castellbell i el Vilar, el qual \u00e9s substitu\u00eft el 1932 per l\u2019obrer Esteve Biosca, del sector trentista que rivalitza amb l\u2019espai revolucionari de la Federaci\u00f3n Anarquista Ib\u00e9rica (FAI). Tanmateix, en aquests anys, la radicalitat anarquista acabar\u00e0 sent hegem\u00f2nica a la CNT i el trentisme se n\u2019escindir\u00e0, creant uns sindicats d\u2019oposici\u00f3, que \u00e9s on acaben militant Esteve Biosca i els germans Ramon i Josep Rosas.<\/p>\n L\u2019any 1933, a l\u2019entorn de la comunal Societat l\u2019Agricultor -fundada el 1886- i del Sindicat Agr\u00edcola, s\u2019hi funda la Uni\u00f3 de Rabassaires (UR), amb els pagesos F\u00e8lix Enrich i Salvador Vila a les respectives presid\u00e8ncies.[30]<\/sup><\/a> Mentrestant, N\u00f2nit Puig, pag\u00e8s de Rocafort i dirigent de la UR de Manresa, organitza partides armades de rabassaires per plantar cara als sometents al servei de l\u2019Institut Agr\u00edcola Catal\u00e0 de Sant Isidre, la patronal rural.[31]<\/sup><\/a> S\u00f3n anys de forta conflictivitat: socialment, el republicanisme ha de fer front als sectors reaccionaris dretanitzats i, ideol\u00f2gicament, ha de contenir els sectors anarquistes radicalitzats.<\/p>\n Amb les eleccions municipals de gener de 1934, l\u2019Esquerra Republicana de Catalunya de Castellbell i el Vilar basteix una candidatura encap\u00e7alada pel llibertari Esteve Biosca i el rabassaire Isidre Vila, que guanya per majoria absoluta i obt\u00e9 vuit regidors. De nou, es manifesta com la poblaci\u00f3 prolet\u00e0ria que, en el seu conjunt, \u00e9s socialment majorit\u00e0ria, t\u00e9 clar quins s\u00f3n els sindicats que defensen els seus interessos laborals a la f\u00e0brica i a la vinya; i alhora no t\u00e9 cap dubte en identificar quin \u00e9s el partit que tamb\u00e9 els defensa pol\u00edticament. En canvi, la coalici\u00f3 encap\u00e7alada pel lliguero Valent\u00ed Torras del Castell -administrador de les terres de la marquesa de Castellbell- i pel radical Francesc Forrellat -industrial de l\u2019aiguardent- nom\u00e9s aconsegueix quatre regidors. \u00c9s una nova patacada electoral que sembra d\u2019inquietud el conservadorisme local del cor d\u2019una Catalunya governada per ERC i amb Llu\u00eds Companys com a president.<\/p>\n Des de les eleccions estatals de 1933, la segona Rep\u00fablica es troba en mans d\u2019unes dretes en plena radicalitzaci\u00f3: Alejando Lerroux presideix un govern de coalici\u00f3 del Partit Republic\u00e0 Radical (PRR) amb la CEDA que susp\u00e8n els progressos republicans, atura totes les reformes socials i s\u2019enfronta al govern de Llu\u00eds Companys: anul\u00b7la la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament de Catalunya i que, per fi, donava resposta a les reivindicacions rabassaires i els seus drets leg\u00edtims sobre la propietat de la terra que treballen.[32]<\/sup><\/a> El conflicte acaba explotant el 6 d\u2019octubre de 1934, quan la Generalitat es revolta, declara l\u2019Estat Catal\u00e0 i la Rep\u00fablica espanyola acaba decretant l\u2019estat de guerra i suspenent l\u2019autonomia de Catalunya. Des del Bages, N\u00f2nit Puig, nolieja un cami\u00f3 ple de rabassaires armats que es planta a la pla\u00e7a de Sant Jaume de Barcelona per defensar el govern catal\u00e0.