{"id":74548,"date":"2011-11-30T19:37:39","date_gmt":"2011-11-30T18:37:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/?p=74548"},"modified":"2022-08-30T23:40:26","modified_gmt":"2022-08-30T22:40:26","slug":"seleccionats-els-finalistes-del-joaquim-amat-piniella-2012","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/blog\/seleccionats-els-finalistes-del-joaquim-amat-piniella-2012\/","title":{"rendered":"Seleccionats els finalistes del Joaquim Amat-Piniella 2012"},"content":{"rendered":"<div class=\"field field-type-datetime field-field-data\">\n<div class=\"field-items\">\n<div class=\"field-item odd\">\n<div class=\"field-label-inline-first\"><strong>Dades:<\/strong> <span class=\"date-display-single\">30\/11\/2011<\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<h2><strong>&#8220;El mar de la tranquil\u00b7litat&#8221;, de David Castillo, &#8220;Mem\u00f2ries d&#8217;un somni&#8221;, d\u2019Amadeu Cuito, &#8220;Rius paral\u00b7lels&#8221;, de Jordi Estrada i &#8220;A la intemp\u00e8rie&#8221;, de Patr\u00edcia Gabancho s\u00f3n les obres seleccionades<\/strong><\/h2>\n<div id=\"textnoticia\">\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Han estat seleccionades les quatre obres finalistes que optaran al dotz\u00e8 Premi Joaquim Amat-Piniella, destinat a recon\u00e8ixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis. La cerim\u00f2nia de lliurament tindr\u00e0 lloc a Manresa el dia 22 de febrer del 2012.<\/p>\n<p><u>El mar de la tranquil\u00b7litat, de David Castillo (Ed. Proa)<\/u><br \/>\nNovel\u00b7la que combina la cr\u00f2nica d&#8217;una \u00e8poca (els anys setanta) i un m\u00f3n (els barris barcelonins de Vallcarca, el Coll i el Carmel), amb la hist\u00f2ria d&#8217;un \u201cfracassat\u201d que hi torna. Amb una trama centrada en l&#8217;ambient i els personatges (especialment en la seva relaci\u00f3 d&#8217;amistat) m\u00e9s que no pas en l&#8217;acci\u00f3, David Castillo construeix un retrat s\u00f2lid d&#8217;un barri que ell coneix b\u00e9, d&#8217;uns joves que, com diu la primera frase, \u201cencara no \u00e9rem capa\u00e7os de diferenciar l&#8217;avorriment de la tristesa\u201d. \u00c9s el retrat (i la reivindicaci\u00f3), tamb\u00e9, d&#8217;una Barcelona \u201cque no surt a les guies tur\u00edstiques\u201d i que entronca amb una certa tradici\u00f3 liter\u00e0ria que fins ara potser s&#8217;havia expressat m\u00e9s en castell\u00e0<\/p>\n<p><u>Mem\u00f2ries d&#8217;un somni, d&#8217;Amadeu Cuito (Ed. Quaderns Crema)<\/u><br \/>\nAdvocat i economista, Amadeu Cuito pertany a una fam\u00edlia fortament compromesa amb la cultura i la pol\u00edtica catalanes, amb un pes de gran rellev\u00e0ncia en el nostre passat recent. Exiliat a Fran\u00e7a de ben petit, ens parla dels anys d&#8217;ocupaci\u00f3 alemanya, de les vicissituds de l&#8217;exili, tant a Perpiny\u00e0 com a Par\u00eds. Alumne d&#8217;un dels grans col\u00b7legis de la capital francesa i de la seva universitat, participa en els debats intel\u00b7lectuals i pol\u00edtics que l&#8217;agiten. Plenament integrat en la vida francesa, per\u00f2 amb freq\u00fcents viatges a Catalunya, passa a formar part del moviment antifranquista de la m\u00e0 de Josep Pallach. En acabar la carrera, es trasllada als Estats Units. M\u00e9s tard, a partir de 1962, entra en contacte amb els principals protagonistes de l&#8217;oposici\u00f3 espanyola. Seran anys d&#8217;apassionada activitat pol\u00edtica, que s\u00f3n repassats en aquest llibre per un escriptor de talent que no renuncia a una visi\u00f3 personal dels esdeveniments que li ha tocat viure.