{"id":74558,"date":"2011-12-01T08:42:37","date_gmt":"2011-12-01T07:42:37","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/?p=74558"},"modified":"2022-08-30T23:46:40","modified_gmt":"2022-08-30T22:46:40","slug":"el-premi-literari-joaquim-amat-piniella-2012-ja-te-les-quatre-obres-finalistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/blog\/el-premi-literari-joaquim-amat-piniella-2012-ja-te-les-quatre-obres-finalistes\/","title":{"rendered":"El premi literari Joaquim Amat-Piniella 2012 ja t\u00e9 les quatre obres finalistes"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
Dades:<\/strong> 01\/12\/2011<\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Llibres de David Castillo, Amadeu Cuito, Patr\u00edcia Gagancho i del manres\u00e0 Jordi Estrada optaran a endur-se el guard\u00f3 d\u2019enguany.<\/span><\/strong><\/h2>\n

La comissi\u00f3 assessora de la dotzena edici\u00f3 del Premi Joaquim Amat-Piniella de literatura, organitzat per \u00d2mnium Cultural de la Catalunya Central i l’Ajuntament de Manresa, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters i l’Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa, ha triat les quatre obres que optaran al premi del 2012, que es lliurar\u00e0 el 22 de febrer de l\u2019any vinent a l\u2019Auditori de Caixa Manresa, a la Plana de l\u2019Om.<\/span><\/p>\n

El guanyador sortir\u00e0 del quartet format per Patr\u00edcia Gabancho, autora de l’obra\u00a0A la intemp\u00e8rie<\/em>\u00a0(Editorial Columna), Amadeu Cuito, amb\u00a0Mem\u00f2ries d’un somni (<\/em>editorial Quaderns Crema), David Castillo amb l\u2019obra\u00a0El mar de la tranquil\u00b7litat<\/em>, (editorial Proa) i el manres\u00e0 Jordi Estrada, la novel\u00b7la\u00a0Rius paral\u00b7lels<\/em>\u00a0(Editorial L’Alb\u00ed).<\/span><\/p>\n

El jurat d\u2019aquesta edici\u00f3 est\u00e0 format per Josep Alert, Montserrat Caus, Antoni Pladevall, Jordi Punt\u00ed i Joan Vilamala. Com cada any, les quatre obres finalistes es presentaran a la llibreria Petit Parcir, de Manresa, abans del lliurament del premi, al llarg de quatre dijous consecutius i amb la pres\u00e8ncia dels autors:<\/span><\/p>\n

– 26 de gener:\u00a0A la intemp\u00e8rie<\/em>, de Patr\u00edcia Gabancho.
\n– 2 de febrer:\u00a0Mem\u00f2ries d\u2019un somni<\/em>, d\u2019Amadeu Cuito.
\n– 9 de febrer:\u00a0El mar de la tranquil\u00b7lit<\/em>at, de David Castillo.
\n-16 de febrer:\u00a0Rius paral\u00b7lels<\/em>, de Jordi Estrada.<\/span><\/p>\n

\u00d2mnium guardonar\u00e0 el vencedor amb un bust de bronze d’Amat-Piniella, obra de l’escultor manres\u00e0 Ramon Oms. I tamb\u00e9, com altres anys, la Biblioteca del Casino posa en marxa un concurs sobre les obres finalistes obert a tothom, i amb un lot de llibres de regal. \u00d2mnium del Bages, per la seva part, tamb\u00e9 mant\u00e9 oberta la campanya de captaci\u00f3 de fons perqu\u00e8 el 2013, any del centenari d’Amat-Piniella, es pugui ubicar al Casino un conjunt escult\u00f2ric de l’esmentat artista Ramon Oms.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Les obres finalistes:<\/strong><\/span><\/h3>\n

1-\u00a0El mar de la tranquil\u00b7litat<\/em>,<\/strong>\u00a0de David Castillo (Ed. Proa)<\/span><\/p>\n

Novel\u00b7la que combina la cr\u00f2nica d\u2019una \u00e8poca (els anys setanta) i un m\u00f3n (els barris barcelonins de Vallcarca, el Coll i el Carmel), amb la hist\u00f2ria d\u2019un \u201cfracassat\u201d que hi torna. Amb una trama centrada en l\u2019ambient i els personatges (especialment en la seva relaci\u00f3 d\u2019amistat) m\u00e9s que no pas en l\u2019acci\u00f3, David Castillo construeix un retrat s\u00f2lid d\u2019un barri que ell coneix b\u00e9, d\u2019uns joves que, com diu la primera frase, \u201cencara no \u00e9rem capa\u00e7os de diferenciar l\u2019avorriment de la tristesa\u201d. \u00c9s el retrat (i la reivindicaci\u00f3), tamb\u00e9, d\u2019una Barcelona \u201cque no surt a les guies tur\u00edstiques\u201d i que entronca amb una certa tradici\u00f3 liter\u00e0ria que fins ara potser s\u2019havia expressat m\u00e9s en castell\u00e0.<\/span><\/p>\n

