{"id":75684,"date":"2022-10-08T16:08:03","date_gmt":"2022-10-08T15:08:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/?page_id=75684"},"modified":"2022-10-08T16:19:25","modified_gmt":"2022-10-08T15:19:25","slug":"articles-de-joaquim-amat-piniella-a-la-revista-ara","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/articles-de-joaquim-amat-piniella-a-la-revista-ara\/","title":{"rendered":"Articles de Joaquim Amat-Piniella a la revista \u201cAra\u201d"},"content":{"rendered":"

<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

El vent i el qu\u00e8 hom sent<\/h2>\n
\n

Joaquim Amat-Piniella
\n(\u201cARA\u201d, n\u00fam. 2 – desembre 1930)<\/p>\n

 <\/p>\n

Quan hom neix, alegria es sent.<\/p>\n

Quan hom mor, trist \u00e9s el vent.<\/p>\n

Vent \u00e0lgid que forada o\u00efdes,<\/p>\n

que enrogeix un nas mesqu\u00ed,<\/p>\n

que els ulls fa somicar de tristesa,<\/p>\n

que un cor embolcalla de set\u00ed<\/p>\n

ple de neguit, tot raresa.<\/p>\n

Aixeca fulles del llibre del m\u00f3n,<\/p>\n

les arrossega no sap vers on,<\/p>\n

i les trepitja amb sa tenu\u00eftat.<\/p>\n

Bruel pru\u00efj\u00f3s, fosc de timbre,<\/p>\n

romp la voluntat del mimbre.<\/p>\n

Remunta al cel:<\/p>\n

\u00e9s que veu l\u2019estel.<\/p>\n

Crida el porter:<\/p>\n

\u2013Apagueu el llum!<\/p>\n

\u2013Cremar\u00e0 fins tard.<\/p>\n

\u2013El bufar\u00e9.<\/p>\n

S\u2019ha apagat l\u2019estel.<\/p>\n

Tristor amarga de fel!<\/p>\n

De D\u00e9u ve la ira…<\/p>\n

Tro de f\u00faria ressona,<\/p>\n

d\u2019un mortal dalt la trona.<\/p>\n

Tenebres escampa,<\/p>\n

melodies vives<\/p>\n

ara canta.<\/p>\n

Xiula despr\u00e9s,<\/p>\n

arbres en dansa,<\/p>\n

llarg el xipr\u00e9s,<\/p>\n

fuat com llan\u00e7a.<\/p>\n

Quan hom mor, trist \u00e9s el vent,<\/p>\n

quan hom neix, alegria es sent.<\/p>\n

 <\/p>\n

j. amat i piniella.
\n<\/a><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Dances<\/h2>\n
\n

Joaquim Amat-Piniella
\n(\u201cARA\u201d, n\u00fam. 3 – gener 1931)<\/p>\n

Dan\u00e7a:
\nuns passos;
\nl\u2019amor.
\nAi las!
\nremor!
\nCrits mel\u00f2dics,
\ndesgavell de punts,
\nharm\u00f2nics conjunts.
\nBadocs al volt,
\nmurmuris:
\ntisores corrent
\ndamunt de la gent.
\nAmable somriure;
\nmanetes jugant;
\nuns llavis besant
\nclouran el riure.
\nMenyspreu i negaci\u00f3:
\nja no es besaran,
\nell marxar\u00e0 al rac\u00f3;
\nla veur\u00e0 dan\u00e7ant…
\nEstrelles i arbres;
\namor repujat,
\nrostre demacrat.
\nFrissor…
\nRebuig?
\nPassi\u00f3?
\nPorta entreoberta…
\nebri bellugueig,
\npiano aflautat.
\n\u2013Qui \u00e9s qui no veig?
\n\u2013S\u2019hauran ja besat!
\nDes\u00e0nim…
\nPer qu\u00e8 no un hom?
\nSi marxa tothom…
\nEscales baixa
\nl\u2019orquestra…
\nPorten la caixa
\nd\u2019un viol\u00ed…
\nAi, quin patir!<\/p>\n

j. amat i piniella.
\n<\/a><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Carnet<\/h2>\n
\n

Joaquim Amat-Piniella
\n(\u201cARA\u201d, n\u00fam. 4 – febrer 1931)<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00ab\u00a1Oh mar, cielo rebelde
\nca\u00eddo de los cielos!\u00bb<\/p>\n

