{"id":73749,"date":"2004-03-18T22:41:53","date_gmt":"2004-03-18T21:41:53","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/?p=73749"},"modified":"2022-08-25T22:47:32","modified_gmt":"2022-08-25T21:47:32","slug":"manresa-reconeix-la-figura-de-joaquim-amat-i-piniella","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/blog\/manresa-reconeix-la-figura-de-joaquim-amat-i-piniella\/","title":{"rendered":"Manresa reconeix la figura de Joaquim Amat i Piniella"},"content":{"rendered":"
Dades:<\/strong> 18\/03\/2004<\/span><\/div>\n

\"\"<\/p>\n

(Web de l’Ajuntament de Manresa, 18-03-04)<\/em><\/p>\n

Joaquim Amat i Piniella, periodista, cr\u00edtic d\u2019art, escriptor i presoner al camp d\u2019extermini de Mauthausen, s\u2019incorpora a la galeria de manresans Il\u00b7lustres de Manresa.<\/p>\n

Aquesta incorporaci\u00f3 es far\u00e0 amb un acte solemne el proper divendres, 26 de mar\u00e7, a dos quarts de nou del vespre. L’acte ser\u00e0 presidit per Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya i comptar\u00e0 amb la participaci\u00f3 de la historiadora Rosa Toran, que pronunciar\u00e0 la confer\u00e8ncia: “Revelar la veritat, reparar el mal”.<\/p>\n

El quadre amb el retrat de Joaquim Amat i Piniella, que s’incorpora a la Galeria de Manresans Il\u00b7lustres, \u00e9s obra de l’artista Josep Bar\u00e9s<\/p>\n

La Galeria de Manresans Il\u00b7lustres \u00e9s un recull que realitza l\u2019Ajuntament de Manresa des del 1883 i \u00e9s un reflex de les diferents sensibilitats que cada \u00e8poca ha tingut la ciutat per homenatjar a ciutadans que s\u2019han considerat m\u00e9s rellevants. El cas d\u2019Amat i Piniella \u00e9s el 24\u00e8 manres\u00e0 il\u00b7lustre.<\/p>\n


\nPERFIL BIOGR\u00c0FIC
\n<\/strong>
\nJoaquim Amat-Piniella va n\u00e9ixer a Manresa l\u2019any 1913.<\/span><\/p>\n

Des dels anys trenta va participar activament en l\u2019efervesc\u00e8ncia cultural que es va desenvolupar a Manresa. Cr\u00edtic d\u2019art, era un entusiasta del jazz, del cinema, i estava amatent a l\u2019evoluci\u00f3 dels moviments avantguardistes pict\u00f2rics i literaris. Va col\u00b7laborar ass\u00edduament, com a cr\u00edtic d\u2019art, als diaris El Pla de Bages i sobretot a El Dia, del qual en va ser director durant un temps. Fou un dels responsables de la revista cultural manresana Ara, on public\u00e0 diversos poemes.<\/p>\n

L\u2019any 1933 public\u00e0 la seva primera obra, Ombres al Calidoscopi, un llibre de retrats on es palesava el seu talent literari i les preocupacions serioses per la t\u00e8cnica i l\u2019ofici. A la diada de Sant Jordi d\u2019aquest mateix any va ser el llibre m\u00e9s venut i, segons va recollir la premsa del moment, l\u2019autor no donava l\u2019abast a signar aut\u00f2grafs.<\/p>\n

Pol\u00edticament, i despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica, l\u2019abril de 1931, fou secretari particular de l\u2019alcalde Francesc Marcet.<\/p>\n

L\u2019any 1934, Amat-Piniella particip\u00e0 en els fets del 6 d\u2019octubre i fou empresonat a la Model. L\u2019any 1936, en esclatar la guerra, es vei\u00e9 obligat a abandonar els estudis de Dret, i decid\u00ed incorporar-se a l\u2019ex\u00e8rcit. En aquells anys de guerra, Amat-Piniella va influir en la redacci\u00f3 de la carta que va publicar l\u2019alcalde de Manresa, Francesc Marcet, per tal que la ciutat perd\u00e9s la por i es manifest\u00e9s en contra de la demolici\u00f3 de la bas\u00edlica de la Seu. Acabada la contesa, Amat-Piniella s’instal\u00b7l\u00e0 provisionalment a Barcelona.<\/p>\n

El 28 de juny de 1939 es cas\u00e0 amb Maria Llaverias. Despr\u00e9s de l\u2019estiu, per\u00f2, decid\u00ed fugir sol cap a Fran\u00e7a. Pass\u00e0 pel camp d\u2019Argelers i despr\u00e9s pel de Sant Cebri\u00e0 de Rossell\u00f3, juntament amb quatre amics, a partir dels quals m\u00e9s tard crear\u00e0 alguns dels personatges de K.L. Keich. El seu periple vital continu\u00e0 al camp per a presoners de guerra de Fort Hatry. Finalment, davant la negativa del govern espanyol de recon\u00e8ixer la seva nacionalitat, l\u2019ex\u00e8rcit alemany el trasllad\u00e0 als camps de concentraci\u00f3 austr\u00edacs, el m\u00e9s important dels quals fou Mathausen, on entr\u00e0 el 27 de gener de 1941. Fou alliberat, per les tropes americanes, el 5 de maig de 1945. A partir del mes de setembre, el trobem a Andorra on va romandre fins a l\u2019abril de 1946.<\/p>\n

Va ser durant el per\u00edode que va estar a Andorra quan va escriure \u00edntegrament el mecanoscrit de K.L. Reich, una pe\u00e7a mestra de la literatura de l\u2019holocaust, novel\u00b7la documental on va recollir l\u2019experi\u00e8ncia personal del seu pas per un camp d\u2019extermini nazi (Kamp Lager), Mathausen, i on retrata la trag\u00e8dia col\u00b7lectiva que hi va tenir lloc. Aquesta obra no es va publicar fins al cap de quinze anys. Amb motiu d\u2019aquesta obra, i pel realisme hist\u00f2ric narratiu, l\u2019any 1965 li fou atorgat el premi Fastenrath.<\/p>\n

A Andorra tamb\u00e9 va transcriure els poemes reunits a Les llunyanies (poemes a l\u2019exili). A partir de 1946 i una vegada instal\u00b7lat a Barcelona va anar publicant diverses novel\u00b7les com El Casino dels senyors (1956), Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La clau de volta (1961) (in\u00e8dita), Primer aniversario (in\u00e8dita), La primera investigaci\u00f3n de R\u00f3mulo Cort\u00e9s (in\u00e8dita). L\u2019any 1966, aparegu\u00e9 la seva darrera novel\u00b7la de caire existencialista La ribera deserta.<\/p>\n

Joaquim Amat-Piniella va morir a Barcelona l\u2019any 1974. L\u2019any 1980 l\u2019Ajuntament de Manresa li va dedicar un carrer que porta el seu nom.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dades: 18\/03\/2004 (Web de l’Ajuntament de Manresa, 18-03-04) Joaquim Amat i Piniella, periodista, cr\u00edtic d\u2019art, escriptor i presoner al camp d\u2019extermini de Mauthausen, s\u2019incorpora a la galeria de manresans Il\u00b7lustres de Manresa. Aquesta incorporaci\u00f3 es far\u00e0 amb un acte solemne el proper divendres, 26 de mar\u00e7, a dos quarts de nou del vespre. L’acte ser\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"iawp_total_views":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-73749","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/73749","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73749"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/73749\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73749"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=73749"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=73749"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}