2-\u00a0Mem\u00f2ries d\u2019un somni<\/em><\/strong>, d\u2019Amadeu Cuito (Ed. Quaderns Crema)<\/span><\/p>\n

Advocat i economista, Amadeu Cuito pertany a una fam\u00edlia fortament compromesa amb la cultura i la pol\u00edtica catalanes, amb un pes de gran rellev\u00e0ncia en el nostre passat recent. Exiliat a Fran\u00e7a de ben petit, ens parla dels anys d\u2019ocupaci\u00f3 alemanya, de les vicissituds de l\u2019exili, tant a Perpiny\u00e0 com a Par\u00eds. Alumne d\u2019un dels grans col\u00b7legis de la capital francesa i de la seva universitat, participa en els debats intel\u00b7lectuals i pol\u00edtics que l\u2019agiten. Plenament integrat en la vida francesa, per\u00f2 amb freq\u00fcents viatges a Catalunya, passa a formar part del moviment antifranquista de la m\u00e0 de Josep Pallach. En acabar la carrera, es trasllada als Estats Units. M\u00e9s tard, a partir de 1962, entra en contacte amb els principals protagonistes de l\u2019oposici\u00f3 espanyola. Seran anys d\u2019apassionada activitat pol\u00edtica, que s\u00f3n repassats en aquest llibre per un escriptor de talent que no renuncia a una visi\u00f3 personal dels esdeveniments que li ha tocat viure.<\/span><\/p>\n

3-\u00a0Rius paral\u00b7lels<\/em><\/strong>, de Jordi Estrada (Ed. L\u2019Alb\u00ed)<\/span><\/p>\n

Primera novel\u00b7la del manres\u00e0 Jordi Estrada, una ficci\u00f3 l\u00edrica sense pretensions estrictament biogr\u00e0fiques que aconsegueix, per\u00f2, evocar a cada p\u00e0gina l\u2019al\u00e8 po\u00e8tic de M\u00e0rius Torres. Rius paral\u00b7lels no \u00e9s una reconstrucci\u00f3 fidel dels \u00faltims dies del poeta sin\u00f3, sobretot, una ficci\u00f3 liter\u00e0ria sobre l\u2019amor i la mort, sobre l\u2019amistat i la gelosia. Un relat commovedor i s\u00f2lid, que parla d\u2019un home que, envoltat de mort (a causa de la malaltia i tamb\u00e9 de la guerra) aconsegueix sobreviure en la poesia. \u00c9s una novel\u00b7la sobre la mort, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre l\u2019alegria de viure gr\u00e0cies a l\u2019amor i l\u2019amistat. Jordi Estrada s\u2019ha submergit en la vida i l\u2019obra de M\u00e0rius Torres, ha investigat sobre tot de nocions m\u00e8diques relacionades amb la tuberculosi i ha estat capa\u00e7 de recrear, amb versemblan\u00e7a i fidelitat, la vida quotidiana en un sanatori antitubercul\u00f3s durant la guerra civil i a principis dels anys quaranta.<\/span><\/p>\n

4-\u00a0A la intemp\u00e8rie<\/em><\/strong>, de Patr\u00edcia Gabancho (Ed. Columna)<\/span><\/p>\n

\u00c9s una cr\u00f2nica memorial\u00edstica de la Transici\u00f3. L\u2019any 1976, Patr\u00edcia Gabancho acabava d\u2019arribar a Catalunya des de l\u2019Argentina. Era jove, extremadament radical i, en el seu cas, tamb\u00e9 independentista. Durant els tres anys que s\u2019escolen fins al refer\u00e8ndum de la Constituci\u00f3 de 1978, va militar en un petit partit i aix\u00f2 li va permetre viure en primer pla la transici\u00f3 a Catalunya, participant de tots els organismes unitaris i de l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019esdeveniments hist\u00f2rics, com ara la manifestaci\u00f3 de la Diada del 1977. En aquest llibre, Gabancho desmunta mites, explica com la Transici\u00f3 va ser un projecte contrari a les aspiracions de Catalunya i d\u00f3na una visi\u00f3 cr\u00edtica i fascinant d\u2019uns anys fundacionals. Quan va acabar aquest proc\u00e9s, l\u2019any 1978, va escriure una mem\u00f2ria que recupera ara.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Hist\u00f2ria del premi<\/strong><\/span><\/h3>\n