[33]<\/sup><\/a><\/p>\n Tanmateix, la derrota de l\u2019Estat Catal\u00e0 \u00e9s inevitable i, a Castellbell i el Vilar, la revolta \u00e9s desarmada, el rabassaire i ve\u00ed de Valent\u00ed Ambr\u00f2s, Isidre Colldeforns de cal Jordi, entre d\u2019altres, ser\u00e0 recl\u00f2s a la pres\u00f3 de Manresa i l\u2019alcalde democr\u00e0tic, Esteve Biosca, \u00e9s substitu\u00eft pel propietari Valent\u00ed Puig del mas del Puig. Al mateix temps, es clausuren el Caf\u00e8 Esport de l\u2019Esquerra<\/em>, el Caf\u00e8 cal Su de la CNT<\/em>, el Sindicat Agr\u00edcola, el Sindicat de Treballadors i el Centre de la Societat l\u2019Agricultor. Des de la pres\u00f3 Modelo de Madrid, N\u00f2nit Puig, el Rabassaire de Manresa<\/em>, escriu el llibre Qu\u00e8 \u00e9s la Uni\u00f3 de Rabassaires?<\/em>.[34]<\/sup><\/a><\/p>\n Al raval del Ferran i conscient que es troba enmig de territori republic\u00e0 i en franca minoria social, el Valent\u00ed i la seva fam\u00edlia han dut la process\u00f3 per dins i tancats a casa, tot esperant la intervenci\u00f3 de l\u2019Estat. Un mes despr\u00e9s, per\u00f2, el 30 de novembre de 1934, l\u2019avi Antoni exerceix de propietari i denuncia dues fam\u00edlies ve\u00efnes que s\u00f3n rabassaires del Rossend, pare del Valent\u00ed. \u00c9s aix\u00ed com els Ambr\u00f2s del mas del Ferran denuncien els Puig de cal Gella i els Soler de cal Pere Bonic.[35]<\/sup><\/a> I com \u00e9s f\u00e0cil d\u2019imaginar, durant aquests anys no \u00e9s pas que la conflictivitat social desaparegui, si no que es mantindr\u00e0 somorta per la repressi\u00f3 que far\u00e0 possible mantenir els cacics locals en el poder. Un terreny adobat perqu\u00e8 hi germini la fractura social i una set de just\u00edcia confosa en venjan\u00e7a.<\/p>\n Finalment i amb les eleccions estatals de febrer de 1936, la coalici\u00f3 progressista Front d\u2019Esquerres de Catalunya guanya per majoria absoluta al reaccionari Front Catal\u00e0 d\u2019Ordre; i el mateix passa arreu de l\u2019Estat. Retorna la voluntat popular a Catalunya, el pa\u00eds recupera l\u2019autonomia i el govern de la Generalitat \u00e9s alliberat. A Castellbell i el Vilar -com a arreu de l’Estat- s\u2019amnistien els presos pol\u00edtics i les seus republicanes i obreres deixen d\u2019estar intervingudes. El 18 de febrer es rehabilita l\u2019Ajuntament democr\u00e0tic amb majoria absoluta de l\u2019ERC. I com no podria ser d\u2019altra manera, de nou frustrada i tancada a casa, la minoria conservadora tem la revoluci\u00f3 agr\u00e0ria i se sent amena\u00e7ada pels aires revolucionaris. Cada vegada m\u00e9s escorada cap a l\u2019extrema dreta, la tradici\u00f3 de la qual \u00e9s hereva, Valent\u00ed Ambr\u00f2s sap que nom\u00e9s amb un nou cop d\u2019estat podran defensar la seva continu\u00eftat al capdamunt de l\u2019ordre social at\u00e0vic.