Admirable! \u00c9s aquest un mar lleument avalorat, d\u2019un blau \u00edntim que en topar amb la carcassa del vaixell es desf\u00e0 en escuma blanca de curta vida, aquell que porta amb l\u2019onatge el comp\u00e0s del temps, ensems que les hores passen amb el tic-tac ensopit del pulsera…<\/p>\n

Quines belleses cont\u00e9 el llibre de Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez! El \u00abDiario de un poeta reci\u00e9n casado\u00bb vingu\u00e9 a les meves mans fortu\u00eftament, me l\u2019ofer\u00ed un company que amb els seus elogis feia honor al llibre. I em colp\u00ed fortament amb la seva limpidesa, amb la seva harmonia sublim, amb la seva modernitat, i obr\u00e0 com un excitant en mi. Solament podia sustreure\u2019m a la seva acci\u00f3, apuntant un comentari que no podr\u00e0 ni donar idea aproximada del qu\u00e8 \u00e9s el llibre.<\/p>\n

Recull d\u2019impressions d\u2019un viatge a Am\u00e8rica, r\u00e0pides, de fuga, notes al marge, moltes d\u2019elles escrites sota el soroll met\u00e0lic de les rodes del tren; en el punt \u00e0lgid de la sortida d\u2019un vaixell, quan el poeta reci\u00e9n casado es desperta dins el seu cambrot.<\/p>\n

Efectivament, en totes elles s\u2019hi veu l\u2019espontane\u00eftat que exua, s\u2019hi remarca un car\u00e0cter essencial de moment po\u00e8tic.<\/p>\n

\u00a1I com perd all\u00ed un viatge en tren la seva monotonia, com s\u2019humanitza i es vesteix la nuesa d\u2019un \u00abwaiting room\u00bb, d\u2019un cambrot farcit de lliteres i bagatges, d\u2019uns instruments mec\u00e0nics com el tramvia, d\u2019un anunci est\u00fapid! \u00a1Quina calidesa pren el reclam llumin\u00f3s que tremola en la foscor, el \u00abclub\u00bb de poetes rovellats, el de senyores carregades d\u2019anys i d\u2019idees ancestrals!<\/p>\n

Sembla que el conjunt del llibre, la barreja de poemes en vers i en prosa, l\u2019estil rublert de sons eur\u00edtimics, la flu\u00efdesa d\u2019estil, aquells jocs amagats, la gama color\u00edstica del mar, la varietat de tons blaus que pren i que constitueix gaireb\u00e9 el \u00ableit motiv\u00bb de l\u2019obra, junt amb el sentit modern\u00edssim en que est\u00e0 escrit \u2013quan encara estaven en gestaci\u00f3 tots els \u201cismes\u201d revolucionaris de les arts (1916)\u2013 fa un \u00abcock-tail\u00bb delici\u00f3s, d\u2019una m\u00e0xima agradabilitat, impossible en el tradicionalisme de la poesia…<\/p>\n

El seu aspecte \u00e9s humil: cobertes blanques, no \u00e9s de gaire tamany, per\u00f2 reconeixem, i ho diem amb sinceritat, que mereix una exterioritat m\u00e9s violenta, un color vermell, blau, verd… que encara no donaria la sensaci\u00f3 de la vida que realment t\u00e9, aquell dinamisme, aquella celeritat, el continu \u00abandante molto vivace\u00bb…<\/p>\n

j. a. i p.
\n<\/a><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Jazz<\/h2>\n
\n

Joaquim Amat-Piniella
\n(\u201cARA\u201d, n\u00fam. 4 – febrer 1931)<\/p>\n

 <\/p>\n

Ritme de cames,
\nde \u00abfox\u00bb i \u00abbananes\u00bb.
\nGlops…
\nSentiments emesos.
\nXampany.
\n\u00abWhisky\u00bb
\n\u00abJazz\u00bb
\nQu\u00e8 fas?
\nEmbriago de passions
\nels colofons.
\nReflector
\nprojecta una ombra
\nen el fons:
\ncelatge.
\nImatge dels mons.
\nRitme i m\u00e9s ritme.
\nPassi\u00f3 i m\u00e9s passi\u00f3.
\nParal\u00b7lelisme de cossos,
\nespetegar d\u2019uns ossos:
\n\u00e9s aquesta l\u2019oblaci\u00f3
\na l\u2019alegror.
\nJazz!!
\nM\u2019apuntes l\u2019absenta als llavis,
\nun espectre al cor;
\ntot \u00e9s or
\ni glavis.
\nEl bes \u00e9s llarg…
\nLa saliva \u00e9s mel!
\nSexes distints
\nagermanes,
\nels abraces…
\nJazz! Jazz!!<\/p>\n

j. amat i piniella.
\n<\/a><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

