{"id":2,"date":"2010-07-12T11:10:32","date_gmt":"2010-07-12T10:10:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/companys-nova\/carme-ballester-narra-la-detencio-de-lluis-companys-en-un-manuscrit-inedit-trobat-a-amsterdam\/"},"modified":"2021-10-29T23:16:17","modified_gmt":"2021-10-29T22:16:17","slug":"carme-ballester-narra-la-detencio-de-lluis-companys-en-un-manuscrit-inedit-trobat-a-amsterdam","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/companys\/carme-ballester-narra-la-detencio-de-lluis-companys-en-un-manuscrit-inedit-trobat-a-amsterdam\/","title":{"rendered":"Carme Ballester narra la detenci\u00f3 de Llu\u00eds Companys en un manuscrit in\u00e8dit trobat a Amsterdam"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

\n


\nJosep Alert i Joaquim Aloy <\/span><\/b><\/p>\n

\n

 <\/p>\n\n\n\n
La segona esposa del president de la Generalitat deix\u00e0 escrit el record de l\u2019arrest del seu marit per part dels nazis.<\/b><\/p>\n

La documentaci\u00f3 trobada procedeix del fons del bergued\u00e0 Josep Ester, que va contribuir decisivament a fer possible que les autoritats alemanyes concedissin una indemnitzaci\u00f3 a Carme Ballester, poc abans de la seva mort.<\/i><\/p>\n

Gr\u00e0cies a memoria.cat aquest document veu ara la llum per primera vegada<\/i><\/p>\n

Reproducci\u00f3 del manuscrit de Carme Ballester<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

<\/a>
\n<\/span><\/p>\n\n\n\n\n
I. La detenci\u00f3 de Companys vista per la seva esposa,\u00a0un document d\u2019un gran valor testimonial<\/span><\/strong><\/a><\/td>\nII. El proc\u00e9s per aconseguir una pensi\u00f3 per a Carme Ballester,\u00a0un\u00a0 llarg cam\u00ed cap a la just\u00edcia<\/span><\/strong><\/a><\/td>\n<\/tr>\n
Escrit per la mateixa Carme Ballester<\/a><\/p>\n

Redactat el 1969, tres anys abans de la seva mort<\/a><\/span><\/p>\n

\u201cAmb les metralletes a la m\u00e0 i apuntant al meu marit i a mi mateixa\u201d<\/a><\/span><\/i><\/p>\n

En con\u00e8ixer la not\u00edcia de la mort de Companys va perdre el coneixement<\/a><\/span><\/p>\n

La darrera carta de Companys va donar a Carme Ballester<\/a>\u00a0\u201cla ra\u00f3 de viure\u201d.<\/a><\/i><\/span><\/p>\n

Llu\u00eds Companys: “tinc una fe absoluta en la vict\u00f2ria dels aliats”<\/em><\/a><\/span><\/td>\n

\n

Gaireb\u00e9 30 anys despr\u00e9s de l’afusellament de Companys<\/span><\/a><\/p>\n

Estreta col\u00b7laboraci\u00f3 entre Franco i Hitler<\/span><\/a><\/p>\n

M\u00faltiples esfor\u00e7os dels republicans a l’exili<\/a><\/span><\/p>\n

Boicot de l\u2019Espanya franquista<\/a><\/span><\/p>\n

“<\/a>No puc demanar als botxins jo mateixa el certificat de defunci\u00f3<\/a><\/i>“<\/a><\/span><\/p>\n

Els arxius s\u00f3n \u201cultra secrets\u201d<\/a><\/span><\/p>\n

Una detenci\u00f3 contr\u00e0ria a les lleis internacionals<\/a><\/span><\/p>\n

Vivint dels ajuts dels amics<\/a><\/span><\/p>\n

La possible intervenci\u00f3 de Willy Brandt a favor de Carme Ballester<\/a><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

I. La detenci\u00f3 de Companys vista per la seva esposa, <\/b>un document d\u2019un gran valor testimonial<\/span><\/b><\/h2>\n

L\u2019execuci\u00f3 de Llu\u00eds Companys \u00e9s un dels episodis clau de la hist\u00f2ria de Catalunya. Objecte de pol\u00e8mica, la figura del president de la Generalitat \u2013criticat i q\u00fcestionat fins aleshores des de diferents sectors- acabaria adquirint una nova dimensi\u00f3 que el convertiria en s\u00edmbol de la repressi\u00f3 sobre tot un poble. Naixia d\u2019aquesta manera la figura del president m\u00e0rtir<\/i> que, a trav\u00e9s d\u2019una mort digna i heroica, es convertiria en un element de consens. Per sempre m\u00e9s, el record de la seva detenci\u00f3 i afusellament \u2013fruit de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre els r\u00e8gims de Hitler i Franco- passaria a formar part de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica col\u00b7lectiva.<\/span><\/a><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Escrit per la mateixa Carme Ballester<\/span><\/h2>\n

Des del seu exili a la Bretanya francesa fins a l\u2019execuci\u00f3 al castell de Montju\u00efc, el relat del proc\u00e9s que port\u00e0 Llu\u00eds Companys a la mort ens ha arribat a trav\u00e9s de diferents testimonis \u2013directes i indirectes- i ha estat recollit a l\u2019obra de diversos historiadors, especialment Josep Benet[1]<\/span><\/a> i Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9[2]<\/span><\/a>.<\/span><\/p>\n

