{"id":1598,"date":"2017-10-25T09:20:08","date_gmt":"2017-10-25T09:20:08","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/deportats\/enric-cunill-marfa\/"},"modified":"2017-12-25T12:35:02","modified_gmt":"2017-12-25T12:35:02","slug":"enric-cunill-marfa","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/deportats\/enric-cunill-marfa\/","title":{"rendered":"Enric Cunill Marfa\u0300"},"content":{"rendered":"

Dades biogr\u00e0fiques<\/h2>\n

Enric Cunill \u00e9s l\u2019home d\u2019acci\u00f3 per excel\u00b7l\u00e8ncia. Havia nascut a Moi\u00e0 el 1913. En esclatar la guerra, feia cinc anys que vivia a Manresa, on treballava com a pe\u00f3 a la Pirelli. Militant de la UGT, havia patit la repressi\u00f3 posterior als fets d’octubre de 1934, essent processat i empresonat. Vivia al carrer de Carri\u00f3, 7, amb la seva esposa Ll\u00facia Molina (nascuda a M\u00farcia, per\u00f2 resident a Manresa des de feia 14 anys) i els seus fills Isabel, de gaireb\u00e9 tres anys, i Andreu, d’un.<\/p>\n

Cunill es va apuntar voluntari a la 1a Cent\u00faria Roja de Manresa, la columna de milicians de la ciutat i de la comarca, que va marxar a lluitar contra el feixistes al front nord d\u2019Osca.<\/p>\n

L\u2019any 1938 va passar les proves per integrar-se al Cos de Seguretat de Catalunya que va crear-se fusionant els diferents cossos de policia existents fins aleshores.<\/p>\n

Exiliat el febrer del 39, i estant als camps de refugiats, va optar per incorporar-se als Regiments de Marxa dels Voluntaris Estrangers de l\u2019ex\u00e8rcit franc\u00e8s per tal de combatre els alemanys. Amb la derrota francesa de maig-juny de 1940 fou capturat pels alemanys i internat a l’Stalag<\/em> d’Estrasburg.<\/p>\n

Enric Cunill formar\u00e0 part del grup deportat el 13 de desembre de 1940, entre els quals hi havia els tamb\u00e9 manresans Bernat Toran, Jacint Carri\u00f3, Pere Par\u00e9s, Francesc Play\u00e0, Josep Pons i Maurici Ribas.<\/p>\n

El febrer de 1943 va ser objecte de les experimentacions m\u00e8diques amb subjectes humans dels doctors de les SS de Mauthausen. Li fou injectada la vacuna d’adsorbat TAB End\u00f2gena. Tanmateix, sobrevisqu\u00e9 a aquestes experimentacions i a tota l’etapa concentracion\u00e0ria, en part gr\u00e0cies al fet de treballar al servei de desinfecci\u00f3 i evitar el treball a la pedrera.<\/p>\n

Fidel al seu tarann\u00e0, va aconseguir robar i amagar un fusell a un soldat alemany i es va oferir per combatre els SS quan s\u2019acostessin els aliats. No va caldre, per\u00f2. Va poder viure l’alliberament per part de les tropes nord-americanes el 5 de maig de 1945.<\/p>\n

El seu ferm comprom\u00eds antifeixista no feia gens recomanable que torn\u00e9s a Catalunya. Va viure la resta de la seva vida exiliat a Marsella, on va aconseguir que es reunissin amb ell la seva dona i el fill petit. Va morir l\u2019any 1993.<\/p>\n

Documents<\/h2>\n
<\/div>