L\u2019any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel\u00b7la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel\u00b7les hist\u00f2riques in\u00e8dites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.
\nEl premi va n\u00e9ixer per iniciativa d\u2019\u00d2mnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l\u2019Ajuntament de Manresa i l\u2019editorial Columna.
\nEls guanyadors de les primeres sis convocat\u00f2ries van ser:<\/span><\/p>\n

2001: Rafael Vallbona, per\u00a0La comuna de Puigcerd\u00e0<\/em>.
\n2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per\u00a0Caminar sobre gel<\/em>.
\n2003: Desert
\n2004: Josep Maria Loperena, per\u00a0La casa del fanalet vermell<\/em>.
\n2005: Desert
\n2006: Agust\u00ed Segarra, per\u00a0La ciutat en flames<\/em>.<\/span><\/p>\n

Diverses circumst\u00e0ncies (la baixa qualitat i quantitat d\u2019exemplars presentats en algunes de les convocat\u00f2ries, la retirada de l\u2019editorial i, per tant, de la dotaci\u00f3 i publicaci\u00f3 de l\u2019obra premiada) van anar deixant el premi en una situaci\u00f3 delicada fins a fer-lo inviable.
\nTot i la decepci\u00f3 pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogu\u00e9s tenir continu\u00eftat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que t\u00e9 d\u2019homenatge a un manres\u00e0 que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si b\u00e9 es va considerar que cal sotmetre\u2019l a una radical reorientaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, a partir de l\u2019any 2006, el premi ha tingut com a objectiu recon\u00e8ixer p\u00fablicament una obra narrativa, novel\u00b7la o llibre de mem\u00f2ries, que reflecteixi una preocupaci\u00f3 social envers el m\u00f3n contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.<\/span><\/p>\n

Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els seg\u00fcents:<\/span><\/p>\n

2007: Antoni Pladevall, per\u00a0Terres de Lloguer<\/em>\u00a0(Columna).
\n2008: Joan Garrabou, per\u00a0Confessi\u00f3 general<\/em>\u00a0(Proa).
\n2009: Jordi Coca, per\u00a0La noia del ball<\/em>\u00a0(Proa).
\n2010: S\u00edlvia Alc\u00e0ntara, per\u00a0Olor de col\u00f2nia<\/em>\u00a0(1984).
\n2011: Jordi Punt\u00ed, per\u00a0Maletes Perdudes<\/em>\u00a0(Emp\u00faries).<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Nota biogr\u00e0fica de Joaquim Amat-Piniella<\/strong><\/span><\/h3>\n

Joaquim Amat-Piniella va n\u00e9ixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, m\u00e8rit que es deu sobretot a la impressionant novel\u00b7la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la l\u00ednia de la novel\u00b7la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentraci\u00f3 de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va n\u00e9ixer a Manresa el 1913 i particip\u00e0 activament en la vida pol\u00edtica i cultural del Bages. Col\u00b7laborador del diari El Dia, public\u00e0 un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluit\u00e0 en el b\u00e0ndol republic\u00e0 i l\u2019any 1939, com tants altres ven\u00e7uts, hagu\u00e9 d\u2019exiliar-se. Inici\u00e0 aleshores un llarg periple que el port\u00e0, el 1941, al camp d\u2019extermini autr\u00edac, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal\u00b7lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (l\u2019any seg\u00fcent en catal\u00e0). Llevat d\u2019El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel\u00b7l\u00edstica d\u2019Amat-Piniella \u2013Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966)– est\u00e0 poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s\u2019inspiren en l\u2019exper\u00e8ncia viscuda per l\u2019autor. Es diu que els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, esc\u00e8ptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s\u2019havia format, s\u2019an\u00e0 sumint cada vegada m\u00e9s en ell mateix fins a desapar\u00e8ixer de la vida p\u00fablica. Va morir a Barcelona el 1974.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3 a la p\u00e0gina web de l\u2019autor (www.escriptors.cat\/autors\/amatpiniellaj<\/a>)<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dades: 01\/12\/2011 Llibres de David Castillo, Amadeu Cuito, Patr\u00edcia Gagancho i del manres\u00e0 Jordi Estrada optaran a endur-se el guard\u00f3 d\u2019enguany. La comissi\u00f3 assessora de la dotzena edici\u00f3 del Premi Joaquim Amat-Piniella de literatura, organitzat per \u00d2mnium Cultural de la Catalunya Central i l’Ajuntament de Manresa, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Biblioteca del Casino, el […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"iawp_total_views":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-74558","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/74558","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=74558"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/74558\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=74558"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=74558"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=74558"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}