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n <\/a>La Guerra o el cam\u00ed cap a l\u2019emboscament<\/strong><\/p>\n L\u2019any 1936, gaireb\u00e9 la totalitat dels habitants del raval del Ferran on viu Valent\u00ed Ambr\u00f2s encara es dediquen a l\u2019agricultura. Nom\u00e9s una persona, Maria Ambr\u00f2s, la seva germana, ha creuat el Llobregat per convertir-se en teixidora a la f\u00e0brica d\u2019Esteve Bur\u00e9s. \u00c9s un primer precedent per aquesta comunitat on, fins llavors, les dones havien treballat la terra amb els homes, resistint-se a la seva inevitable proletaritzaci\u00f3. De fet, ja abans de la guerra i de la mobilitzaci\u00f3 dels homes al front, les dones s\u00f3n la m\u00e0 d\u2019obra majorit\u00e0ria a les f\u00e0briques t\u00e8xtils.<\/p>\n A partir del 18 de juliol, amb la derrota del cop militar a Barcelona -que ha estat recolzat pels requet\u00e8s, sometents i falangistes-, Catalunya mant\u00e9 la legalitat democr\u00e0tica, es reafirma com a profundament antifeixista amb l\u2019anarquisme com a for\u00e7a hegem\u00f2nica, tal i com el pintor Ramon Calsina plasma al fam\u00f3s quadre La barricada<\/em>. N\u00f2nit Puig ha tornat a Manresa i \u00e9s president de la UR de la comarca del Bages.[36]<\/sup><\/a> A Castellbell i el Vilar, de seguida es constitueix un Comit\u00e8 Local de Mil\u00edcies Antifeixistes amb una quarentena de persones armades, el qual s\u2019instal\u00b7la a casa del regidor lerrouxista Francesc Forrellat i la fortifiquen amb una espessa barricada de bales de cot\u00f3. I just els dies 20 i 21 de juliol, ja calen foc a les sis esgl\u00e9sies i capelles del poble.<\/p>\n Dies abans, Miquel Fit\u00f3, rector de Sant Vicen\u00e7 de Castellbell ja havia abandonat la parr\u00f2quia i sol\u00b7licitat refugi als Torras del Castell, els quals l\u2019embosquen entre dues roques del tur\u00f3 emmurallat. El 21 de juliol, despr\u00e9s d\u2019incendiar la parr\u00f2quia i la rectoria, els milicians demoleixen a cops de mall el sepulcre funerari del primer marqu\u00e8s de Castellbell. A continuaci\u00f3, es presenten al Castell, el registren buscant-hi el rector i amenacen de mort al regidor lliguero Valent\u00ed Torras i al seu fill Esteve. Una matinada, i despr\u00e9s de dies emboscat, Miquel Fit\u00f3 acaba fugint a peu fins a Sant Vicen\u00e7 de Castellet, agafa el ferrocarril cap a Manresa i des de la capital del Bages es fa foned\u00eds per passar a Fran\u00e7a i a territori facci\u00f3s: l\u2019abril de 1937 ja es trobar\u00e0 a Donostia, allistat a l\u2019ex\u00e8rcit colpista com a soldat del requet\u00e8 carl\u00ed. Poc despr\u00e9s, Esteve Torras del Castell i d\u2019altres joves dretanitzats del poble seguiran el seu mateix cam\u00ed.[37]<\/sup><\/a><\/p>\n En aquest sentit, el mateix Valent\u00ed Ambr\u00f2s va escriure en un dietari com durant la tarda d\u2019aquell 24 de juliol de 1936 i en companyia de l\u2019amic Jaume Fain\u00e9 de cal Lloren\u00e7 \u201cest\u00e0vem recollint alguns llibres i papers valuosos que es trobaven escampats a la pla\u00e7a de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Vicen\u00e7 de Castellbell i que tingueren la sort de no cremar-se, despr\u00e9s de qu\u00e8 un grup de milicians anarcosindicalistes, al mat\u00ed, hagu\u00e9s destru\u00eft l\u2019arxiu i cremat bona part de l\u2019esgl\u00e9sia <\/em>[…] quan arrib\u00e0 inesperadament un escamot de milicians i hagu\u00e9rem de marxar a correcuita amb el que hav\u00edem salvat i amagar-nos una llarga estona en mig d\u2019unes brosses del bosc del Castell.