6 desembre 1939<\/p>\n
Sr. Enric P. FARR\u00c0S<\/p>\n
28, rue Denfert-Rochereau<\/p>\n
TOULOUSE (Hte. Garonne)<\/p>\n
Estimat amic:<\/p>\n
Perdona\u2019m que fins avui no contesto la teva del 4 de novembre, per\u00f2 he estat molt temps fora d\u2019aqu\u00ed [a] Marsella i encara he tingut que tornar r\u00e0pidament per una falsa den\u00fancia, de la que en sorto [sic] m\u00e9s garantida la meva personalitat, \u00e9s all\u00f2 de qu\u00e8 no hi ha mal que per b\u00e9 no vingui.<\/p>\n
Al rebra la teva carta v\u00e0reig tindre una bona alegria i al llegir-la for\u00e7a pena. Al pensar que hi ha una s\u00e8rie di[gu]em d\u2019individuos que se estan donant la gran vida sense haverse mai [d\u2019]exposar en el m\u00e9s m\u00ednim en res i per [a] res. Te copia [sic: copio] un tro\u00e7 d\u2019una carta que acabo de rebre, perqu\u00e8 te serveixi de mostra:<\/p>\n
\u00abLes dades que tenim del funcionament de l\u2019Instituci\u00f3 \u201cRamon Llull\u201d \u00e9s \u201cuna merienda de negros<\/em>\u201d, continuaci\u00f3 del desgavell que tothom veia a casa nostra ja d\u2019avans de la guerra. L\u2019Sbert sol cobra 7.000 francs mesals [sic] i la seva secret\u00e0ria 3.000. Adem\u00e9s l\u2019Sbert cobra viudetat per \u00e9sser ex-diputat, ex-Tribunal de Garanties i altres ex. Continuan [sic] les camarilles que fa que aixins com els intel\u00b7lectuals de Toulouse els mantenen per 7\u201950 [francs] diaris, els de Montpellier 10 fcs. diaris adem\u00e9s de l\u2019estada. N\u2019hi ha de altres, que hi ha els escollits, Pous-Pag\u00e8s, etz., etz., 20 fcs. diaris que viuen prop de Par\u00eds.<\/p>\n \u00bbLa principal aportaci\u00f3 s\u00f3n 500.000 fcs. cada mes que el J.A.R.E. entrega a Companys per els Catalans. Els Diputats cobran [sic] 1.000 fcs. el mes i els seus familiars 500. Adem\u00e9s, se diu que [a] els de \u201cLa Fal\u00e7\u201d En Terradellas privadament els hi don un extra.\u00bb<\/p>\n Jo, bon amic Enric, amb els que crec responsables de la nostra desgr\u00e0cia no hi vull ni tractes. Per sort jo tinc parents francesos aqu\u00ed a Marseilla [sic] i visc a casa d\u2019una cosina i per ara no me falta l\u2019estada ni el menjar. No puc desitjar m\u00e9s davant de la desgr\u00e0cia de tants amics nostres. Estic completament sol aqu\u00ed, han passat coses tamb\u00e9 greus dintre la fam\u00edlia Creus. Qu\u00e8 vols fer-hi, amic? \u00c9s la vida. COROMINES, Pere[2]<\/a>: Acabo de rebre carta amb data 2 [del] corrent, en la que me diuen la seg\u00fcent:<\/p>\n \u00abV\u00edctima de una operaci\u00f3 quir\u00fargica portada a efecte amb massa pressa, va morir ahir a la una de la matinada. Les seves despulles han estat vetllades en el local del Casal Catal\u00e0, on hi ha desfilat una veritable gernaci\u00f3; \u00e9s reconfortant que ni una sola de les entitats catalanes ha mancat a la exterioritzaci\u00f3 del dol, fins hi tot [sic] aquelles que mai s\u2019havien a manifestacions que, com aquesta, pren, un caire totalment patri\u00f2tic. Les corones i palmes de flors rodeijen [sic] el f\u00e8retre a dojo i aquesta tarde a les quatre, hora d\u2019enterrament, \u00e9s possible que a Buenos Aires es presenci\u00ef una manifestaci\u00f3 de catalans mai vista. No cal dir que la bandera barrada, la bandera que ala nostra p\u00e0tria \u00e9s proscrita, cobrir\u00e0 les despulles del que fou catal\u00e0 il\u00b7lustre.\u00bb<\/p>\n Ja ho veus, amic, un de menys (e.p.d.)<\/p>\n Res m\u00e9s per avui, saluda a tots els teus i tu mana d\u2019aquest que ja saps que te aprecia de veritat i \u00e9s teu per una Catalunya lliure. Digam [sic] si he posat b\u00e9 l\u2019adre\u00e7a. Gr\u00e0cies.<\/p>\n ________________________________<\/p>\n [1]<\/a>\u00a0Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurn\u00ed d\u2019Anoia, 1890-Valrans, 1942). Conseller de Governaci\u00f3 i de Foment amb Maci\u00e0, fou despr\u00e9s president del Parlament i conseller primer durant la Guerra Civil. Dimit\u00ed per diverg\u00e8ncies amb Companys i acab\u00e0 exiliant-se a Fran\u00e7a.<\/span><\/p>\n
\n<\/a>
\nSi Companys sapigu\u00e9s un xic la seva obligaci\u00f3, no tindries que \u00e9sser tu qui tindries que escriure, tindria que \u00e9sser ell, qui tindria que enviarte el necessari per viure, i no tens ni que donar gr\u00e0cies, puix \u00e9s una obligaci\u00f3 que tenen. En fi, no ens posem m\u00e9s cr\u00edtics, que ens estem prou [sic].
\n<\/a>
\nAmb l\u2019\u00fanic pol\u00edtic que jo estic en contacte \u00e9s amb \u00e9s amb en Casanovas[1]<\/a>. No el conceptuo amb els responsables de la nostra desfeta. Fa una pol\u00edtica que m\u2019agrada. Est\u00e0 ben conceptuat per els governs Angl\u00e8s i Franc\u00e8s, per no haver tingut tractes amb els comunistes, ni en t\u00e9 avui amb els comunitzats [sic], com en tenen els altres, [cosa] que fa que el Gobern franc\u00e8s els miri amb desconfian\u00e7a, puix s\u2019ha informat i te asseguro, amic, que est\u00e0 ben informat de tots els fets i miracles de cada hu [sic], molt millor que nosaltres mateixos, i al pensar que aquesta gent se creuen tornar a gobernar, ni ha [sic] per desesperarce [sic], per\u00f2 no en sortriran; si no, ja veurem.<\/p>\n
\n<\/a> <\/a>
\nP\/S.<\/p>\n