{"id":76169,"date":"2013-11-20T09:07:20","date_gmt":"2013-11-20T08:07:20","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/centenari-amat-piniella\/marta-marin-domine-k-l-reich-aconsegueix-fer-llegible-lhorror\/"},"modified":"2013-11-20T09:07:20","modified_gmt":"2013-11-20T08:07:20","slug":"marta-marin-domine-k-l-reich-aconsegueix-fer-llegible-lhorror","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/centenari-amat-piniella\/marta-marin-domine-k-l-reich-aconsegueix-fer-llegible-lhorror\/","title":{"rendered":"Marta Mar\u00edn-D\u00f2mine: “‘K.L. Reich’ aconsegueix fer llegible l’horror”"},"content":{"rendered":"

Sota el t\u00edtol K.L. Reich: la part invisible dels camps<\/em>, Marta Mar\u00edn-D\u00f2mine<\/strong>, traductora a l’angl\u00e8s de la novel\u00b7la d’Amat-Piniella i especialista en literatura concentracion\u00e0ria, va parlar ahir, dimarts, al Museu d’Hist\u00f2ria de Catalunya, de l’obra emblem\u00e0tica de l’escriptor manres\u00e0.<\/p>\n

Segons la investigadora barcelonina, abans de llegir una obra com K.L. Reich<\/em> “hem de tenir present qu\u00e8 llegim”<\/em>, partint de la base que “la nostra percepci\u00f3 del fenomen concentracionari est\u00e0 condicionada per la recepci\u00f3 dels milers d’imatges que han circulat despr\u00e9s de la fi de la Segona Guerra Mundial, imatges massa sovint descontextualitzades i que no s\u00f3n neutres, sin\u00f3 que responen a una dial\u00e8ctica cl\u00e0ssica oprimit versus opressor”<\/em>.<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal tenir present -va advertir- que K.L. Reich<\/em>\u00a0“forma part d’un corpus immens com \u00e9s la literatura concentracion\u00e0ria, on la recreaci\u00f3 liter\u00e0ria es barreja amb el testimoni pr\u00f2piament dit”.<\/em> Dins aquest corpus<\/em>, la novel\u00b7la d’Amat-Piniella \u00e9s representativa d’aquelles obres que ofereixen una visi\u00f3 de la deportaci\u00f3 de signe pol\u00edtic. \u00c9s a dir, “responen a la necessitat no tan sols de donar a con\u00e8ixer la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 de trobar-li un sentit”<\/em>, cosa que no passa amb els supervivents jueus, “que no tenen necessitat de trobar cap sentit a all\u00f2 que els va passar, ja que van ser deportats no pas per causes pol\u00edtiques, sin\u00f3 per raons ontol\u00f2giques, pel simple fet de ser jueus”<\/em>. D’aquest fet, va assegurar Mar\u00edn, se’n deriven importants conseq\u00fc\u00e8ncies. Per exemple:\u00a0“els protagonistes de <\/em>K.L. Reich no hi apareixen com a v\u00edctimes, sin\u00f3 com a herois”, <\/em>ja que “la seva experi\u00e8ncia com a deportats espanyols est\u00e0 al servei d’una causa que comen\u00e7a amb la lluita contra el feixisme durant la Guerra Civil i fins i tot abans”<\/em>.<\/p>\n

A parer de la professora de la Wilfrid Laurier University (Ontario, Canad\u00e0), cal no perdre de vista que K.L. Reich<\/em> “\u00e9s una obra de ficci\u00f3, malgrat el seu estil realista i malgrat la seva vocaci\u00f3 documental”<\/em>, de manera que “no podem donar per ver\u00eddic tot all\u00f2 que s’hi explica, com li va passar, per exemple a Montserrat Roig quan va escriure <\/em>Els catalans als camps nazis”.\u00a0En aquest sentit, va recordar que “en cap moment de la novel\u00b7la l’autor no ens diu mai que estigui parlant del camp de Mauthausen”<\/em>.<\/p>\n

En expressi\u00f3 de Marta Mar\u00edn, a trav\u00e9s d’obres com K.L. Reich<\/em>, la literatura esdev\u00e9 “un intent de posar ordre al caos de la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia”<\/em>, per mitj\u00e0 d’una\u00a0“opci\u00f3 coratjosa”, <\/em>com \u00e9s la construcci\u00f3 d’una novel\u00b7la\u00a0“bastant cl\u00e0ssica, de g\u00e8nere realista”, <\/em>que\u00a0“aconsegueix que l’horror es faci llegible”<\/em>. En aquest sentit, va confessar, “traduir <\/em>K.L. Reich \u00e9s una experi\u00e8ncia que fa patir, perqu\u00e8 el traductor acaba sent captiu del text”<\/em>. Un text -va dir- que ofereix diverses mirades: una “mirada-ficci\u00f3, constru\u00efda amb elements aliens a la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia, que fa servir com a recursos narratius”<\/em>, una “mirada dels somnis”<\/em> -que utilitza per expressar els anhels dels personatges- i “una mirada violenta”<\/em>, que utilitza per descriure “un tema tan delicat com \u00e9s la fascinaci\u00f3 per la viol\u00e8ncia, que li serveix com a estrat\u00e8gia liter\u00e0ria per construir, despr\u00e9s, un discurs \u00e8tic a trav\u00e9s del testimoniatge d’all\u00f2 viscut”<\/em>.<\/p>\n

Marta Mar\u00edn va advertir tamb\u00e9 del risc de fer de K.L. Reich<\/em> una eina pol\u00edtica, “al servei d’un projecte de reivindicaci\u00f3 nacional, que la converteixi en una mena de narraci\u00f3 fundacional”<\/em>. Com a conclusi\u00f3, va assegurar que obres com la d’Amat-Piniella “ens poden ajudar a prendre consci\u00e8ncia de la fragilitat de la democr\u00e0cia, en moments com els actuals”.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sota el t\u00edtol K.L. Reich: la part invisible dels camps, Marta Mar\u00edn-D\u00f2mine, traductora a l’angl\u00e8s de la novel\u00b7la d’Amat-Piniella i especialista en literatura concentracion\u00e0ria, va parlar ahir, dimarts, al Museu d’Hist\u00f2ria de Catalunya, de l’obra emblem\u00e0tica de l’escriptor manres\u00e0. Segons la investigadora barcelonina, abans de llegir una obra com K.L. Reich “hem de tenir present […]<\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":76170,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"iawp_total_views":2,"footnotes":""},"categories":[86],"tags":[],"class_list":["post-76169","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-xerrades"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/centenari-amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/76169","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/centenari-amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/centenari-amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/centenari-amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/centenari-amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=76169"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/centenari-amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/76169\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/centenari-amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/media\/76170"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/centenari-amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=76169"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/centenari-amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=76169"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/centenari-amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=76169"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}