Tanmateix, mai no hav\u00edem pogut veure cap document que expliqu\u00e9s directament aquests fets i que fos escrit de puny i lletra per la mateixa Carme Ballester, la segona esposa del president Companys. Aquest text manuscrit<\/a>\u00a0el vam localitzar a l\u2019Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis [Institut Internacional d\u2019Hist\u00f2ria Social] d\u2019Amsterdam i es fa p\u00fablic ara per primera vegada.<\/span><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Redactat el 1969, tres anys abans de la seva mort<\/span><\/h2>\n

Carme Ballester \u00e9s una figura decisiva en la reconstrucci\u00f3 dels fets. No tan sols presenci\u00e0 la detenci\u00f3 del seu marit i el seu nebot per part d\u2019agents de la policia de l\u2019ex\u00e8rcit alemany[3]<\/span><\/a>, sin\u00f3 que tract\u00e0 in\u00fatilment d\u2019aconseguir-ne la llibertat els dies immediatament posteriors. Els seus esfor\u00e7os no evitaren que, al cap de catorze dies d\u2019haver estat detingut, el president de la Generalitat fos lliurat a la policia franquista i condu\u00eft a la frontera espanyola. Impotent, resignada i sola, Carme Ballester hagu\u00e9 de romandre a Fran\u00e7a, on m\u00e9s endavant -com explica ella mateixa al manuscrit in\u00e8dit- s\u2019assabentaria per la r\u00e0dio que el seu marit havia estat afusellat a Barcelona.<\/span><\/p>\n

Al cap de 29 anys de la mort de Llu\u00eds Companys, el 13 d\u2019abril de 1969 Carme Ballester va deixar escrits els records de la detenci\u00f3 del seu esp\u00f2s. Greument malalta i en una situaci\u00f3 econ\u00f2mica prec\u00e0ria, la v\u00eddua del president de la Generalitat deman\u00e0 a les autoritats alemanyes una pensi\u00f3 com a familiar d\u2019una v\u00edctima del nazisme. La necessitat de documentar els seus antecedents va portar-la a redactar \u2013tres anys abans de morir- un manuscrit<\/a> en qu\u00e8 recordava, segons les seves pr\u00f2pies paraules, \u201caquells temps tan dolorosos\u201d <\/i>que, sens dubte, foren els moments m\u00e9s amargs de la seva vida. A la carta<\/a> <\/strong>que acompanya aquesta declaraci\u00f3, ella mateixa confessava patir \u201cfatigues nervioses que dec evitar per ordre dels metges\u201d.<\/i><\/span><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cAmb les metralletes a la m\u00e0 i apuntant al meu marit i a mi mateixa\u201d<\/span><\/h2>\n

Redactada en primera persona, aquesta declaraci\u00f3 de Carme Ballester \u00e9s, malgrat la seva sintaxi, un testimoni \u00fanic, dotat d\u2019enorme valor. El text evoca el moment prec\u00eds en qu\u00e8, el 13 d\u2019agost de 1940, \u201cdos homes vestits en civil i quatre amb uniforme de soldats alemanys\u201d<\/i> van irrompre al domicili del matrimoni Companys a La Baule, \u201camb les metralletes a la m\u00e0 i apuntant al meu marit i a mi mateixa\u201d,<\/i> i en qu\u00e8, despr\u00e9s d\u2019escorcollar la casa i endur-se\u2019n els diners que hi havia[4]<\/span><\/a>, \u201cels quatre soldats s\u2019emportaren custodiat el president de Catalunya!\u201d<\/i>.<\/span><\/p>\n

En la seva declaraci\u00f3, l\u2019esposa de Companys recorda que, tot i estar aterrida, just l\u2019endem\u00e0 de la detenci\u00f3 -despr\u00e9s d\u2019esbrinar el parador del seu marit-, aconsegu\u00ed d\u2019infiltrar-se a la Ville Caroline, on estava detingut. Ballester relata com, arran de la seva insist\u00e8ncia, els soldats i oficials alemanys \u201cper fi van dir-me que s\u00ed que el meu marit estava all\u00ed, per\u00f2 res a fer: jo no el veuria\u201d.<\/i> Tanmateix, quan havia perdut tota esperan\u00e7a i estava a punt de marxar, \u201cveig quatre soldats encascats; al mig hi havia el meu marit, que el traslladaven a un altre lloc\u201d. <\/i>Carme Ballester va c\u00f3rrer cap a ell, \u201cper\u00f2 l\u2019oficial me va agafar pel bra\u00e7 per treure\u2019m a fora\u201d. <\/i>En aquell moment va cridar-lo i ell \u201ces gir\u00e0 cap a mi i me va fer un signe amb la m\u00e0 volguent dir: \u2018fuig d\u2019ac\u00ed!\u2019.\u201d<\/i>\u00a0 Tal com ella mateixa explica, aquesta seria la darrera vegada que veuria el seu marit.[5]<\/span><\/a><\/span><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

En con\u00e8ixer la not\u00edcia de la mort de Companys va perdre el coneixement<\/span><\/h2>\n