<\/em>\u201d[38]<\/sup><\/a> Tamb\u00e9 \u00e9s durant aquestes dies de 1936, que el mateix Rossend Ambr\u00f2s, pare del Valent\u00ed, es converteix en un emboscat: s\u2019amaga a casa, al masia del Ferran, on ja hi tenen preparats un parell d\u2019amagatalls ben dissimulats.<\/p>\n L\u20191 d\u2019agost de 1936 i davant del fet que les forces pol\u00edtiques de la coalici\u00f3 Front Catal\u00e0 d\u2019Ordre donen suport al cop militar, la Generalitat ordena cessar aquells c\u00e0rrecs electes que no militin als partits del Front d\u2019Esquerres de Catalunya lleials a la legalitat republicana. Aix\u00ed, el ple municipal es queda sense els quatre regidors a l\u2019oposici\u00f3 de la Lliga i del PRR. I aquesta mateix nit, els escamots de milicians comencen les detencions i execucions; creant gran malestar a la rereguarda i la indefensi\u00f3 d\u2019un sector significatiu de les pr\u00f2pies classes populars, com per exemple la fam\u00edlia de Valent\u00ed Ambr\u00f2s. I \u00e9s que al costat de l\u2019\u00edmpetu antifeixista i del desig de just\u00edcia que neix amb la revoluci\u00f3, tamb\u00e9 es mobilitza la venjan\u00e7a personal i la ira contra aquelles persones que conformen la base social de les institucions colpistes: l\u2019Esgl\u00e9sia, partits de dretes, patronals o lobbys de propietaris rurals i empresarials.<\/p>\n Un dels forners de cal Guinart, Rossend Badia, company de Valent\u00ed Bach, de la mateixa edat i tan sols un mes m\u00e9s petit que el nostre protagonista, escriu en unes seves mem\u00f2ries que des del Comit\u00e8 local, \u201cels de la FAI van fer barbaritats, doncs anaven amb pistoles i es van fer els amos del poble per sobre de l\u2019Ajuntament.<\/em>\u201d[39]<\/sup><\/a> I aix\u00ed, amb un consistori sobrepassat pel pes dels esdeveniments, comencen a perpetrar-se actes indisciplinats i arbitraris que s\u2019agreugen quan arriben les not\u00edcies de la sagnant repressi\u00f3, cruel i sistematitzada, que cometen els facciosos en les zones que ja ocupen.<\/p>\n La nit de l\u20191 d\u2019agost de 1936, doncs, el rector de Castellfollit del Boix \u00e9s trobat mort a la voravia del cementiri de Castellbell i el Vilar.[40]<\/sup><\/a> Cinc dies despr\u00e9s, el 6 d\u2019agost, cinc joves d\u2019Olesa de Montserrat (tres carlins i dos joves fejocistes de la Lliga) s\u00f3n executats al bosc del mas del Gall de Castellbell i el Vilar, vora la carretera que mena cap a Terrassa.[41]<\/sup><\/a> Al cap de deu dies, la tarda del 16 d\u2019agost, hi ha sis morts, aquesta vegada s\u00f3n ve\u00efns de Sallent.[42]<\/sup><\/a> Just una setmana despr\u00e9s, el 23 d\u2019agost, hi s\u00f3n executats nou olesans m\u00e9s (sis carlins i tres mon\u00e0rquics intransigents).