\u201cLes monges que ens custodiaven eren de Sant Vicen\u00e7 de Pa\u00fcl, i ens tractaven amb menyspreu\u201d<\/p>\n
<\/p>\n
\u201cA dos quarts de set del mat\u00ed pujava una monja i picava a les cel\u00b7les amb una barra de ferro mentre cridava: \u201cViva Jes\u00fas, Viva Jes\u00fas<\/em>\u201d. Ens hav\u00edem d\u2019aixecar, plegar la m\u00e0rfega, escombrar, formar i cantar el Cara al sol<\/em>.\u201d<\/p>\n <\/p>\n \u201cLes preses pol\u00edtiques plant\u00e0vem cara i ens neg\u00e0vem a cantar el Cara al sol<\/em> emparades en l\u2019anonimat de la massa, i en comptes de dir \u201cviva\u201d<\/em>, d\u00e8iem: \u201cMuera Franco<\/em>\u201d. Ens castigaven al calab\u00f3s a pa i aigua i ens feien unes arengues que ens deixaven pitjor que draps bruts. Ens deien que eren m\u00e9s dignes les assassines, les lladres i les prostitutes, perqu\u00e8 elles es penedien del seu passat, en canvi nosaltres \u00e9rem unes descregudes, unes indecents i unes roges irredemptes que ens podrir\u00edem all\u00e0 dins, i quan sort\u00edssim ning\u00fa ens voldria perqu\u00e8 ser\u00edem lletges i velles i no tindr\u00edem mai marit, ni fills, ni fam\u00edlia. Aquest era el consol que ens donaven les Hijas de la Caridad de San Vicente de Pa\u00fal, que anys despr\u00e9s van ser condecorades amb una medalla pels seus serveis.\u201d<\/p>\n <\/p>\n \u201cLa majoria de les monges eren dolentes, unes s\u00e0diques, semblava que gaudien fent patir les internes.\u201d<\/p>\n <\/p>\n \u201cQuan arribava la llista de les condemnades a mort, les despertaven de mala manera passada la mitjanit, les feien formar i la superiora anava passant amunt i avall fins que es decidia a dir els noms. De vegades el llegia malament i deia un nom equivocat, la qual cosa creava una tensi\u00f3 terrible.\u201d<\/p>\n <\/p>\n \u201c…aprofitaven qualsevol ocasi\u00f3 per humiliar-nos. Una vegada, els meus pares em van regalar pel meu sant una pintura-retrat que representava Santa Anna amb la meva cara. L\u2019havia fet un meu amic, el pintor \u00c0ngel Guti\u00e9rrez de Manresa, quan es pensava que m\u2019havien d\u2019executar i l\u2019havia regalat als meus pares. Quan em van aixecar la pena, tot contents me\u2019l van portar, per\u00f2 no me\u2019l van poder entregar personalment. El va agafar la monja, que em va cridar i em va dir: \u201cAnita, ven, ven… Mira que retrato tan bonito te han dedicado tus amigos de Manresa. \u00bfTe gusta, verdad? \u00bfTe gusta? Pues mira…\u201d,<\/em> i me\u2019l va estripar en mil trossos.\u201d<\/p>\n <\/p>\n \u201cSor Felipa, la superiora, era una dona cruel i corrupta que retallava en benefici propi els pressupostos per a l\u2019alimentaci\u00f3, encaria els preus de l\u2019economat, traficava amb el material de la pres\u00f3 (llits, matalassos) i fins i tot es lucrava amb una part dels guanys de les labors que les preses venien a l\u2019exterior.\u201d<\/p>\n <\/p>\n \u201cLes monges gaudien barrejant les noies m\u00e9s innocents i jovenetes amb les prostitutes, que es divertien explicant tota mena d\u2019obscenitats. A mi em deien: \u201cMira como se sonroja la ni\u00f1amelindres<\/em>\u201d. Sort que la Roser Amor\u00f3s les feia callar. Alguna madame<\/em> feia oferiments a les joves que no tenien fam\u00edlia ni mitjans perqu\u00e8 anessin a casa seva quan sortissin en llibertat.\u201d<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u201cLes monges que ens custodiaven eren de Sant Vicen\u00e7 de Pa\u00fcl, i ens tractaven amb menyspreu\u201d \u201cA dos quarts de set del mat\u00ed pujava una monja i picava a les cel\u00b7les amb una barra de ferro mentre cridava: \u201cViva Jes\u00fas, Viva Jes\u00fas\u201d. Ens hav\u00edem d\u2019aixecar, plegar la m\u00e0rfega, escombrar, formar i cantar el Cara […]<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":1,"footnotes":""},"class_list":["post-72398","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/anna-sola\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72398","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/anna-sola\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/anna-sola\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/anna-sola\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/anna-sola\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=72398"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/anna-sola\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72398\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/anna-sola\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=72398"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}