El relat continua amb els posteriors escorcolls al seu domicili, a la recerca de diners i documents. \u201cDeien que no era possible que un president visqu\u00e9s amb tanta mod\u00e8stia\u201d<\/i>, explica Carme Ballester. Aquests escorcolls anaren acompanyats d\u2019una amena\u00e7a expl\u00edcita: si no col\u00b7laborava tot facilitant-los all\u00f2 que buscaven, no podria salvar el seu marit.<\/span><\/p>\n

Tal com recull el relat -despr\u00e9s de passar uns dies prostrada al llit, en qu\u00e8 \u201cja no vaig tindre forces de reacci\u00f3\u201d<\/i>-, Carme Ballester es va assabentar que el president estava ingressat a Par\u00eds, a la pres\u00f3 de la Sant\u00e9. Dies despr\u00e9s va rebre una carta de Companys. A la missiva, el seu marit li comunicava que el traslladarien a Espanya i li demanava que no defall\u00eds.<\/span><\/p>\n

Quan encara no havia transcorregut un mes de la detenci\u00f3, el 16 d\u2019octubre de 1940, en assabentar-se per la r\u00e0dio que el seu marit havia estat afusellat el dia abans, va perdre el coneixement i va haver de ser assistida per uns ve\u00efns. Gaireb\u00e9 per aquelles mateixes dates \u2013recordava la v\u00eddua del president a la carta<\/strong><\/a> que acompanyava el manuscrit – \u201cHimmler es trobava a Madrid per organitzar la policia espanyola\u201d.<\/i><\/span><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La darrera carta de Companys va donar a Carme Ballester \u201cla ra\u00f3 de viure\u201d.<\/span><\/h2>\n

Les darreres l\u00ednies de la declaraci\u00f3 de Carme Ballester fan refer\u00e8ncia als esfor\u00e7os que \u2013per expr\u00e9s desig del seu marit abans de morir- va haver de fer per tenir cura del seu fillastre, Llu\u00efset<\/i>, ingressat a Fran\u00e7a i afectat per una malaltia mental.<\/span><\/p>\n

A tall de conclusi\u00f3, Carme Ballester va escriure que, malgrat aquestes adversitats, \u201cencara he sobreviscut i, pel damunt de tot, <\/i>[he pogut] mantenir la dignitat\u201d. <\/i>Abans de finalitzar la seva declaraci\u00f3, la v\u00eddua del president de la Generalitat confessava que encara conservava la darrera carta que li escriv\u00ed el seu marit abans de morir, la qual \u201cm\u2019ha donat la ra\u00f3 de viure\u201d.<\/i> Es tracta de la coneguda missiva de Llu\u00eds Companys<\/a>,\u00a0<\/span>que finalitza amb aquestes paraules:\u00a0“<\/span>Me sento ser\u00e8 i tranquil. \u00c9s D\u00e9u que ha posat les coses i les decisions per donar-me aquest dest\u00ed i m’omple d’una serenitat extraordin\u00e0ria. Li dono les gr\u00e0cies, puix havent tots de fer el mateix cam\u00ed, m’ha reservat una fi tan hermosa, per Catalunya i els meus ideals, que revaloritza la meva humil persona. Tu que m’estimes i has d’estimar, doncs, el record que pugui deixar, has de comprendre aix\u00f2.<\/span><\/i><\/p>\n

No admetis, doncs, condols, ni ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontar\u00e9 pl\u00e0cidament i serenament, dignifica. Vida meva, morir\u00e9 estimant-te. El teu retrat el portar\u00e9 amb mi. I el darrer pensament ser\u00e0 per tu i els meus fills, amb l’amor a Catalunya. Te besa, el teu esp\u00f2s, Llu\u00eds.”<\/span><\/i><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Llu\u00eds Companys: “tinc una fe absoluta en la vict\u00f2ria dels aliats”<\/span><\/h2>\n

En una carta<\/a>\u00a0<\/span> que acabaria sent premonit\u00f2ria -escrita cinc mesos abans de ser executat, conservada a Amsterdam i fins ara in\u00e8dita-, Llu\u00eds Companys assegurava a Jaume Miravitlles: \u201c<\/i><\/span>Jo, igual que tu, tinc una fe absoluta en la vict\u00f2ria dels aliats. No \u00e9s possible que els valors morals de la humanitat siguin trepitjats. Per damunt de tot, cal respondre amb la confian\u00e7a, l\u2019optimisme en\u00e8rgic, la serenitat tranquil\u00b7la, segura, i la resoluci\u00f3 ferotge. Importa una cosa: la vict\u00f2ria. I Fran\u00e7a l\u2019obtindr\u00e0, i amb Fran\u00e7a el m\u00f3n civilitzat\u201d.[6]<\/span><\/a><\/span><\/i><\/p>\n

Despr\u00e9s de la mort de Companys, Carme Ballester tindr\u00e0 lligams amb la resist\u00e8ncia francesa: col\u00b7laborar\u00e0 amb dues organitzacions clandestines contra l\u2019ocupaci\u00f3 alemanya i ajudar\u00e0 a protegir ciutadans jueus, accions per les quals ser\u00e0 distingida -almenys- amb dues medalles. Aix\u00f2 no obstant, fins als darrers anys de la seva vida no rebr\u00e0 cap mena d\u2019ajut oficial.<\/span><\/p>\n