[43]<\/sup><\/a>\u00a0\u00a0 <\/sup><\/p>\n Entre el 26 d\u2019agost i el 9 de setembre de 1936, deu castellvilarencs s\u00f3n morts: Joan, Nitus<\/em>, Canyameras de cal Francisquet, el caf\u00e8-barberia on es reuneixen els pagesos dretanitzats del nucli de Sant Crist\u00f2fol, \u00e9s assassinat a Rellinars. El contractista i alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera, Josep Badia, \u00e9s executat al costat del seu germ\u00e0 Ramon a Collbat\u00f3. L\u2019industrial de l\u2019aiguardent i regidor lerrouxista Francesc Forrellat, \u00e9s mort a Collbat\u00f3. Els forners Agust\u00ed i Ramon Nogu\u00e9s, pare i fill, s\u00f3n morts al poble mateix. I tamb\u00e9 hi \u00e9s executat el comerciant de fusta Francesc Pijoan. En canvi, el cap d\u2019electricistes de la f\u00e0brica de la Bauma, organista de l\u2019esgl\u00e9sia de la Sagrada Fam\u00edlia i antic regidor lliguero, Jordi Padr\u00f3, \u00e9s mort a Sant Vicen\u00e7 de Castellet. Per \u00faltim, el pag\u00e8s propietari Miquel Lleonart, \u00e9s executat i trobat mort a Manresa.<\/p>\n El 16 de setembre, dos missioners claretians de la comunitat de Cervera s\u00f3n assassinats a la font del Bosc de la col\u00f2nia Bur\u00e9s, al peu de la carretera que mena cap al poble ve\u00ed de Rellinars.[44]<\/sup><\/a> I entre el 23 i el 26 de setembre apareixen els tres darrers cad\u00e0vers; dos s\u00f3n castellvilarencs i un, manres\u00e0: l\u2019administratiu municipal Constant\u00ed Gonz\u00e1lez que \u00e9s executat a Collbat\u00f3; el jornaler Josep Perarnau que \u00e9s trobat mort al voral de la carretera que mena del Vilar cap al raval de les Comes. I finalment, el d\u2019un jesu\u00efta de la Cova de Manresa.[45]<\/sup><\/a><\/p>\n Anys despr\u00e9s, Joan Farr\u00e0s, rector de la parr\u00f2quia de Sant Vicen\u00e7 de Castellbell i el petit de tres germans capellans, publicar\u00e0 un poema in\u00e8dit on el mitj\u00e0 descriu l\u2019assassinat del gran durant aquests dies de 1936. La seva estrofa central recorda que \u201ctrets d\u2019arma fratricida, sonaren amb estrall; i aquell ress\u00f2 enva\u00efa tot l\u2019\u00e0mbit de vall.<\/em>\u201d I \u00e9s que el ress\u00f2 de trets als barris, al poble i entre ve\u00efns envaeix la vall del Llobregat i el poble acaba amb trenta-sis morts, dotze dels quals s\u00f3n castellvilarencs.<\/p>\n Finalment, les institucions republicanes aconsegueixen restablir la seva autoritat i aturar i castigar el contrapoder dels escamots d\u2019indisciplinats; per\u00f2 la fractura social s\u2019ha eixamplat i aquell sector social dissident -ja sigui des de la seguretat de l\u2019emboscament o fingint el seu apartidisme-, s\u2019ha llan\u00e7at majorit\u00e0riament als bra\u00e7os del feixisme.<\/p>\n I al mateix temps, tamb\u00e9 \u00e9s ara que una obrera lletraferida de la col\u00f2nia Borr\u00e0s, Maria Malla, s\u2019afilia a les Juventudes Libertarias, conven\u00e7uda de l\u2019oportunitat real de construir un m\u00f3n nou sobre les cendres del vell. S\u2019integra al comit\u00e8 de la f\u00e0brica, participa en la seva col\u00b7lectivitzaci\u00f3 i dirigeix l\u2019\u00fanica biblioteca del poble, bastida fa un any per la CNT a partir de les quotes de la milit\u00e0ncia llibert\u00e0ria. I amb tot, tamb\u00e9 escriu poesia sense parar, en versos on parla sobre la guerra que comen\u00e7a: de Simone Weil a la columna de Durruti, de les Brigades Internacionals, de les dones milicianes i dels companys anarquistes: \u201cHablava como Zamenhof entre ruido de nueces. Ut\u00f3pico de la Idea. Autodidacta. Arador de sendas culturales, poeta a solas, a quietas, porque el saber del esp\u00edritu se le convierte en esencia.