[…] en aquestes planes dexerem córrer la ploma perquè nostres succesoras sàpiguen les hores amargues que vàrem passar ab motiu de la més ignominiosa, horrorose e injusta persecució contra lo més sant y sagrat que sofrí Catalunya l’última setmana de juliol del any 1909. […]

[…] Lo maleït dimoni que jamay dorm (com no està gaire bé’l llit perquè les banyes li fan nosa) quina se’n pensa: aprofita aquesta ocasió xiulan les orelles dels seus companys y deixebles los masons perquè posin per obra lo plan que ja feye alguns anys desitjaben executar. […]

[…] Comensaren per simpatisar lo poble ab lo pretext de fer una manifestasió contra l’embarc de tropas a Melilla y’n aqueix fi lo dia 26 de juliol trencaren lo telégrafo y la via del carril que va d’aquesta ciutat a Barcelona. […]

La cosa passà més enllà y lo dia 28, que feya ja tres dies qu’estàbem incomunicats, feren plegar tots los treballs desde les fàbriques hasta’ls pagesos y tancar totes les botigues, no dexan vendrer ni courer pa, amb una paraula, res de menjar; axò posà gran pànic en nostra ciutat. […]

[…] estem mals, ja hi ha tres convents que creman, el de les Caputxines, el de les Hermanas del S. Cor y la Ensenyança, ’n poca estona han fet molt mal, es diu que’ls volen cremar tots, ningú’ls diu res perquè a Manresa no hi ha tropa, reina un pànic tremendo, ningú s’explica lo que està passant, han comensat per embaucar lo poble ab lo pretext de la guerra y ho fan pagar als convents. Quina barbaritat!!! […]

[…] lo Joanet Serra digué que no hi veya altre solució que sortíssim del convent, perquè no sabíam los mals intens que portaben […]

[…] “Que s’afanyin, que s’afanyin!, que’ls revolucionaris las trobaran açí”. Després d’alguns esforços s’obrí la porta, al veurens vestidas ab lo sant hàbit digueren: “Aont vant tant blancas que’ns comprometerant!”. Sortí la Comunitat ab profundíssim silenci y acompanyades de nostres protectors ens dirijírem a ca’n Planes. Aquella nit que’ls revolucionaris turbas feras del avern s’entregaben a cremar convents y iglésias cometén horrendes profanacions. […]

[…] ens vestírem de la manera que vàrem poder, quedan disfrassades de tal manera que semblàbem gitanes. […]

[…] los vehins tan prompte sapigueren qu’hi havia una religiosa ’ls obligaren a treurela per por de que no’ls hi calessin foc. La bona Francesca acompanyà a Sor Dolors a la Culla apesar de córrer greu perill les seues vidas, perquè com a la Seu havien ja tocat a Somatén les balas brunzian qu’era un contento. […]

[…] Arribades a la casa de la Culla, lo masober les feu passar per una porta ecscusade y, tapant la boca del gos perquè no lladrés (tan era’l pànic y l’alarma que reinaba doncs que desde exa case’s veyen les grans fogueres dels convents que cremabent en la Ciutat), y encarregantlos que sobretot no enraonessin, ni fessin fressa, les acompanyà ab les altres cinc que ja feya unes tres o quatre hores que’hi eran. Aquestes, al sentir lo ruido de peus y que’s dirijien a’n el seu aposento, creyentse qu’eran los revolucionaris que les anaven a matar, feren ab tot lo seu cor l’acte de contrició (tan era lo qu’estaven esporuguides). […]

[…] aquell matí les coses pintaben molt malament sent axís que a quarts de deu tocaren a somatén y mataren a un bon home qu’havia sortit per defensar y que pertenyia al Somantén, y ferit alguns revolucionaris […]

[…] “Ja deben sapiguer que a Manresa creman convents, per aquex motiu ens ha sigut precís fugir perquè bonas personas ens han vingut a avisar que dintre poc cremarien el nostre”. […]