<\/p>\n<p><u>Rius paral\u00b7lels, de Jordi Estrada (Ed. L&#8217;Alb\u00ed)<\/u><br \/>\nPrimera novel\u00b7la del manres\u00e0 Jordi Estrada, una ficci\u00f3 l\u00edrica sense pretensions estrictament biogr\u00e0fiques que aconsegueix, per\u00f2, evocar a cada p\u00e0gina l&#8217;al\u00e8 po\u00e8tic de M\u00e0rius Torres. Rius paral\u00b7lels no \u00e9s una reconstrucci\u00f3 fidel dels \u00faltims dies del poeta sin\u00f3, sobretot, una ficci\u00f3 liter\u00e0ria sobre l&#8217;amor i la mort, sobre l&#8217;amistat i la gelosia. Un relat commovedor i s\u00f2lid, que parla d&#8217;un home que, envoltat de mort (a causa de la malaltia i tamb\u00e9 de la guerra) aconsegueix sobreviure en la poesia. \u00c9s una novel\u00b7la sobre la mort, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre l&#8217;alegria de viure gr\u00e0cies a l&#8217;amor i l&#8217;amistat. Jordi Estrada s&#8217;ha submergit en la vida i l&#8217;obra de M\u00e0rius Torres, ha investigat sobre tot de nocions m\u00e8diques relacionades amb la tuberculosi i ha estat capa\u00e7 de recrear, amb versemblan\u00e7a i fidelitat, la vida quotidiana en un sanatori antitubercul\u00f3s durant la guerra civil i a principis dels anys quaranta.<\/p>\n<p><u>A la intemp\u00e8rie, de Patr\u00edcia Gabancho (Ed. Columna)<\/u><br \/>\n\u00c9s una cr\u00f2nica memorial\u00edstica de la Transici\u00f3. L&#8217;any 1976, Patr\u00edcia Gabancho acabava d&#8217;arribar a Catalunya des de l&#8217;Argentina. Era jove, extremadament radical i, en el seu cas, tamb\u00e9 independentista. Durant els tres anys que s&#8217;escolen fins al refer\u00e8ndum de la Constituci\u00f3 de 1978, va militar en un petit partit i aix\u00f2 li va permetre viure en primer pla la transici\u00f3 a Catalunya, participant de tots els organismes unitaris i de l&#8217;organitzaci\u00f3 d&#8217;esdeveniments hist\u00f2rics, com ara la manifestaci\u00f3 de la Diada del 1977. En aquest llibre, Gabancho desmunta mites, explica com la Transici\u00f3 va ser un projecte contrari a les aspiracions de Catalunya i d\u00f3na una visi\u00f3 cr\u00edtica i fascinant d&#8217;uns anys fundacionals. Quan va acabar aquest proc\u00e9s, l&#8217;any 1978, va escriure una mem\u00f2ria que recupera ara.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Dades: 30\/11\/2011 &#8220;El mar de la tranquil\u00b7litat&#8221;, de David Castillo, &#8220;Mem\u00f2ries d&#8217;un somni&#8221;, d\u2019Amadeu Cuito, &#8220;Rius paral\u00b7lels&#8221;, de Jordi Estrada i &#8220;A la intemp\u00e8rie&#8221;, de Patr\u00edcia Gabancho s\u00f3n les obres seleccionades &nbsp; Han estat seleccionades les quatre obres finalistes que optaran al dotz\u00e8 Premi Joaquim Amat-Piniella, destinat a recon\u00e8ixer una obra publicada que se centri [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"iawp_total_views":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-74548","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/74548","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=74548"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/74548\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=74548"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=74548"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=74548"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}