\n

<\/a><\/span><\/b><\/p>\n\n\n\n
\n

Vegeu el manuscrit sencer de Carme Ballester i la transcripci\u00f3 \u00edntegra<\/a><\/h2>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n

II. El proc\u00e9s per aconseguir una pensi\u00f3 per a Carme Ballester,\u00a0<\/span><\/b>un\u00a0 llarg cam\u00ed cap a la just\u00edcia<\/span><\/b><\/h2>\n

La documentaci\u00f3 referent a Carme Ballester localitzada a Amsterdam proporciona pistes sobre el llarg proc\u00e9s que va comportar que aconsegu\u00eds la indemnitzaci\u00f3 com a v\u00eddua d\u2019una v\u00edctima del nazisme per part de les autoritats alemanyes.<\/span><\/a><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Gaireb\u00e9 30 anys despr\u00e9s de l’afusellament de Companys<\/span><\/h2>\n

El 27 d\u2019agost de 1970, al seu domicili de la rue de la Pompe, a Par\u00eds, Ballester va rebre una carta signada per l\u2019advocat Fran\u00e7ois Herzfelder. El text era conc\u00eds: \u201cTinc el plaer d\u2019informar-vos que he obtingut per a v\u00f3s una decisi\u00f3 favorable del Servei alemany competent. Donant completa satisfacci\u00f3 a la demanda que vaig presentar en nom vostre, us han estat acordades les sumes m\u00e0ximes previstes per la llei alemanya per a les pensions de vidu\u00eftat […]\u201d<\/i>.<\/span><\/p>\n

En el moment de llegir la missiva, Carme Ballester comptava 71 anys. Estava greument malalta i passava per dificultats econ\u00f2miques. Feia gaireb\u00e9 trenta anys que el seu marit, amb qui s\u2019havia casat en segones n\u00fapcies, havia estat\u00a0 afusellat al castell de Montju\u00efc, sota l\u2019acusaci\u00f3 de \u201cauxilio a la rebeli\u00f3n\u201d<\/i>. Feia tot just setze anys que, v\u00edctima d\u2019una tuberculosi, havia mort Llu\u00eds Companys i Mic\u00f3 \u2013Llu\u00efset<\/i>-, fill del primer matrimoni del seu marit, afectat per una esquizofr\u00e8nia aguda, de qui ella s\u2019havia fet c\u00e0rrec per expr\u00e9s desig del seu esp\u00f2s.<\/span><\/a><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Estreta col\u00b7laboraci\u00f3 entre Franco i Hitler<\/span><\/h2>\n

En ple franquisme, la decisi\u00f3 de la Rep\u00fablica Federal Alemanya (RFA) d\u2019indemnitzar la v\u00eddua de Companys no tan sols implic\u00e0 que es reconegu\u00e9s oficialment que el president catal\u00e0 havia estat v\u00edctima del nazisme, sin\u00f3 tamb\u00e9 el fet que la seva detenci\u00f3 i afusellament havien estat possibles gr\u00e0cies a l\u2019estreta col\u00b7laboraci\u00f3 entre les autoritats espanyoles i el r\u00e8gim hitleri\u00e0. Dies despr\u00e9s d\u2019haver estat confirmada la not\u00edcia, el Consell Nacional Catal\u00e0 feia p\u00fablic un comunicat<\/a> <\/strong>en qu\u00e8 afirmava: \u201cLes autoritats democr\u00e0tiques alemanyes han acceptat una responsabilitat pel tort fet pels Nazis. \u00c9s un ferm precedent per a exigir responsabilitats al Govern Espanyol per l\u2019afusellament del President de Catalunya\u201d.<\/i><\/span><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

M\u00faltiples esfor\u00e7os dels republicans a l’exili<\/span><\/h2>\n

La concessi\u00f3 d\u2019una pensi\u00f3 a Carme Ballester represent\u00e0 la culminaci\u00f3 d\u2019un seguit d\u2019esfor\u00e7os per part dels cercles republicans a l\u2019exili, que utilitzaren els seus recursos i les seves xarxes de contactes per fer possible que la legislaci\u00f3 alemanya empar\u00e9s un cas dotat d\u2019una alta c\u00e0rrega simb\u00f2lica. Entre aquests esfor\u00e7os, un paper essencial correspongu\u00e9 a Josep M. Batista i Roca \u2013membre del Consell Nacional Catal\u00e0 (CNC), que va conv\u00e8ncer Carme Ballester perqu\u00e8 deman\u00e9s els ajuts a qu\u00e8 tenia dret- i la Federaci\u00f3 Espanyola de Deportats i Internats Pol\u00edtics (FEDIP), que pos\u00e0 a disposici\u00f3 de la v\u00eddua de Companys el lletrat Fran\u00e7ois Herzfelder. Amb seu a Par\u00eds, aquesta organitzaci\u00f3 tenia com a secretari general el bergued\u00e0 Josep Ester i Borr\u00e0s, supervivent de Mauthausen i dirigent de la CNT. Anys despr\u00e9s de la fi de la II Guerra Mundial, la FEDIP aconsegu\u00ed que les indemnitzacions del govern alemany per a les v\u00edctimes del nazisme i les seves fam\u00edlies fossin tamb\u00e9 d\u2019aplicaci\u00f3 als supervivents i v\u00eddues dels republicans catalans i espanyols. Aquesta reivindicaci\u00f3 top\u00e0 inicialment amb la negativa de les autoritats alemanyes, fins que una sent\u00e8ncia del Tribunal Suprem de Col\u00f2nia elimin\u00e0 els obstacles que s\u2019hi oposaven.[7]<\/span><\/a><\/span><\/p>\n

