{"id":73675,"date":"2001-07-30T08:11:51","date_gmt":"2001-07-30T07:11:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/?p=73675"},"modified":"2022-08-24T00:13:03","modified_gmt":"2022-08-23T23:13:03","slug":"apareix-ledicio-integra-de-k-l-reich","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/blog\/apareix-ledicio-integra-de-k-l-reich\/","title":{"rendered":"Apareix l\u2019edici\u00f3 \u00edntegra de K.L.Reich"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
Dades:<\/strong>\u00a0 30\/07\/2001<\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Edicions 62 publica per primer cop l’original complet de ‘K.L. Reich<\/em>‘ a cura de David Serrano<\/h3>\n

Ada Castells
\nBARCELONA<\/p>\n

Joaquim Amat-Piniella va ser un dels milers de catalans i espanyols que van anar a parar a Mauthausen. El 1945 va escriure una novel\u00b7la sobre l’experi\u00e8ncia que es va publicar al cap de vint anys. Ara arriba a les llibreries la seva versi\u00f3 no censurada.<\/p>\n

L’ escriptor i dirigent de la Rep\u00fablica Joaquim Amat-Piniella va sobreviure durant quatre anys i mig al camp de concentraci\u00f3 austr\u00edac de Mauthausen, d’on va ser alliberat el 1945. Davant la impossibilitat de tornar a la seva Manresa natal, es va instal\u00b7lar a Andorra i all\u00ed va escriure la seva \u00fanica novel\u00b7la sobre l’Holocaust. El seu objectiu era explicar-ho tot i, ara, cinquanta-sis anys m\u00e9s tard, ja es pot dir que ho ha aconseguit.\u00a0K.L Reich<\/em>\u00a0ha arribat a les llibreries en la seva versi\u00f3 \u00edntegra de la m\u00e0 d’Edicions 62 i amb pr\u00f2leg i edici\u00f3 del professor David Serrano, especialista en literatura de camps de concentraci\u00f3.<\/p>\n

La novel\u00b7la es va publicar per primer cop el 1963, despr\u00e9s d’un proc\u00e9s d’autocensura. Amat-Piniella, explica Serrano, va eliminar un trenta per cent del text: “Ell va enviar la novel\u00b7la a censura dues vegades per\u00f2 no va obtenir cap resposta i va comen\u00e7ar a esporgar en una doble l\u00ednia. Per una banda, va eliminar les refer\u00e8ncies a la Rep\u00fablica i va camuflar l’esperit antifeixista i les cr\u00edtiques a la no actuaci\u00f3 dels aliats i, per l’altra, va polir l’estil perqu\u00e8 la primera versi\u00f3 respon m\u00e9s a la manera d’escriure dels seixanta amb un to m\u00e9s exaltat, m\u00e9s comprom\u00e8s, m\u00e9s vital”.<\/p>\n

Serrano considera que un dels valors diferencials de\u00a0K.L. Reich<\/em>\u00a0“\u00e9s que est\u00e0 escrita en calent i est\u00e0 tan ben constru\u00efda que explica sint\u00e8ticament qu\u00e8 \u00e9s la sofren\u00e7a humana. Aglutina les diverses mentalitats, \u00e8tnies i comportaments en cinc o sis personatges, i aix\u00f2 \u00e9s un tret distintiu, perqu\u00e8 Primo Levi nom\u00e9s parla dels jueus, i Sempr\u00fan se centra en ell. Amat-Piniella ens ofereix una an\u00e0lisi global”.<\/p>\n

Un dels encerts de la novel\u00b7la \u00e9s que est\u00e0 molt ben estructurada: “De fet, com en el cas de Primo Levi, quan Amat-Piniella era dins del camp ja pensava en l’obra”. Un altre dels aspectes “brillants” \u00e9s que “\u00e9s l’\u00fanic cas de novel\u00b7la europea sobre l’extermini en qu\u00e8 un alemany, socialdem\u00f2crata i bon lector apareix com a model de conducta \u00e8tica”. Per\u00f2, per Serrano, el gran encert \u00e9s que es tracta d’una novel\u00b7la “completament circular, est\u00e0 molt ben resolta i t\u00e9 molta cura de no caure en la morbositat, cosa que en aquest tema \u00e9s un valor afegit”. Per exemple, en una de les primeres escenes, la repressi\u00f3 queda simbolitzada amb el fet que s’obliga a un presoner a apagar la cigarreta i la novel\u00b7la acaba amb el protagonista fumant al camp: “El missatge final \u00e9s esperan\u00e7ador: hem d’aprendre la lli\u00e7\u00f3, se’ns diu”.<\/p>\n