[…] no sapiguèn quina resolució prendre en mitj d’aquestas penas determinaren acurrucarse dessota d’una olivera y passar la nit axís. […]

[…] ens obligaren a entregarlos els hàbits que ficaren en sacs y digueren qu’anaven a Viladordis a veure si trobaben alguna casa de confiança que’ns volguessin recullir, perquè tan las de la Culla com nosaltres éram descubertas y no convenia ni era prudent entrar a Ciutat […]

[…] resant agenollades y ab los braços estesos lo salm miserere implorant misericòrdia per los miserables qu’estaven cometen tans crims. […]

[…] Les demès religioses dormiren amb una sala que hi havia a peu pla de l’entrada ab palla a terra y, per coxins, sacs de palla […]

“Estem completament ignorans de notícies, si axò dura la major part s’enmalaltiran, ja fa dues nits que no dormim y axò no ho puc permetre”.

[…] “Jo vull anarmen a casa perquè si’m morís m’enterrarien en el cementiri de la Ciutat y jo vull ésser enterrada’l convent”. […]

[…] En mitj d’aquesta pena va pendre un carruatge y se’n anà’l mas Calvet per dir a la M. Subpriora que ja hi havian monjas al monastir y que’l aspecte de la Ciutat era pacífic. […]

[…] al moment que se’ls donaba avís qu’arribaben religioses totes baxaban al capítol a rebrer-las y abraçarlas, causant-nos a unas y altras molta emoció, doncs que sentíam una cosa que no’ns ho sabíam explicar, ens semblave un som-ni tot lo que’ns havia passat. […]

[…] que’ls havian donat ordre que comensessin a incendiar per lo convent de Sta. Clara y anar seguin el demés, pro que quan varen ésser aprop d’aquest monastir els havia semblat que hi havia molta gen armada y que desde les finestres d’l’obra nova’ls hi ferian molt foc; aquexos temors no sols els feren desistir d’arrivar al Convent sinó també de cremar la casilla dels consums, doncs que fou l’única de tantas com n’hi ha a la Ciutat que restà sens cremar, cosa que després de la revolució tot-hom admirabe. […]

[…] En vista de la trista situació’n què havian quedat la Comunitat de les Religioses Caputxinas y la de las de l’Enseyança, la M. Subpriora ab lo beneplàcit de les M. M. de Consell envià recado a les M. M. Abadessa y Priora de les respectives Comunitats oferintlos-hi lo nostre monastir per unas quantas religioses. Moltíssim ho varen agrair […]

[…] En lo matex moment qu’arribaben les monjes Caputxinas també entrabe’n el locutori nostre digníssim Prelat lo Ilm. Dr. Josep Torras y Bages […]

[…] surtiren en carruatje una tarde per anar a veure la seua preciosa iglésia convertida’n ruïnes […]

[…] A les religioses Caputxinas els destinàrem celdas del primer corredor; aquestas pobretas la sua precària situació les obligà a tardar molt més a reunirse, sent axís qu’estigueren am nosaltres fins lo die 28 de Desembre del matex any. […]

[…] Donabe goig de veurer la germanó que reynaba entre nosaltres forman una sola Comunitat en tots los actes […]

[…] Les pobretes Caputxinas feyan molta llàstima, doncs que de resultas d’haver-los cremat lo Convent havian quedat no més am la roba que portaban a sobra, fins tingueren de captar los llits. Compadescuda de tanta misèria, la nostra bona M. Priora M. Agnès Jordana’ls donà tota la roba y demès cosas que se serviren durant la sua estada’n aquest monastir, axò és: flassades, cuberts, basos, rentamans, llibres etz. etz. […]

[…] No és possible descriurer l’emoció que’ns causà’l separarnos. […]

[…] Víctima de la pena que li causà l’exclaustració, morí lo dia 4 de Setembre nostra estimada germana Sor Tomasa Cruells, velleta de 78 anys y 57 de religió. […]