D\u2019acord amb el programa d\u2019ajuts de la Rep\u00fablica Federal Alemanya, la demanda de Carme Ballester comport\u00e0 l\u2019obertura d\u2019un expedient administratiu<\/strong><\/a> per part de l\u2019Estat de Ren\u00e0nia del Nord-Westf\u00e0lia, amb la refer\u00e8ncia Gesch\u00e4fts-Zeichen 56-ZK:780.312.<\/i> Una part de la documentaci\u00f3 que aleshores es gener\u00e0 es conserva actualment a Amsterdam, a l\u2019Internationaal Instituut voor Sociale Geschiedenis [Institut Internacional d\u2019Hist\u00f2ria Social], concretament al fons personal de Josep Ester. Pr\u00e0cticament tota la documentaci\u00f3 que oferim en aquest web en procedeix. L\u2019an\u00e0lisi d\u2019aquests documents \u2013in\u00e8dits gaireb\u00e9 tots ells- permet resseguir el llarg cam\u00ed que condu\u00ed a un acte de reparaci\u00f3 hist\u00f2rica.<\/span><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Boicot de l\u2019Espanya franquista<\/span><\/h2>\n

La necessitat administrativa de documentar les circumst\u00e0ncies de la mort del president Companys per donar curs a la demanda de Carme Ballester top\u00e0 amb el boicot de l\u2019Espanya franquista, contr\u00e0ria no tan sols a qualsevol gesti\u00f3 que pogu\u00e9s dignificar el record del president m\u00e0rtir, sin\u00f3 tamb\u00e9 a rescatar de l\u2019oblit els vincles que en el passat havia tingut amb el r\u00e8gim nazi. Aquesta posici\u00f3 contrasta amb la de les autoritats alemanyes del moment. En sintonia amb el clima pol\u00edtic sorgit despr\u00e9s de la guerra i amb l\u2019assumpci\u00f3 col\u00b7lectiva de responsabilitats per part de la nova classe pol\u00edtica, l\u2019administraci\u00f3 de la Rep\u00fablica Federal permet\u00e9 l’acc\u00e9s a aquella documentaci\u00f3 que pogu\u00e9s servir per resoldre amb fonament de causa la demanda de Carme Ballester. Aix\u00ed, s’incorporaren a l\u2019expedient no tan sols antics informes emesos pel consolat alemany a Barcelona<\/a> durant l\u2019etapa de la II Rep\u00fablica, sin\u00f3 tamb\u00e9 propaganda clandestina sobre l\u2019afusellament de Companys, generada per l\u2019oposici\u00f3 al r\u00e8gim franquista. \u00c9s el cas d\u2019un full volant editat pel Front Obrer Revolucionari Catal\u00e0 Antifeixista (FORCA)<\/a>, vinculat al POUM, que descrivia les darreres hores de vida del president, a qui qualificava de m\u00e0rtir.<\/span><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

“No puc demanar als botxins jo mateixa el certificat de defunci\u00f3”<\/span><\/h2>\n

El 13 d\u2019abril de 1969, a la carta<\/a> <\/strong>que acompanyava el manuscrit esmentat, la mateixa Carme Ballester es planyia amargament de no tenir cap certificat de defunci\u00f3 del seu marit, ja que \u201cmai me van notificar la seva mort\u201d<\/i>. Al mateix temps, es lamentava: \u201cno puc demanar als botxins jo mateixa el certificat de defunci\u00f3.\u201d<\/i><\/span><\/p>\n

Dies despr\u00e9s, Josep Arolas, exiliat a Par\u00eds, s\u2019adre\u00e7ava per carta<\/a><\/strong> a un funcionari judicial de Barcelona amb qui tenia amistat, tot demanant-li la partida de defunci\u00f3 del president Companys.\u201cNo sabemos en qu\u00e9 cementerio est\u00e1, pero el nincho<\/i> [sic] tiene el n\u00ba 7182\u201d<\/i>, deia la missiva, que assegurava que la v\u00eddua del president \u201cse encuentra en p\u00e9sima situaci\u00f3n econ\u00f3mica.\u201d<\/i><\/span><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Els arxius s\u00f3n \u201cultra secrets\u201d<\/span><\/h2>\n

El 9 de gener de 1970 l\u2019ambaixada alemanya a Madrid es queixava<\/a> <\/strong>que \u201c<\/i><\/span>Les autoritats espanyoles no donen absolutament cap informaci\u00f3 sobre aquest afer, ja que no els interessa recordar que aquest assumpte es va portar a terme conjuntament amb els alemanys.<\/span><\/i>\u201d <\/span><\/i>La mateixa font assegurava que \u201c<\/span>els expedients relatius a personalitats de primer nivell com el Sr. COMPANYS no estan als arxius, sin\u00f3 que s\u00f3n ultra secrets i no hi poden accedir els funcionaris<\/i><\/span>. No hi ha dubte que la sent\u00e8ncia no inclou cap menci\u00f3 al lliurament del SR. COMPANYS per les autoritats alemanyes. Segons declaracions de persones competents, no figura a les actes del judici.\u201d<\/i><\/span><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Una detenci\u00f3 contr\u00e0ria a les lleis internacionals<\/span><\/h2>\n