<\/em>\u201d[46]<\/sup><\/a> Entretant, l\u201911 d\u2019octubre i en assemblea, es decideix la dissoluci\u00f3 del Comit\u00e8 Central Local de Mil\u00edcies Antifeixistes i es nomenen els nous delegats de la Junta Local de Defensa, encara dominada per la CNT per ser la for\u00e7a sindical majorit\u00e0ria amb 1.200 militants al municipi.<\/p>\n I mentre s\u2019estabilitzen fronts de guerra Catalunya enll\u00e0, la construcci\u00f3 del nou m\u00f3n continua: des de Barcelona, N\u00f2nit Puig dirigeix La Terra<\/em>, el peri\u00f2dic portaveu de la UR[47]<\/sup><\/a> i a Castellbell i el Vilar, es decideix que la terra fins ara erma, sigui per a qui la treballa; es col\u00b7lectivitzen les quatre ind\u00fastries t\u00e8xtils del poble; l\u2019esgl\u00e9sia de la Sagrada Fam\u00edlia de la Bauma s\u2019adequa com a escola; s\u2019emet una nova moneda local de curs legal i es confisquen les terres de propietaris absents com les del marquesat Castellbell, entre d\u2019altres. Entretant, al vell m\u00f3n, el propietari d\u2019aquestes terres i amic personal d\u2019Alfonso XIII, Salvador de Vilallonga, \u00e9s un militar de carrera alineat amb el feixisme que se sumar\u00e0 amb entusiasme a la repressi\u00f3 sistematitzada: far\u00e0 afusellar dos-cents brigadistes internacionals, un per cada parell de la seva particular col\u00b7lecci\u00f3 de sabates, perdudes enmig de la revoluci\u00f3 d\u2019estiu de 1936.[48]<\/sup><\/a><\/p>\n El 30 d\u2019abril de 1937, es celebra una nova assemblea al Casino Borr\u00e0s per tal de fixar les noves bases tribut\u00e0ries per finan\u00e7ar l\u2019acolliment dels refugiats bascos que han arribat al poble; hi s\u00f3n representades les forces antifeixistes del poble (ERC, UR, CNT i POUM)[49]<\/sup><\/a> amb la participaci\u00f3 de vuit-cents ve\u00efns. Poc despr\u00e9s, es funda la UGT i comencen les picabaralles entre aquest nou sindicat d\u2019ideologia socialista i l\u2019hist\u00f2ric de tradici\u00f3 anarcosindicalista, controlat per la FAI, el qual veu perillar la seva hegemonia.<\/p>\n Mentrestant, s\u2019allunya la idea d\u2019una vict\u00f2ria r\u00e0pida sobre els facciosos. Amb els refugiats, arriba el presagi d\u2019una guerra llarga on ja comencen a escassejar avituallaments; i la causa revolucion\u00e0ria a la rereguarda queda relegada per la necessitat d\u2019impulsar la lluita antifeixista al front. Els enfrontaments dels Fets de Maig, justament, s\u00f3n el fruit d\u2019aquesta confrontaci\u00f3 de prioritats i de la pugna pel poder.