Serrano explica que fins ara la novel\u00b7la s’havia valorat sobretot com a document hist\u00f2ric, tot i que cr\u00edtics com Jordi Castellanos i Joaquim Molas l’havien defensat liter\u00e0riament. Fins i tot, Molas la va definir com a “precursora del realisme hist\u00f2ric i la gr\u00e0cia \u00e9s que va ser escrita el 1946 a nivell de l’avantguarda europea. Jo l’he passada a intel\u00b7lectuals del m\u00f3n jueu i, quan l’han llegida, s’han exclamat que com \u00e9s que no est\u00e0 tradu\u00efda. La novel\u00b7la no surt referenciada enlloc”. Amat-Piniella no va ser un home amb sort, ni quan es van repartir les gl\u00f2ries als autors de novel\u00b7les concentracion\u00e0ries, com les anomena Serrano. La seva poesia, que el professor va trobar fa dos anys, ara es publica en una antologia de poemes de l’Holocaust en una edici\u00f3 universit\u00e0ria de Madrid, per\u00f2 fins ara no es trobava, tot i que “es tracta d’un cas \u00fanic a Europa de poemes escrits al mateix camp de concentraci\u00f3”.<\/p>\n

 <\/p>\n

No prou conegut<\/strong><\/h4>\n

Per\u00f2 la mala sort no \u00e9s l’\u00fanic motiu del silenciament d’Amat-Piniella: “A nivell literari, s’han estudiat altres autors m\u00e9s representatius i que tenen un contingut m\u00e9s ampli i a nivell hist\u00f2ric aquest fet \u00e9s un exemple m\u00e9s de la transici\u00f3 que hem tingut, en qu\u00e8 ni tan sols l’esquerra reivindica els compromisos per les lluites democr\u00e0tiques. Quan vaig publicar els poemes vaig avisar Esquerra Republicana de Manresa per\u00f2 no va quallar cap idea. Jo crec que l’esquerra ha de reivindicar homes com Amat-Piniella i Comellas, que \u00e9s el que es va fer a Europa despr\u00e9s de la guerra. Els nens italians llegeixen Primo Levi, i a \u00c0ustria, Comellas va arribar a ser assessor del ministeri de Cultura, i aqu\u00ed no el coneix ning\u00fa”.<\/p>\n

Serrano fa refer\u00e8ncia a Francesc Comellas, el testimoni del qual recull al llibre entrevista Un catal\u00e0 a Mauthausen, editat per P\u00f2rtic. Comellas va compartir camp de concentraci\u00f3 amb Amat-Piniella i es va quedar a \u00c0ustria com a guia del camp per explicar a la gent qu\u00e8 havia passat. Va morir el 16 de juliol en una intervenci\u00f3 a cor obert i la setmana vinent les seves cendres seran portades a Castell\u00e0 del Vall\u00e8s. Precisament, Serrano va parlar amb Comellas per investigar sobre la vida d’Amat-Piniella: “Ell em va explicar que l’escriptor es comportava com un intel\u00b7lectual solitari, introvertit i que canviava menjar per tenir paper i llapis per poder escriure els poemes. Comellas no en tenia un bon record perqu\u00e8 Amat-Piniella no parlava ni va voler agafar c\u00e0rrecs en el Comando C\u00e8sar [un comando per a l’organitzaci\u00f3 dins del camp que va muntar un anarquista i que va ser la salvaci\u00f3 per als espanyols]. Fins i tot, Comellas no havia llegit mai el llibre perqu\u00e8 estava emprenyat, per\u00f2 jo li vaig explicar que era un bon home, que era t\u00edmid, i quan se’l va llegir ho va entendre”.<\/p>\n

Malgrat les impressions de Comellas, Amat-Piniella era un home que es feia estimar, i aquesta va ser la seva sort: els amics del camp el van ajudar. Per poder explicar tot l’abast de les viv\u00e8ncies al camp, el que ell anomenava la veritat \u00edntima, es va valer de la ficci\u00f3 perqu\u00e8, en la l\u00ednia d’Annette Wieviorka, considerava que “el testimoniatge brut \u00e9s indigest”. En canvi, la seva novel\u00b7la, d’indigesta, no ho \u00e9s gens.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dades:\u00a0 30\/07\/2001 Edicions 62 publica per primer cop l’original complet de ‘K.L. Reich‘ a cura de David Serrano Ada Castells BARCELONA Joaquim Amat-Piniella va ser un dels milers de catalans i espanyols que van anar a parar a Mauthausen. El 1945 va escriure una novel\u00b7la sobre l’experi\u00e8ncia que es va publicar al cap de vint […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"iawp_total_views":2,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-73675","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/73675","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73675"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/73675\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73675"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=73675"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=73675"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}