Malgrat aquests entrebancs, la demanda de Carme Ballester segu\u00ed el seu curs. Les gestions que es portaren a terme permeteren documentar que la mort de Companys havia estat el resultat d\u2019una detenci\u00f3 contr\u00e0ria a les lleis internacionals (per la seva condici\u00f3 de refugiat, estava acollit a la Convenci\u00f3 de Ginebra) i sense seguir cap procediment d\u2019extradici\u00f3. Aix\u00ed ho reconegu\u00e9<\/a>\u00a0 el 19 de mar\u00e7 de 1969 el Ministeri d\u2019Afers Exteriors de Fran\u00e7a, a trav\u00e9s de l\u2019Oficina de Protecci\u00f3 de Refugiats i Ap\u00e0trides.<\/span><\/p>\n

En la mateixa l\u00ednia, mesos despr\u00e9s el Ministeri d\u2019Excombatents i V\u00edctimes de Guerra certificava<\/a> que el president de la Generalitat \u201cva ser internat el 20 d\u2019agost de 1940 a la pres\u00f3 de la Sant\u00e9, a Par\u00eds, i lliurat a les autoritats alemanyes el 27 d\u2019agost de 1940\u201d<\/i>. [8]<\/a> Aquesta declaraci\u00f3 resultaria cabdal, ja que comportava recon\u00e8ixer que el president catal\u00e0 havia estat v\u00edctima del nazisme i, per tant, que la seva v\u00eddua tenia dret a una restituci\u00f3 per part de les autoritats alemanyes.<\/span><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Vivint dels ajuts dels amics<\/span><\/h2>\n

Fins aleshores, Carme Ballester havia hagut de viure d\u2019ajuts diversos. En deteriorar-se la seva salut, una subscripci\u00f3 impulsada per Manuel Vius\u00e0 i Josep Saumell \u2013membres del CNC- permet\u00e9 recaptar fons i efectuar diversos pagaments regulars.[9]<\/span><\/a> Un cop confirmada la not\u00edcia que la seva demanda havia estat acceptada, el 24 d\u2019octubre Ballester va escriure als amics que l\u2019havien auxiliada per informar-los que, a partir d\u2019aleshores, renunciava a l\u2019ajut econ\u00f2mic que peri\u00f2dicament li enviaven. \u201cAix\u00f2 <\/i>[la nova situaci\u00f3] em permet d\u2019adre\u00e7ar-me a tots aquells bons amics entre els quals figureu i que tan generosament m\u2019han ajudat fins a la data, i de dir-los que ara endavant no caldr\u00e0 m\u00e9s que segueixin prestant-me llur suport\u201d.[10]<\/span><\/a> <\/i>Segons el testimoni d\u2019Enric Roig \u2013exdelegat de la Generalitat a Par\u00eds-, la v\u00eddua de Companys lliur\u00e0 un rebut a cadascun, per deixar const\u00e0ncia de la seva gratitud.[11]<\/span><\/a> Al cap d\u2019uns dies, Carme Ballester adre\u00e7ava una carta<\/a> a Josep Ester per agrair-li tamb\u00e9 l\u2019ajut prestat.<\/span><\/p>\n

Segons Josep Benet, altres ajuts que la v\u00eddua Companys reb\u00e9 durant el seu exili a Fran\u00e7a procediren de personalitats com l\u2019esposa del president Vincent Auriol \u2013amb qui tenia amistat- i del mateix general De Gaulle, per intervenci\u00f3 del ministre Andr\u00e9 Malraux.[12]<\/span><\/a> Enric Roig relata que, en alguns moments, la situaci\u00f3 econ\u00f2mica de Carme Ballester la port\u00e0 a veure\u2019s obligada a fer tasques dom\u00e8stiques, a causa de la precarietat de la seva feina de dependenta a comissi\u00f3 en una merceria de Par\u00eds, que no sempre li proporcion\u00e0 uns ingressos regulars ni cap mena de cobertura de seguretat social.[13]<\/span><\/a><\/span><\/p>\n

La v\u00eddua del president Companys nom\u00e9s pogu\u00e9 gaudir de la pensi\u00f3 un any i mig. El 7 de mar\u00e7 de 1972, a l\u2019edat de 72 anys, Carme Ballester moria a l\u2019hospital Ambroise Par\u00e9 de Boulogne. Vuit dies m\u00e9s tard seria enterrada al cementiri de Saint-Mand\u00e9 (Par\u00eds), al costat de Llu\u00efset<\/i>. Tant la seva mort com el seu funeral passaren pr\u00e0cticament desapercebuts. El 3 de mar\u00e7 de 1998 les restes d\u2019ambd\u00f3s foren traslladades al pante\u00f3 familiar del cementiri de Montju\u00efc. Des de llavors, reposen al costat de la sepultura de qui fou el president de la Generalitat.<\/span><\/p>\n