<\/p>\n En aquests anys de guerra i de crisi social, el cuiner Ignasi Dom\u00e8nech comen\u00e7a a escriure La cocina de recursos<\/em>, l\u2019obra on posa a prova el seu ingeni i la cultura d\u2019aprofitament al servei de la gastronomia de rereguarda. I de Manresa a Madrid, trobem Francesc Senyal desenvolupant el c\u00e0rrec de sotssecretari de Treball del ministeri de Treball, Sanitat i Previsi\u00f3 del govern de la Rep\u00fablica. Finalment i des de Cervera, el lletraferit soldat republic\u00e0 Isidre Torra de cal Calaf, escriu sobre les seves tres filles que \u201cviuen tendres i ufanoses, al marge del Llobregat; i les guia a totes hores la Verge de Montserrat<\/em>\u201d.[50]<\/sup><\/a><\/p>\n I d\u2019aquesta manera ens plantem a l\u2019any 1938, que ha comen\u00e7at amb una dura derrota republicana a Terol, amb l\u2019ofensiva franquista al llarg de tot el front aragon\u00e8s i el seu inexorable avan\u00e7 sobre Catalunya. A primers d\u2019abril cau la ciutat de Lleida, els combats ja es desenvolupen de ple en territori catal\u00e0 i el front de guerra s\u2019estabilitza al llarg dels rius Ebre i Segre. \u00c9s llavors quan l\u2019exhaust i delmat Ex\u00e8rcit popular mobilitza la Lleva de 1941, popularment coneguda com a Lleva del Biber\u00f3<\/em>: el reclutament d\u2019uns 30.000 nois d\u2019arreu de Catalunya nascuts l\u2019any 1920 i que, per tant, nom\u00e9s tenen disset anys d\u2019edat. Paradoxalment, un futur marqu\u00e8s de Castellbell, el jove Jos\u00e9 Luis de Vilallonga, \u00e9s d\u2019aquesta mateixa lleva i tamb\u00e9 \u00e9s mobilitzat per\u00f2 per l\u2019altre b\u00e0ndol, fent la guerra amb disset anys des del requet\u00e8 de l\u2019ex\u00e8rcit franquista.<\/p>\n A Castellbell i el Vilar, el Rossend Badia \u00e9s un d\u2019aquests nois de la lleva del Biber\u00f3 que \u00e9s cridat a files pel b\u00e0ndol republic\u00e0; i aix\u00ed ens descriu com va anar la seva incorporaci\u00f3 a l\u2019Ex\u00e8rcit popular: \u201cEl dia 21 d\u2019abril de 1938 <\/em>[bo i equipat amb una muda de roba i l\u2019abric regalat un dia de Reis], el meu pare em va acompanyar a l\u2019estaci\u00f3 per agafar el tren cap a Barcelona, i d\u2019aqu\u00ed cap al front; tot i que primer vam fer uns quants dies d\u2019entrenament en un poblet que es deia Vallfogona<\/em> [de Riucorb], pels volts de T\u00e0rrega. All\u00e0 ens van donar els fusells <\/em>(…) que eren de nacionalitat txeca i, ja amb l\u2019arma a la m\u00e0, ens van fer pr\u00e0ctiques de tir <\/em>(…). Un demat\u00ed, ens van fer formar i ens van dur al front del Segre.<\/em>\u201d[51]<\/sup><\/a><\/p>\n La primavera de 1938 \u00e9s plujosa. Valent\u00ed Ambr\u00f2s \u00e9s un noi de disset anys, fill i hereu d\u2019un mas important de Castellbell i el Vilar; t\u00e9 talent pel dibuix i l\u2019escriptura, s\u2019est\u00e0 llegint la Historia de Espa\u00f1a <\/em>d\u2019Espasa Calpe i t\u00e9 pendent una Historia de Roma<\/em>. El jove Valent\u00ed \u00e9s pag\u00e8s propietari, viu c\u00f2modament i, sobretot, gaudeix anant a buscar bolets i ca\u00e7ant; sempre que pot surt amb els seus tres gossos -el Valent, la Xiqueta i el Dr\u00e0cula- per atrapar algun conill o una perdiu. Tanmateix, des que el seu pare es va emboscar l\u2019estiu de 1936, la vida s\u2019ha complicat, el temps s\u2019ha enrarit i la gent s\u2019ha radicalitzat. I ell no en queda excl\u00f2s i tamb\u00e9 ho est\u00e0 patint: des de 1937, a casa i d\u2019amagat, ja nom\u00e9s s\u2019escolta la patri\u00f2tica Radio Nacional de Salamanca, recarregada d\u2019arengues espanyolistes i feixistes que ataquen el cor de la Catalunya republicana on, justament, el Valent\u00ed es troba.