El mar\u00e7 de 2010 l\u2019Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa va demanar a l’Ajuntament de Manresa la instal\u00b7laci\u00f3, en un lloc p\u00fablic de Manresa i al camp d\u2019extermini de Gusen, de sengles plaques commemoratives dels manresans que van trobar la mort als camps nazis amb motiu del 65\u00e8 aniversari de l\u2019alliberament. Ambdues peticions no van tenir sortida en aquell moment.<\/p>\n
L’any 2013 es va celebrar l’Any Amat-Piniella per commemorar el centenari del seu naixement. Entre les diferents activitats i accions realitzades va destacar la iniciativa d\u2019\u00d2mnium Cultural de col\u00b7locaci\u00f3 d\u2019un conjunt escult\u00f2ric dedicat a aquest escriptor, deportat a Mauthausen, davant de l’edifici modernista del Casino de la ciutat. L\u2019obra fou finan\u00e7ada amb diverses aportacions particulars i s\u2019instal\u00b7l\u00e0 el mes de febrer.<\/p>\n
Des de l’Associaci\u00f3 es va expressar, novament, la necessitat que el record de l’experi\u00e8ncia concentracion\u00e0ria no qued\u00e9s redu\u00eft a Amat-Piniella, sin\u00f3 que es fes extensiu a tots el ciutadans que la van patir. El maig d’aquell any el regidor de Cultura de l\u2019Ajuntament, Sr. Joan Calmet, va acompanyar l’expedici\u00f3 manresana d’estudiants d\u2019institut i de membres de l’Associaci\u00f3 a Mauthausen i va col\u00b7locar una placa d\u2019homenatge als manresans v\u00edctimes de l’horror nazi al Memorial de Gusen. I el 29 de novembre es culminava l\u2019any Amat-Piniella amb el trasllat de les seves restes al pante\u00f3 familiar del Cementiri de Manresa i la col\u00b7locaci\u00f3 \u2013amb el suport del Memorial Democr\u00e0tic- de dues plaques d\u2019homenatge a l\u2019escriptor i als manresans \u201cque van patir i morir als camps de concentraci\u00f3 i de totes les v\u00edctimes de l\u2019horror nazi\u201d.<\/p>\n
L’Any Amat-Piniella va significar el naixement del Projecte educatiu Manresa-Mauthausen<\/em> als instituts d’ensenyament secundari Pius Font i Quer i Llu\u00eds de Peguera. Arran d’aquest Projecte, dues alumnes de batxillerat de l’Institut Pius Font i Quer, Ariadna Moyano i Alejandra Ibarra, van decidir dedicar el seu Treball de Recerca de Batxillerat 2015-2016 al tema de Mauthausen. Tutoritzades pel professor Jordi Pons, membre de l’Associaci\u00f3, van orientar-lo a investigar els domicilis on vivien els deportats manresans i a proposar actuacions p\u00fabliques de mem\u00f2ria hist\u00f2rica.<\/p>\n La seva recerca va identificar els domicilis de deu dels deportats, i la seva conclusi\u00f3 respecte la mem\u00f2ria hist\u00f2rica dels deportats manresans fou que convenia una placa nominativa en un lloc c\u00e8ntric de la ciutat i apostaven per la col\u00b7locaci\u00f3 de llambordes stolpersteine<\/em> als domicilis coneguts, adoptant aquesta experi\u00e8ncia europea.<\/p>\n Les seves conclusions foren conegudes pels mitjans de comunicaci\u00f3 locals, que se’n van fer ress\u00f2. L\u2019Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa i \u00d2mnium Bages van entrar el dia 1 de febrer de 2016 una petici\u00f3 a l’Ajuntament de Manresa proposant un homenatge als deportats seguint la proposta de les dues estudiants. El ple municipal del dia 18 de febrer de 2016 va aprovar, amb la unanimitat de tots els grups pol\u00edtics, que l’Ajuntament realitz\u00e9s les accions de mem\u00f2ria proposades abans del 27 de gener de 2017 -Dia Internacional de l’Holocaust- i convidava la nostra Associaci\u00f3 a verificar i completar les dades obtingudes per les dues estudiants.<\/p>\n Durant la resta de 2016 Jordi Pons va fer la recerca hist\u00f2rica aprofundida que calia. Per la seva banda, l’Ajuntament de Manresa va obtenir el suport del Memorial Democr\u00e0tic de la Generalitat de Catalunya a la iniciativa i es va engegar el procediment per encarregar a l’escultor Gunter Demnig les llambordes stolpersteine<\/em>.<\/p>\n La recerca hist\u00f2rica va haver d\u2019establir un llistat de deportats rigor\u00f3s, localitzar els domicilis on vivien per tal de fer possible la col\u00b7locaci\u00f3 de les llambordes commemoratives i localitzar els seus familiars vius per fer-los participar dels actes d\u2019homenatge previstos.<\/p>\n El llistat inicial del que disposava memoria.cat <\/em>era de vint-i-quatre manresans (de naixement o b\u00e9 residents en esclatar la guerra civil) deportats als camps nazis, per\u00f2 m\u00e9s de la meitat eren noms dels quals no se\u2019n sabia res. La investigaci\u00f3 d\u2019arxiu ha perm\u00e8s corregir-lo i ampliar-lo amb la descoberta de nous ciutadans manresans deportats. Actualment tenim coneixement de 29 deportats, tots ells de traject\u00f2ria i circumst\u00e0ncies conegudes, a excepci\u00f3 d\u2019un d\u2019ells, Isidre Serra.<\/p>\n De la mateixa manera s\u2019ha pogut completar la localitzaci\u00f3 dels domicilis dels deportats que havien iniciat les estudiants Ariadna Moyano i Alejandra Ibarra. Obtingudes les adreces de 1936 es va cercar la seva equival\u00e8ncia amb la denominaci\u00f3 i numeraci\u00f3 actuals dels carrers. Dels vint-i-nou manresans deportats, vint-i-cinc vivien a la ciutat el juliol de 1936, un a Terrassa, un a Barcelona i un a Fran\u00e7a. Tan sols d\u2019un n\u2019ignorem el domicili.