La veig\u2026<\/h2>\n
\n

Joaquim Amat-Piniella
\n(\u201cARA\u201d, n\u00fam. 5 – mar\u00e7 1931)<\/p>\n

 <\/p>\n

Jo la veig, a ella,
\n-p\u00e0l\u00b7lida i freda-
\nembetumada d\u2019abrics \u00abpetit gris\u00bb
\nde sedes rutilants,
\nde pedres,
\nde brillants…
\n\u00c9s ella,
\nqui passa endemig els \u00abbars\u00bb,
\n\u00abdancings\u00bb
\n\u00abcabarets\u00bb
\nhotels…
\nElla que t\u00e9 en la cara tediosa
\nla vermellor humida
\ndel tub el\u00e8ctric de gas enrarit,
\ni als llavis
\nel \u00abrouge\u00bb incandescent.
\nDu impl\u00edcita l\u2019olor de cent taxis
\nnocturns
\nde matinada;
\nuns ulls plorosos de \u00abrhymell\u00bb,
\nde mirars inefables,
\navorrits,
\nlassos d\u2019amor mercadejat…;
\ni les ungles ornades d\u2019or,
\nd\u2019or fi,
\nno de fantasia…
\nElla… Ella…, enll\u00e0
\npassa…, jo la veig,
\ncom ombra amb r\u00f2ssec,
\namb r\u00f2ssec de viola
\nvitriolitzada…<\/p>\n

j. amat i piniella.
\n<\/a><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Les arts<\/h2>\n
\n

Joaquim Amat-Piniella
\n(\u201cARA\u201d, n\u00fam. 5 – agost 1932)<\/p>\n

 <\/p>\n

Els \u201cobjectes surrealistes\u201d. La vida, despr\u00e9s de la guerra 1914-18, ha empr\u00e8s una cursa folla i desequilibrada. Les acrob\u00e0cies i els \u00abobstacles\u00bb atl\u00e8tics han estat una realitat tant en la vida f\u00edsica normal com en la de l\u2019esperit. Hom ha hagut de fer tasca de taumaturg per no passar a \u00e9sser v\u00edctima de la crisi econ\u00f2mica, de la mateixa manera que han calgut tota mena d\u2019esfor\u00e7os per a renovar-se espiritualment d\u2019una fais\u00f3 constant, donar a cada instant de l\u2019exist\u00e8ncia una nova faceta que fos una converg\u00e8ncia exacta de les inquietuds del moment, i no caure en una regressi\u00f3 que hauria significat una covardia o, si m\u00e9s no, una claudicaci\u00f3 completament extempor\u00e0nia i per for\u00e7a inefica\u00e7.<\/p>\n

El surrealisme ha estat la darrera tend\u00e8ncia que s\u2019ha definit d\u2019una manera clara i incisiva. Per\u00f2 el surrealisme, com abans el futurisme, el cubisme, el purisme, el neo-classicisme, el dadaisme, el neo-academisme, el neo-romanticisme, l\u2019expressiomisme, el nunisme, etc., ha estat una v\u00edctima de la vertiginositat del nostre temps. El surrealisme, estricte seguidor de les normes bretonianes, ha mort en la pau del Senyor. Els seus pintors \u2013o anti-pintors, com volgueu!\u2013 s\u2019han desviat els que menys o han desertat els que m\u00e9s. En els seus darrers temps van caure en una confusi\u00f3 lamentable. La barreja de col\u2022lectivisme i de surrealisme que pretenien fer l\u2019Aragon, Crevel, Peret, Breton i el nostre Dal\u00ed, entre altres, ha resultat explossiva i tot se n\u2019ha anat en orris, d\u2019una manera poc menys que absoluta. \u00danicament n\u2019ha restat una experi\u00e8ncia fructuos\u00edssima. I aix\u00ed hem vist com el mot \u00absurrealisme\u00bb ha passat de substantiu a qualificatiu. En els cercles art\u00edstics hom no parla ja de \u00absurrealisme\u00bb sin\u00f3 d\u2019\u00abobjectes surrealistes\u00bb. Difer\u00e8ncia notabil\u00edssima i ben expl\u00edcita!<\/p>\n