En saber-se la mort de Carme Ballester, el butllet\u00ed de l\u2019Assemblea de Catalunya, editat a Par\u00eds, public\u00e0 una nota en qu\u00e8 afirmava: \u201cLa seva vida a l\u2019exili \u00e9s representativa de les privacions i enyorances i sofrences que, despr\u00e9s de la guerra, viuen tots els exiliats\u201d.[14]<\/span><\/a><\/i><\/span><\/a><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

La possible intervenci\u00f3 de Willy Brandt a favor de Carme Ballester<\/span><\/h2>\n

Entre les personalitats a les quals els cercles d\u2019exiliats van rec\u00f3rrer en auxili de Carme Ballester figura l\u2019hist\u00f2ric dirigent socialdem\u00f2crata Willy Brandt. El 12 de mar\u00e7 de 1969 Josep M. Batista i Roca escrivia<\/a> a Josep Ester: \u201cA trav\u00e9s d\u2019un amic com\u00fa tinc manera d\u2019informar Herr Willy Brandt, el Ministre d\u2019Afers Exteriors d\u2019Alemanya Occidental, d\u2019aquest afer a fi de que rebi amb atenci\u00f3 la petici\u00f3 que reber\u00e0 <\/i>[sic] de la part de Fran\u00e7a. Caldria sobretot fer-li comprendre el cas excepcional de qu\u00e8 es tracta, el fusellament <\/i>[sic] del President d\u2019un pa\u00eds, \u00fanic cas ocorregut durant la passada guerra.\u201d<\/i>\u00a0 <\/span><\/p>\n

Vuit mesos despr\u00e9s, el 5 de novembre, Josep Ester escrivia a Willy Brandt, que feia tot just unes setmanes havia estat nomenat canceller de la RFA. Ester \u2013que sign\u00e0 com a antic deportat a Mauthausen- s\u2019adre\u00e7\u00e0 al flamant canceller com a \u201ccompany de lluita antifeixista\u201d, <\/i>tot recordant-li les seves simpaties per l\u2019Espanya republicana. \u201cEl nom d\u2019aquesta refugiada espanyola per qui ens interessem no us \u00e9s, certament, desconegut, ja que es tracta de la v\u00eddua de Llu\u00eds COMPANYS, l\u2019antic President de la Generalitat de Catalunya que, capturat a Fran\u00e7a el 13 d\u2019agost de 1940 per la Gestapo i la Falange fou, menyspreant totes les lleis internacionals i sense el corresponent procediment d\u2019extradici\u00f3, lliurat a Franco, que el f\u00e9u afusellar al fort de Montju\u00efc, a Barcelona, el 15 d\u2019octubre de 1940.\u201d<\/i>, diu la carta<\/a> de Josep Ester, que unes l\u00ednies m\u00e9s avall indica que Carme Ballester \u2013que \u201cviu a Par\u00eds, sola, sense recursos\u201d<\/i>– est\u00e0 \u201cgreument malalta\u201d<\/i>\u00a0 i \u201ct\u00e9 realment una gran necessitat de ser socorreguda\u201d<\/i>.<\/span><\/p>\n

El 23 de desembre Josep Ester reb\u00e9 un missatge<\/a> de la Cancelleria. Tot i que, d\u2019acord amb les lleis federals, el canceller no podia intervenir en aquest assumpte, s\u2019informava que la petici\u00f3 havia estat reenviada al ministre de l\u2019Interior de Ren\u00e0nia del Nord-Westf\u00e0lia, amb el prec de \u201cabordar les vostres preocupacions\u201d<\/i>.<\/span><\/p>\n

El 21 d\u2019octubre de 1970, quan Carme Ballester ja havia obtingut resposta positiva a la seva petici\u00f3, Ester es va tornar a posar en contacte amb el canceller per informar-lo que la indemnitzaci\u00f3 havia estat concedida i agrair-li la seva gesti\u00f3. \u201cCreiem que aquesta not\u00edcia<\/i> us complauria i ens ha semblat adient de comunicar-vos-la\u201d<\/i>, diu la carta<\/a>, la qual afegeix: \u201cEntenem perfectament la vostra situaci\u00f3 en aquest assumpte. Tot i aix\u00ed, no volem deixar d\u2019agrair-vos el fet d\u2019haver-vos pres la mol\u00e8stia de fer arribar v\u00f3s mateix la nostra carta a les autoritats competents de Ren\u00e0nia-Westf\u00e0lia; estem conven\u00e7uts que aix\u00f2 haur\u00e0 accelerat la soluci\u00f3 desitjada.\u201d <\/i><\/span><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\n

 <\/p>\n

\n

[1]<\/span><\/span><\/a> Josep Benet. El president Companys, afusellat<\/i>. Edicions 62. Barcelona, 2005.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

[2]<\/span><\/span><\/a> Josep Maria Sol\u00e9 i Sabat\u00e9 (director): Llu\u00eds Companys. President de Catalunya<\/i> (vols. I i II). Enciclop\u00e8dia Catalana. Barcelona, 2006.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

[3]<\/span><\/span><\/a> Tal com explica Josep Benet, la detenci\u00f3 de Companys an\u00e0 a c\u00e0rrec de la policia dependent de l\u2019ex\u00e8rcit alemany (Geheime Feld-Polizei) i no pas la Gestapo, que en aquelles dates encara no operava oficialment en territori franc\u00e8s. (J. Benet, El president Companys, afusellat, <\/i>Edicions 62, Barcelona, 2005, p. 207). Aix\u00f2 no obstant, de manera recurrent, s\u2019atribueix a la Gestapo l\u2019arrest del president de la Generalitat <\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