<\/p>\n El 25 i 26 de gener de 2017 l\u2019escultor alemany Gunter Demnig va col\u00b7locar vint-i-una llambordes stolpersteine<\/em>.<\/p>\n Com a acci\u00f3 de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica, el projecte Deportats manresans <\/em>perdia sentit si no s’acompanyava de la participaci\u00f3 dels familiars dels deportats. Per\u00f2 havien passat molts anys i va caldre primer de tot localitzar-los. Memoria.cat coneixia inicialment els familiars de nom\u00e9s quatre dels vint-i-nou deportats. La recerca ha perm\u00e8s descobrir els de vint-i-tres m\u00e9s, que han col\u00b7laborat amb els seus records, fotografies i cartes, permetent que la web que presentem tingui un major inter\u00e8s. A tots ells agra\u00efm la seva contribuci\u00f3. La seva coneixen\u00e7a i amistat ha estat la part m\u00e9s gratificant del nostre projecte.<\/p>\n El 27 de gener de 2017 a la sala de Plens de l’Ajuntament de Manresa hi eren presents els familiars de la gran majoria dels vint-i-nou deportats.<\/p>\n Aquell dia i els dos anteriors la ciutat de Manresa va homenatjar els seus ciutadans deportats als camps nazis. La instal\u00b7laci\u00f3 de les llambordes per Gunter Demnig<\/a> va ser seguida d\u2019un acte d’inauguraci\u00f3 de la placa col\u00b7lectiva a la pla\u00e7a de Sant Dom\u00e8nec<\/a>, d\u2019una taula rodona de record i mem\u00f2ria de l\u2019holocaust amb estudiants de secund\u00e0ria<\/a>, i de l\u2019acte solemne al Sal\u00f3 de Plens municipal<\/a> amb els familiars de les v\u00edctimes.<\/p>\n Al cap d’un any, el 26 de gener del 2018 es van col\u00b7locar tres noves stolpersteine, en aquest cas per als deportats Rossend i F\u00e8lix Labara (pare i fill), i \u00c0ngel S\u00e0nchez. Al Centre Cultural del Casino de Manresa va tenir lloc l’homenatge als tres deportats, en un acte que va comptar amb la pres\u00e8ncia de les regidores de Cultura i Cnsenyament de l’Ajuntament de Manresa, dels alumnes dels instituts Pius Font i Quer i Llu\u00eds de Peguera que participen del Projecte Manresa-Mauthausen, i dels familiars dels Labara i S\u00e0nchez.<\/p>\n L’any 2020, l’historiador Juan Manuel Calvo, de l’Amical de Mauthausen, va fer saber a l’Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa que en els seus treballs sobre la deportaci\u00f3 li havien sorgit cinc nous deportats que tenien el seu darrer domicili a Manresa: Antoni Cano Mart\u00ednez, Juli\u00e0 Commes Claros, Felip D\u00edez Sada, Antoni Meca S\u00e1nchez i Bonifaci Servitja Barnaus.<\/p>\n El de Felip D\u00edez Sada era un nom ja conegut, ja que era mestre de l\u2019Escola Racionalista de l\u2019Ateneu Cultural Popular de Manresa i \u00a0va presidir la delegaci\u00f3 del Bages del CENU (Consell de l\u2019Escola Nova Unificada).<\/p>\n A partir d’aquesta informaci\u00f3, Jordi Pons va fer la recerca de les seves traject\u00f2ries vitals a diferents arxius europeus. Paral\u00b7lelament l’Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa intentava localitzar familiars i iniciava els tr\u00e0mits de sol\u00b7licitud al Memorial Democr\u00e0tic de les corresponents stolpersteine. Aquestes van ser col\u00b7locades finalment el 13 de maig de 2021, tret de la de Bonifaci Servitja Barnaus, que si b\u00e9 el seu darrer domicili va ser a Les Farreres, dins del terme municipal de Manresa, l\u2019stolperstein, de com\u00fa acord amb la fam\u00edlia i l\u2019Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola, es col\u00b7locar\u00e0, possiblement el mes de setembre, al seu domicili natal, que es trobava en aquesta poblaci\u00f3.<\/p>\n El 13 de maig de 2021 es van col\u00b7locar les stolpersteine<\/em> d’Antoni Cano, Juli\u00e0 Commes, Felip D\u00edez i Antoni Meca. A l’Espai 1522 es va celebrar l’acte central d’homenatge. Posteriorment es va inagurar l’ampliaci\u00f3 de la placa col\u00b7lectiva, situada a la pla\u00e7a de Sant Dom\u00e8nec, amb els noms dels darrers deportats identificars.<\/p>\n En total, doncs, 35 manresans deportats als camps nazis, dels quals 19 hi van perdre la vida.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El mar\u00e7 de 2010 l\u2019Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa va demanar a l’Ajuntament de Manresa la instal\u00b7laci\u00f3, en un lloc p\u00fablic de Manresa i al camp d\u2019extermini de Gusen, de sengles plaques commemoratives dels manresans que van trobar la mort als camps nazis amb motiu del 65\u00e8 aniversari de l\u2019alliberament. Ambdues peticions no van […]<\/p>\n","protected":false},"author":87,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1556","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/deportats\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1556","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/deportats\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/deportats\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/deportats\/wp-json\/wp\/v2\/users\/87"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/deportats\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1556"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/deportats\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1556\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/deportats\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1556"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}