Salvador Dal\u00ed definia els \u00abobjectes\u00bb surrealistes com a \u00abdocuments al marge de tota preocupaci\u00f3 pl\u00e0stica o formal, essent del tot eliminat dels dits \u00abobjectes\u00bb la m\u00e9s lleu concessi\u00f3 a l\u2019efecticisme visual. Els \u00abobjectes\u00bb un cop \u00abtranscrits\u00bb s\u00f3n confeccionats per obrers extranys a l\u2019activitat superrealista, de guisa que en llur realitzaci\u00f3 no influeix la concepci\u00f3 po\u00e8tica o pl\u00e0stica de llur \u00abautor\u00bb. Car \u00e9s cert que tots aquells objectes on les intencions po\u00e8tiques o pl\u00e0stiques de llurs autors s\u00f3n paleses no passen d\u2019\u00e9sser \u00abobjectes d\u2019art\u00bb (recordem la f\u00faria dels surrealistes contra l\u2019art, que ells nomenen putrefacte) d\u2019una qualitat especial\u00bb. M\u00e9s enll\u00e0 defineix els \u00abobjectes\u00bb com a \u00abtranscripci\u00f3 d\u2019al\u2022lucinacions degudes al \u00abpur atzar\u00bb. J. V. Foix els definia al seu torn com a \u00abexterioritzaci\u00f3 pl\u00e0stica dels fantasmes himnag\u00f2gics, afectius i on\u00edrics, dels automatismes d\u2019origen est\u00e8tic i de les fantasies \u00abdiurnes i experimentals\u00bb segons paraules dels propis surrealistes\u00bb. \u00abEls objectes surrealistes no s\u00f3n, en els parisencs, sin\u00f3 objectivacions crues de dalers col\u2022lectius entenedors per tots els estudiants interns de seminari o universitat, per tots els minyons de qualsevol lleva en llur vida caserna\u00bb.<\/p>\n

Segons el mateix autor (si parlem tant per boca d\u2019altri \u00e9s perqu\u00e8 encara no coneixem res d\u2019una manera directa) Joan Mir\u00f3, el pintor surrealista independent, firma a part, malgrat de dedicar-se tamb\u00e9 a l\u2019\u00abobjectisme\u00bb. La qualificaci\u00f3 que m\u00e9s escau a la seva activitat \u00e9s la de \u201cpessebrisme astral\u201d (continuaci\u00f3 del \u00abcosmicisme\u00bb d\u2019abans). L\u2019\u00fanica difer\u00e8ncia entre ell i la secta parisenca rau en la \u00abpuresa d\u2019intencions\u00bb que caracteritza Mir\u00f3, la qual el situa lluny del sexualisme, del sufisme i de l\u2019ocultisme dels altres \u00abobjectistes\u00bb. Gasch deia que d\u2019una manera absoluta, nom\u00e9s l\u2019interessen els objectes de Mir\u00f3, precisament pel que contenen de poesia i de somni. Posici\u00f3 ant\u00edpoda a la de Salvador Dal\u00ed!<\/p>\n

Nosaltres que solament pretenem informar amb les poques dades que tenim a l\u2019abast, no podem opinar, encara. De l\u2019\u201dobjectisme\u201d ens interessa el que t\u00e9 d\u2019actualitat i ens plau, en principi, all\u00f2 que respira de \u201cpas endavant\u201d, de no-claudicaci\u00f3, aquell delit inel\u2022luctable de renovaci\u00f3.<\/p>\n

Avui dia, el rectificar-se \u00e9s una covardia; l\u2019evolucionar, en canvi, ha d\u2019\u00e9sser una suprema aspiraci\u00f3 col\u2022lectiva. Ara que, hi ha moltes maneres d\u2019evolucionar!<\/p>\n

\u2013<\/p>\n

Les exposicions \u201cAra\u201d. \u2013 Basiana\u00a0 i deixebles \u2013pintura\u2013 l\u2019una; \u00abBasiana caricaturista\u00bb, l\u2019altra. Dues manifestacions d\u2019una mateixa personalitat, dues facetes d\u2019un temperament, receptor a Manresa de la inquietud universal d\u2019aquests darrers temps. Basiana i els seus deixebles o hereus, en formen una sucursal. Per aix\u00f2 han estat tan maltractats. Alg\u00fa \u2013expressi\u00f3 d\u2019una atr\u00f2fia de la sensibilitat\u2013 ha arribat a afirmar que si Basiana deformava, era per despistar la seva manca de dibuix. Les persones no s\u2019ho han cregut mai.<\/p>\n