<\/p>\n \u00c9s per aquest motiu que en aquell prec\u00eds moment que la Rep\u00fablica mobilitza el Valent\u00ed en la lleva del Biber\u00f3, el nostre protagonista se sent ideol\u00f2gicament m\u00e9s proper a un futur Marqu\u00e8s de Castellbell -que ni tan sols coneix-, que lluita al requet\u00e8 franquista, que no pas al seu ve\u00ed i forner Rossend Badia. Ha arribat el moment de prendre partit i nom\u00e9s hi ha un cam\u00ed possible: seguir el cam\u00ed familiar, emboscar-se en companyia del seu pare i, si s\u2019escau, deixar const\u00e0ncia d\u2019aquesta experi\u00e8ncia bo i escrivint un diari.<\/p>\n \u00a0<\/strong><\/p>\n <\/a>Informaci\u00f3 de suport\u00a0<\/strong><\/p>\n Els ravals, les cases i les fam\u00edlies de l\u2019entorn de Valent\u00ed Ambr\u00f2s, per aprofundir en la lectura de Diari d\u2019un emboscat <\/em>i interpretar els seus fragments destacats i comentats.<\/p>\n <\/p>\n Raval del Ferran<\/strong><\/p>\n Masia del Brunet – Fam\u00edlia Brunet-Oller<\/p>\n Masoveria del Brunet – Fam\u00edlia Coromines-Feliu<\/p>\n Masia del Ferran – Fam\u00edlia Ambr\u00f2s-Bach<\/p>\n Cal Pasqual – Fam\u00edlia Bou-Riu<\/p>\n Cal Gella – Fam\u00edlia Puig-Paloma<\/p>\n Cal Beguda – Fam\u00edlia Ambr\u00f2s-Fain\u00e9<\/p>\n <\/p>\n Raval del Jordi<\/strong><\/p>\n Cal Tirot – Fam\u00edlia Vives-Serra<\/p>\n Cal Jep Gros – Fam\u00edlia Castany\u00e9-Prat<\/p>\n Cal Lloren\u00e7 – Fam\u00edlia Fain\u00e9-Fel\u00eds<\/p>\n Cal Jordi – Fam\u00edlia Colldeforns-Carr\u00e9s<\/p>\n Cal Sardineta – Fam\u00edlia Ibars-Serra<\/p>\n Cal Carmel – Fam\u00edlia Bou-Garcia<\/p>\n Cal Faci – Fam\u00edlia Vilaseca-Casasaies<\/p>\n <\/p>\n Pla de les Roques<\/strong><\/p>\n Torre del Bur\u00e9s – Fam\u00edlia Bur\u00e9s-Regordosa<\/p>\n Masoveria de la torre del Bur\u00e9s (o de l\u2019Amo<\/em>) – Fam\u00edlia Sanfrancisco-Aroza<\/p>\n Cal Modest (porteria de la torre del Bur\u00e9s) – Fam\u00edlia Ib\u00e1nez-Garc\u00eda<\/p>\n Cal Pere Bonic – Fam\u00edlia Soler-Batalla<\/p>\n Cal Senyoret – Fam\u00edlia Sellar\u00e8s-Soler<\/p>\n La Casilla dels Ferrocarrils – Fam\u00edlia Duran<\/p>\n <\/p>\n Heretat del marquesat de Castellbell (fam\u00edlia De Vilallonga-Cabeza de Vaca)\u00a0<\/strong><\/p>\n Castell-masoveria – Fam\u00edlia Torras-Torra<\/p>\n Fassina (oficina d\u2019aiguardents) – Fam\u00edlia Riera-Puig<\/p>\n Rectoria de la parr\u00f2quia de Sant Vicen\u00e7 de Castellbell – Mn. Fit\u00f3 Pitxot<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n [1]<\/sup><\/a> L\u2019any 1810 el sometent de Castellbell i el Vilar integra vint-i-tres membres armats.<\/p>\n [2]<\/sup><\/a> VALLS, Joan: \u201cLa guerra del Franc\u00e8s al sud de la comarca del Bages (1808-1814)\u201d, Dovella. Revista cultural de la Catalunya Central<\/em>, n\u00fam. 110, estiu de 2012, Manresa, pp. 16-21.<\/p>\n