[4]<\/span><\/span><\/a> Segons una declaraci\u00f3 jurada<\/a>, <\/span>signada per la mateixa Carme Ballester amb motiu de la tramitaci\u00f3 de la seva pensi\u00f3 de vidu\u00eftat -i que reprodu\u00efm en aquest mateix web-, durant el primer escorcoll es van endur una c\u00e0mera fotogr\u00e0fica, uns prism\u00e0tics, equipatges amb efectes personals i 70.000 francs. D\u2019aquesta quantitat, els mateixos ocupants van retornar-ne 5.000, en constatar la manca de recursos de la dona del president de la Generalitat.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

[5]<\/span><\/span><\/a> Aix\u00f2 no obstant, segons Josep Benet, Carme Ballester cada dia \u201canava amb bicicleta de casa seva a Ville Caroline […] amb l\u2019esperan\u00e7a de veure\u2019ls <\/i>[al seu marit i al seu nebot], tot i que fos de lluny, a l\u2019hora que permetien als presos passejar pel jard\u00ed. Una vegada aconsegu\u00ed de veure el seu marit. I aquest, en veure-la, li envi\u00e0 un bes amb la m\u00e0, com encoratjant-la a mantenir-se serena.\u201d<\/i> (J. Benet, El president Companys, afusellat<\/i>, p. 191).<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

[6]<\/span><\/span><\/a> L\u2019esmentada carta fou redactada en franc\u00e8s, segurament a causa de la censura.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

[7]<\/span><\/span><\/a> Les autoritats alemanyes\u00a0van concedir\u00a0una indemnitzaci\u00f3 a la v\u00eddua de Miquel Paronella, militant de la CNT refugiat a Fran\u00e7a, lliurat a la policia franquista i afusellat a Girona el 20 de juny de 1944. Tal com relata Josep Benet, Josep Ester \u201cencarreg\u00e0 a l\u2019advocat franc\u00e8s assessor de la federaci\u00f3 <\/i>[FEDIP] que tramit\u00e9s immediatament un procediment semblant a l\u2019utilitzat en el cas Paronella, a favor de la v\u00eddua de Companys.\u201d <\/i>(Josep Benet, El president Companys, afusellat, <\/i>Edicions 62, Barcelona, 2005, p. 401). <\/span><\/p>\n

[8]<\/a> Tal com indica Josep Benet, Llu\u00eds Companys fou lliurat al policia Pedro Urraca que, acompanyat de militars alemanys, el va traslladar a la frontera d’Hendaia, on el va entregar a les autoritats franquistes (Josep Benet, El president Companys, afusellat<\/em>, Edicions 62, Barcelona, 2005, p. 203). Adscrit a l’ambaixada espanyola a Par\u00eds, Pedro Urraca Rendueles era un triple agent que es dedic\u00e0 a cercar i capturar republicans exiliats a Fran\u00e7a. Urraca -que treball\u00e0 al servei de les autoritats franquistes, la Gestapo i el r\u00e8gim col\u00b7laboracionista de Vichy- fou el principal art\u00edfex de la localitzaci\u00f3 i arrest de Companys, a qui efectu\u00e0 un primer interrogatori a la pres\u00f3 de la Sant\u00e9 (S\u00edlvia Marimon, “L’espia que va detenir Llu\u00eds Companys”, S\u00e0piens, n\u00fam. 56, juny de 2007, pp. 20-29).<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

[9]<\/span><\/span><\/a> V\u00edctor Castells, El Consell Nacional Catal\u00e0, <\/i>CNC Edicions, l\u2019Hospitalet de Llobregat, 2005, pp. 233-235. Segons l\u2019autor d\u2019aquest treball, el Govern Basc a l\u2019exili tamb\u00e9 envi\u00e0 alguns subsidis a Carme Ballester, \u201cabandonada per Tarradellas\u201d.<\/i><\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

[10]<\/span><\/span><\/a> Llu\u00eds Crusellas, \u201cCarme Companys i el seu amarg exili\u201d, Avui, <\/i>21 de gener de 1979, p. 6.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

[11]<\/span><\/span><\/a> Llu\u00eds Crusellas, article citat..<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

[12]<\/span><\/span><\/a> \u201cFou l\u2019any 1968, quan ella tenia una edat avan\u00e7ada, reb\u00e9 un sobre amb diners de part del general De Gaulle, aleshores president de la Rep\u00fablica francesa. El gest era fruit d\u2019una gesti\u00f3 que Jaume Miravitlles, en tornar a Europa del seu exili als Estats Units, havia fet prop d\u2019Andr\u00e9 Malraux -personatge que ell havia conegut a Barcelona, quan ell era comissari de Propaganda de la Generalitat durant la guerra d\u2019Espanya-, perqu\u00e8 l\u2019administraci\u00f3 francesa ajud\u00e9s a la v\u00eddua del president Companys\u201d, <\/i>Josep Benet, El president Companys, afusellat, <\/i>Edicions 62, Barcelona, 2005, p. 401. <\/i><\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

[13]<\/span><\/span><\/a> Llu\u00eds Crusellas, article citat.<\/span><\/p>\n<\/div>\n