Basiana, ultra posseir una bona dosi de cultura com a dibuixant \u2013una visita al seu estudi pot fer claudicar el m\u00e9s esc\u00e8ptic\u2013 t\u00e9 un sentit agut de l\u2019harmonia formal \u2013ho demostren les caricatures\u2013 i del ritme color\u00edstic. Una sensibilitat molt afinada l\u2019obliga a evadir-se sovint de la realitat i anar a cercar les expressions que satisfacin les seves pru\u00efges, al camp de les experimentacions m\u00e9s arriscades i contraoposades. Si Basiana deforma \u2013diem nosaltres\u2013 ho fa emp\u00e8s pel seu instint i seguint una irresistible impulsi\u00f3 temperamental. Per altra banda Basiana \u00e9s el perenne i subtil vagabund de la pintura. Puix que com qualsevol vagabund va d\u2019ac\u00ed a all\u00e0 i d\u2019all\u00e0 a ac\u00ed, sense adoptar mai cap posici\u00f3 definitiva. I aix\u00f2, perqu\u00e8 no pot desempallegar-se d\u2019una inquietud constant, perqu\u00e8 la seva personalitat voluble i ampl\u00edssima, imposa els seus capricis amb una tirania afeixugadora. Basiana no t\u00e9 la culpa que li manqui un estil ben definit i estable. El pintor de \u00abLa noia del ventall verd\u00bb no fa m\u00e9s que obeir una for\u00e7a superior, un dictat inel\u2022luctable.<\/p>\n

Joan Cots va fer una vegada, uns pecats molt grossos. I ara se\u2019n penedeix. I el xicot est\u00e0 trist i no gosa aixecar els ulls de terra. Nom\u00e9s quan es fa fosc sembla aconsolar-se. I \u00fanicament llavors, es sent amb prou forces per a treballar. \u00c9s quan expia les seves culpes. Les pintures negres, fosques, terriblement corprenedores i emocionants, s\u00f3n un resultat de la hist\u00f2ria de la seva vida. Les obres d\u2019En Cots ens commouen tan com un Kandinsky, com un Neuen, com un Munch, com un Seehaus, com un Klee o com un Marc. Si alg\u00fa volgu\u00e9s redimir en Cots dels seus pecats terribles seria pitjor que un assass\u00ed. Malgrat tot, per\u00f2, ens plauria un Cots una mica m\u00e9s esbandit, dintre de la mateixa orientaci\u00f3.<\/p>\n

En Celest\u00ed Puigcerver t\u00e9 un munt de bones qualitats. Bon dibuixant i molt expert en el contrast. Esperem m\u00e9s obres per a jutjar-lo definitivament.<\/p>\n

Amat
\n<\/a><\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Juraments en bicicleta<\/h2>\n
\n

Joaquim Amat-Piniella
\n(\u201cARA\u201d, n\u00fam. 6 – agost 1932)<\/p>\n

A J. Mart\u00ed Farreres, avi.<\/p>\n

Havies estat l\u2019amiga d\u2019un oncle meu,
\ni em consta
\nque et plavia, m\u00e9s que mai,
\nquan voltava a l\u2019entorn teu,
\nmuntat a la bicicleta dels amors segurs…<\/p>\n

Quan t\u2019ensenyava, dibuixat,
\nl\u2019infant que tindr\u00edeu, m\u00e9s tard,
\naix\u00ed que els ocells
\nhaurien oblidat el to de llur veu
\ni els avions abastarien nius d\u2019estels
\ndintre els recers de cada migdiada.<\/p>\n

Tamb\u00e9 s\u00e9 que l\u2019oblidares
\nun cop hagu\u00e9 caigut de la seva bicicleta…<\/p>\n

J. Amat i Piniella<\/p>\n

Del recull en preparaci\u00f3 \u00abMETEORS\u00bb.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  El vent i el qu\u00e8 hom sent Joaquim Amat-Piniella (\u201cARA\u201d, n\u00fam. 2 – desembre 1930)   Quan hom neix, alegria es sent. Quan hom mor, trist \u00e9s el vent. Vent \u00e0lgid que forada o\u00efdes, que enrogeix un nas mesqu\u00ed, que els ulls fa somicar de tristesa, que un cor embolcalla de set\u00ed ple de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"iawp_total_views":5,"footnotes":""},"class_list":["post-75684","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/75684","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=75684"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/75684\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/amat-piniella\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=75684"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}